Bona entrada d'any a tots i totes

Avui s'acaba l'any 2009 i de moment no hem agmentat família, esperem que no trigui massa. Encara som a temps de poder ampliar-la aquest any però ja justeja.

Espero (desitjo i pagaria diners) per què no sigui el primer de l'any i haver de suportar algú (eh Car...) que es fot de mi per què el presi Montilla ens ve a veure (ja faré aguantar com sigui a la Gemma).

De cara a l'any que entrem, només vull desitjar-vos a tots dues coses: salut i feina!!!

Seguim esperant

Ahir la Gemma acabava les, teòriques, 40 setmanes d'embaràs. Vam anar a Campdevànol, a l'hospital a fer registres, a part de fer-nos entrar 45 minuts més tard que el què ens havien citat, vam estar-hi més d'una hora. En l'hora que la Gemma va estar connectada a la màquina, va tenir unes quantes contraccions, però ens van dir que estava molt verda. De fet, a la nit no ha tingut ni una trista contracció.

Avui, per ajudar, si és possible, hem anat a passejar per Perpinyà i Figueres. De moment no sembla que tingui ganes de sortir en... no patiu, encara no tenim nom, quan li veiem la cara, ja sabrem quin nom posar-li.

USAP – Munster, adéu a la Heineken cup i de compres a Perpinyà

Diumenge passat, l’USAP va perdre de forma clara a casa amb Munster. Amb aquest resultat ja no tenim opcions de poder passar ronda i estem virtualment eliminats, només ens queda donar la cara a Northampton i guanyar a casa a la Benetton de Treviso.

Al final va ser impossible poder assistir al partit, quan vam veure que quedaven molt poques entrades vaig intentar agafar-ne de peu dret, però quan vaig voler fer la reserva ja estaven esgotades (tot i que l’entrada a la compra deia que encara en quedaven). Gairebé millor, ja que no van fer un partit massa bo.

A més, part de l’ambient del partit el vaig veure en directe, ja que amb la Gemma, vam anar a passar el dia a Perpinyà, el mateix diumenge, i sense nens (es van quedar amb els avis per què poguéssim comprar tranquilament). L’excursió, ens va servir per anar a comprar a la botiga de l’USAP, del costat del Castellet, que estava plena com un ou d'irlandesos que havien vingut a veure el partit, bastants catalans del sud com nosaltres, però que hi eren pel partit i de gent que feia compres nadalenques. Ja que erem allà, vam aprofitar per comprar a una fireta de Nadal que hi havia, vam entrar a les galeries Lafayette i vam fer un volt pel centre més comercial de la ciutat.

Ens va quedar clar que és una ciutat per poder anar-hi a comprar per Nadal (l’any vinent repetirem), per passar-hi el dia voltant sense fer res especial i que fora de l’estat espanyol, estan aprenent que no cal pagar molt per un bon àpat o un bon producte. Si bé les diferències de sou entre l’estat espanyol i l’estat francès és considerable, només us posaré un parell d’exemples per veure que alguns productes poden ser més barats a l’estat francès que a l’espanyol. Primer cas: sabates GEOX. A mi són les que em van millor per la feina, són cares però si fan un bon ús és una bona compra, aquí a Olot, per exemple, oscil•len sobre els 110€ o més, a Perpinyà, en una botiga GEOX, estaven a 110€ però amb un 20% de descompte (pocs dies abans de Nadal), per tant més barates. Un altre cas: dinar. Vam dinar a una botiga - restaurant de productes Fauchon (productes delicatessen), per menjar un diumenge, al centre de Perpinyà (a tocar del Castellet), dos plats (grans) de pasta, un amb salmó fumat i l’altre amb pernil, una aigua Evian, un quart de vi blanc i dos pastissets individuals impressionants (una mousse de 3 xocolates i una tartaleta de “citron”, llimona), tot per poc més de 38€.

En resum, derrota de l’USAP i bones compres a Perpinyà. Ah! Per cert, vam aparcar al parking subterrani del costat del Castellet i ens va sortir gratuït (de fet ho era tots els diumenges del mes de desembre).

Bones Festes!!!

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos a tots un molt Bon Nadal i un millor 2010!!!

Salut a tots!

Una nova bestiessa, a entrenar a rugby!

Si, com llegiu, des de la setmana pasada he començat a entrenar amb l'equip de rugby de la Garrotxa.
Vaig provar-ho dimecres per primer cop, i divendres, com que tenia sopar de feina no hi vaig poder anar. Les sensacions són bones, molt bones. Després de gairebé 10 anys sense jugar, encara que fos només un entrenament, vaig disfrutar moltíssim, tot i que em va servir per comprobar la meva falta de forma (espero poder recuperar-la) i que els anys passen (l'endemà estava baldat).
De totes maneres estic content, ja que en el meu primer exercici de placatges em va tocar treballar amb els tres primeres línies titulars, i no va anar del tot malament.
De totes maneres, vaig acabar amb una espatllada destrossada d'un cop, mentre entrenavem perfecte, però quan vaig pujar al cotxe i vaig arribar a casa... de fet encara no estic al 100%, però dimecres a tornar-hi...
Ah, per acabar agraïr als amics del Garrotxa, poder tornar a disfrutar del rugby en primera persona. I qui vulgui veure rugby prop de casa, anar al seu camp els dissabtes que juguen a casa és una molt bona opció i una molt bona manera de passar la tarda (malgrat el fred).

Després del 13-D

Ara ja fa uns dies de les consultes del 13-D i podem parlar amb una mica de perspectiva, que penso, és com millor es reflexiona, i no fer-ho en calent.

Diumenge, vaig anar a dormir aviat, ja que havia de llevar-me molt d’hora (abans de les 5 del matí) per anar fins a Iruña. Per tant, no vaig saber res ni de participació ni de resultats fins l’endemà. Conduint direcció Lleida, em vaig assabentar de la participació (al voltant d’un 30%) i dels resultats (un 95% a favor de la independència). Primer alegria, molta. Jo sóc dels que penso que amb uns mitjans com els que es convoquen aquests referèndums (sense comptar amb estructures de poder, per culpa de la famosa constitució espanyola) obtenir un 30% de participació, incloent, a més algunes ciutats difícils, és una molt bona dada. El resultat, ja havia avançat, com tothom, que seria d’escàndol.

Amb aquestes dades, arribo, poc després de les 7 del matí, passat Fraga (final dels Països Catalans), a quedar-me sense cobertura de ràdios catalanes. Després, passo a escoltar alguna emissora espanyola i espanyolista, com Punto Radio, on es posen les mans al cap per que el govern deixés fer les consultes, tillant-les de pantomima, referèndum il•legal, provocadors.... millor que millor, encara més content. Veure com es sulfuren a Espanya per exercir el dret de qualsevol persona a decidir el seu futur, o d’acudir a les urnes, és el millor que ens pot passar.

Quan de tornada, després de dinar, arribo altre cop a casa (entenc casa com a Països Catalans) escolto que eN López Tena, l’Uriel Bertran & Co, ja es tiren els plats pel cap. Som el què no hi ha. Això, per mi no és comprensible i només fa que donar ales als espanyols.

Ara, un parell de dies després, sembla que s’han assegut i han solucionat les diferències.

Per un altre costat, sembla que algú vol aprofitar aquest referèndums i utilitzant les plataformes per fer nous partits, tot i que després ho neguen, es presenten ILP (Iniciatives Legislatives Populars) al Parlament per demanar que convoqui un referèndum el proper 25 d’abril a nivell nacional (fet inviable degut a la Constitució), es comença a criticar els partits que si es volen apropiar d’un moviment social, altres que els partits no saben aprofitar aquest moviment social per convocar el referèndum nacional....tot plegat molt embolicat.

Jo crec que hauríem de fer, una sèrie de passos que venen molt marcats. Primer, no podem fer un referèndum a nivell nacional, per què no es podrà en el marc legal actual, segon no sé si ens interessa fer-ho tant ràpid (amb només 4 mesos) per poder mobilitzar a la gent pel si. Jo seguiria fent les consultes municipals previstes pel 28 de febrer i pel 25 d’abril, intentant millorar, si es pot la participació.

Un cop passat l’estiu, s’han de fer eleccions al Parlament. Dels resultats que en surtin, penso que s’hauria de fer un Govern, de partits disposats a exercir el nostre dret a decidir (a priori, ERC, CiU i si entrés Reagrupament o la plataforma que en sorgís). L’objectiu únic d’aquest govern, a banda de administrar bé durant un període limitat de temps, que establiria en un parell d’anys màxim, ha de ser poder fer créixer els partidaris del si a la independència, i convocar no un referèndum per a la independència (s’hauria de canviar el marc legal espanyol, ja que l’estat no permetrà mai un referèndum per la independència, i això no passarà), sinó unes eleccions, on s’hauria de presentar una opció (no sé sota quina forma, no nom, ni...) on hi estiguin presents les opcions del Govern sortint, que hauran treballat per assolir una majoria social que opti per la independència (ERC, CiU i Reagrupament o qui sigui) i altres opcions de l’esquerra independentista (per què per a desgràcia nostra, encara no existeix la dreta independentista), com pot ser la CUP, i que es presentarien amb un únic objectiu: declarar de forma unilateral la independència en el primer ple que es celebrés.

Sona molt bé no? Sobre paper tot és molt maco, però d’entrada i sense pensar-hi massa ja es plantegen tres dubtes:

- CiU, estarà per la feina? Aquests dies hem vist que juguen a la puta i la Ramoneta, que si volen la independència, però...
- Es podrà fer un Govern unitari?
- Es podria fer una candidatura unitària?

Esperarem com van les coses.

Munster - USAP, derrota per poc

Divendres, l'USAP, va jugar a Limerick, a Irlanda contra l'equip de Munster a la Heineken Cup.
Aquest partit és la prèvia del qe volem anar a veure diumenge que ve a Perpinyà.
El resultat, és molt esperençador per a diumenge vinent, ja que vam perdre només per 1 punt, 24 a 23. De fet, l'USAP va fer 3 assajos per cap de Munster, però l'encert del xutador de Munster, l'obertura titular de la selecció irlandesa, Ronan O'gara. A més, el nostre xutador, en Jérome Porical, per contra no va estar massa encertat, malgrat tot vam tenir opcions fins al final i deixem una lleugera esperança de poder passar com a primers de grup, però tot passa per poder guanyar els 3 partits que falten.

S'apropen les consultes

Diumenge és el gran dia, el 13-D. Les consultes es celebraran a 161 pobles, amb més de 700.000 possibles electors, i han de ser el punt d'arrencada cap a una independència molt desitjada i ara cada cop més propera.

Això, angoixa i acollona a molta gent a Espanya, entre ells el PSOE, i si no només cal veure les declaracions del mentider oficial del regne veí, és a dir en ZP, o de la seva segona, De la Vega.

Jo penso que és un primer pas, i molt important, que ha de generar una onada creixent d'independentisme, que ens ha de fer, uns 300 anys després una nació lliure.

Partit de l'USAP

Estem preparant una visita a veure un partit de l'USAP a Perpinyà. El partit elegit és el de la Heineken Cup, davant del Munster, el proper dia 20 de desembre.

Aquest partit ha de marcar el futur de l'equip a la Heineken, ja que si guanya es pot col·locar líder de grup i es posicionarà bé per poder ser el primer classificat del grup de cara a disputar el partit de vuitens a casa i poder encarar amb garanties els partits finals de la Heineken.

No sé si està confirmat per a aquesta temporada, però fa anys que el partit de vitens de la Heineken es disputa al lloc on l'equip que juga a casa, tria. M'explico, fa un parell o tres d'anys, el Biarritz, va quedar primer de grup i va escollir jugar el partit de vuitens a Donostia, donant opció a la gent d'Euskadi de veure un partit de primera línia de la Heineken. Doncs bé, fa anys que des de Perpinyà, es diu que si poden triar, triaran Barcelona, així podrem veure un partit de primer nivell al principat.

Seguiré informant. I espero que veiem un bon partit (a priori és un dels equips favorits a la victòria a la Heineken) i una victòria de l'USAP.

Les consultes el 13-D, un pas més cap a la independència

El proper diumenge dia 13 de desembre, es realitzarà la primera tanda de consultes per a la independència de Catalunya. Crec, de veritat, que es pot considerar el primer pas cap a la independència del nostre país per un parell de motius, siguin quin siguin els resultats.

Aquestes consultes, previsiblement tindran uns resultats molt i molt favorables al si, i només caldrà veure quin grau de participació tenen. Val a dir que, el cens dels pobles i ciutats que faran aquestes consultes sumen un cens d’uns 700.000 habitants, per tant una massa de ciutadans prou significativa, si bé és cert que es tracta de llocs més aviat de perfil catalanista, ens donarà una perspectiva important de què poc passar si acabem arribant a una consulta de majors dimensions.

Un altre dels motius per pensar que és el primer pas, és que haurà servit per posar el tema de la independència en un primer pla informatiu, sobretot a Espanya, fins i tot més que a Catalunya on mitjans de difusió importants (com diaris la Vanguardia, el Periodico o TV3) han silenciat aquestes consultes i ha servit per fer per primer cop un estudi preguntant directament el vot en un possible referèndum, i sorpresa, per molts (i jo m’hi incloc), la majoria diu que si.

Aquesta petita marea, que va començar en un referèndum a Arenys de Munt, amenaça a l’estat espanyol en convertir-se en un tsunami independentista, i a nosaltres, els independentistes, ens amenaça (benvinguda amenaça) amb un assoliment del nostre objectiu, més ràpid del què podíem preveure. Ara serà moment de ser intel•ligents i saber jugar bé les cartes de la independència i poder assolir el nostre objectiu el més aviat millor.

A nivell més proper, seguiré amb molt interès, el resultat de la consulta a Ripoll, primer per proximitat geogràfica, proximitat sociològica i, també per la importància simbòlica que pot tenir, que la vila que s’anomena (mal ens pesi als santjoanins) bressol de Catalunya, voti si a la independència del nostre país.

Altre cop líders

Acabem de guanyar al Madrid i ja tornem a ser líders.

El resultat, res per tirar coets, 1 a 0, ens demostra com serà aquesta lliga, dura, difícil i ajustada.

En el futbol actual és fàcil que qualsevol equip, i quan dic qualsevol vull dir qualsevol (recordeu el Rubin Kazan, per exemple) et pot complicar un partit i és molt difícil encadenar una sèrie llarga de partits guanyats.

Ara, amb la Champions encarrilada i havent guanyat al Madrid, molts ja respirarem molt més tranquils.

L’estatut, el TC i els editorials dels diaris

Aquests dies estem vivint un nou episodi sobre l’estatut i el Tribunal Constitucional, l’editorial dels principals diaris catalans.

Penso que és innegable, que el TC està totalment desacreditat. Qui pensi el contrari, que mediti: la llei que regula aquest tribunal, estableix que els càrrecs són per a 9 anys, doncs bé, més de la meitat dels jutges, ja fa més de 9 anys que han estat designats. Què vol dir això? Que haurien d’haver estat substituïts, però no ho han estat ja que qui proposa els noms i els escull, són els principals partits de l’estat espanyol, PSOE i PP, no es posen d’acord. I després diuen que el TC no està polititzat.

A Espanya, però creuen que es tracta d’un organisme plenament autoritzat per a determinar si una llei o no constitucional. Això ho creuen els de tots els colors, sense excepció. En qualsevol país democràtic del món això és impensable, tothom veuria que està desacreditat, millor dit, ja no s’hauria arribat a aquest extrem, ja haurien renovat el TC.

El més nou d’ahir, és l’editorial de les principals capçaleres catalanes, que és un gest que cal aplaudir, per estrany i per què demostra, que ja tothom, a Catalunya, comença a estar d’acord en una cosa: a Espanya, ens entenen tal com som (i adapten el seu país per integrar-nos) o no cal que ens entenguin.

Per a mi, la principal força, és que capçaleres dependents de poders més aviat poc independentistes (la majoria de propietaris de diaris, com Grupo Zeta o Grup Godó, no són susceptibles de ser proclamats independentistes) fan gairebé un al•legat final defensant una certa interpretació positiva de Catalunya per part d’Espanya, i advertint que si no es fa a Catalunya només li queda una alternativa (cada cop més abraçada) que és la independència total dels nostres veïns, que ni ens entenen, ni ens volen entendre, i que per descomptat no ens estimen ni ens estimaran mai (o millor dit només estimen els nostres calers, tot i que nosaltres els catalans som els agarrats).

En fi, per a mi, aquests dies estem vivint un pas més del nostre país cap a la independència.

La nova llei electoral catalana

Fa temps que es parla de l’elaboració de la nova llei electoral catalana, ara, sembla que es pot desencallar, abans de les eleccions al Parlament de la tardor del 2010.

La discussió està en com s’elabora. Jo crec que han de regir un parell de principis irrenunciables:

1.- Apropar l’elecció dels seus representants als electors: amb dues vies, modificant les circumscripcions electorals (fent-les més petites, s’entén), i obrint les llistes.

2.- No tots els vots valen el mateix: és a dir, cal donar pes, en part als territoris.

Pel que fa a la reducció de les circumscripcions electorals, crec que s’haurien d’ajustar a les noves Vegueries en lloc de les províncies. Això porta implícit, al meu entendre la nova distribució territorial del Principat, tot eliminant les províncies (i al seu torn les Diputacions). El primer punt, el de fer les Vegueries circumscripcions, crec que és assumible fàcilment, el què em sembla més complicat és l’eliminació de les Diputacions, tot i que crec, que és imprescindible, necessari i urgent.

Obrir les llistes: em sembla que en major o menor grau, tothom hi està d’acord. És evident, que els electors han de poder premiar el diputat que ha treballat bé i castigar al que no ho ha fet. La discussió està en com es duu a terme. A mi, personalment, el sistema que més m’agrada és el que s’usa al Senat, amb llistes agrupades per partits, però on l’elector selecciona cada un dels seus candidats, així, es manté el bloc de partits (qui vol votar només un partit els té tots junts) però permet personalitzar l’elecció. Altres sistemes que han sortit proposats, com les llistes 100% obertes, amb un major nombre de candidats que dels llocs que es disputen i l’elector seleccionar-ne uns quants no em convenç. Un altre, el de l’elecció d’una llista i dins aquesta marcar els que més convencin l’elector, tampoc no m’acaba d’agradar (prefereixo, com ja he dit la fórmula del Senat). Una de les altres propostes, com és la des sistema alemany, crec que s’ha d’acabar d’explicar i pot ser bona per eleccions, on la circumscripció elegeix bastants escons, però no em convenç per eleccions com les del congrés espanyol, on per exemple ara (i sense canviar les circumscripcions) Girona, Tarragona i Lleida només escullen 4 o 5 candidats.

A l’obrir les llistes es planteja una cosa que cal tenir molt en compte: en les eleccions municipals, normalment, costa molt confeccionar una llista en pobles mitjans com pot ser Sant Joan, molt poca gent està disposada a participar en la política del seu poble. Si, ara obrim les llistes, correm el risc, que de la poca gent disposada a participar en la vida política del seu poble, poden ser castigats durament (i no per la seva vàlua o els fets demostrats sent regidor), només per la seva simpatia (que em sembla que és una de les coses que es valorarà) i ens cremarà algú, disposat a treballar pel seu poble fins i tot abans de començar (algú que tregui molts pocs vots, ni es plantejarà tornar a presentar-se) i farà que en el futur sigui més difícils confeccionar llistes municipals. Un altre problema, és el que tots els que hem passat per un ajuntament sabem: en els equips de govern, hi ha d’haver gent amb aptituds pel lideratge, però també gent amb coneixements diferents (econòmics, urbanístics...) difícilment valorables per la opinió pública, així com, pencaires (gent que potser no és brillant en la seva competència política, però que disposa d’hores o d’aptituds, que a priori no es valoren en un polític).

Pel què fa al pes del territori, crec que és evident, que territoris petits en població (i normalment grans en extensió) han de tenir més pes que el que els tocaria només demogràficament. Això, per mi tant fàcil d’entendre, crec que serà molt difícil d’acceptar per part d’alguns partits, instal•lats bàsicament en grans ciutats (per no dir Barcelona i la seva àrea metropolitana).

Esperem que es pugui tirar endavant, i de forma ràpida una nova llei electoral, que fa falta.

Per cert, en aquesta reforma de la llei electoral es planteja modificar l’elecció dels escons seguint la inintel•ligible llei d’Hondt?

L’orgull pels bons amics

Fa uns dies vaig escriure un post titulat com a “L’alegria pels bons amics”, dedicat a en Carles Bassaganya, ara, ho faig per parlar de l’Elisabet Regué, la Bet.

Recentment, la Bet, ha presentat la dimissió com a regidora, 10 anys després de ser-ho.

Amb la Bet, vam començar a coincidir quan em vaig incorporar al Grup d’Esplai Somnis, del que ella era fundadora. D’aquesta experiència en van quedar molt bon records i moltes experiències compartides que a mi en van fer apreciar-la i tenir-la per a una persona compromesa en els seus valors, que en l’Esplai eren l’educació dels nens en uns ideals compartits, de país, de valors, de companyonia...

Un temps després, a principis del 1999, quan vam començar amb en Carles Bassaganya a confegir la llista d’ERC de les municipals, ella, com a única militant de Sant Joan d’ERC, va ser el nostre primer objectiu. Encara a hores d’ara, em costa entendre com ens va acabar dient que si, però... me’n alegro, i molt.

Després, vam haver de passar per molts moments, alguns de bons, molt bons (les victòries del 1999 i del 2003, per dir-ne algunes), moments durs (sobretot els moments previs i durant als primers plens) i moments tristos (sobretot les eleccions del 2007).

La Bet, una dona que ha passat més de 10 anys de la seva vida dedicats al seu poble, Sant Joan, i que al contrari del què molta gent, últimament pensa, no ho ha fet per enriquir-se, les seves conviccions, no només han fet que es dediqui de forma altruista al nostre ajuntament, sinó, que a més durant uns anys, ha reduït la seva jornada laboral i, per tant el seu sou, per tal de poder dedicar el temps que ella creia necessari a la seva feina pública.

Per a mi és una persona que té les seves idees i conviccions molt clares, que les defensa fins a les últimes conseqüències, cosa que moltes vegades la fa discutir amb tothom, però, al mateix temps capaç d’acceptar el punt de vista dels demés. Això, unit al seu temperament, fa que els que l’hem tractada i hem tingut el plaer de compartir objectius, la respectem i l’apreciem més del què ella es pensa.

Bet, tal i com ja t’he dit a partit d’ara, gaudeix de la vida... i de la família, t’ho mereixes...

Salut i vida!

Una petita reflexió sobre la corrupció a la política

Només a tall de comentari, i encara que suposo que molta gent (no m’atreveixo a dir tothom) ja ho sap o s'ho imagina: no tots els polítics són corruptes.

Aquests dies, en moltes ocasions, escoltant la ràdio, llegint la premsa o veient la televisió, un té la sensació que hi ha qui no es creu aquesta afirmació. No obstant, us convido a pensar que pels ajuntaments dels 946 municipis del Principat, han passat una quantitat immensa de regidors o regidores, que han exercit el seu càrrec, no només no lucrant-se del càrrec, sinó que esmerçant-hi hores i en alguns casos (alguns de ben propers) renunciant a part del seu sou fora de l’ajuntament per poder exercir correctament.

Com sempre, però, una poma podrida (o algunes, pel què es veu), espatlla la imatge de la resta.

Una última reflexió, que he sentit en alguna ocasió, però no massa: algú pensa que un polític es converteix en corrupte sol? Doncs no, sempre hi ha d’haver algun ciutadà, que el vulgui corrompre, i per això som tots els ciutadans corruptors en potència?

La mort de l'Enke

Ahir, al mateix temp que començava el partit del Barça de copa, coneixíem la mort del que va ser jugador del Barça, Robert Enke. Aquest alemany, seguia jugant al futbol, ja que només tenis 32 anys i ho feia al primer nivell, amb el Hannover, de la Bundesliga alemanya i entrava a tots els pronòstics per anar al Mundial de l'any vinent a Sud-Àfrica.

Malgrat tot això, avui hem sabut que s'ha suïcidat. Pel què expliquen patia depressions arrel de la mort de la seva filla de dos anys, si ve ara en tenia una altra de 8 mesos. Per mi, és difícil d'entendre que algú es vulgui llevar la vida, però més quan tens una filla. Si bé no em costa imaginar la pérdua d'un fill, per a desgràcia meva, ja que encara no fa poc més de 3 anys que ens va deixar en Jordi, el meu nebot, no puc entendre de cap manera que no quedin ganes de lluitar a algú, que per arribar a on l'Enke va arribar, va haver de lluitar i sacrificar-se tant.

Queda demostrat que no tot és ser famós i guanyar molts calers.

Que gran el futbol!!!

Ara mateix el Madrid acaba de ser eliminat per un Segona B, l'Alcorcón.

Si el ridícul de fa 15 dies va ser espantós, amb un 4 a 0 al camp de l'Alcorcón, avui no s'han quedat curts, després de treure a jugar tota l'artilleria han fet un sol gol, i als darrers minuts.

L'any del triplet del Madrid, o això deien a la capital, a les primeres de canvi ja es queden sense.

I ara el Barça, que per sort no fa ridículs com els del Madrid.

L'alegria pels bons amics

Ahir, dissabte, en Carles Bassaganya, bon amic meu va ser nomenat nou Secretari d'Organització d'Esquerra.

Pels que ja ens coneixeu, sabeu que som amics de fa temps. De fet des de la pre-adolescència, quan ens va unir l'afició a la muntanya, i que va derivar, juntament amb altres amics que tenien la mateixa afició, en una colla d'amics, que a hores d'ara encar anem junts. Després vam passar tota la colla, a la Colla Gegantera de Sant Joan, que segons les nostres dones (les de tot el grup), és la nostra "mili", pel que n'hem tret d'anècdotes.

Ja més cap aquí, l'any 1999, vam endegar un projecte que encara dura i que, a en Carles l'ha dut ara a ser el Secretari d'Organització d'ERC, com va ser la llista d'ERC a Sant Joan, que ell encapçalava. Tot i que ja apuntava maneres, la seva vàlua, sobradament demostrada, tant a nivell d'alcalde, com després de Secretari General d'Administració Local del Departament de Governació, l'han dut ara, a ser de facto, el número 3 de l'organigrama del partit, just darrera del President i del Secretari General.

Tal i com ja he tingut ocasió de diir-li, és un càrrec de molta responsabilitat en un partit de la història d'Esquerra, i que en aquests moments, ha de ser difícil de tirar endevant, degut a la situació en què es troba el partit i la política en general al nostre país. Estic convençut, però, que ens farà sentir orgullosos de la seva tasca.

Carles, sort i fes més curt el nostre camí a la independència!!!

De Millets i Luiggis

Aquests dies a més del cas Millet, ens ha arribat un altre cas, de la mà d'un imnombrable jutge ecspanyol, l'anomenada "Operació Pretória".

Aquest cas, el primer que es dóna al principat, afecta de forma directa gent del PSC i ex-alts càrrecs convergents. Curiós el cas dels convergents, tothom els tenia per rics burgesos, igual que Millet, però no n'han tingut prou, en volien més, i vés per on, a costa nostra.

Per mi, el més emprenyat, és que és un motiu més per que la gent es desencanti de la política, però el que més emprenya és que alguns ecspanyols ja han començat a tractar-nos com a societat malalta, com... ells, vaja...

Esperem que això no segueixi, tot i que sembla que sortiran més casos...

La consulta per la independència a Sant Joan

Divendres passat, al ple de Sant Joan, s'havia de votar, una moció per realitzar una consulta per la independència del nostre país. A priori, aquesta moció, entrada per ERC, no havia de prosperar, ja que el PSC-PSOE, té majoria absoluta i encara que es sumessin els vots d'ERC i CiU, l'aritmètica no donava. Però... sorpresa, el dia abans del ple apareix el nostre alcalde a la premsa dient que ells hi estaven d'acord i que s'havien de fer aquest tipus de consultes.

El nostre alcalde, devia rebre alguna trucada, o al arribar a casa, la seva flamant companya, per més senyes alcaldessa de Campdevànol, li va dir què n'havia de pensar, que deu ser el què el PSOE en pensa, de les consultes i que és, tal com va dir ella en un programa de TVR, que tenen el mateix valor que la elecció de l'hereu i la pubilla de la festa major... sobren comentaris.

Així, doncs, abans del ple, el senyor alcalde va fer votar per deixar sobre la taula un dels punts de l'ordre del dia, el de la moció amb el següent resultat de quedar sobre la taula (amb els vots a favor del PSOE i en contra d'ERC) i no es va poder ni votar. Ja veieu quin peu calça el nostre alcalde, aquí la moció ja no s'arriba ni a votar-la, la deixa incloure al ple (hi està obligat per que és una proposta d'un grup municipal) però no la deixa ni votar, flac favor a la democràcia del més gran demòcrata del món mundial. Però no es va acabar aquí la cosa, per que si el nostre alcalde va jugar un paper ben galdós, els regidors restants, els de CiU, van estar-hi al nivell, si bé des de la seva direcció nacional es diu que ajudaran a impulsar les mocions, i a Sant Joan estaven disposat (almenys dilluns abans del ple) a votar-hi a favor i el divendres, quan es vota per deixar la moció sobre la taula s'abstenen...

Per sort, veiem que al país les mocions apareixen per arreu i es podran fer una sèrie de consultes que esperem tinguin un resultat positiu. A més, a Sant Joan, que sàpiga ja hi han un parell d'entitats que intentaran dur a terme una d'aquestes consultes.

Hi ha qui diu que aquestes consultes per a la independència només serveixen per cabrejar als ecspanyols, que ja està bé, però jo crec que a més serveixen per fer-nos adonar que el camí està marcat i que el moviment definitiu cap a l'alliberament nacional del nostre poble és imparable.

Fira a Alemanya i petites reflexions

Divendres vaig anar a Alemanya, a visitar la fira de soldadura de Essen. Després d'aquesta visita em queden algunes reflexions:
- el clima: el temps està molt trastocat, la setmana pasada un fred hivernal a Sant Joan i arribo a Essen i es pot anar tranquilament amb mànigues de camisa.
- el transport públic: impressionant, trens rapidíssims, cómodes, silenciosos, molts, per fer el trajecte de Essen a Duisburg (on dormiem) passaven de 5 a 6 trens per hora, i en hores puntes fins a 9 i 10 trens. Val a dir, que l'orografia del país i la seva distribució poblacional, permet vies molt rectes, amb poques dificultats, que fan que sigui econòmic fer vies, i amb poblacions grans i molt importants properes, que fa que hi pugui haver molts trens i siguin molt rápids. Ara bé, per un trajecte de uns 10 minuts 4,50€.
- els restaurants: aquí ens prenen el pèl, un plat amb un brassó a la brasa (els castellans en diuen "codillo") amb patates i amanida, tamany alemany (és a dir per a tios de 2 metres) per 8,50€, un preu més barat que aquí per sopar.
- la cervesa: com se la veuen!!! és veritat que és molt fluixa, però asseguts en un sopar les gerres de mig litre volaven, nosaltres ens vam parar a la tercera (1,5 litres i amb un fart d'anar al lavabo...) i ells, van arribar a les... sis!!! i després de sopar van seguir. A més vam poder observar una escena habitual, que no vam veure fa 4 anys, adolescents de 16 a 18 anys, viatjant en tren sobre les 8 del matí (durant tota la setmana, no només divendres, dissabte o diumenge al matí) amb una mitjana als dits, per reflexionar.

Un país per visitar amb els ulls oberts i recuperar les coses bones que té, que són moltes, com l'orgull de ser alemany, per la llengua, cultura, els sembla que són el centre del món, que ens aniria molt bé en un país acomplexat com el nostre.

Internet i les xarxes socials

Avui, i per culpa d'en Carles Bassaganya, a part de blog, página de fotos i facebook, ara també al Twitter.

Això ja em comença a semblar massa, jo que no havia fet mai de la vida un dietari personal, ara enganxat a un pilot de coses que em fan explicar coses a la gent de la xarxa. Amb això he recuperat un hàbit, escriure, que feia molt temps que no practicava (al contrari que la lectura), i que m'ajuda a relaxar-me (com cuinar), a ordenar idees i potser en part a verbalitzar pensaments, idees, reflexions, que si no ho fés em costaria de fer sortir.

Una última reflexió, és espectacular el pilot de gent que et pot arribar a seguir en un bloc com aquest, sense pretensions i molt personal.

FESTA MAJOR 2009

Som dimecres i ja ha passat una festa major més, la del 2009.

Després de la baixada de moral que significa tornar a la normalitat fins l’any vinent, i l’arribada de la tardor, que sempre diem que arriba amb la fi de la festa de Sant Joan, aquest any reafirmat pel fred i el mal temps que ha fet durant la festa constatar un parell de coses.

En positiu que el fet de Sant Joan, pesa, i es nota per la nostra festa major. Aquests dies pots veure pels carrers, gent de Sant Joan escampada pel món, que torna per uns dies a casa, gent que només veus aquests dies. També et trobes els que venen de forma més habitual, tot i no viure-hi. Uns altres habituals de la festa major són els que passen l’estiu a Sant Joan, que o ve apuren els darrers dies de vacances o venen expressament per la festa. També, arriben a Sant Joan aquests dies personatges, que no saps ben bé com han arribat a participar en alguna ocasió en la festa major, i que formen part de la gent que ens visiten aquests dies. I per descomptat, els que hi vivim tot l’any.

En negatiu, almenys personalment (tot i que algú ja m’ho havia advertit), del poc seguiment, per no dir nul seguiment a la xiulada al personatge que ens va visitar el diumenge de festa major, per veure el Ball dels Pabordes, en Rangel, el delegat del govern de l’estat a Catalunya. Només vam ser capaços de ser 2 o 3 (entre els quals em compto) per xiular-lo. I això al mateix dia que a Arenys, donaven una de les alegries més grans, en molt temps (pot ser des de la mani de Barcelona per reclamar el nostre dreta decidir) als independentistes, duent a terme la consulta per la independència, amb una participació del 41% (més que les darreres eleccions europees, per exemple) i amb un resultat de més del 96% a favor de la independència.

Haurem de plantejar fer una consulta a Sant Joan, al marge de l’ajuntament, on el PSOE no permetrà ni ajudarà a fer-lo, amb les diferents entitats que es vulguin acollir a aquesta iniciativa. Pel què sé ja hi ha alguna entitat que ho ha plantejat, amb resultat afirmatiu en la seva junta directiva, ara només falta que ho facin extensiu a la resta d’entitats de la vila i que ens puguem afegir a les consultes que es faran arreu del Principat abans de finals d’any.

L’onze de setembre i Arenys

Demà, la Diada Nacional de Catalunya, és un dia especial a casa, primer per què és la diada, però també per raons personals, una trista, molt trista, en un dia com aquest ens va deixar en Jordi, el meu nebot, l’altra per contra, alegre, per què en Guiu, el meu fill, fa 2 anys. Jornada de contrastos.

Aquest onze de setembre, però aquest any s’allargarà a tot Catalunya fins el dia 13, ja que Arenys ha de celebrar la consulta sobre la independència del nostre país. Aquesta cita ha generat una reacció a les espanyes irada, i no només pel què alguns en diuen la caverna, sinó, per part dels que es presenten com a grans demòcrates, com són en ZP i tot el seu PSOE (amb la filial catalana, el què alguns anomenen PSC) i del seu braç executor (per no dir armat), la fiscalia de l’estat (veí, s’entén), representada per un ex (només de carnet) falangista.

Curiosa, per no dir altra cosa, si més no, la postura del jutge, que prohibeix a l’ajuntament participar en la consulta (tot i que els entesos diuen que era obvi) que afegeix motius, pels que encara no tenen clar quina ha ser el futur del nostre país, per la independència, al mateix temps que permet una manifestació falangista el mateix dia i lloc (al mateix Arenys) que de ben segur provocarà enfrontaments que després haurem de lamentar. De ben segur, que aquesta decisió és perfectament legal, amb la llei espanyola, però els jutges, en teoria haurien de ser gent, que no només apliqués correctament les lleis, sinó que haurien de ser racionals i en aquest cas, és evident que el jutge pot saber de lleis però el sisè sentit, que és el sentit comú, no en té.

L’onze de setembre, que molt anys, a Sant Joan ve empeltat amb la festa major, també ens porta aquest any de visita un personatge, relacionat amb la consulta d’Arenys, i dels de la caverna, en Rangel, espanyolista demostrat en aquests darrers dies, que vindrà diumenge a veure el Ball dels Pabordes, ja veieu quin equip de govern més ecspanyol que tenim...

Aquest vespre, però comencem bé la Diada, amb la marxa de torxes a Sant Joan, ja farem córrer les fotos i les ganes d’independència d’un poble, el català, que només vol llibertat per tots els pobles, començant per ell mateix.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT!

Tornada de vacances

Avui acabo la primera setmana de feina després de la tornada de les vacances... i per sort, és de les curtes, només 4 dies.

Sempre es fa dur tornar de les vacances, però aquest any, després de molt temps, he pogut fer 3 setmanes seguides de vacances i això m’ha fet més dura la tornada a la feina.

Hem estat dues setmanes a Aguatón, ben tranquils durant la primera setmana, ja que hi havia activitats cada dia. Durant aquesta setmana a banda de les activitats, vam fer endreça a casa i ens van venir a veure els meus tiets. La segona, ens va servir per acabar de fer endreça a la casa i fer una excursioneta a veure Valdelinares i els seus voltants, que sorprenen per la verdor comparat amb la resta de província de Terol.

L’última setmana (o sigui la passada) amb la Gemma ja treballant, vaig fer de pare responsable i vaig estar amb en Pau i en Guiu, amb en Guiu menys, ja que a partir de dimarts va començar a anar a la llar d’infants.

O sigui, que després de tot l’any viatjant i sense que els meus nens em vegin gaire, i de tres setmanes senceres amb el pare, a part d ela tornada a la feina, que ja he dit que sempre és dura, el no estar amb les nens tot el dia també costa, ara ja començava a rivalitzar la cançoneta “papa, papa...” amb la de “mama, mama...” i ara... sant tornem-hi, guanyarà i per golejada la de “mama, mama...” i no sé què és més dur, si això o la tornada a la feina...

Impotència

Aquest dissabte passat a la nit, sobre les 4:45h, ens van xafar el cotxe que teníem aparcat davant de la casa dels sogres a Calella de Palafrugell.
Em vaig despertar amb el xoc i després de reaccionar, vaig obrir la persiana i vaig poder veure com un cotxe vermell marxava depressa per què no el pogués veure.
Després de fer la denúncia corresponent a la comissaria dels mossos, on ens van atendre molt bé, avui he portat el cotxe a què ens facin la peritació.
Sap greu no poder fer res contra un accident així, i per això la impotència del títol.

Hospitals (II)

Avui, hem tornat a l'hospital, però per coses més agradables,per fer una ecografia a la Gemma.
Pels que no ho sabeu, que deveu ser molt pocs ("radio macuto" funciona molt bé a Sant Joan), la Gemma està embarassada i esperem un nou membre a la família per finals d'any, si no fallen els comptes pel dia 28 de desembre.
L'ecografia, la de les 20 setmanes ha servit per assegurar-nos que tot va bé i per saber quin sexe tindrà, i.....





















SERÀ NEN...

El tercer, i aquí parem, que tres nens en poc més de 4 anys, ja està bé.
Ara ja ens podem començar a posar a la feina per triar nom...de moment en Pau, dels 7 o 8 que ens agraden ja n'ha escollit un, Berenguer, haurem de veure com evoluciona, igual que l'embaràs...

Hospitals (I)

Dissabte, mentre erem d'excursió amb els nens, els meus pares i la Berta (la meva neboda), a més de la Gemma, a Prats de Molló i després de visitar les Gorgues de la Fou, vaig tenir un atac sobtat de mal de panxa que ens va fer córrer des de Prats fins a Campdevànol (més d'una hora tot i que la Gemma va anar molt ràpid). Vaig arribar fet una braga, em feia molt mal el ventre i havia tret tot el què havia menjat durant el dia.
Després d'estar unes 5 hores a urgències i donar-me calmants pel dolor, fer-me anàlisis i tenir-me estirat, la conclusió és que probablement he tingut un cólic nefrític, sense descartar un cólic biliar (que dóna símptomes semblants). Avui, però hem descartat el cólic biliar, encara que tindria ous, que sense vesícula biliar encara fes pedres (només el 5% de gent sense vesícula en fa).
Però el què m'agradaria comentar, és la recepció de les urgéncies, vaig al·lucinar. No sóc metge, però si que he vist en més d'un hospital (i per desgràcia he estat a bastants) que l'ordre d'arribada no predetermina l'ordre d'entrada, cosa lógica, ja que si hi ha algú amb un costipat si arriba algú que s'està morint entri abans el més greu. Doncs a Campdevànol no semblava funcionar així, mentre jo em recargolava de mal i vomitava 3 cops, cridaven davant meu un noi que estava fumant al carrer quan el van cridar i un altre que llegia, tranquilament el diari. A mi en van fer passar quan la Gemma els va trucar i es va posar a plorar, gràcies Gemma, t'estimo, i més després d'ahir.
Pels que us pregunteu com estic, avui ja m'han fet deixat tota la medicació, només n espant.

Ens fem grans...

"La portera d'en Nuñez"

Després de criticar, amb raó, al Madrid per la xifra pagada per en Ronaldo, ara haurem de criticar (també amb raó) el que, sembla fixatge del Barça Ibrahimovic. Pagar 40 milions més variables, parlen de set, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb per un any, em sembla una bestiessa i un fixatge que podria haver fet el personatge del títol, molt famosa a la seva època.

De totes maneres avui s'ha presentat el primer fixatge, en Maxwell, lateral i per mi desconegut, tot i jugar a l'Inter. Alguna cosa deu tenir, i de fet avui he vist un parell de jugades i sembla bo, encara que sempre passen les millors imatges de la seva carrera.

Com a curiositat, aquests dos fixatges, deixen dos, com ja ha dit algú, cadàvers pel camí, dos bons nois, amb ganes de vestir la samarreta del Barça, com són en Felipe Luis i en Villa, ara descartats. Això, crec que si que ho ha fet bé el Barça, tenir alternatives i deixar una operació que el club venedor dilata per guanyar més diners a tota costa. És un senyal pel futur i pels clubs que hagin de negociar amb el Barça. Ara bé, tot i estar-hi d'acord, en el cas del lateral, canviar en Felipe Luis (desconegut) per en Maxwell (ja ho he dit, desconegut), i pel preu que han pagat em sembla bé, però no voler pagar 50 milions per en Villa i pagar-ne 40 més de variables, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb, no em sembla una operació raonable, a no ser que la clau que l'operació sigui treure's de sobre a l'Eto'o al preu qe sigui (fins i tot pagant).

Els trànsfugues de Campdevànol

Després de llegir la carta de l'alcaldessa de Campdevànol, només em queda dir que és impressionant...

Després d'un dictàmen d'una comissió d'experts independents (ja que els partits no es van posar d'acord) es declara, no només trànsfuga al senyor Perearnau, sinó tot l'equip de govern) que la declara trànsfuga, amb totes les lletres i sense dubte, escriu una carta delirant, on no només no reconeix, ni intenta explicar que no és una trànsfuga, sinó que carrega a tort i a dret a qui ha fet complir la llei antitransfuguisme, ERC i en concret en Jaume Bassaganya. En el to de les seves paraules, que valgui a dir és habitual en les files del seu partit, es nota el no voler renunciar a la seva cadira, ja que ser declarat trànsfuga equival a no poder tornar-se a presentar a les eleccions (enteneu per què ni PSOE-PSC ni ICV accepta la resolució?).

El més delirant però, és intentar vincular el president comarcal, en Carles Bassaganya, com a instigador de portar el cas a la comissió antitransfuguisme. Si pregunta a algú d'ERC de la comarca, la indignació pel cas d'en Perearnua era general en els militants del Ripollès, jo el primer.

Un dubte: si ella pensa que és una revenja personal (per part d'ERC, en Jaume i en Carles), pot ser que sigui per que ella (i el PSOE-PSC en general) ho faria?

TAGA 2040 EVO

Avui he anat a fer de control a la cursa del TAGA.

Uns 450 corredors han prés la sortida des de Sant Joan, han enfilat cap a l'estació, i pel camí vell del TAga, cap a Coll d'Art, collada de Can Camps i a partir d'aquí...

Jo he fet de control, a Coma d'Olla i per pujar he deixat el cotxe a Can Camps, pujar des d'aquí, ha estat un esforç important, he seguit el camí dels corredors i no ho desitjo a ningú, haver de pujar pels Escalers (amb zones de grimpada) fins a Puig Estela és esgotador. Jo he arrencat a Can Camps i he pujat en una hora i mitja, ells, els corredors, a aquestes altures portaven ja 5km.

En el pas per Puig Estela hi ha el km 8, per tant "només" tres per mi. He arribat fos, sort que era aviat, passava pel cim a l'hora de la sortida de les dones, les 8:30h. A dalt, ja movimetns frenètics de la gent de l'organització, preparar les veles dels espónsors, l'avituallament (si, heu llegit avituallament a més de 2.000m d'alçada) i el control de pas. Només saludar a algun conegut i he seguit el meu camí fins al collet de Coma d'Olla, tot carenejant. Si pujar pels Escalers i depressa és de bojos, carenejar entre Puig Estela i Coma d'Olla, corrent ratlla la bojeria, és una carena plena de pedres cantelludes i de moolt mal passar. Per sort, aquesta carena es menja un parell de kilometres de bastant bon fer.

Jo al arribar al collet de Coma d'Olla he ben esmorzat i m'he preparat per passar calor, molta calor. He esperat prop d'una hora a què passessin els primers, ja que he arribat a les 9h i fins gairebé les deu no arribaven les primeres dones. Després els primers homes i quan les dones ja tornaven m'he desplaçat cap al camí de tornada fins a un lloc que portava dubtes als corredors. Allà, després de 10 minuts o un quart d'hora, han arribat les dues primeres noies, separades per un parell de minuts i 30 segons més tard la tercera amb el primer home darrera. Al final han arribat primer l'home i darrera les dues noies. Mai havia passat això, es notava que hi havia nivell, sempre arribaven bastants homes i després començaven ha arribar noies.

Allà on era jo, queia un sol espaterrant, de fet he acabat l'aigua una hora i mitja abans de plegar, m'he socarrimat les cames, espatlles i cara. Si està parat era dur, córrer no us ho explico, han passat molts corredors, completament trinxats, arrossegant el peus i suplicant pel següent avituallament que per desgràcia seva era més avall després d'un descens molt i molt técnic i un parell de quilometres.

Quan ha passat l'últim corredor i els que tancaven carrera, he aprofitat per baixar corrent, mentre recolliem les senyals, i comprovar en primera persona la duresa del descens i la seva dificultat, jo que havia fet 9 quilometres menys que ells i havia reposat durant unes tres hores i mitja, he trobat el descens esgotador, dur i per sonats. He acabat de baixar des de l'avituallament de prop Can Maus fins al coll de Can CAmps, on tenia el cotxe, trotant i fent un parell de quilometres més.

Al coll, en Pau i en Guiu feien d'aiguaders pels corredors i estaven, sobretot en Pau, eufòrics per haver participat, en certa forma en la "carrera del Taga".

Per cert, felicitats a tots els qui han participat/participem en les deu edicions de la cursa, i sobretot a l'UE Sant Joan que és qui l'organitza.

Els francesos si que en saben, per desgràcia nostra

Avui, hem estat a Mont-Lluís, a la Catalunya Nord. Hem visitat la seva fortalesa, feta després del tractat dels Pirineus, per l'inombrable Vauban.
M'agradaria destacar unes quantes coses, pel què fa al fet nacional català a la Catalunya Nord, després d'haver vist avui la visita:

- la poca estima que tenen a la seva llengua: després de passar per un forn de pa, que pels que no el coneixeu, el pa de la Catalunya Nord és extraordinari, una senyora gran s'ha adreçat a nosaltres en català, però amb la dona que l'acompanyava i la dependenta sempre en francès.

- el poc que cuiden els turistes germans del sud, nosaltres: a la oficina de turisme, on venen les entrades a la fortalesa, ens han atès en català, però ens han indicat (amb certa vergonya) que la visita només es feia en francès. Per nosaltres no ha suposat cap problema, ja que som capaços d'entendre'l (i així ha estat durant la visita fins que els nens han començat a fer de les seves i ens hem vist obligats a no seguir els comentaris de la guia per tal que no trenquessin res), però hi havia bastants catalans del sud (o del Principat) que voltaven pel poble però cap en la nostra visita.

- el falsajament de la història: com totes les nacions vencedores, i nosaltres no en som, França ha sabut falsejar la história al seu benefici. Avui, sense anar més lluny, la guia ens ha explicat que la línia de fortificascions de Vauban, entre elles el fort de Mont-Lluís, es va fer per evitar els atacs espanyols després del tractat dels Pirineus???? Atacs dels espanyols? Si eren reis de la mateixa familia a banda i banda i que a més els importava tres pitos el territori!!! Tot per dir que eren francesos contra espanyols i no fortificacions aixecades per sofocar les revoltes dels Angelets de la Terra.

- lligat amb això, com pot la UNESCO declarar patrimoni de la humanitat alguna cosa creada per atemorir a la gent? L'any passat la UNESCO va declarar les fortificacions on va intervenir Vauban patrimoni de la humanitat. Si bé és cert qe algú del territori va aixecar la veu en contra, la majoria de gent de la zona hi va estar d'acord, ja que suposa un impuls en el turisme d'una zona molt deixada de banda per part de l'estat francès i que pot suposar un augment en el nivell de vida dels habitants de la zona. L'estat francès, amb tot el seu pes diplomàtic devia moure fitxa i fort pel reconeixement però la pregunta és com la UNESCO, que en la seva definició (la poso en espanyol ja que no hi és en català) es defineix com a una organització que vol portar la pau, pot declarar patrimoni de la humanitat unes fortaleses que van fer just el contrari del què l'organització proclama.

Per acabar, només comentar que mentre feiem la visita ha caigut el diluvi universal, sort que estàvem a cobert.

PS: pels despistats que hi aneu a fer la visita, heu de saber que la fortalesa encara ara està activa, és plena de soldats francesos, només es pot visitar amb guia i sense poder fer fotos a l'interior.

Nou blog de vins

Us faig saber que he creat un nou blog de vins catalans.

Es diu "Vins i vinets" i m'agradaria que vosaltres a qui també agrada un bon vi català m'ajudèssiu a fer un blog úitl pels que disfrutem davant una copa de bon vi.

Espero les vostres aportacions!

Les bogeries del Madrid

Després dels dos primers fixatges del "ser omnipotente", o sigui en Florentino, en Kaká per 65 millions d'euros (per un jugasor que fa dos anys que no fa res) i encara el més increible, d'en Cristiano Ronaldo per 80 milions de lliures (94 milions d'euros), només queda una mica de reflexió:

- com pot un equip, que diuen, té un dèficit de 500 milions d'euros, pagar per dos jugadors gairebé 160 milions d'euros?
- és acceptable pagar aquestes burrades de diners per un jugador? i què han de pensar els milers de seguidors del futbol que no arriben a finals de mes?
- i el què ens importa a la gent del Barça: els servirà per fer un equip per lluitar contra nosaltres o simplement vendran samarretes?

A més, el fixatge d'en Ronaldo, era alguna cosa que esperavem tots, després de veure la final de la Champions, és un personatge que s'escau al club on ha anat a parar. Ja veurem que l'any vinent ens ho passarem molt bé amb en Ronaldo de Crackòvia, només hem de veure la foto que acompanya a l'article, farà bona colla amb en Sergio Ramos i en Guti.

Ah, per cert, sabeu quin serà, diuen, el següent fitxatge del Madrid? en Fernando Alonso per portar l'autocar!

Victòria històrica de l'USAP

Dissabte, després de 54 anys l'USAP va tornar a guanyar la lliga francesa de rugby. La victòria, treballada i clara, sobretot pel joc desplegat la segona part, va ser per 22 a 13 davant de Clermont, que va perdre per desè cop una final de lliga (que s'ho facin mirar, arribar a deu finals i no guanyar mai té tela).
Ja fa temps que segueixo l'USAP, però aquest any especialment, ja que per primer cop he anat a l'Aimé Giral a veure un partit, hi han estat dos, i sempre amb victòries.
Aquest any, realment, a nivell esportiu no podia haver anat més bé triplet del Barça i lliga per l'USAP.

Felicitats campions!!!

L'USAP al 33

Molt bona noticia, faran la final de dissabte de l'USAP en directe al 33, podeu veure la confiamció a la web del club.

No haurem d'anar fins a Prats o Perpinyà per veure-la. Alguna cosa fan bé a TV3.

Passa el temps i passen coses....

Fa molts dies, per no dir mesos que no escric al blog, pels que més em coneixeu, sabeu que en aquest temps estic passant mals moments en la feina, sobretot pel tema de la famosa crisi i pel fet de la restructuració de la meva empresa, de la que em sento en part culpable, segurament sense motiu. També, la més que pesada crisi, ha fet que hagi de passar molt més temps fora de casa per intentar fer millors xifres (i de fet sembla que les meves visites ens fan xifrar una mica més a les zones on vaig), però que ha comportat que no passi tant temps a casa, i veig menys a la Gemma i als nens i també ha fet que m'hagi desconnectat del món polític, per falta de temps i una mica pel desencís personal amb algunes de les coses que han passat... i han estat moltes.

- Personal: 33 anys...uff, com pesen...
- Feina: a part de la restructuració de l'empresa i dels meus viatges, constatar que el mercat s'està arreglant mica a mica, i que encara que els ecspanyols es mantinguin en què tenen un mercat (o volen tenir) un mercat únic, tenen a la realitat un mercat divers i no per culpa, com diuen ells, de les autonomies, sinó pel diferent tarannà de les nacionalitats que hi convivim (malgrat ens pesi a molts).
- Política: uff... moltes coses, massa coses, i no totes bones ni ben fetes, almenys fora de Sant Joan, ja que a Sant Joan estem fent molt bé les coses (al·legacions al POUM per exemple). A nivell nacional també en fem alguna bona, per exemple escollir un bon candidat a les europees. Que ens vagi bé! De tot cor!
- Esports: el millor, sens dubte. El BARÇA, què dir, triplet (el dia del meu 33 aniversari, un dia de tresos), el 2-6 del Bernabeu, el bon joc... ara a esperar seguir jugant igual, o millor, l'any vinent. I l'USAP, espero que s'acosti al Barcça, almenys en la lliga, el dissabte vinent juguem la final a París, contra el Clermont, que ha jugat 9 finals i no n'ha guanyant mai cap (espero que segueixin així), i l'USAP des del 1955 no guanya la lliga massa anys.

Bé, espero no tardar tant a tornar a escriure.

Primer cop que veiem l'USAP

Ahir, vam anar tots 4 a veure l'USAP. Vam passar per Coll d'Ares, on hi havia força neu i va ser un passeig amb cotxe molt maco fins que en Pau es va posar a vomitar. Per sort, ara avisa i no ho omplim tot de vomitat. Després d'un parell d'aturades vam arribar sense més a Perpinyà i amb certes dificultats vam poder arribar al camp.

Vam aparcar a fora, molt a prop de l'estadi, i vam dinar al cotxe amb la pasta que portàvem de casa. Tot i ser un partit de Copa d'Europa (Heineken Cup) i amb un dels màxims favorits al títol, l'Ospreys de Swansea (País de Gal·les), vam poder trobar bones entrades i com que no ens vam moure d'allà vam passar moltes hores per allà al camp. Vam poder comprar a les botigues del camp i passejar per veure l'ambient.

Cal destacar que vam veure entrar els jugadors rivals (que passen per mig de la gent) i els jugadors de l'USAP, que els pots saludar sense problemes. Podeu veure les fotos.

El partit, a més va ser molt bo, a la mitja part guanyàvem 12 a 0, però en un sprint final per part de l'Ospreys (després de perdre 17 a 0) el partit va acabar 17 a 15. Amb aquesta victòria encara és possible que l'USAP passi a quarts, però no depèn només d'ells.

Com a experiència, pels que ens agrada al rugbi, sense dubtar-ho, però pels que no hi entenen res també, és molt bona. El camp és petit, et permet veure molt bé el joc, a més que l'ambient és molt bo, i si et fa un dia bo com ahir, pots passar un molt bon dia amb la familia o els amics.

Primera victòria: Bar Metropolitan 6 - Els Arenys 2

Primera i treballada victòria contra els Arenys en un derbi santjoaní amb dues parts ben diferents.
A la primera part, després de multiples ocasions davant un porter de futbolín, no hem sigut capaços de fer cap gol, pals i errades, fins i tot a porta buida, les qe vulguis prò gols ni un. La part positiva és que no ens han fet cap gol ells. Tot i arribar només una vegada, i estar a punt de fer 2 gols, en la mateixa jugada, en Carles Bassaganya, ha fet un partit extraordinari fent de porter.
A la segona part la cosa a començat malament, en el primer minut i el primer corner que tiraven, en un remat al primer pal ens han fet el 0 a 1. Pintava malament. Però en una ràpida reacció, en Marcel, ha posat l'empat al marcador. I poc després, en Carles Bassaganya, ara de jugador ha fet un gol, i amb l'esquerra, a passada del seu germà, 2 a 1, i semblava encarrilat.
Però en el següent corner després del gol, una errada de marcatge, els ha permès rematar sols i fer l'empat a 2. Fins i tot es podien haver posat per davant altre cop, ja que han tingut una jugada de contratac que he aconseguit aturar. En el següent atac nostre, que en Marcel ha fet el 3 a 2. L'últim ensurt, ha estat un penal claríssim d'en Jordi Palomeres que l'àrbit a tret fora l'àrea. A partir d'aquí hem pogut fer més tranquils i ens ha permès fer un quart gol obra del pitxixi Palomeres, un cinquè, i hattrick d'en Marcel, i ja a les acaballes, en un contratac, entre en Jordi Dorca i en Dídac, amb l'inestimable ajuda d'un defensa, han fet el definitiu 6 a 2.
Aquesta victòria ens serveix per sumar els tres punts i deixar de ser els últims, per entrar a la zona de play-off. Haurem de repetir victòria a la tornada si no volem ser els últims.