La VIA CATALANA

VIA CATALANA.

Si, en majúscules, com majúscul va ser l’èxit d’ahir, encara que hi hagi, els mateixos que ens neguen els drets coma poble, qui digui que érem pocs, que estàvem subvencionats i/o adoctrinats.

Ahir, personalment vaig arribar a casa menys eufòric que l’any passat. Ho explico pel fet que l’any passat veies de seguida la magnitud de la manifestació i t’havies passat l’estona cridant, saltant, cantant... mentre que ahir, tot i cridar, saltar i viure una festa, no va ser tant intens, i a més, no érem conscients de la magnitud del què com a poble vivíem.

Un cop a casa però, veient imatges de TV3 (mireu el vídeo amb música de Txarango), mirant el Twitter i començant a repassar el què deien els mitjans internacionals (i també els espanyols), vaig començar a ser conscient del què, entre tots, havíem fet.

Si ja al tram parlant amb altra gent, la sensació era de què això ja no es para, ahir, després de sopar, i ara, una mica més en fred, crec que anirà més de pressa del què ens pensem. Hem tingut sort, de coincidir en el temps amb Escòcia i la postura anglesa, molt diferent de l’espanyola.

Puc arribar a entendre que no ens vulguin deixar votar, tot i que el seu argument de la majoria silenciosa em fa dir que, si volen que no ho sigui, li donin veu. Entenc que ens rebaixin les xifres (dividint per quatre, ningú que vegi les imatges aèries no s’ho pot creure). Però no poden esgrimir només els arguments de sempre, l’oficial, el de què la Constitució no ho permet (amb aquest argument, el de les lleis, ni les dones votarien, els negres seguirien sent esclaus, els gais perseguits...) o els més ridículs com “que pone en tu DNI” o que els que volem la independència estem instruïts a l’escola (els avis que tenia ahir al costat eren “instruïts” per en Franco) o que ens subvencionen per queixar-nos (jo ahir em vaig pagar la samarreta, dinar, autocar...).

I sobte encara més quan veus què diu la premsa dels altres països com Alemanya, França, Estats Units... on tothom s’adona que Espanya té un problema amb Catalunya i que hauran de solucionar- ho mentre que els espanyols, negant l’evidència, diuen que no tenen cap problema i que som 4 caps calents.

En fi, que anem pel bon camí.

VISCA LA TERRA LLIURE!

La nostra Via Catalana

Quan dic la nostra Via Catalana, vull dir la que ens afectarà als de casa, als cinc, ja que anirem amb un dels autocars de l’Assemblea de Sant Joan cap al tram 666 i 667, a Vilamalla, prop de Figueres.

Hi anirem, com hem anat a les darreres manifestacions de l’Onze de setembre a Barcelona, abillats per la ocasió, aquest any amb la samarreta de la Via, amb les estelades i amb la paciència amb els nens que requereixen aquestes ocasions. Però hi haurà una petita diferència, aquest cop ens acompanyaran també els avis, que fins ara

no s’havien mobilitzat mai.

També, diferència important, ens desplaçarem fora de Barcelona, fora

de la capital i esperem que els de la capital es desplacin a fora també, tot i que sembla que ja ho han fet ja que gairebé tots els trams de la Via estan plens.

Estic segur que serà un gran èxit, un més, com a poble.

Fem Via!

Festa Major de Sant Joan

Avui comença la Festa Major. Dies especials pels Santjoanins, dies de trobar-se amb amics, “caballitos” i gaudir de sardanes, concerts i anar a dormir tard.La nostra festa comença avui mateix ja, amb un sopar amb la colla. Tot i que no farem festa després a l’Entrevoltes, ja que a mi em toca llevar-me d’hora dissabte pel futbol.

Això, que dissabte matí toca futbol, en Pau juga a les 11h amb el Camprodon i en Guiu a les 12h entre ells.

A la tarda, tenim festa d’aniversari d’en Guiu amb els de Manlleu i mirarem de veure els Gegants. Al vespre, si podem anirem a sopar i a dormir tard deixant els nens a casa els avis.

Diumenge, dinar de Festa Major, on acabarem de celebrar l’aniversari d’en Guiu i a veure els Pabordes.

Per dilluns sardanes, dinar a casa els avis i si podem repetirme sortida nocturna.

Dimarts, per acabar, bogeria, sopar ràpid i focs.

Tot això si el temps ho permet.

Entrenament amb el Garrotxa RC

Ahir, després de 4 mesos vaig tornar a entrenar amb el Garrotxa Rugbi Club.

En tenia ganes, després de 4 mesos de veure els companys i tornar a fer contacte. Suposava que seríem colla, ja que en plena pretemporada, abans del torneig del Tura i amb el bon grup que hi ha aquest any era el més lògic. I de fet va ser així, érem 23, tot i els lesionats, com en Baldó i l’Ivan.

L’entrenament amb contacte, i amb molta estona defensant a l’equip titular dels tres quarts (una línia que donarà moltes alegries als Teixons aquesta temporada). Després vam fer simulació de partit.

Resultat, vaig acabar fet pols, m’ha costat dormir de cansament i avui estic baldat.

Però... m’ho vaig passar de conya i estic molt content d’haver tornat a fer contacte i... amb ganes de tornar-hi!

La Via Catalana per la Independència

Falta poc, molt poc per un repte importantíssim com a país, la Via Catalana per la Independència. El pròxim dimecres, milers de ciutadans del nostre país serem a les carreteres i carrers del principat per enllaçar de nord a sud, o de sud a nord, el territori formant una llarga cadena humana de més de 400km. 

Aquest gest, simbòlic i d’una magnitud organitzativa brutal, ha de ser l’últim desencadenant de la nostra plena llibertat. Aquesta cadena, que s’emmiralla en la que van fer el països bàltics abans de declarar la seva independència als anys 90, ha de ser la clau de volta que ens obri portes més enllà de les nostres fronteres actuals (l’estat espanyol) i faci que a Europa i a la resta del món acabin per saber què volem els catalans, que no és altra cosa que la independència.

Cim d'àligues, una bona visita familiar

El Xuriguer

Avui hem anat a visitar amb tota la família, el Cim d'Àligues a Sant Feliu de Codines. Una visita 100% recomanable, sobretot si es va amb nens.

El Cim d'Àligues, és un centre on només tenen aus rapinyaries, que no obre massa estona, de tracte molt familiar i proper, didàctic i on es veu que la gent que hi treballa gaudeix al 100% de la seva feina.

Hem arribat a les 12h, que es quan obren, hem entrat i hem pogut veure la zona de gàbies. Allà et fas una idea del què tenen, ja que cada gàbia té perfectament identificat quina au hi ha dins, amb nom científic, en català, castellà i anglès, a més de la informació bàsica de l'espècie (hàbits, mides, pes, perills...).

A les 12:30h, ens han fet una presentació, durant mitja hora del centre i de les aus. Ho fan de forma simple, molt comprensible i utilitzant fins i tot algun exemplar. L'explicació permet saber els trets bàsics d'una au rapinyaire (com es diferencien, quin tipus hi ha...). De les espècies que hi hem vist, m'ha agradat poder veure un gamarús (sempre els ho dic de forma carinyosa als meus fills), el Gran Duc o l'Òliba. I del què hem après, destacar que ara sabem què és una au rapinyaire, i encara que sembli estrany (jo no ho sabia) que un buho (en castellà) en català pot ser dues aus diferents: el Duc (més gran) i el mussol (més petit).

Un cop acabada la mini visita, hem passat a una de les coses més especials del centre, el vol lliure de les aus.

Es tracta d'una mitja hora de veure volar diferents aus rapinyaires, algunes arran (i arran vol dir arran, a menys d'un pam) del cap.

Un cop acabat, ens hem quedat a dinar a la zona de picnic, perfectament pensada per anar-hi en família (tot i que també hi ha un restaurant).

Després de dinar, ens hem quedat per veure la sessió de la tarda on han aparegut altres aus que al matí no han volat i alguna de les que el matí ho han fet, a la tarda no han sortit.

Preguntant als nens quin ocell els ha agradat més les respostes han estat:

- Pau: l'àguila pescadora, el símbol dels Estats Units. Per l'elegant vol. De fet, és espectacular veure-la volar de prop i estrany, ja que no és autòctona.

- Guiu: el voltor comú, per que era el que tenia més amplada d'ales. Tot i que es veuen sovint, veure'ls baixar de prop, amb les ales desplegades, impressiona.

- Gemma: els falcons i les àligues, per la majestuositat del vol. Molt d'acord.

 A mi del vol, m'ha agradat veure el petit xot, el xuriguer (si el que dóna el nom a una gran ginebra) i per l'espectacularitat, el vol dels 16 milans, entrant en picat a una petita palangana per agafar el menjar. A més, destacar el secretari, curiós exemplar de rapinyaire.

Deixant de banda la visita habitual, un que és curiós, ha pogut veure a menys d'un metre com curaven les potes d'un voltor negre, i com després el feien còrrer. I després, com feien el mateix tractament de pedicura a un voltor comú, que es mostrava molt tranquil i que ha permès que el cuidador  em pogués ensenyar les orelles (o millor dit, els forats per on escolten). 

Agrair als cuidadors que ens han atès i m'han respost totes les consultes la seva paciència i l'estima que demostren per la seva feina.

Us animo a passar-hi un dia, crec que no us deixarà indiferents.

De tornada a la feina

Segon dia de feina, segon dia de mitja normalitat, i dic mitja per què la Gemma encara està de vacances, i sobretot, per què els nens segueixen de vacances.

La tornada, com sempre ha estat dura, tornar-se a llevar a les set per anar a treballar costa, però, com que treballem de 8h a 14h, la cosa es porta millor.

De tota la tornada, el millor és tornar a una mica de normalitat en els horaris, ja que els darrers dies de vacances amb els nens l’hora d’anar a dormir era prop de les dotze i la de llevar-se sobre les 8:30h del matí. Voler fer massa coses durant el dia comporta llevar-se d’hora i dormir poc, més si no fan migdiada, i al vespre tenir nens que ploren per tot i tot els molesta.

Ahir a les deu ja eren llit i avui intentarem millorar l’hora i que a quarts de deu ja hi siguin.

Esport de vacances

Aquests dies aprofitem per fer esport, anar a córrer els grans i en bici els petits, però també hem fet el repàs als catxés que tenim amagats a Aguatón, petites caminades pels volts del poble, i jo, abans d’ahir vaig fer el marcatge de la ruta d’orientació que es farà durant la setmana cultural.

Però, a més, ahir, amb en Pau, vam anar camp a través des d’Aguatón a Camañas. Prop d’uns 10km, amb bona temperatura i seguint pocs camins. En Pau, que ja havia fet els 15km de la ruta de l’u de maig de la UE Sant Joan, ahir va córrer força estona amb mi i vam fer els 10km en menys de 2 hores, tot i que el darrer quilòmetre va ser força feixuc per en Pau.

Aquesta nit ha dormit pla i està molt content de poder haver fet aquesta travessa.

Vacances agrícoles

La recol·lectora poc abans de quedar bloquejada

Portem 4 dies a Aguatón, a la província de Teruel, i és per això que les entrades al bloc han frenat, aquí no tenim internet, bé, si però només a un local social i no és massa còmode poder connectar-te.

Aquests dies, han estat, com indica el títol de l’entrada, força campestres. Sempre que veníem, més entrat l’agost, la collita ja era feta, aquest any, al venir a principis d’agost i haver fet un any estrany, encara estan en plena collita i ens ha permès, a més de veure la recol·lecció, sofrir alguns dels problemes que surten treballant al camp. El divendres, poc després d’arribar un remolc, per sort buit, va desenganxar-se del tractor i va ficar-se dins una rasa d’on amb l’ajuda de 2 tractors i una hora de feina vam poder treure’l.

L’endemà, dissabte, al matí vam anar a veure com treballava la recol·lectora (a casa ja té un nom concret, que és cosechadora, en castellà ja que es aquí on les veiem i per en Berenguer “cochadora”). Van poder pujar una estona en Pau, en Guiu i en Berenguer i veure com funcionava.

El tractor preparant la sortida per la recol·lectora

Ahir, a la tarda, després de dinar, la recol·lectora treballava darrera casa i, cm no vam sortir a veure-la. Quan acabava ens van demanar si podíem anar amb el cotxe a uns terrenys propers al poble per poder segar un parell de camps. Vam anar-hi i... vam tenir una bona distracció, per mala sort d’en Juan Ramón, el que realment treballava, ja que al voler sortir del segon camp es va quedar clavat i no va poder sortir. A partir d’aquí, vam haver de recórrer al tractor i la pala per poder arreglar la sortida i que la recol·lectora pogués seguir treballant, almenys fins demà o demà passat.

Ja ho veieu, passem dies d’ajudants de pagesos.

1.383: les lectures del mes passat

Si, aquestes són les visites del mes de juliol, el millor mes de l'història del bloc. No té massa lògica si comptem que feia mesos que no l'actualitzava i el vaig recuperar a mig mes. Però si mirem les entrades amb més visites, la que domina és la de la travessa Vallter - Núria de l'any passat. Això s'explica per què el bon temps estiuenc fa que la gent busqui referències de sortides a la muntanya, entre les que hi ha la Vallter - Núria.

Bé, gràcies a tots pel pilot de lectures.

Focs... maleïts focs

Avui, he estat seguint dos incendis al meu país, un a Vallirana, controlat prou ràpid, gràcies, en part a la pluja d'ahir la nit i, en la major part, gràcies, com sempre a l'esforç de moltes persones, començant per bombers, voluntaris, ADFs, Protecció Civil, Mossos, Policia Local... i segur que em deixo gent. L'altre a un altre lloc que em sento molt meu, a Mallorca, a la Serra de Tramuntana, tresor desconegut per molts i sempre espectacular de veure des de la plana de Mallorca. Aquest, és més mala peça al teler i sembla, pel què he llegit menystingut per algú. M'ha sobtat llegir, que el genocida Bauzà (com en dirieu d'algú que vol aniquilar una llengua i una cultura?), digui tant tranquil que no és l'únic encant de Mallorca. No ho és, però m'ha semblat que s'estimava més que el seu encant era el sol i la platja, i Mallorca és més que tot això. És la seva gent, el seu caràcter, la seva terra... i de les coses més importants, la seva serra, la de Tramuntana.

Gent que us estimeu la terra, la vostra terra, a Catalunya, al sud del principat, al País Valencià, tant maltractat pels focs, i a Ses Illes, lluiteu, lluiteu pel vostre futur, pel futur dels vostres fills, i els que encenen focs o tiren burilles... colla de fills de p...

Orgull català: de compres a l'Esclat de Palafrugell

Doncs si, sentir-se orgullós de la teva terra, també inclou comprar productes de la teva terra, en llocs de la teva terra. M'explico, avui he anat a comprar al nou Esclat de Palafrugell, l'Esclat, del grup Bon Preu, un grup català, amb arrels catalanes i que actuen com a catalans, implantant-se al principat i etiquetant en català, fins i tot en un lloc com Palafrugell ple d'extrangers a l'estiu, les bàscules només estan marcades en català.

Pels que sigueu de la ceba, recordeu, que per fer-ho bé, a més de comprar productes de la terra s'ha de comprar en llocs de la terra.

PS: no tinc cap comissió de l'Esclat.

Dia de càmping

Avui hem passat el dia al càmping on s'està en Carles, el germà de la Gemma. Ha estat un dia molt divertit, però força esgotador.

Els nens, tot i com comentava ahir, anar a dormir tard, avui a dos quarts de vuit ja voltaven i això ens ha permès ser aviat a Pals, al càmping i gaudir d'un dia amb bona companyia. 

El matí l'hem dedicat a la piscina, on hem gaudit d'una sessió d'aquagym a càrrec d'una simpàtica holandesa (com era el 90% del càmping). Després d'una bona paella, hem anat a la platja on feien moltes onades amb les que hem jugat a saltar, a què no ens toquessin... i a més hem fet castells.

O sigui, un dia intens, divertit i esgotador, sobretot pels nens que han caigut de seguida.

Les vacances i els horaris

Avui comencem 3 setmanes de vacances, molts anys després tornem a coincidir la Gemma i jo les tres setmanes complertes i, aquesta primera nit, ja trenquem els horaris dels nens.

Passen 10 minuts de les onze i s'acaben de posar al llit i fa menys d'una hora que començàvem a sopar.

Nosaltres durant l'any escolar intentem seguir els mateixos horaris, tot i que si algun dia anem més tard no ens suposa cap trauma, però a les vacances els horaris salten pels aires i gairebé mai sopem quan toca i anem a dormir tirant a tard, cosa que és un problema per que el 90% dels dies es lleven entre 7 i 7:30h del matí, fins que un dia, estan tant cansats que allarguen fins les 9h... direu: "Que bé". Però  casa hi han tres nens i crec que es combinen per dormir fins tard només un i els altres dos llevar-se i així els seus pares no poden dormir tranquil·lament fins tard cap dia.

Dia de son

Porto dos dies sense publicar però amb raó, massa coses a fer abans de vacances i poc temps per fer-les.

Dimarts vam baixar a Manlleu a mirar si ens servia un porta bicicletes, que al final no va servir, però vam aprofitar per quedar-nos a sopar allà i arribar tard a casa.

Ahir, vaig tornar a sopar a Manlleu, aquest cop però amb la colla d'amics de tota la vida i com que vam fer la tassa, ens posàvem al llit a quarts de dues.

I avui són. A més d'anar a dormir tard, m'he llevat més d'hora, ja que els nens anaven al zoo amb tren i havíem de ser a Ripoll a tres quarts de vuit. Però, a més, els nens que devien estar nerviosos pel zoo, han anat omplint progressivament el nostre llit, fins que poc abans de les sis ja hi dormíem (dormir és un dir) tots.

Sort que el dia m'ha permès quedar-me a dinar a la feina, pujar fins Sant Grau on m'he entaulat i sota un bon sol i una bona temperatura, gaudir de l'herba per fer una bona becaina.

Per cert, els nens encantats amb la visita al zoo, encara que molt cansats, de fet en Berenguer no ha ni sopat.

Cap de setmana intens

Aquest cap de setmana, no he fet cap entrada ja que hem estat molt entretinguts: dissabte de celebració dels 20 anys de l'Esplai Somnis i diumenge amb el dinar de colla.

Anem a pams. Dissabte, tot i el mal temps, es va fer la celebració dels 20 anys de l'Esplai. Hi vam assistir tota la família, primer als pallassos, després a l'enlairada de globus i al final al sopar. Retrobament amb els companys de quan vaig ser monitor, ja fa més de 17 anys. Festa emotiva, amb gent que havia estat com a nen amb nosaltres i que ara, essent monitors porten els nostres fills a l'esplai.

Diumenge, trobada amb els de la colla. Aquest any no ha quadrat poder fer la sortida de cap de setmana, però vam compensar amb un dia junts, bona companyia i massa menjar. Merci a tots els que vau venir.

Les coses importants de la vida

Avui pensava escriure sobre la feina, però vist el què hem vist fa poca estona m'ha fet canviar d'idea. Em refereixo a la malaltia d'en Tito Vilanova. 

Fa poc més de 2 dies en Tito i en Guardiola es fotien els plats pel cap davant de tota la premsa del món. Avui tot allò són més que mai collonades.

Pels que ens agrada el futbol i ens sobra tota la parafernàlia del futbol (a Can Barça el famós l'entorn) ja vèiem que era així, però avui la cruesa d'una malaltia que a tots ens ha tocat de prop alguna vegada o altre ho ha deixat clar a tothom i ha posat a lloc les coses realment importants.

En fi, Tito, que tinguis sort i guanyis en la teva vida i en la teva malaltia tant com has guanyat amb el Barça.

I com a efecte secundari, qui serà el nou entrenador del Barça? 

Accepto apostes.

La Gemma fent voltes al món

Avui, la Gemma torna de Korea, en concret de Seúl, després de 4 dies fora. Aquest és el darrer viatge abans de vacances. Va marxar dilluns a la tarda i torna avui dijous, a les 23:45h, hora local a Seúl (7 hores per davant nostre) per arribar a casa demà sobre les 14h.

Aquests viatges, que intentem programar per no coincidir tots dos fora, fan que els nens, sobretot en Berenguer quan fa dies que som fora, i en Guiu des del primer moment, estiguin esquerps amb el que és fora i molt carinyosos amb el que és a casa i avui estan especialment ploraners a l'espera de l'arribada de la seva mare.

Aprofito per deixar-vos una web curiosa pels que viatgem sovint i on veureu els viatges de la Gemma: http://flightdiary.net/gemmapapu

De tornada al bloc

Després de molts i molts dies sense escriure al bloc, torno a començar amb noves idees, intentant fer més dinàmic el blog, amb petites píndoles diàries (almenys dia si dia no) de coses que fem, penso, passen... avui segurament re-iniciem amb una primera píndola, mentre els nens miren en Goku.
Bé, doncs, espero que ben tornat.

Cap de setmana del 26 i 27 de gener

Tot per decidir, degut a les baixes per malaltia que hi ha a l'escola de Sant Joan no sabem com anirà, ni si jugaran. En principi en Pau juga a les 11:30h a Roda i en Guiu a les 12:00h a casa contra el Balenyà. La previsió seria de victòria d'en Pau i lluitar per treure quelcom positiu d'en Guiu.

Jo jugo el dissabte a les 16:00h a Olot contra el Vilanova, previsió de derrota.

Resultats del cap de setmana del 19 i 20 de gener

Bon resultat dels nens i mal resultat del pare, aquest seria el resum.

El dissabte començava sabent ja que en Pau no jugaria amb el seu equip,ja que degut a l'epidèmia de malalties que hi havia a Sant Joan es va haver de suspendre el partit, per això, els dos germans van jugar junts amb l'equip dels petits del prebenjamí. El resultat, la primera victòria, per 0 a 5 a casa del Voltreganès, els darrers classificats. En Pau va fer 2 gols, però el resultat hauria estat similar sense la seva participació, ja que l'equip ha millorat molt. Va fer gràcia que durant una part, els dos germans fossin els centrals de l'equip, i a més no van deixar arribar en cap ocasió els contraris a porteria. Molt bé en Guiu, ja que no va perdre la posició en cap moment i a més va jugar les dues pilotes que va tenir, per moure-la de forma molt intel·ligent, canviant de costat i donant continuïtat al joc.

L'endemà, en un partit on vam anar molt justos d'efectius, bàsicament èrem 15, amb un lesionat entre els titulars, jo vaig perdre al camp de l'Alella per 29 a 0 i així em sembla que ja podem dia adéu a la segona catalana.

Cap de setmana del 19 i 20 de gener

Cap de setmana amb 3 partits, el primer en Guiu fora, contra el Voltreganès el dissabte a les 10:30h, partit amb opcions, van per darrera nostre amb només derrotes. El segon de dissabte és en Pau, que juga a casa contra el Folgueroles, que va empatat amb nosaltres a la lliga, serà un partit difícil que han de guanyar.

El cap de setmana es tanca diumenge, ja que amb el Garrotxa juguem a les 10 del matí al camp de l’Alella, on hem de guanyar per força si volem tenir encara alguna opció de seguir a segona catalana l’any vinent.

Resultats cap de setmana 12 i 13 de gener

Resultats desiguals, el primer a jugar va ser en Pau, al camp de l’OAR Vic, que anava molt igual que nosaltres. partit molt dolent, però victòria per 3 a 5.

El següent va ser en Guiu amb els prebenjamins, gran resultat contra el Folgueroles, empat a 4. És el primer partit que no perden, us recordo que juguen amb nens més grans, i que només els van empatar a la darrera jugada. En Guiu va repetir jugar amb l’escoleta a casa contra el Roda amb derrota per 3 a 4.

El diumenge vaig acabar jo els resultats amb derrota per 20 a 3 al camp del Santa Coloma, on a més em van expulsar 10 minuts per considerar l’àrbitre que en un ruck vaig entrar pel costat.