dissabte, 24 d’agost del 2013

Cim d'àligues, una bona visita familiar

El Xuriguer
Avui hem anat a visitar amb tota la família, el Cim d'Àligues a Sant Feliu de Codines. Una visita 100% recomanable, sobretot si es va amb nens.
El Cim d'Àligues, és un centre on només tenen aus rapinyaries, que no obre massa estona, de tracte molt familiar i proper, didàctic i on es veu que la gent que hi treballa gaudeix al 100% de la seva feina.
Hem arribat a les 12h, que es quan obren, hem entrat i hem pogut veure la zona de gàbies. Allà et fas una idea del què tenen, ja que cada gàbia té perfectament identificat quina au hi ha dins, amb nom científic, en català, castellà i anglès, a més de la informació bàsica de l'espècie (hàbits, mides, pes, perills...).
A les 12:30h, ens han fet una presentació, durant mitja hora del centre i de les aus. Ho fan de forma simple, molt comprensible i utilitzant fins i tot algun exemplar. L'explicació permet saber els trets bàsics d'una au rapinyaire (com es diferencien, quin tipus hi ha...). De les espècies que hi hem vist, m'ha agradat poder veure un gamarús (sempre els ho dic de forma carinyosa als meus fills), el Gran Duc o l'Òliba. I del què hem après, destacar que ara sabem què és una au rapinyaire, i encara que sembli estrany (jo no ho sabia) que un buho (en castellà) en català pot ser dues aus diferents: el Duc (més gran) i el mussol (més petit).
Un cop acabada la mini visita, hem passat a una de les coses més especials del centre, el vol lliure de les aus.
Es tracta d'una mitja hora de veure volar diferents aus rapinyaires, algunes arran (i arran vol dir arran, a menys d'un pam) del cap.
Un cop acabat, ens hem quedat a dinar a la zona de picnic, perfectament pensada per anar-hi en família (tot i que també hi ha un restaurant).
Després de dinar, ens hem quedat per veure la sessió de la tarda on han aparegut altres aus que al matí no han volat i alguna de les que el matí ho han fet, a la tarda no han sortit.
Preguntant als nens quin ocell els ha agradat més les respostes han estat:
- Pau: l'àguila pescadora, el símbol dels Estats Units. Per l'elegant vol. De fet, és espectacular veure-la volar de prop i estrany, ja que no és autòctona.
- Guiu: el voltor comú, per que era el que tenia més amplada d'ales. Tot i que es veuen sovint, veure'ls baixar de prop, amb les ales desplegades, impressiona.
- Gemma: els falcons i les àligues, per la majestuositat del vol. Molt d'acord.
 A mi del vol, m'ha agradat veure el petit xot, el xuriguer (si el que dóna el nom a una gran ginebra) i per l'espectacularitat, el vol dels 16 milans, entrant en picat a una petita palangana per agafar el menjar. A més, destacar el secretari, curiós exemplar de rapinyaire.
Deixant de banda la visita habitual, un que és curiós, ha pogut veure a menys d'un metre com curaven les potes d'un voltor negre, i com després el feien còrrer. I després, com feien el mateix tractament de pedicura a un voltor comú, que es mostrava molt tranquil i que ha permès que el cuidador  em pogués ensenyar les orelles (o millor dit, els forats per on escolten). 
Agrair als cuidadors que ens han atès i m'han respost totes les consultes la seva paciència i l'estima que demostren per la seva feina.
Us animo a passar-hi un dia, crec que no us deixarà indiferents.

dimarts, 20 d’agost del 2013

De tornada a la feina

Segon dia de feina, segon dia de mitja normalitat, i dic mitja per què la Gemma encara està de vacances, i sobretot, per què els nens segueixen de vacances.
La tornada, com sempre ha estat dura, tornar-se a llevar a les set per anar a treballar costa, però, com que treballem de 8h a 14h, la cosa es porta millor.
De tota la tornada, el millor és tornar a una mica de normalitat en els horaris, ja que els darrers dies de vacances amb els nens l’hora d’anar a dormir era prop de les dotze i la de llevar-se sobre les 8:30h del matí. Voler fer massa coses durant el dia comporta llevar-se d’hora i dormir poc, més si no fan migdiada, i al vespre tenir nens que ploren per tot i tot els molesta.
Ahir a les deu ja eren llit i avui intentarem millorar l’hora i que a quarts de deu ja hi siguin.

dijous, 8 d’agost del 2013

Esport de vacances

Aquests dies aprofitem per fer esport, anar a córrer els grans i en bici els petits, però també hem fet el repàs als catxés que tenim amagats a Aguatón, petites caminades pels volts del poble, i jo, abans d’ahir vaig fer el marcatge de la ruta d’orientació que es farà durant la setmana cultural.
Però, a més, ahir, amb en Pau, vam anar camp a través des d’Aguatón a Camañas. Prop d’uns 10km, amb bona temperatura i seguint pocs camins. En Pau, que ja havia fet els 15km de la ruta de l’u de maig de la UE Sant Joan, ahir va córrer força estona amb mi i vam fer els 10km en menys de 2 hores, tot i que el darrer quilòmetre va ser força feixuc per en Pau.

Aquesta nit ha dormit pla i està molt content de poder haver fet aquesta travessa.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Vacances agrícoles

La recol·lectora poc abans de quedar bloquejada

Portem 4 dies a Aguatón, a la província de Teruel, i és per això que les entrades al bloc han frenat, aquí no tenim internet, bé, si però només a un local social i no és massa còmode poder connectar-te.
Aquests dies, han estat, com indica el títol de l’entrada, força campestres. Sempre que veníem, més entrat l’agost, la collita ja era feta, aquest any, al venir a principis d’agost i haver fet un any estrany, encara estan en plena collita i ens ha permès, a més de veure la recol·lecció, sofrir alguns dels problemes que surten treballant al camp. El divendres, poc després d’arribar un remolc, per sort buit, va desenganxar-se del tractor i va ficar-se dins una rasa d’on amb l’ajuda de 2 tractors i una hora de feina vam poder treure’l.
L’endemà, dissabte, al matí vam anar a veure com treballava la recol·lectora (a casa ja té un nom concret, que és cosechadora, en castellà ja que es aquí on les veiem i per en Berenguer “cochadora”). Van poder pujar una estona en Pau, en Guiu i en Berenguer i veure com funcionava.
El tractor preparant la sortida per la recol·lectora
Ahir, a la tarda, després de dinar, la recol·lectora treballava darrera casa i, cm no vam sortir a veure-la. Quan acabava ens van demanar si podíem anar amb el cotxe a uns terrenys propers al poble per poder segar un parell de camps. Vam anar-hi i... vam tenir una bona distracció, per mala sort d’en Juan Ramón, el que realment treballava, ja que al voler sortir del segon camp es va quedar clavat i no va poder sortir. A partir d’aquí, vam haver de recórrer al tractor i la pala per poder arreglar la sortida i que la recol·lectora pogués seguir treballant, almenys fins demà o demà passat.

Ja ho veieu, passem dies d’ajudants de pagesos.

dijous, 1 d’agost del 2013

1.383: les lectures del mes passat

Si, aquestes són les visites del mes de juliol, el millor mes de l'història del bloc. No té massa lògica si comptem que feia mesos que no l'actualitzava i el vaig recuperar a mig mes. Però si mirem les entrades amb més visites, la que domina és la de la travessa Vallter - Núria de l'any passat. Això s'explica per què el bon temps estiuenc fa que la gent busqui referències de sortides a la muntanya, entre les que hi ha la Vallter - Núria.
Bé, gràcies a tots pel pilot de lectures.