Dissabte, mentre erem d'excursió amb els nens, els meus pares i la Berta (la meva neboda), a més de la Gemma, a Prats de Molló i després de visitar les Gorgues de la Fou, vaig tenir un atac sobtat de mal de panxa que ens va fer córrer des de Prats fins a Campdevànol (més d'una hora tot i que la Gemma va anar molt ràpid). Vaig arribar fet una braga, em feia molt mal el ventre i havia tret tot el què havia menjat durant el dia.
Després d'estar unes 5 hores a urgències i donar-me calmants pel dolor, fer-me anàlisis i tenir-me estirat, la conclusió és que probablement he tingut un cólic nefrític, sense descartar un cólic biliar (que dóna símptomes semblants). Avui, però hem descartat el cólic biliar, encara que tindria ous, que sense vesícula biliar encara fes pedres (només el 5% de gent sense vesícula en fa).
Però el què m'agradaria comentar, és la recepció de les urgéncies, vaig al·lucinar. No sóc metge, però si que he vist en més d'un hospital (i per desgràcia he estat a bastants) que l'ordre d'arribada no predetermina l'ordre d'entrada, cosa lógica, ja que si hi ha algú amb un costipat si arriba algú que s'està morint entri abans el més greu. Doncs a Campdevànol no semblava funcionar així, mentre jo em recargolava de mal i vomitava 3 cops, cridaven davant meu un noi que estava fumant al carrer quan el van cridar i un altre que llegia, tranquilament el diari. A mi en van fer passar quan la Gemma els va trucar i es va posar a plorar, gràcies Gemma, t'estimo, i més després d'ahir.
Pels que us pregunteu com estic, avui ja m'han fet deixat tota la medicació, només n espant.
Ens fem grans...
