Primer ple

Ahir hi va haver el primer ple de la legislatura (fora de la constitució) i ja ens va demostrar per on anirà el PSOE de Sant Joan.

Sense diàleg ni tan sols per consensuar els horaris dels plens, bé, en paraules textuals de l'alcalde "l'horari del ple ha estat consensuat pel grup del psc", penseu el què volgueu. Amb certes frases que ens van demostrar que els sociates han tornat al seu "cortijo", amb un cartipàs fet com han pogut amb equip no pensat per governar i amb incongruències com que la regidora de serveis socials no està a la Fundació Emma i, una vegada més amb falsetats i mentides.

Per part del públic sociata, algún de molt ressentit i que fent veure que en sap molt, quan no es sap ni les regles del joc, intenta fer callar qui no pensa com ell (a mi i algún convergent) i acaba perdent els papers i intentant agredir al convergent en qüestió. Mentrestant, l'alcalde fent un paper ben galdós, no només durant la trifulca al final del ple (de la que crec que ni es va assabentar) sinó durant el ple: els seus regidors i els de l'oposició, a més del públic, li van pendre el pèl i en algun moment el van fer callar i li van usurpar els poders que té dins un ple, sense que ell digués ni mu.

Anem apanyats! Senyor alcalde comenci's a creure qui és pel seu bé, pel del pobles i pel de la institució que representa!

A seguir lluitant i a evitar les mentides!

Esport i llengua

Avui hi ha dues notícies que destaquen:

- El fitxatge d'Henry pel Barça.
- El català ocupa el lloc 88 de llengües més parlades.

La primera, a veure si el fitxatge es tradueix amb més gols, millor futbol i no fem el pena com aquest any.

La segona ens ha de fer sentir orgullosos de pertànyer a aquesta comunitat lingüistica, i que fa que la nostre llengua es col·loqui, en aquets rànquing, per davant del suec o el bùlgar.

Esperem, així mateix, millorar aquestes notícies l'any vinent, estaria bé poder dir, que Henry ajuda al Barça a guanyar la lliga i la tercera copa d'europa i que el català guanya llocs en el rànquing, a més de prestigi social (en aquets dos punts tots podem ajudar) i, ja seria l'òstia, dir que per fi és oficial per que som independents!

Què? Somiar és gratis no?

La llengua al sud del país

Avui sóc a València. Sempre que vinc em sorprèn poder parlar català a llocs on, en comparació a Barcelona, no n'hauria de poder parlar.

M'explico, al voltant de Barcelona, a pobles com Hospitalet, el Prat, Badalona...és molt difícil trobar un client que parli català, en canvi a la zona de l'horta de València (no ha València capital) és habitual poder visitar a clients (i trobar clients dels meus clients) que parlen de forma habitual en català (o valencià com diuen ells).

Això em fa pensar, si com diuen els nostres companys del sud, la llengua està molt fotuda, com la tenim a Catalunya? Home, els catalans crec que no ho fem del tot bé, quan voltem per Barcelona (la majoria de catalans) es dirigeixen als nouvinguts sempre, sempre en castellà. No ho posem gens fàcil a la nostra llengua.

Hem de millorar la nostra autoestima per la llengua i exigir, allà on anem que ens atenguin com ens han d'atendre, en català.

Comencem malament

Des de dissabte tenim nou alcalde, i ja no comencem bé.

En el discurs d'investidura, va esmentar els tòpics de rigor, il·lusió, responsabilitat, suport de la família...però es va oblidar una cosa significativa: convidar a l'oposició a participar.

Això, encara que el PSOE tenia durant la campanya en lema que era "diàleg i concòrdia", a les primeres de canvi, ja cau del seu ideari. No devia ser que era un lema fingit?

La meva resposta és que si.

A més, el que personalment em va posar els pèls de punta, va ser l'esment de totes les patums socialistes passades: Miquels (Ferrans i Josep), Bassaganya (el barbut) i en Sola (les forces vives del PSOE). Això ens porta a preguntar: qui governarà realment?

Aquesta resposta s'haurà de seguir, però s'accepten apostes.

Una altra apreciació crec que rellevant: alguna proposta concreta? Només fer volar coloms: nova llar de jubiltas, nou ESO, nou CAP...sense explicar molt cops ni on ni, sobretot, com es finançarà.

Els altres candidats: en Gerard a la seva línia. La Bet, com en els debats, la millor, amb discurs ben estructurat, recordant moltes coses (que ha fet ERC i com va ser l'últim canvi de color a l'ajuntament) i començant a perfilar una boníssima línia de com serà l'oposició d'ERC, dura i constructiva, amb matcatge diari però aportant alternatives.

S'acaben 8 grans anys per ERC a Sant Joan

Demà dissabte, a partir de les 12 del migdia, pren possessió el nou consistori de Sant Joan. Ja fa dies que sabem que l'alcaldia estarà en mans del PSOE els propers 4 anys. S'acaben així 8 anys que han posat Sant Joan al mapa (tal i com reclamavem el 1999). Sant Joan, ja és al mapa de l'educació (ESO a Sant Joan), del medi ambient (pioners en la recollida selectiva), dels serveis socials (Fundació Emma), dels esports (campionats del món i d'espanya de trial, d'espanya de duatló), i així en molts altres mapes.

Demà, comença una etapa que porta mals auguris per la gent de Sant Joan, només per començar ja es privarà de tenir una guarderia nova als nostres nens el proper curs (i el què ens espera).

Només felicitar a tots els regidors i regidores que aquests darrers 8 anys han dedicat part del seu temps al bé comú, al nostre poble.

I recordar que demà comença una altre campanya electoral, que se'ns dubte guanyarem.

Ja els ha entrat el pànic!

Seguint amb el partit Catalunya contra els veins de futbol sala, mireu què diu l'Avui.

Resulta que els progres i federalistes del PSOE, ara s'estiren els cabells coms els rancis del PP. Quan estracta de ser espanyols guanyen sempre els de la dreta, però amb molt poca aventatge.

La notícia, demostra que primer no se n'enteren: no sabien que es feia el partit. I segon: que són capaços de posar-se (si els deixem) fins i tot amb els privats (les federacions esportives ho són).

Bé, nosaltres anem pel bon camí, i ells, com els crancs, cap enrera.

Que n'aprenguin!

Aquestes paraules avui no es poden posar en la boca de l'autor d'aquesta frase, avui poc en poden apendre (més aviat sembla que n'haguem après nosaltres de no córrer, de sortir de festa....)

Avui, ens serveixen per il·lustrar la primera derrota espanyola davant nosaltres, els catalans.

S'està jugant el mundial de futbol sala (en la versió organitzada per la Federació Mundial de Futbol Sala, i no aprovada per la FIFA), i Catalunya s'ha imposat per 5 a 3 als nostres veïns espanyols.

Amb resultats com aquest serà difícil que ens deixin jugar, ja que corren els perill de fer el ridícul en més d'un (i de dos) esports.

En un altre ordre de coses, ha aparegut ja un altre corrent dins ERC, Esquerra Independentista. Haurem de mirar com evoluciona tot plegat, però a nivell de partit la cosa es posa interessant. Personalment puc coincidir, segurament, més amb Esquerra Independentista que amb Reagrupament.cat, per proximitat generacional dels impulsors, però sobretot per que no van contra (com el reagrupament contra PSC, tot i que també els tinc ganes), sinó per que aposten clarament per la independència (últimament paraula tabú a ERC).

Una cosa que veig cada cop més clara, però, és la necessitat de fer un pas més per convertir-nos en un partit gran: no podem tenir (com quan pintàvem molt poc) els màxims dirigents del partit fent múltiples papers a l'auca. Hem de demostrar que tenim molta gent preparada (encar que no tots siguin de la mateixa corda) i que realment ens creiem la nostar idea de país i de fer política.

Bé, demà més.

Diumenge

Avui, que és diumenge, no toca parlar de res de "feina". Tocaria parlar de futbol, però millor passem de tema (la mare que els va parir!).

Ha fet un dia molt bo, amb sol i ens ha permès muntar la vela del terrat i banyar-nos (com podeu comprovar) a la piscina d'en Pau. També ens ha servit per trencar el blanc de l'hivern ara que ja ve l'estiu (o si més no l'època d'anar a la platja).

Demà començem una nova setmana, amb una demostració d'una màquina a Sant Joan...les Fonts. Ens espera una setmana mogudeta, divendres, la Gemma va a sopar amb les mares de la llar d'infants, dissabte ple de constitció i viatge a Barcelona a teatre i diumenge...ja veurem, segurament relax a alguna platja...o visita a algun museu?

No ho sé, ens ho rumiarem.

Bona setmana! (o com a mínim esperem-ho)

Català a Europa i Espanya

Si voleu saber on arrenca la reflexió mireu primer la notícia de Vilaweb.

Sembla extrany, que jo, com a ciutadà de la Unió Europea, em pugui adreçar a les institucions europees en català però un representant meu, un eurodiputat no ho pugui fer. Si mirem però la lletra petita, ens adonarem, que això ens passa per que a l'estat espanyol, incloent el parlament de l'estat espanyol, els ciutadans catalanoparlants som considerats de segona. La famosa constitució espanyola, que diu que el català també és una llengua de l'estat, no ens garanteix l'ús de la nostra llengua en la majoria d'àmbits institucionals espanyols (justícia, policía, hisenda i institucions). Si l'estat espanyol reconegués el català com a llengua pròpia, els nostres diputats al congrés espanyol i els nostres eurodiputats es podrien adreçar en català en els dos àmbits.

Una altra opció seria que l'estat francès, que també té catalanoparlants entre els seus habitants, reconegués el català com a llengua oficial, però si a l'estat espanyol és difícil, a l'estat francès és impossible.

La tercera solució, i jo crec, la definitiva per tenir un reconeixement com cal del nostre idioma, ja no només a nivell institucional, és la independència. Llavors no hauríem de discutir amb ningú com volem parlar i no estaríem obligats a parlar en castellà per imperatiu legal.

Per cert, no us sorprèn trobar entre els signants de la petició l'inefable "Pepe Borrel"?

Seleccions Catalanes

Aquest cap de setmana a Reus, es porta a terme el dia de les seleccions, per reclamar una selecció nacional própia del nostre país.

Si voleu més informació visiteu la web de les seleccions

Una cosa tant simple com que gent que sent els mateixos colors i la mateixa identitat que tu, defensi, en el camp de l'esport, la teva (i seva) bandera, en l'estat en el què ens trobem és gairebé impossible.

No sé si heu seguit el tema de l'hoquei, però als seus directius s'han guanyat el cel. Han demostrat, en un essport on els catalans som, sinó els números u, si els segons, que els nostres companys de viatge, els espanyols, només ens volen per treure'ns tot el suc possible. Quan ja teníem selecció própia reconeguda, van moure cel i terra (i van amenaçar) per evitar la nostra oficialitat. Hem hagut d'acabar jugant a Sud-Amèrica per poder jugar de forma oficial.

Altres seleccions, però, són oficials de ple dret, ja que la Federació Catalana és membre fundadora la Federació Internacional, com per exemple el Korfbal, el Pitch & Putt o les curses d'orientació. En canvi, seleccions fundadores de les seves federacions internacionals, com el rugbi, estan relegades a no existir en el camp internacional.

No demanem cap cosa extraordinaria, només volem defensar els nostres colors, com ho fa tothom, com ho fan per exemple els escocesos.

Un motiu més per pensar que amb Espanya no anem enlloc.

ETA i les seves conseqüències

Aquesta nit ETA ha declarat trencada la treva vigent (???...i l'atempatat de la T4?). Es tracta d'una mala notícia per a la democràcia de l'estat espanyol. No només per la tornada de l'amenaça de les armes, sinó per que la croada espanyolista del PP, que està arrossegant el PSOE, agafa nous arguments.

Aquest trencament deixa en molt mal lloc en ZP (ell sol es busca uns merders intentant que el seu partit sembli el què no és), però com ens deixa a nosaltres, els catalans?

A priori les mirades dels espanyolistes recalcitrants de les ones, del PP i del PSOE (la gran majoria d'espanyols, en resum) es dirigiran cap a Euskadi i centraran la pressió sobre Batasuna (ja no els ve d'aquí) i sobre ANV. Segurament, el PSOE acceptarà les tesis del PP i faran el possible per ilegaltzar-los. Un cop més hi perdrà la democràcia i es demostrarà que Espanya és un país de fatxes (o si més no de poc demòcrates) on catalans, vascos i gallecs no hi pintem res.

També podríem pensar que amb les mirades desviades potser ens en sortiem amb l'estatutet o amb l'aeroport, però molt em temo (i això que sempre sóc optimista) que com diuen els castellans "nos darán con un canto en los dientes" (en català "ja us daran pel sac") i tindrem, encara un altre motiu per dir (com l'avi d'un ex-president del país) ADÈU ESPANYA!

Diluvi i Reagrupament.cat

Avui ha diluviat. Feia temps que no veia ploure amb tantes ganes com aquesta tarda. A la carretera de davant on treballo semblava que hi passés un riu. De totes maneres, ja està bé que plogui, així podrem passar un estiu tranquil (o normal) pel que fa a l'aigua.

Ah! la setmana passada vam decidir el nom del nen que ve. És dirà...Necessito fer un escrit en exclusiva amb la Gemma un cop ho haguem dit a casa.

Fa un parell de dies que rumio amb el que va promou en Carretero dins ERC (tot el tema del Reagrupament.cat), i no acabo de veure clar donar-li suport, tot i que podem coincidir amb el fons. M'explico, crec, com ja creia quan es va fer president en Maragall, que amb el PSOE no anem bé, però també penso que no es pot plantejar un pols amb els de dalt el partit esperonat "només" per un mal resultat electoral. Abans de les eleccions s'havia especulat amb algún moviment d'aquest tipus però estava tot molt verd, ara, sembla que tots havíem pronosticat la castanya de les municipals. Crec que la reflexió i un gir és necessari però que no podem fer-ho en calent, cal meditar i fer-ho en bloc, ja tenim prous famílies a Esquerra com per fer-ne una més. Si Reagupament.cat volen fer-ho bé, a més, hauran de voltar pel territori explicant què volen i no només quedar-se aïlllats en la regió del Pirineu i algunes seccions més. A mi m'agradaria escoltar de primera mà què proposen...aixì com també m'agradaria saber què proposa l'actual direcció (i si pot ser de primera mà, perfecte).

Bé, de totes maneres: Salut i República!
Per que com deia un bon esquerranós, l'alternativa és malaltia i monarquia.

Cap de setmana a Valveralla

Acabem d'arribar de cap de setmana amb la colla. Ens hem estat a Valveralla (és un veïnat de Ventalló, a l'Alt Empordà).

Ha sigut un cap de setmana de relax, de xerrar molt, fer uns quants quilòmetres i menjar (bastant per cert). Està molt bé poder gaudir de bona companyia amb els amics almenys un cap de setmana sencer a l'any. Si bé és cert que ens veimem sovint per fer el cafè o per anar a sopar, poder estar plegats un parell de dies sencers dóna per molt: recordes velles històries i anècdotes, et poses al dia de la vida de tots i sobretot serveix per fer-nos cada cop més amics.

De totes maneres, estic fet pols, anar a dormir tard i llevar-te a les 7 o poc més (en Pau no passa d'aquí al llit), és bastant matador. Espero recuperar.

Bé, l'any vinent hem de repetir a noves contrades del nostre país, potser serà pels volts de Tremp? Ja veurem, ara a esperar la nova trobada amb les amics, que de moment ja té data: 30 de juny a casa l'Arnau i l'Anna, estrenem pis (però no cadires).