dijous, 26 de juliol del 2007

La gran apagada

Volia esperar que l'apagada al cap i casal ja hagués acabat a escriure aquestes ratlles, a hores d'ara (3 dies i mig més tard) no tinc clar que ja tothom tingui llum.

Aquesta apagada ens demostra com enstracten els espanyols a nosaltres, els catalans. Aquest dies s'han dit moltes coses, però a mi, me n'ha quedat una de clara. Els catalans (aproximadament un 16% de la població de l'estat), paguem un 25% de la factura de la llum (segurament pel consum industrial) de l'estat, però... només rebem el 15% d'inversions de les elèctriques (Red Electrica Espanyola entre elles).

Això, crec que ens pot donar un exemple més de la sagnia que aguantem i que, si mai aconseguim que es publiquin les balances fiscals, només serà un dls exemples més positius pels catalans que tindrem (la resta és molt pitjor).

Una de les altres coses que m'ha quedat d'aquests dies, és el que va dir algú anónim, després de recordar el caos del Prat, les rodalies de Renfe i, ara l'apagada:

"Ens porten cap a la independència per la via de l'averia continuada".

A veure si és veritat!

divendres, 20 de juliol del 2007

"El Jueves"

Mireu la noticia de l'Avui.

Sense comentaris.

A quin país vivim?

Un altre motiu per fotre el camp. La seva monarquia és intocable, i a nosaltres ens van fotent canya.

dissabte, 14 de juliol del 2007

Demà missa la cim del Taga

Demà hi ha missa al cim del Taga, ja farà 50 anys que es fa.

No sé si aniré, em fa gràcia anar-hi amb en Pau.

És una bona data per recordar què vol dir fer muntanya (per a mi la missa és una excusa per trobar-te amb gent que comparteix, almenys, una mateixa afició), i que no és res més que estimar el què ens envolta.

Quan algú està disposat a caminar durant un temps (encara que siguin només 10 minuts) per conèixer un lloc on no s'arriba amb vehicle (motoritzat s'entén), ja entra dins la roda de l'estimació per la natura (encara que només sigui per admirar un paisatge) i, per a mi, per l'estima per un país, en aquest cas Catalunya.

Catalunya, no hi ha dubte, és un país d'excursionistes (només cal fer una escapada a algún dels nostres pics un cap de setmana) i de gent, per tant que estima la natura i el país.

Si tenim un país al que estimem (almenys pel que fa ala paisatge), per que tenim tant poca autoestima pel nostre país? Tenim poca autoestima per la resta de coses que ens fan país, la llengua (qui no canvia d'idioma quan es dirigeix a un inmigrant? ben pocs), la cultura (poca lectura de llibres en català, cada cop menys gent a veure sardanes, dificultats de les colles de gegants, diables, bastoners,...per trobar gent...) i sobretot la identitat, cada cop menys ens creiem que som realment un país.

No defallim, cal seguir lluitant! I com deia l'avi:

"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"

diumenge, 8 de juliol del 2007

Cap de setmana mogudet

Cap de setmana mogudet, amb bastants quilòmetres.

Per començar divendres excursió a Tarragona a una conferència de "quadres" d'Esquerra. Es tracta de posar unes 25 persones dins una aula amb una calor asfixiant i fer-los debatre sobre temes que s'han avançat amb una xerrada abans de començar i d'on han de sortir conclusions. Com que el nivell és bastant alt, les conclusions són bastant de calaix. Per tant, no tinc gaire clar per que serveix al partit, Ara, per a nosaltres, els que hi anem serveixen de molt: coneixes gent amb inquietuds i pensaments similars, rius, t'expliques penes i...per què no, surts de festa.

Ara que, a la meva edat, anar a dormir a les 5 del matí i llevar-me a les vuit la comença a costar molt.

Dissabte, tornada a Sant Joan i dinar a Ogassa, amb la gent d'Esquerra de Sant Joan a casa la Roser. Això si que té objectius clars i assolibles: bon tiberi, bon beure i bona companyia.

Després de dinar (bé, de totes maneres a mitja tarda), viatge fins a Calella visitar els sogres i per anar a la platja el diumenge, ja que feia molt bon temps dissabe calia aprofitar-ho.

Diumenge, a la platja a les 9 del matí: em sembla que no hi havia anat mai tant aviat (a vegades a les 9 era a la platja però després d'haver-hi dormit després d'una nit de festa). Però, em sembla que el temps no vol que vagi massa a la platja i a mig matí s'ha espatllat el just per decidir marxar i després tornara fer bo.

De totes maneres hem aprofitat per anar a comprar vins a Palafrugell i fer un bon aperitiu.

Per acabar després de veure com l'Alonso tornava a fer el ridícul (encara que aquest cop guanyés a en Hamilton) hem tornat cap a casa.

Qui diu que els caps de setmana són per descansar?

dilluns, 2 de juliol del 2007

Dubte fisiològic

Avui, el meu comentari, es basa en una apreciaciació personal que he fet repetides vegades, a la feina sobretot, però també a casa, amb els amics o a restaurants.

Segur que tots us heu trobat en un local amb aire condicionat a l'estiu, o un local fred a l'hivern, amb persones dels dos sexes. Doncs bé, en aquestes ocasions, normalment, les dones, solen tenir més fred que els homes.

Bé, doncs, el meu dubte és: quina raó fisiològica (o del tipus que sigui, hormonal...) hi ha per fer aquesta observació? (ja sé que generalitzar és dolent i no sempre es diuen veritats).

Si algú em pot resoldre el dubte l'hi estaré agraït.