Bona entrada d'any a tots i totes

Avui s'acaba l'any 2009 i de moment no hem agmentat família, esperem que no trigui massa. Encara som a temps de poder ampliar-la aquest any però ja justeja.

Espero (desitjo i pagaria diners) per què no sigui el primer de l'any i haver de suportar algú (eh Car...) que es fot de mi per què el presi Montilla ens ve a veure (ja faré aguantar com sigui a la Gemma).

De cara a l'any que entrem, només vull desitjar-vos a tots dues coses: salut i feina!!!

Seguim esperant

Ahir la Gemma acabava les, teòriques, 40 setmanes d'embaràs. Vam anar a Campdevànol, a l'hospital a fer registres, a part de fer-nos entrar 45 minuts més tard que el què ens havien citat, vam estar-hi més d'una hora. En l'hora que la Gemma va estar connectada a la màquina, va tenir unes quantes contraccions, però ens van dir que estava molt verda. De fet, a la nit no ha tingut ni una trista contracció.

Avui, per ajudar, si és possible, hem anat a passejar per Perpinyà i Figueres. De moment no sembla que tingui ganes de sortir en... no patiu, encara no tenim nom, quan li veiem la cara, ja sabrem quin nom posar-li.

USAP – Munster, adéu a la Heineken cup i de compres a Perpinyà

Diumenge passat, l’USAP va perdre de forma clara a casa amb Munster. Amb aquest resultat ja no tenim opcions de poder passar ronda i estem virtualment eliminats, només ens queda donar la cara a Northampton i guanyar a casa a la Benetton de Treviso.

Al final va ser impossible poder assistir al partit, quan vam veure que quedaven molt poques entrades vaig intentar agafar-ne de peu dret, però quan vaig voler fer la reserva ja estaven esgotades (tot i que l’entrada a la compra deia que encara en quedaven). Gairebé millor, ja que no van fer un partit massa bo.

A més, part de l’ambient del partit el vaig veure en directe, ja que amb la Gemma, vam anar a passar el dia a Perpinyà, el mateix diumenge, i sense nens (es van quedar amb els avis per què poguéssim comprar tranquilament). L’excursió, ens va servir per anar a comprar a la botiga de l’USAP, del costat del Castellet, que estava plena com un ou d'irlandesos que havien vingut a veure el partit, bastants catalans del sud com nosaltres, però que hi eren pel partit i de gent que feia compres nadalenques. Ja que erem allà, vam aprofitar per comprar a una fireta de Nadal que hi havia, vam entrar a les galeries Lafayette i vam fer un volt pel centre més comercial de la ciutat.

Ens va quedar clar que és una ciutat per poder anar-hi a comprar per Nadal (l’any vinent repetirem), per passar-hi el dia voltant sense fer res especial i que fora de l’estat espanyol, estan aprenent que no cal pagar molt per un bon àpat o un bon producte. Si bé les diferències de sou entre l’estat espanyol i l’estat francès és considerable, només us posaré un parell d’exemples per veure que alguns productes poden ser més barats a l’estat francès que a l’espanyol. Primer cas: sabates GEOX. A mi són les que em van millor per la feina, són cares però si fan un bon ús és una bona compra, aquí a Olot, per exemple, oscil•len sobre els 110€ o més, a Perpinyà, en una botiga GEOX, estaven a 110€ però amb un 20% de descompte (pocs dies abans de Nadal), per tant més barates. Un altre cas: dinar. Vam dinar a una botiga - restaurant de productes Fauchon (productes delicatessen), per menjar un diumenge, al centre de Perpinyà (a tocar del Castellet), dos plats (grans) de pasta, un amb salmó fumat i l’altre amb pernil, una aigua Evian, un quart de vi blanc i dos pastissets individuals impressionants (una mousse de 3 xocolates i una tartaleta de “citron”, llimona), tot per poc més de 38€.

En resum, derrota de l’USAP i bones compres a Perpinyà. Ah! Per cert, vam aparcar al parking subterrani del costat del Castellet i ens va sortir gratuït (de fet ho era tots els diumenges del mes de desembre).

Bones Festes!!!

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos a tots un molt Bon Nadal i un millor 2010!!!

Salut a tots!

Una nova bestiessa, a entrenar a rugby!

Si, com llegiu, des de la setmana pasada he començat a entrenar amb l'equip de rugby de la Garrotxa.
Vaig provar-ho dimecres per primer cop, i divendres, com que tenia sopar de feina no hi vaig poder anar. Les sensacions són bones, molt bones. Després de gairebé 10 anys sense jugar, encara que fos només un entrenament, vaig disfrutar moltíssim, tot i que em va servir per comprobar la meva falta de forma (espero poder recuperar-la) i que els anys passen (l'endemà estava baldat).
De totes maneres estic content, ja que en el meu primer exercici de placatges em va tocar treballar amb els tres primeres línies titulars, i no va anar del tot malament.
De totes maneres, vaig acabar amb una espatllada destrossada d'un cop, mentre entrenavem perfecte, però quan vaig pujar al cotxe i vaig arribar a casa... de fet encara no estic al 100%, però dimecres a tornar-hi...
Ah, per acabar agraïr als amics del Garrotxa, poder tornar a disfrutar del rugby en primera persona. I qui vulgui veure rugby prop de casa, anar al seu camp els dissabtes que juguen a casa és una molt bona opció i una molt bona manera de passar la tarda (malgrat el fred).

Després del 13-D

Ara ja fa uns dies de les consultes del 13-D i podem parlar amb una mica de perspectiva, que penso, és com millor es reflexiona, i no fer-ho en calent.

Diumenge, vaig anar a dormir aviat, ja que havia de llevar-me molt d’hora (abans de les 5 del matí) per anar fins a Iruña. Per tant, no vaig saber res ni de participació ni de resultats fins l’endemà. Conduint direcció Lleida, em vaig assabentar de la participació (al voltant d’un 30%) i dels resultats (un 95% a favor de la independència). Primer alegria, molta. Jo sóc dels que penso que amb uns mitjans com els que es convoquen aquests referèndums (sense comptar amb estructures de poder, per culpa de la famosa constitució espanyola) obtenir un 30% de participació, incloent, a més algunes ciutats difícils, és una molt bona dada. El resultat, ja havia avançat, com tothom, que seria d’escàndol.

Amb aquestes dades, arribo, poc després de les 7 del matí, passat Fraga (final dels Països Catalans), a quedar-me sense cobertura de ràdios catalanes. Després, passo a escoltar alguna emissora espanyola i espanyolista, com Punto Radio, on es posen les mans al cap per que el govern deixés fer les consultes, tillant-les de pantomima, referèndum il•legal, provocadors.... millor que millor, encara més content. Veure com es sulfuren a Espanya per exercir el dret de qualsevol persona a decidir el seu futur, o d’acudir a les urnes, és el millor que ens pot passar.

Quan de tornada, després de dinar, arribo altre cop a casa (entenc casa com a Països Catalans) escolto que eN López Tena, l’Uriel Bertran & Co, ja es tiren els plats pel cap. Som el què no hi ha. Això, per mi no és comprensible i només fa que donar ales als espanyols.

Ara, un parell de dies després, sembla que s’han assegut i han solucionat les diferències.

Per un altre costat, sembla que algú vol aprofitar aquest referèndums i utilitzant les plataformes per fer nous partits, tot i que després ho neguen, es presenten ILP (Iniciatives Legislatives Populars) al Parlament per demanar que convoqui un referèndum el proper 25 d’abril a nivell nacional (fet inviable degut a la Constitució), es comença a criticar els partits que si es volen apropiar d’un moviment social, altres que els partits no saben aprofitar aquest moviment social per convocar el referèndum nacional....tot plegat molt embolicat.

Jo crec que hauríem de fer, una sèrie de passos que venen molt marcats. Primer, no podem fer un referèndum a nivell nacional, per què no es podrà en el marc legal actual, segon no sé si ens interessa fer-ho tant ràpid (amb només 4 mesos) per poder mobilitzar a la gent pel si. Jo seguiria fent les consultes municipals previstes pel 28 de febrer i pel 25 d’abril, intentant millorar, si es pot la participació.

Un cop passat l’estiu, s’han de fer eleccions al Parlament. Dels resultats que en surtin, penso que s’hauria de fer un Govern, de partits disposats a exercir el nostre dret a decidir (a priori, ERC, CiU i si entrés Reagrupament o la plataforma que en sorgís). L’objectiu únic d’aquest govern, a banda de administrar bé durant un període limitat de temps, que establiria en un parell d’anys màxim, ha de ser poder fer créixer els partidaris del si a la independència, i convocar no un referèndum per a la independència (s’hauria de canviar el marc legal espanyol, ja que l’estat no permetrà mai un referèndum per la independència, i això no passarà), sinó unes eleccions, on s’hauria de presentar una opció (no sé sota quina forma, no nom, ni...) on hi estiguin presents les opcions del Govern sortint, que hauran treballat per assolir una majoria social que opti per la independència (ERC, CiU i Reagrupament o qui sigui) i altres opcions de l’esquerra independentista (per què per a desgràcia nostra, encara no existeix la dreta independentista), com pot ser la CUP, i que es presentarien amb un únic objectiu: declarar de forma unilateral la independència en el primer ple que es celebrés.

Sona molt bé no? Sobre paper tot és molt maco, però d’entrada i sense pensar-hi massa ja es plantegen tres dubtes:

- CiU, estarà per la feina? Aquests dies hem vist que juguen a la puta i la Ramoneta, que si volen la independència, però...
- Es podrà fer un Govern unitari?
- Es podria fer una candidatura unitària?

Esperarem com van les coses.

Munster - USAP, derrota per poc

Divendres, l'USAP, va jugar a Limerick, a Irlanda contra l'equip de Munster a la Heineken Cup.
Aquest partit és la prèvia del qe volem anar a veure diumenge que ve a Perpinyà.
El resultat, és molt esperençador per a diumenge vinent, ja que vam perdre només per 1 punt, 24 a 23. De fet, l'USAP va fer 3 assajos per cap de Munster, però l'encert del xutador de Munster, l'obertura titular de la selecció irlandesa, Ronan O'gara. A més, el nostre xutador, en Jérome Porical, per contra no va estar massa encertat, malgrat tot vam tenir opcions fins al final i deixem una lleugera esperança de poder passar com a primers de grup, però tot passa per poder guanyar els 3 partits que falten.

S'apropen les consultes

Diumenge és el gran dia, el 13-D. Les consultes es celebraran a 161 pobles, amb més de 700.000 possibles electors, i han de ser el punt d'arrencada cap a una independència molt desitjada i ara cada cop més propera.

Això, angoixa i acollona a molta gent a Espanya, entre ells el PSOE, i si no només cal veure les declaracions del mentider oficial del regne veí, és a dir en ZP, o de la seva segona, De la Vega.

Jo penso que és un primer pas, i molt important, que ha de generar una onada creixent d'independentisme, que ens ha de fer, uns 300 anys després una nació lliure.

Partit de l'USAP

Estem preparant una visita a veure un partit de l'USAP a Perpinyà. El partit elegit és el de la Heineken Cup, davant del Munster, el proper dia 20 de desembre.

Aquest partit ha de marcar el futur de l'equip a la Heineken, ja que si guanya es pot col·locar líder de grup i es posicionarà bé per poder ser el primer classificat del grup de cara a disputar el partit de vuitens a casa i poder encarar amb garanties els partits finals de la Heineken.

No sé si està confirmat per a aquesta temporada, però fa anys que el partit de vitens de la Heineken es disputa al lloc on l'equip que juga a casa, tria. M'explico, fa un parell o tres d'anys, el Biarritz, va quedar primer de grup i va escollir jugar el partit de vuitens a Donostia, donant opció a la gent d'Euskadi de veure un partit de primera línia de la Heineken. Doncs bé, fa anys que des de Perpinyà, es diu que si poden triar, triaran Barcelona, així podrem veure un partit de primer nivell al principat.

Seguiré informant. I espero que veiem un bon partit (a priori és un dels equips favorits a la victòria a la Heineken) i una victòria de l'USAP.

Les consultes el 13-D, un pas més cap a la independència

El proper diumenge dia 13 de desembre, es realitzarà la primera tanda de consultes per a la independència de Catalunya. Crec, de veritat, que es pot considerar el primer pas cap a la independència del nostre país per un parell de motius, siguin quin siguin els resultats.

Aquestes consultes, previsiblement tindran uns resultats molt i molt favorables al si, i només caldrà veure quin grau de participació tenen. Val a dir que, el cens dels pobles i ciutats que faran aquestes consultes sumen un cens d’uns 700.000 habitants, per tant una massa de ciutadans prou significativa, si bé és cert que es tracta de llocs més aviat de perfil catalanista, ens donarà una perspectiva important de què poc passar si acabem arribant a una consulta de majors dimensions.

Un altre dels motius per pensar que és el primer pas, és que haurà servit per posar el tema de la independència en un primer pla informatiu, sobretot a Espanya, fins i tot més que a Catalunya on mitjans de difusió importants (com diaris la Vanguardia, el Periodico o TV3) han silenciat aquestes consultes i ha servit per fer per primer cop un estudi preguntant directament el vot en un possible referèndum, i sorpresa, per molts (i jo m’hi incloc), la majoria diu que si.

Aquesta petita marea, que va començar en un referèndum a Arenys de Munt, amenaça a l’estat espanyol en convertir-se en un tsunami independentista, i a nosaltres, els independentistes, ens amenaça (benvinguda amenaça) amb un assoliment del nostre objectiu, més ràpid del què podíem preveure. Ara serà moment de ser intel•ligents i saber jugar bé les cartes de la independència i poder assolir el nostre objectiu el més aviat millor.

A nivell més proper, seguiré amb molt interès, el resultat de la consulta a Ripoll, primer per proximitat geogràfica, proximitat sociològica i, també per la importància simbòlica que pot tenir, que la vila que s’anomena (mal ens pesi als santjoanins) bressol de Catalunya, voti si a la independència del nostre país.