diumenge, 5 de setembre del 2010

"La reina al palau dels corrents d'aire" de Stieg Larsson


Títol: La reina al palau dels corrents d'aires
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Columna
Pàgines: 847

Nota de l'editorial:
La reina al palau dels corrents d'aire

Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica

« El desenllaç de "Millennium" »

Aquest és el tercer i últim volum de la trilogia de culte que ja ha seduït més de 13 milions de lectors a tot el món.

Text de contraportada

Ens ho podíem esperar: la Lisbeth Salander no és morta, tot i que una bala al cervell fa que la seva vida pengi d’un fil.
Mentre es debat entre la vida i la mort, aïllada dins d’una habitació d’hospital sota vigilància policial perquè encara es mantenen els càrrecs contra ella, haurà de compartir passadís amb el pitjor dels seus enemics: l’Aleksandr Zalaixenko, en Zala.
En Mikael Blomkvist, per la seva banda, està a punt de publicar un altre dels seus temibles articles periodístics que sacsejarà la societat civil sueca, de manera que posarà en dubte la credibilitat del sistema de seguretat i justícia de tot el país.
I serà en Mikael qui desvelarà la perversa connexió que guarden tots aquests estaments amb la nostra apassionant heroïna que, tot i les ferides, aconsegueix fer ús dels seus increïbles dots de hacker per sortir d’una trampa de dimensions inimaginables.

Stieg Larsson signa l’apassionant tercer i últim volum de la trilogia que ha seduït tot el món i que s’ha convertit en un fenomen de culte arreu. No esperis més per saber-ne el desenllaç!


Desenllaç de la trilogia Millenium. Arrencada del llibre molt lenta, fins la pàgina 300 (més o menys) se'm va fer molt pesada, després ja l'he pogut seguir a més ritme. De fet, l'he hagut de deixar durant un mes llarg abans de poder seguir bé amb el llibre, i pel què sé no he estat l'únic.

El llibre molt centrat en els preparatius dels judici a la Lisbeth Salander, en els del llibre d'en Blomkvist, que van molt lligats (gairebé al 100%)i que fins que no entra en joc un nou personatge, la Rosa Figuerola (i tot el seu equip d'investigació) no agafa un altre ritme que fa que t'enganxis a la lectura.

De totes maneres acaba d'una manera molt oberta, deixant possibilitats a nous llibres (com així tenia pensat l'autor), tancant algunes trames (l'afer Zalaixenko, la part del germnastre de la Lisbeth) però deixa oberts altres temes com la publicació del nou monogràfic de Millenium, la relació restablerta entre en Blomkvist i la Salander...

La trilogia està bé, però per sota de les expectatives que m'havia generat tants comentaris positius.