Bon Any!!!

Avui, dia 31 de desembre del 2011, i amb l'entrada 200 del bloc només desitjar-vos:

BON ANY 2012!!!

Darrera setmana del 2011

Aquesta darrera setmana de l’any, inclou festes tradicionals per passar amb família i amics i uns dies per tenir els nens a casa que poden resultar un problema, primer de gestió d’horaris i després per poder aguantar-los durant molt dies dins pel fred que sol fer.

Inclou, la cagada del Tió, que no hem de deixar perdre de cap manera davant la creixent marea parenoelística que ens envaeix. A casa con cada any toca nit de Nadal amb els pares de la Gemma i la seva germana Raquel, en Pere i les nenes i fem cagar el Tió, que repeteix l’endemà a casa els meus tiets, amb la meva família.

Aquest any destacar un regal, la consola Wii. La destaco, per que dos o tres dies ja hem jugat tota la família, menys en Berenguer, junts i et serveix per, en dies de fred, fer exercici, i cansar els nens, dins de casa i per un parell de curiositats: la primera és que em permet fer esport mentre dura la lesió del dit, un cop he adormit els nens i sense quedar glaçat pels carrers. La segona, si segueixes el programa d’exercicis, quan falles un dia (que de moment és el què ens ha passat et diu: “què, molta feina ahir, no?”,  quins collons la màquina!

L’endemà Sant Esteve, després de dinar a Manlleu, a casa la tieta Marta, vam anar a patinar sobre gela la plaça, aprofito per dir que ja s’intueix el canvi a positiu (per mi molt positiu, malgrat les crítiques rebudes) de la plaça amb la seva peatonalització. La patinada dels nens i la Gemma va està bé, ells una mica espantats, pel nou medi, la poca estabilitat i la molta gent que hi havia.

Aquesta setmana, els nens es queden amb la Gemma, que fa vacances a la seva feina. Pel que encara no ho sabeu, després del seu pas per l’atur, ara treballa a Fibran, on fa de tècnica de qualitat pel mercat internacional. Això farà que haguem de combinar viatges a partir d’ara i que, previsiblement ens veiem menys.

Jo segueixo treballant, amb un petit canvi, com que no condueixo, vaig de paquet i he adaptat l’horari de feina a qui em porta, entro a les 7h (em llevo a les 6h), dino a la feina (algun dia al Punt Zero i la majoria a la mateixa taula amb un tupper) i surto a les 17h.

Ahir però, trencament de rutina! Sopar de la colla a Manlleu. Aquests sopars els fem un cop al mes, l’últim dimecres i ens trobem els que podem de la colla que hem anat junts sempre. Jo fallo sovint, entre viatges i entrenaments però si puc m’hi apunto. Ahir tocava a Manlleu, al Manlleuet, bon sopar, molta gent, es notava que la gent fa vacances, després a Xauxa, molt ple, recordant vells temps am molta música igual que quan hi anàvem, només va fallar en Carles Bassaganya.

I per tancar la setmana Cap d’Any, a casa amb en Carles, l’Helena, el meu fillol Miró i l’Elna i nosaltres cinc, el cuiner jo i tinc un foie fresc!!!

Cap de setmana llarg a l'Arieja

La setmana passada vam estar de cap de setmana llarg a l'Arieja, aprofitant el magnífic pont de la puríssima, tot i la meva mà.

Dinant prop de Ax-les-Thermes

L'excursió començava el dijous al matí, sortint de casa direcció a Tarascon-sur-Arieja, vam passar la collada de Toses, utilitzant totes les dreceres i ja vam tenir el primer petit ensurt, en Berenguer va fer una petita vomitada que per sort no ens va obligar a parar, però si que em va obligar a fer part de collada assegut, darrera, al seu costat. Vam poder passar cap a Puigcerdà sense cap més incidència i quan passàvem cap a la Guingueta, parada total, cua com els turistes que èrem, gairebé 10 minuts per poder sortir direcció la Tour de Carol. A partit d'aquí una altra petita sorpresa, cartells lluminosos anunciant pas alternatiu al túnel de Porté-Puymorens. Un cop arribats al túnel, però falsa alarma, es tracta d'unes petites obres  a la sortida que no ens entretenen més d'un minut mal comptat. Direcció a Ax-les-Thermes apareix la gana, aconseguim passar de llarg i una míca més enllà parem a dinar a una zona de pícnic annexa a la carretera (com milers n'hi han a França) i ens preparem a dinar, que ja portàvem. La parada està bé, estirem les cames, menjem arròs blanc i pollastre arrebossat, però és ràpida, molt ràpida, fa fred i estem a l'ombra.

Casa a Bompas

Quan arribem a Tarascon ens dirigim a Bompas, on tenim la casa llogada, es tracta d'un poble petit a 3 o 4 quilòmetres de Tarascon. La casa és de l'ajuntament, cutreja, com moltes cases franceses, fa fred però hi acabarem estant bé.

Un cop instal·lats, amb algún problema, ja que no teníen previst que utilitzèssim els llençols de la casa i els han hagut d'anar a buscar, a més la tele no va i l'han de canviar, ens n'anem cap a Tarascon.

En Pau a la creu prop de la torre que presideix Tarascon

La tarda la passem voltant per Tarascon, on fem un passeig pel poble, visitem l'oficina de turisme, on ens informem de les hores de visita del castell de Foix, del de Montsegur i ens informen que tant el parc de la prehistòria com el museu de les Forges del Pirineu estan tancades aquests dies. Ens arribem a la torre que presideix el poble, encara que potser el més destacat és una torre de l'antiga muralla que es troba sola prop de la plaça del poble, descobrim que es fa un aperitiu medieval anomenat Hypocras, que ens tempta. Comprem pa, un pa de quilo que ens durarà, sense endurir-se ni estovar-se fins al final del viatge.

Al vespre, tornem a la casa, passant abans per una farmàcia a comprar la vacuna Prevenar 13, molt més barata que a casa nostre.

Els nens al peu d'una torre del castell de Foix

Divendres al matí, tocava visitar Foix i el seu castell. Vam pujar amb els tres nens, el cotxet i la motxilla per en Berenguer. Un cop a dalt vam fer la volta a tot el castell, per fora, amb magnífiques vistes cap a Foix i les seves muntanyes, vam pujar a les dues torres visitables del castell i vam coincidir, com no amb una parella de catalans (nosaltres i ells erem els únics visitants). Després vam fer una volta pel mercat de Foix, que es fa els divendres i vam jugar a un parc infantil, vam comprar unes botes per la Gemma i vam anar a dinar a una zona de pícnic a la sortida de Foix direcció Saint Gaudens.

En Berenguer amb fulles per tirar-me

A la tarda visitem Saint Lizier, ciutat medieval, amb un claustre romànic esplèndid, i una trama de carrers que amaga alguna sorpresa com picaportes o pedres escolpides. Acabem berenant a un petit bar, situat a una porxada molt maca davant de l'esglèsia on menjem unes galetes de xocolata, que no agraden als nens, la Gemma es veu un café-au-lait, en Pau una xocolata, en Guiu i en Berenguer un suc de mandarina i jo un tè verd. Acabats tornem cap a casa a sopar, que demà ens espera un dia complicat, però al parquing on tenim el cotxe és ple de plataners i el terra ple de fulles i fem una petita guerra de fulles que hem de deixar ràpid que fa molt fred. De tornada ens parem a Foix a veure un parell de centres comercials (Kiabi i Intermarché).

Dissabte matí, un cop esmorzats anem cap a Montsegur, el principal motiu del nostre viatge, o millor dit el meu, per veure un dels llocs místics del catarisme, una de les meves dèries preferides de l'edat mitjana junt amb els Almogàvers.

Esmorzant dins el castell de Montsegur

Un cop arribats a Montsegur, després de tenir unes vistes del castell que impresionen, ens arribem al poble, que queda als peus del castell per guanyar una mica de temps abans no obrin el castell, trobem l'oficina de turisme tancada i tornem a la sortida de l'excursió cap al castell, excursió que pel què sabem dura una mitja hora llarga i que amb els nens ens fa una mica de por. En Berenguer puja a la motxilla a la meva esquena, mentre que els nens pugen a peu. Arribem a la guixeta de venda de tiquets un parell de minuts abans de què arribi la dona que ven les entrades, seguim pujant i per sorpresa nostre en Guiu arriba a dalt sol, sense que l'ajudem. Un cop a dalt, els nens estan molt contents per què som els primers, esmorzem, visitem a fons el castell i el seu voltant i arriba l'hora de tornar, el moment més complicat del matí, en Berenguer no es vol posar a la motxilla i plora, però enfilant-me una mica per rocs i anant-li dient coses es calma, i un cop comencem a baixar s'adorm fins al cotxe. Poc després de passar la guixeta de les entrades en Guiu, per primer cop es queixa, està cansat, l'haig d'agafar uns 20 o 25 metres i aconseguim que acabi de caminar fins el cotxe. Estem contents, hem estat dalt el castell, que és molt amunt i tots els nens han caminat i han pujat sols, la primera caminada d'en Guiu.

Pont del Diable prop de Mercus

Per dinar baixem al poble, anem a l'alberg, únic restaurant del poble, decorat a l'estil medieval amb en Berenguer dormint. Menjem, els nens el seu menú, amb foie (si foie en un menú per nens, ja començo a entendre com els agrada tant als francesos el foie) que en Pau devora i en Guiu no vol. Ells de segon tenen Steak Haché, ho resumeixo, bistec triturat sense amanir, carn bona, molt bona i ells de postres un gelat de bola. Nosaltres, menjem pitjor, sense dubte, tot i que d'aperitiu la Gemma prova l'Hypocras (licor dolç amb molta canella, tot i que es pot veure bé, molt bé) i jo un muscat de Rivesaltes, de primer, que només faig jo i la Gemma tasta, una tartaleta de pernil fumat i formatge de cabra. De plat fort hi havia Paella Poisson, si una paella, que va resultar ser feta al curri, picant i amb alguna gamba i era inmenjable. De postres, però, un pastís de xocolata blanca.

A la tarda, després de visitar el museu de Montsegur, que visitem ràpid ja que en Berenguer els deixa un record inolvidable, ens dirigim cap a les forges del Pirineu, sense recordar que era tancat i vam haver d'improvisar, acabant anant a veure un pont del Diable, prop de Mercus, al costat de Bompas.

Al vespre, a casa, sense possibilitat de veure el Madrid - Barça acabem mirant el Baiona - Wasps de la Hamlin Cup de rugbi,  a la mitja part els nens al llit i jo un cop acabat intentant saber què feia el Barça, a la mitja part i em va ser impossible, no anava el teletext i vaig anar a dormir sense saber res.

En Pau a Pista Llarga

Diumenge ens llevem d'hora, hem quedat per marxar a les 10, jo m'assabento  per la tele que el Barç va guanyar 1 a 3, alegria!!! Sortim direcció a Ax-les Thermes per anar de termes, però... si jo vaig amb la mà embenada!!! i a més els menors de 5 anys no poden entrar. Acabem anant cap a Puigcerdà i abans decidim anar a Pyrenees 2000 a jugar a la bolera, però quan som a Odeillo, en Pau fa la gran vomitada, parem a canviar-lo i aprofitem per dinar, dins el cotxe, fa molt fred. Un cop acabats decidim anar a la Molina, a Pista Llarga a veure com està, i està pelada, just una mica de neu on hi han els canons de neu, que en Pau i en Guiu aprofiten per baixar amb una pala que vam comprar a Eslovènia aquest febrer. Berenem una mica, al bar i tornem cap a casa. Quan som a Planoles, parada inesperada, en Guiu, el que faltava per vomitar durant el viatge, ho fa, l'hem de canviar i seguim cap a la última parada, Ribes on volem entrar a la botiga d'esports de l'entrada del poble, tot i que és tancada i acabem per arribar a casa on farem l'arbre de Nadal.

En resum, 4 dies en familia, molt divertits, i que estem disposats a repetir quan poguem!

Ara fa 2 anys

 El divendres passat, va fer 2 anys que vaig tornar a entrenar i jugar a rugbi, recupero el post que en vaig fer, i els que em seguiu, ja sabeu com estic ara, completament enganxat a jugar i per desgràcia lesionat.


 "Una nova bestiesa, a entrenar rugbi"


Si, com llegiu, des de la setmana pasada he començat a entrenar amb l'equip de rugby de la Garrotxa.
Vaig provar-ho dimecres per primer cop, i divendres, com que tenia sopar de feina no hi vaig poder anar. Les sensacions són bones, molt bones. Després de gairebé 10 anys sense jugar, encara que fos només un entrenament, vaig disfrutar moltíssim, tot i que em va servir per comprobar la meva falta de forma (espero poder recuperar-la) i que els anys passen (l'endemà estava baldat).
De totes maneres estic content, ja que en el meu primer exercici de placatges em va tocar treballar amb els tres primeres línies titulars, i no va anar del tot malament.
De totes maneres, vaig acabar amb una espatllada destrossada d'un cop, mentre entrenavem perfecte, però quan vaig pujar al cotxe i vaig arribar a casa... de fet encara no estic al 100%, però dimecres a tornar-hi...
Ah, per acabar agraïr als amics del Garrotxa, poder tornar a disfrutar del rugby en primera persona. I qui vulgui veure rugby prop de casa, anar al seu camp els dissabtes que juguen a casa és una molt bona opció i una molt bona manera de passar la tarda (malgrat el fred).

Setmana estranya

Aquesta setmana amb dos festius intersetmanals, i saltats, dimarts i dijous, és de les coses més difícils d’explicar als nens i a algú que no sigui espanyol.

De fet, és inexplicable.

En els moments en què ens trobem, on les empreses fem el què podem per tirar endavant els migrats números, aquesta setmana productivament i comercialment és nefasta. No parlem de competitivitat? I el què estem fent és de tot (poseu-hi de burros, d’imbècils...) menys ser productius.

A més, a totes les cases amb nens, qui més qui menys ha hagut de fer miracles per conjugar horaris laborals i horaris escolars, nens amb festa dilluns, altres divendres, empreses treballant cada dia, o amb només un pont, o amb dies festius moguts (dimarts per divendres, solució molt lògica) hem hagut de fer vacances, estirar d’avis...

A casa, a mi en tocava vacances, a la Gemma, treballar de dilluns a dimecres i festa a partir de dijous, els nens festa dimarts, dijous i pont divendres. Encara em pogut combinar-ho.

Però amb la operació del dit porto una setmana on podia fer coses endarrerides, sense fer res i encara avui haig d’anar a Girona.

Però... demà aprofitem el cap de setmana llarg, anem a passar 4 dies a l’Arieja, visitarem Foix, Montsegur i rodalies. Intentarem conèixer de prop la zona on es va originar un dels movoments medievals més mítics i on els catalans, com sempre, vam rebre, el dels Càtars o bonshomes.

Les meves lesions al rugby

Ahir em van operar del trencament del tendó flexor del dit petit de la mà esquerra, aquesta ha estat la tercera lesió amb els 2 anys que fa que hi jugo (cops, trepitjades i rascades a part).

La primera, va ser una distensió dels lligaments creuats interns del genoll dret, que va comportar que hagués de parar durant un parell de mesos (de fet era estiu del 2010 i només em va evitar seguir corrent). Sense seqüeles.

La segona, va ser similar a la que tinc ara, amb un trencament del tendó extensor del dit petit de la mà dreta. Aquell cop, però, la solució va ser més fàcil, amb una fèrula que mantenia el dir estirat i que vaig haver de dur 6 setmanes, també coincidents en estiu (el del 2011) i no em va suposar cap aturada per entrenar. Com a seqüela tinc el dit una mica torçat, però amb 100% de mobilitat.

Aquesta, la tercera, és la més greu, almenys per la solució. Ha comportat passar pel quiròfan, ja que el dit petit em va quedar completament estirat i sense poder doblar la falange (si podia doblar el dit pel mig). Ahir quan m’operaven, van veure que estava totalment trencat i a més molt retret. De fet porto obert des de la falange fins a mig palmell, que és on estava el tendó trencat i que per sort van poder recuperar al 100%, estirant el tendó fins al seu lloc i fixant-lo amb una peça metàl·lica que hauré de portar de per vida i que farà que a partir d’ara piti sempre quan passi pels controls dels aeroports.

A partir d’ara, fins dimecres vaig enguixat i a partir de dimecres i durant 3 setmanes portaré una fèrula que em farà flexionar el dit i em permetrà estirar-lo. Després hauré de fer entre 3 (al principi eren 3) i 6 setmanes (després de veure que el trencament era total) de recuperació.

Ahir, a més diferent gent em va demanar si deixaria de jugar a rugbi, la resposta és no, m’aporta més del què fins ara m’ha comportat de lesions.

Garrotxa 19 – Reus 7

Tercera victòria en lliga dels Teixons que es van imposar en un bon partit a un ascendit aquest any.

La primera part començava amb domini garrotxí, que s’imposava en tots els aspectes del joc, amb una bona defensa, una bona davantera i una línia de tres quarts de circumstàncies, però que va donar un excel·lent resultat.

El partit es jugava dins el camp del Reus, que lluitava per evitar que els Teixons es posessin per davant del marcador fins que una bona jugada d’en Port, que jugava de 10, des de la línia de 22 va fer una finta i va trencar la defensa reusenca per anotar el 5 a 0 que ell mateix no va ser capaç de transformar.

El partit va seguir la mateixa tònica, amb domini garrotxí però sense acabar d’arribar a anotar, fins que després d’un bon xut de Port buscant la touche a 5 metres de la línia de marca reusenca, que van llançar el Reus i que van recuperar els Teixons, en Pallàs aprofitava el desconcert visitant per entrar sense massa oposició fins la línia de marca i anotar el 10 a 0. En Port transformava el xut posterior fins a posar el 12 a 0 al marcador.

Abans d’arribar a la mitja part els garrotxins van disposar de 2 cops de càstig des de uns 30 metres, que havien de suposar anar-se’n de 15 punts, però en Port, que no va estar prou encertat va fallar, per arribar a la mitja amb avantatge per 12 a 0 pel Garrotxa.

La segona part va ser molt més igualada i va comportar moments de patiment per part dels Teixons tot i començar bé aquesta segona part amb domini local, que va portar un parell de cops els garrotxins a menys de 5 metres de la línia de marca sense resultats. Fins i tot, els Teixons van disposar d’un cop de càstig dins de 22, centrat, que a més va suposar el sin bin d’un jugador reusenc, que en Port va tornar  a errar i que poc després, en una jugada de contraatac els reusencs van ser capaços de sortir des de la seva 22 per arribar a la línia de marca, posar el 12 a 5 i transformar per deixar el 12 a 7, que deixava els Teixons al límit i que va fer que aquests demostressin una de les seves virtuts, les ganes de jugar i que gairebé de seguida van portar-los a anotar una nova marca després d’una melé a uns 15 metres, que en Punxa, que jugava  de 8, va intentar anotar, que quan el placaven va obrir al 9, en Pallàs que superant la defensa visitant va anotar la seva segona marca de la tarda, la tercera dels Teixons, que suposava el 17 a 7, que posteriorment el mateix Pallàs transformava fins el 19 a 5 final.

A partir d’aquí el partit va estar molt igualat, amb preferència de domini dels Teixons que en un parell d’ocasions, primer per part d’en Xicu que el van parar a 2 metres de marca i la davantera garrotxina no va saber acabar de convertir i un altre cop en una excel·lent jugada d’en Punxa, que sortint des de fora la 22 va deixar enrere 4 jugadors visitants i just a 5 metres de marca va ser placat evitant la quarta marca garrotxina.

El resultat va significar la tercera victòria dels Teixons, que els treu de les dues darreres posicions de la lliga i que només va deixar el mal gust de no poder fer una quarta marca que signifiqués el punt extra ofensiu.

La setmana vinent els Teixons s’enfronten a l’Hospitalet, un dels rivals més durs de la categoria.

UE Santboiana 82 - Garrotxa RC 0

Derrota sense pal·liatius al sempre difícil camp de Sant Boi, contra el tercer equip de la Santboiana.

El desplaçament al Baix Llobregat començava malament pels garrotxins que durant la setmana havien perdut per lesió un parell d’homes més i que es presentaven a jugar amb només 14 homes, entre els que hi havia dos tocats (en Pirru i en Fales) i dos acabats de sortir de lesions (en Pep i en Ramonet).

Els Teixons van haver de lluitar contra l’àrbitre que volia fer-los jugar amb 13 adduint que era obligatori tenir un suplent de primera línia, però gràcies a l’equip tècnic de la Santboiana i a donar el seu consentiment van poder jugar amb els 14 desplaçats. La formació inicial garrotxina deixava sense adjudicar la plaça de l’arriere i donant aquesta funció a les ales Curba i Fales.

El partit de seguida es va posar cara amunt pels Teixons quan en una touche a 5 metres els del Baix Llobregat van muntar un maul que va acabar entrant a la línia de marca tot i la gran feina defensiva de la davantera garrotxina. El xutador santboià va errar la conversió.

Al cap de poc, Sant Boi va aprofitar, com ho va fer molts cops al llarg del partit, la seva superioritat a la línia de tres quarts per anotar el 10 a 0 sota pals i posteriorment convertir fins el 12 a 0. En una bona jugada que va portar els santboians des de dins la seva 22 fins a la línia de 5 garrotxina, van aprofitar per, un cop la defensa intentar evitar la superioritat a la línia, van deixar desguarnit el costat tancat i per allà va arribar el 17 a 0, que no van convertir.

Abans del quart d’hora de joc, en Pirru, que ja estava tocat va recaure i va acabar de jugar tot el partit coix. Aquesta circumstància, i amb el fet de jugar ja amb un home menys a la línia, van fer que amb 3 jugades clavades Sant Boi aconseguís tres marques buscant la superioritat a la línia i amb una que va acabar sota pals i una altra bastant centrada (la darrera no la van transformar) que van convertir es posessin 34 a 0 abans dels 25 minuts de joc. Aquest resultat feia preveure la possibilitat de què Sant Boi passes dels 50 punts abans de la mitja part, però els Teixons van treure orgull i van arribar a la mitja part sense encaixar ni un sol punt més.

Però l’inici del segon temps, amb l’inici del carrusel de canvis del del Baix Llobregat van fer que l’avantatge santboià augmentés en 20 minuts fins els 56 a 0 amb 4 marques. La primera amb jugada buscant la superioritat a la línia de tres quarts (la van transformar), la segona de manera idèntica, tot i que no van convertir-la, la tercera en una jugada per davantera que van obligar a la defensa dels Teixons a agrupar-se i van sortir al costat tancat i la que posava el 56 al marcador que va ser una jugada llarga amb continuïtat dins la 22 garrotxina, que van acabar per obrir a la línia de tres quarts i es va acabar convertint la marca per part de l’ala a l’extrem del camp.

A la meitat de la segona part, en Fales, que s’havia ressentit de l’espatlla des de la mitja part havia de plegar i deixava l’equip amb 13 i sense 2 homes a la línia. Els homes de la davantera van entendre que havien de fer un esforç extra i ajudar a la línia de defensa dels tres quarts i va funcionar bé, tot i que només plegar en Fales una nova jugada a la línia buscant la superioritat va acabar amb una marca transformada que posava el 63 a 0 al marcador. Durant 10 minuts, els garrotxins van aguantar molt bé fins i tot van fer un parell de jugades d’atac de mèrit, però una nova lesió, ara d’en Pep, que es va ressentir de la que acabava de sortir, va deixar els Teixons amb 12 (el mínim per seguir jugant) a falta de 10 minuts per acabar.

Aquesta baixa va ser massa, i tot i treure un home de la melé i passar-lo als tres quarts, els de Sant Boi van acabar de rematar el partit amb una marca després d’una melé a 5 metres de la marca garrotxina i que el flanker (que no tenia oposició) va aixecar-se i fer la marca, que van transformar per deixar el 70 a 0. Poc abans del final, l’enésima jugada buscant la superioritat a la línia dels tres quarts va acabar amb una nova marca transformada per posar el 77 a 0. En la darrera els Teixons van aconseguir entrar a la línia de 22 de Sant Boi, però degut al cansament acumulat van perdre de la pilota, Sant Boi va muntar el contraatac, parat a pocs metres de la línia de marca garrotxina i rematat amb una jugada de davantera que va posar el definitiu 82 a 0, ja que no van transformar i amb l’errada es va acabar el partit.

Tot i el resultat, molt exagerat, els Teixons van fer un bon partit per ser 14 i amb els condicionants físics que portaven.

Tal com va remarcar l’entrenador Creus agrair als 14 jugadors que van anar a jugar al Baldiri Aleu, tot i saber que eren només 14, les ganes i el joc que van mostrar. Així agraïm a José, Eduardo, Ivan, Ramonet, Baldó, Carreres, Javi, Punxa, Ras, Pep, Pirru, Joan Albert, Curba i Fales el seu esforç i determinació.

Pit i collons!!!

CiU, les retallades i TVC

Avui s’ha conegut de forma clara el que ja fa temps que s’intuïa, el pagament del govern de CiU al Grup Godó i al seu suport durant les darreres conteses electorals, amb la retallada a la Corporació Catalana de Mitjan Audiovisulas (CCMA), que suposarà la desaparició de 2 canals de la TDT.

Els pagaments de CiU ja han passat per educació i sanitat, eren retallades que es podien esperar, CiU és un partit de dretes, que aposta per l’ensenyament i la sanitat privada (i no és discutible, repasseu el currículum del conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ex-director general de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal del sector). Ara, però han arribat a un dels pals de paller d’un país, els mitjans de comunicació públics.

Els mitjans públics, són com la llengua, una manera d’entendre el món, i si no fixeu-vos en la diferència entre mitjans públics del nostre país i d’Espanya, o ja no en parlem, de televisions autonòmiques. A Catalunya, des de fa cert temps (uns 8 anys per ser exactes, des que CiU va marxar del govern) em apostat per un model tipus BBC, una de les corporacions, l’anglesa, més reputada del món. Ara, tirem enrere. I tot per 40 milions d’euros.

Semblen molts diners, però amb 7 milions de catalans no arriba a 6€ per cap. I el cost total de la corporació oscil·la els 40€. No us sembla un preu simbòlic per tenir el què tenim?

Rebrem tots, però rebrà primer la llengua, el català, i darrera, si com sembla tancaran Esport 3, esports minoritaris, amb molts practicants a Catalunya, com el meu, el rugbi o l’hoquei, el waterpolo, el basquet i tants altres, que era la única finestra oberta al món que tenien.

I tot, enfocat a millorar les arques del Grup Godó, que pel què sembla deixa contents a CiU, pel seu tractament i no la CCMA que, sembla que no els passa prou el raspall.

Entre això, la tria del PP per davant d’ERC (per exemple en els pressupostos) i la renúncia immediata al concert econòmic, tinc ganes de sentir amics i coneguts, que durant 3 anys han estat retraient-me que ERC fes president en Montilla, què diran ara, sense necessitat renuncien al país, a la llengua i al futur dels nostres fills.

Per cert, comença a ser CyU?

Garrotxa 7 – Parets 31

Derrota contundent a casa dels Teixons, que van pagar una mala primera part davant d’un equip que es va mostrar molt fort físicament i que va demostrar que té instint assassí davant de la línia de marca. A més, els garrotxins jugaven amb un equip molt mermat en efectius a causa de les lesions i presentaven 2 jugadors en la seva formació inicial que jugaven el seu segon partit i un parell més tocats físicament.

El partit, jugat sobre un camp molt pesat i molt moll, va començar prou bé pels garrotxins, ja que van tenir un cop de càstig a la línia dels 10 metres del camp del Parets, molt centrat i que Port va intentar transformar, però aquest cop no va estar tant encertat com amb el partit contra el Vic i no va poder avançar els Teixons.

De seguida, però el Parets va tancar els garrotxins a la seva 22 i en una jugada per davantera, que en aquests primers minuts es mostrava superior a la olotina, va aconseguir plantar l’oval dins la línia de marca del Garrotxa RC i establir els primers punts en el marcador. La transformació va acabar tocant el pal i no entrant, així el resultat quedava 0 a 5.

Només treure del mig camp, la pressió dels Teixons van fer que s’apropessin a la línia de marca vallesana i en una melé a 5 metres davant de pals, les ganes garrotxines es van menjar la melé vallesana i van fer que en Banti empatés a 5 el partit i posteriorment en Port avancés 7 a 5 els garrotxins.

Va ser un miratge, els vallesans van tornar a imposar la seva superioritat i després d’un molt bon xut buscant la touche des del mig del camp i posada a 5 metres de la marca, van tornar a jugar per davantera i un mal placatge garrotxí va fer que assolissin la seva segona marca i amb la posterior transformació es van posar davant per la resta de partit per 7 a 12.

A partir d’aquí un carrusel d’expulsions una per part dels teixons (en Punxa) i dues per part del Parets , van deixar els equips 10 minuts en inferioritat. Els garrotxins van ser incapaços d’aprofitar les dues superioritats i fins i tot els vallesans jugant amb 14 van aconseguir una altra marca per davantera, amb un altre errada defensiva en el placatge, aquesta marca va ser transformada pel Parets per posar distància amb el 7 a 19. Abans de la mitja part, amb una bona jugada a la línia quan ja estaven a 5 metres de marca els vallesans van buscar la superioritat a l’extrem i jugant 4 contra 2 van acabar posant el 7 a 24 que va ser arrodonit amb una bona conversió pel xutador vallesà que posava el 7 a 26 amb el que es va arribar a la segona part.

Aquesta segona part va canviar completament, amb una millora important en el joc tant ofensiu com sobretot defensiu per part dels teixons, que a més van saber interpretar millor l’arbitratge molt estricte i que van començar a placar millor, defensar millor els rucks (no entrant amb les mans ni enfonsant-los) a diferència del Parets i que van posar setge a la línia de marca vallesana sense conseqüències, tot i disposar d’una superioritat més i després passar a jugar 14 contra 14 per l’expulsió per baralla d’en Jose i d’un pilar vallesà. En una de les poques jugades que els vallesans es van espolsar el domini garrotxí de sobre van assolir la marca definitiva, jugant a la línia amb superioritat i posant el definitiu 7 a 31, ja que no van poder transformar.

A partit d’aquí, durant els darrers 15 minuts, amb un parell d’entrades de jugadors nous per part dels teixons degut a les molèsties de dos jugadors , el Garrotxa va posar setge a la marca visitant sense conseqüències degut a la pesadesa del camp, el molt fang que hi havia i el cansament físic dels jugadors, tot i tenir un parell d’opcions molt clares amb joc per davantera que va perdre l’oval en un parell d’avants, un cop quan ja plantaven la marca i l’altre a menys d’un metre. També en el joc a la mà de la línia de tres quarts dins la 22 que també en les obertures en superioritat després d’un bon treball de davantera van cometre 3 avants que podien haver resultat almenys una altra marca.

La setmana vinent desplaçament al sempre complicat camp de la Santboiana on sempre som molt ben rebuts.

Caps de setmana familiars i esportius

Aquest passat cap de setmana, vam tenir un dissabte 100% esportiu a la família. Per primer cop, vam coincidir jugant el mateix dia, jo a rugbi i en Pau i en Guiu a futbol, a més, tots fora de casa i per rematar-ho vam guanyar tots!

Primer, en Guiu i jo, juntament amb el meu pare, l’Àngel, vam anar a Ribes a jugar a futbol. En Guiu, que aquest any comença amb l’escoleta, debutava en un partit amistós, la presentació dels equips inferiors de la Ribetana. El meu pare i jo, els fem d’entrenadors, ja és el segon any que ho fem i aquest any, menys un dels jugadors, els altres nens són tots nous, i costa, costa molt, encara no saben exactament què és jugar a futbol i no creuen massa. Però el partit va anar prou bé, tot i que no feien massa cas, vam aconseguir que fessin alguna cosa productiva i vam guanyar 1 a 3, tot i que el resultat era molt poc important. En Guiu, és esquerrà de peu, com el seu germà i el vam fer jugar com en Pau, de lateral esquerra, però haurà de mirar com juga el seu germà més sovint.

Després, bé, de fet gairebé al mateix temps, en Pau jugava lliga del Consell Esportiu d’Osona, a Ripoll contra l’Escola de Futbol del Ripollès. En Pau juga amb un equip tirant a bo, per no dir molt bo, i amb excepció d’algun partit aquest any golegen bastant i aquest partit no va ser una excepció i va guanyar per 1 a 6. Tot i que no vaig veure gaire estona, em va semblar que jugaven prou bé, tot i que la resta de pares em van dir que va ser un partit fluixet.

Un cop acabats, vam anar a dinar a Vic, a casa d’en Pere i la Raquel, per després, jo anar a jugar a rugbi, contra el Vic. Partit dur, molt dur, però resolt amb victòria per 15 a 20. Per cinquè cop en lliga aquest any (portem 5 partits) vaig jugar tot el partit sencer.

Per rematar la feina, en Guiu va anar amb en Pere i la Rut a veure el final del partit de futbol del Vic i amb en Pau, la Gemma i en Berenguer vam anar a buscar-lo i veure uns 10 minuts extres de futbol.

Aquesta setmana repetim partit tots tres, en Guiu a Camprodon, amistós i esperem que millorem en joc, ja que resultat de moment va ser bo, en Pau juga lliga a casa contra el Torelló, en teoria un dels equips complicats de la lliga, a veure si tenen bon dia i poden guanyar, i jo jugo a casa contra el Parets, partit difícil, però que hem de guanyar.