dissabte, 18 de febrer del 2012

Aquest fantàstic país veí, Espanya


Només quatre ratlles per comentar una mica els darrers successos que han passat a aquest nostre país veí del que no podem seguir depenent més temps.
Agressió a l’aeroport del Prat: sense comentaris, una agressió al Prat per parlar en català per part de la policia, a més les queixes dels diputats catalans, que intenten entregar al govern civil, no poden ni arribar-hi, la mateixa policia agressora evita que aquests “subjectes perillosos” puguin arribar a entregar-la.
Garzón: condemna a un jutge “estrella”, malament quan un jutge es coneix com a estrella. Alegria que hauríem de sentir els independentistes catalans en la condemna d’aquest personatge que va dirigir l’operació del 1992 contra el teixit independentista català, on es van practicar tortures de forma habitual als detinguts, fets reconeguts fins i tot per Europa, però, ai las, no el condemnen per això sinó per espiar una colla de xoriços de diners públics, curiosament és el primer condemnat d’una trama de corrupció de proporcions gegantines.
Camps: pocs dies abans, en Paco Camps, membre d’aquesta trama de corrupció política és absolt, amb més que dubtes raonables sobre la seva innocència, de fet és declarat no culpable, tot i que les converses intervingudes de forma més o menys il·legals deixen clara la seva implicació.
Ana Pastor, ministra de Foment d’Espanya: es presenta a Catalunya i reconeix un deute de l’estat espanyol amb Catalunya en infraestructures superior als 5.000 milions d’euros i diu que no sap si els podrà pagar. 3 dies després, reclama la inclusió del corredor central del TGV a la xarxa europea, quan fa escassos 5 mesos Europa el descartava.
Policia a València: manifestacions a València d’estudiants queixant-se de la retallada en Ensenyament. Tots hem vist, tot i l’esforç del govern valencià per què no se sàpiga, les imatges d’alumnes tapats amb mantes per falta de combustible per a la calefacció. La policia espanyola respon a la manifestació de nens de 12 a 17 anys amb agressions salvatges als alumnes, amb detencions i això es repeteix durant 3 dies seguits, agredint fins i tot diputats. 
Aquesta és la seva democràcia.
Cal seguir?              
Tenim pressa.

dimarts, 7 de febrer del 2012

Tarragona 36 – Garrotxa 26


Derrota a Tarragona, on els locals van imposar la seva superioritat a la línia i els Teixons van mostrar una actitud molt bona i van esgarrapar un bonus ofensiu, el primer de la temporada.
El partit, disputat diumenge al matí amb un fred intens a Tarragona no començava massa bé pels Teixons, que als 10 minuts de joc i després d’haver tret ja un cop els tarragonins de la seva 22, en una bona jugada a la mà a la línia on van trobar la superioritat numèrica, el Tarragona va anotar la seva primera marca sota pals, que van aconseguir anotar.
No obstant aquest mal inici, els Teixons van tornar entrar al partit de seguida i forçant un cop de càstig darrera l’altre es van plantar a 10 de la línia de marca tarragonina i en un cop de càstig en Pallàs va aprofitar, molt intel·ligentment una badada de col·locació de la defensa, va treure el cop ràpidament i va anotar la marca a l’extrem esquerra de l’atac garrotxí, deixant un 7 a 5. En Menes, amb un xut difícil no va poder anotar l’empat. 
A partir d’aquí, els locals van mostrar una gran superioritat a la línia de tres quarts, amb constants ajudes dels davanters i un joc molt viu, amb molta continuïtat i amb errades constants de placatge dels Teixons, això els va servir per anotar dues marques més, jugant molt bé a l’ala i buscant la superioritat, abans de la mitja part. Una de les dues marques es va transformar i es va anar a la mitja part amb un clar avantatge pels tarragonins per 19 a 5.
La breu parada de la mitja part va semblar que deixa glaçats als Teixons, ja que en un molt mal inici, i un excel·lent joc de continuïtat dels tarragonins van portar al Tarragona a anotar 3 marques més, i una transformació, en menys de 10 minuts, i es va posar el 36 a 5 que a falta de 25 minuts i amb el joc exhibit per uns i altres semblava que presagiava una derrota sagnant pels Teixons.
Però no va ser així, el Tarragona es va relaxar una mica i això ho van aprofitar els Teixons, per tornar a entrar al partit, de forma molt seriosa i aprofitant una expulsió temporal d’un jugador local, van jugar combinant joc de davantera i línia i aprofitant cops de càstig dels locals per tornar a entrar a dins de la 22 tarragonina, esgotar físicament la davantera contraria i en Pallàs va trencar pel mig i va anotar la seva segona marca del partit, posant el 36 a 10, que en Carreres va transformar per deixar el 36 a 12. Aquesta marca va esperonar els Teixons per poc després en una jugada sortint d’una melé a la línia de 40 metres del camp del Tarragona en Pallàs va agafar l’oval i per velocitat va escapar-se cap al costat dret de l’atac i va acabar de fer la seva tercera marca del partit, que deixava un 36 a 17 que en Carreres en un altre gran xut deixava en 36 a 19.
Faltaven poc més de 5 minuts i els Teixons, estaven a una marca de fer el seu primer bonus ofensiu de la temporada. Les dinàmiques dels equips eren inverses, el Garrotxa esperonat per les dues darreres marques anava cap endavant i el Tarragona, que s’havia vist guanyador fàcil del partit hauria de patir per assegurar la victòria. En la sacada del mig del camp, el Tarragona va fer el darrer intent de tornar a agafar el pols del partit, però ara si que els Teixons van placar de forma correcta i van evitar que els tarragonins tornessin a agafar el comandament del partit i forçant el joc per davantera, els de Tarragona feien molts cops de càstig que van portar els Teixons, a falta de 2 minuts dins la 22 de Tarragona i en una bona obertura a la línia en Darragh va trencar la defensa tarragonina per anotar sota pals el què era la quarta marca garrotxina sota pals, que comportava el primer bonus ofensiu de la temporada i deixava el marcador en 36 a 24. En el xut posterior en Carreres, més fàcil que les anteriors i va deixar el 36 a 26.
Amb un punt ja assolit del bonus ofensiu els Teixons van sortir a buscar la línia de marca tarragonina, per buscar com a mínim el cop de càstig que els permetés poder optar a la transformació i posar-se a 7 punts i aconseguir el punt extra per bonus defensiu, però no va poder ser, ja que l’àrbitre va xiular el final deixant el resultat en 36 a 26.
La setmana vinent ens enfrontarem a un desplaçament complicat, la visita al camp del líder Hospitalet.