Aquests darrers dies es succeeixen
les notícies, accions judicials, declaracions, etc... en contra, diguem com a
mínim, del fet diferencial català.
Per un costat tenim els
aragonesos, que refent la seva llei de llengües han “liquidat” el català de la
Franja, i ara tots plegats, parlem una llengua més (que sumada al català i al
valencià ja van tres noms per la mateixa llengua), l’aragonès oriental. Aquesta
llei, suposo, ja en parlaré aquest estiu amb la gent d’Aguatón (Terol) quan
vagi de vacances, no crec que estigui massa ben vista per gent que estima la
cultura autòctona (i no necessariament catalana), de fet, fa un parell d’estius
parlant de la llei de llengües que preparaven amb gent d’Osca, lamentaven la
poca protecció de l’aragonès i s’intentaven ajudar dels parlants de català de
la Franja (més nombrosos que els parlants de l’aragonès) per defensar un marc
jurídic favorable a les llengües minoritàries de la regió. Per més drama, la
consellera de cultura aragonesa (no sé quina cultura deu tenir per defensar el
què defensa) és nascuda a Ripoll! El ple de la comtal vila ja li va fer arribar
la seva queixa, però jo l’hagués declarat, com a mínim, persona non grata a la
seva població natal.
D’altre banda, el beneit d’en
Monago, el president extremeny. Com es poden tenir els sants collons de
defensar que Catalunya els expolia i que el principal problema que té
Extremadura és si Catalunya assoleix el pacte fiscal. Suposo que no deu voltar
gaire per la seva terra si creu que aquest és el seu principal problema.
I per acabar els del suprem.
Tornen a carregar contra el model d’immersió lingüística, aplaudit per Europa,
per cert, en aquest cas en la franja dels 3 als 6 anys. Discrepo del govern de
CiU, que en expressió de la seva consellera d’ensenyament va dir que som on
érem. No és veritat. S’han posat diferents llavors per fer saltar pels aires
uns consens assolit fa anys i que ara, els del PP, Ciutadans i demés
espanyolistes volen destruir de l’única manera que poden, als tribunals, per
que a les urnes porten les de perdre.
I enllaçant amb això, donar-los
les gràcies a tots aquests i molts més, que estan fent que els partidaris de la
independència de Catalunya vagin creixent, del poc més del 10% d’ara fa uns 10
anys, ara ja estem per sobre el 51% segons l’última enquesta del CEO, i això
encara els posa més nerviosos, a més la societat civil reacciona, moviments com
les consultes populars, el naixement de l’ANC, amb suports tant amplis com per
exemple un referent com en Pep Guardiola, encara els esvera més i els fa, i
farà, fer passos que encara ens ajudaran més a ser independents abans, per que
no en dubteu, serem independents i més aviat que tard.
