Sense saber massa què proposa, però només sabent que ve després de reunions amb diferents presidents autonòmics (entre ells en Camps i l'Espe)i que va agradar-los el què en ZP els va dir, i veient que no es concreta cap xifra del que aportarà aquest no sistema a Catalunya, i amb la resposta negativa del PSOE d'aquí, o sigui el PSC, té pinta de ser un desastre més que ens volen fer empassar els nostres molt generosos veins espanyols.
Ara faltarà veure com reaccionem des d'aquí a l'enèsim incompliment, després del de l'estatut, del de l'octubre...
Això va també per nosaltres, ja que ara hem de tenir una resposta contundent (que no vam tenir en el seu moment) i no hem de descartar res.
dimarts, 30 de desembre del 2008
divendres, 26 de desembre del 2008
Segona derrota de pallissa (2 a 8)
Hem hagut d'esperar uns quants dies abans de digerir la segona derrota per sis gols.
Ens vam enfrontar al Pardines al pavelló de Ribes, amb bastantes baixes, ja que no teníem porter (ni el suplent) i vam haver de jugar jo i en Carles Bassaganya de porters (i tenim feina per parar el sol, ja no diguem pilotes). Només erem set, els dos Joan de Ripoll, els dos Jordis de Sant Joan, el nou fixatge Albert i els dos Carles.
El partit va tenir poc secret, en el prmer xut a porta ja em van fer el primer gol i als 3 minuts de joc ja perdíem 0 a 3. De totes maneres en una jugada aillada i amb un pilota llarga vam poder fer el primer gol, obra del nostre golejador Jordi Palomeres. A la mitja part perdíem 1 a 5.
Al començar la segona amb moral, després de fer el primer gol i jo evitar un gol en una falta a la frontal de l'àrea, ens va baixar de seguida ja que amb 40 segons ja teníem el sis. Aquesta segona part, va ser molt millor per part nostre i en alguns moments vam fer fins i tot bon joc. Quan ja anavem 1 a 6, als volts del minut 10 de la segona part, hi va haver un canvi de porter, i va entrar en Carles Bassaganya, que no serveixi de precedent, va fer molt millor paper que jo. De totes maneres en van fer dos gols més i quan ja s'acabava el partit, va arribar el millor gol del partit, obra d'en Jordi Palomeres altre cop, després d'una jugada espectacular entre tots els nostres jugadors, que va acabar en un centre des de la banda d'en Jordi Camprubí que va rematar l'altre Jordi a porta buida. Fins i tot l'àrbit, en Menci, ens va felicitar pel golàs que vam fer.
Haurem d'esperar poder millorar en el següent partit. De fet ja vam millorar pel que fa al joc respecte al primer partit.
Ens vam enfrontar al Pardines al pavelló de Ribes, amb bastantes baixes, ja que no teníem porter (ni el suplent) i vam haver de jugar jo i en Carles Bassaganya de porters (i tenim feina per parar el sol, ja no diguem pilotes). Només erem set, els dos Joan de Ripoll, els dos Jordis de Sant Joan, el nou fixatge Albert i els dos Carles.
El partit va tenir poc secret, en el prmer xut a porta ja em van fer el primer gol i als 3 minuts de joc ja perdíem 0 a 3. De totes maneres en una jugada aillada i amb un pilota llarga vam poder fer el primer gol, obra del nostre golejador Jordi Palomeres. A la mitja part perdíem 1 a 5.
Al començar la segona amb moral, després de fer el primer gol i jo evitar un gol en una falta a la frontal de l'àrea, ens va baixar de seguida ja que amb 40 segons ja teníem el sis. Aquesta segona part, va ser molt millor per part nostre i en alguns moments vam fer fins i tot bon joc. Quan ja anavem 1 a 6, als volts del minut 10 de la segona part, hi va haver un canvi de porter, i va entrar en Carles Bassaganya, que no serveixi de precedent, va fer molt millor paper que jo. De totes maneres en van fer dos gols més i quan ja s'acabava el partit, va arribar el millor gol del partit, obra d'en Jordi Palomeres altre cop, després d'una jugada espectacular entre tots els nostres jugadors, que va acabar en un centre des de la banda d'en Jordi Camprubí que va rematar l'altre Jordi a porta buida. Fins i tot l'àrbit, en Menci, ens va felicitar pel golàs que vam fer.
Haurem d'esperar poder millorar en el següent partit. De fet ja vam millorar pel que fa al joc respecte al primer partit.
divendres, 12 de desembre del 2008
Torna la lliga comarcal i...derrota 0 - 6
Dimecres va tornar a començar una lliga comarcal, que es presenta amb moltes novetats en l'equip del Metro, de fet, del primer any seguim només 4 jugadors i 4 més de l'any passat, la resta fins a 13 són nous d'aquest any.
El partit ens va enfrontar a un nou equip d'aquest any, Construccions Bassaganya. En un pavelló amb més expextació del que estem habituats (hi havien 2 espectadors, que a més eren de l'altre equip), i un ambient fred (gèlid a l'hora d'entaar al vestidor) va començar el partit mesurant-nos forces i sense massa ambició per part de cap dels dos equips. Però en un dels primers corners a favor dels altres, val a dir que s'ha tornat a canviar normes (en van tres de canvis en tres anys), després de tirar-lo al primer pal i de pentinar-lo un d'ells, degut a una badada defensiva ens feien el primer. El segon va arribar si fa no fa, en un rebot després d'un corner, al primer pal que no vam encertar a refusar ens van fer el segon. El tercer, també va arribar d'un corner, però aquest cop a favor nostre, en el que tots vam pujar i en un contratac ens van fer el tercer.
Les coses podien haver canviat a falta d'uns 30 segons pel final de la priemra meitat, però la sort no ens acompanyava i després de que ells fessin la seva sisena falta, vam disposar d'un doble penal, que en Jordi Camprubí, va llençar magistralment però que es va estavellar al travesser. Amb el 0 - 3 arrivabem a la mitja part.
Només començar la segona part i també a la sortida d'un corner ens van rematar, fent el 0 a 4. Tot i els nostres esforços per reduir el marcador i algunes oportunitats (poques i poc clares val a dir), en una sortida de darrera van recuperar la pilota i van encarar sols el porter, en Xevi que prou va fer durant tot el partit, però que no va poder aturar el 0 - 5. Ja a les acaballes del partit, a falta d'uns 40 segons en van fer el 0 - 6, segurament el de més mèrit, ja que va ser una jugada en atac estàtic i que van resoldre amb un xut creuat.
A destacar per part seva, i segons paraules textuals d'en Carles Bassaganya, "aquell refet i amb els pantalons fastigosos (llegeixis amb els pantalons d'ecspanya)...sembla xungo", que ens va cosir a faltes, cops de colzes i empentes vàries amb la connivència del millor del partit, com sempre, l'àrbitre.
La setmana vinent, dijous a Ribes contra el Pardines.
El partit ens va enfrontar a un nou equip d'aquest any, Construccions Bassaganya. En un pavelló amb més expextació del que estem habituats (hi havien 2 espectadors, que a més eren de l'altre equip), i un ambient fred (gèlid a l'hora d'entaar al vestidor) va començar el partit mesurant-nos forces i sense massa ambició per part de cap dels dos equips. Però en un dels primers corners a favor dels altres, val a dir que s'ha tornat a canviar normes (en van tres de canvis en tres anys), després de tirar-lo al primer pal i de pentinar-lo un d'ells, degut a una badada defensiva ens feien el primer. El segon va arribar si fa no fa, en un rebot després d'un corner, al primer pal que no vam encertar a refusar ens van fer el segon. El tercer, també va arribar d'un corner, però aquest cop a favor nostre, en el que tots vam pujar i en un contratac ens van fer el tercer.
Les coses podien haver canviat a falta d'uns 30 segons pel final de la priemra meitat, però la sort no ens acompanyava i després de que ells fessin la seva sisena falta, vam disposar d'un doble penal, que en Jordi Camprubí, va llençar magistralment però que es va estavellar al travesser. Amb el 0 - 3 arrivabem a la mitja part.
Només començar la segona part i també a la sortida d'un corner ens van rematar, fent el 0 a 4. Tot i els nostres esforços per reduir el marcador i algunes oportunitats (poques i poc clares val a dir), en una sortida de darrera van recuperar la pilota i van encarar sols el porter, en Xevi que prou va fer durant tot el partit, però que no va poder aturar el 0 - 5. Ja a les acaballes del partit, a falta d'uns 40 segons en van fer el 0 - 6, segurament el de més mèrit, ja que va ser una jugada en atac estàtic i que van resoldre amb un xut creuat.
A destacar per part seva, i segons paraules textuals d'en Carles Bassaganya, "aquell refet i amb els pantalons fastigosos (llegeixis amb els pantalons d'ecspanya)...sembla xungo", que ens va cosir a faltes, cops de colzes i empentes vàries amb la connivència del millor del partit, com sempre, l'àrbitre.
La setmana vinent, dijous a Ribes contra el Pardines.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Els meus herois (2): Abadessa Emma
Avui, dia contra la violència de genère, em remeto a una heroina, pròxima fisicament (de Sant Joan) però allunyada en el temps (del segle IX dc) i que va viure una época de violència i sobretot contra els febles, entenent per febles a dones, nens, vells i vasalls.
La meva heroina, a Sant Joan coneguda com Abadessa Emma i a la resta de Catalunya com a Emma de Barcelona, ha sigut una de les dones més influents de la història del nostre país, i ho va fer des de Sant Joan. A més, té part de misteri, ja que es diu que està enterrada a Sant Joan però no se sap on.
Va ser una dona d'estat, que ara ens faria molta falta.
La meva heroina, a Sant Joan coneguda com Abadessa Emma i a la resta de Catalunya com a Emma de Barcelona, ha sigut una de les dones més influents de la història del nostre país, i ho va fer des de Sant Joan. A més, té part de misteri, ja que es diu que està enterrada a Sant Joan però no se sap on.
Va ser una dona d'estat, que ara ens faria molta falta.
dilluns, 3 de novembre del 2008
Voleu dir que no en fem un gra massa?
Avui, sóc a Sevilla, en concret, a Dos Hermanas (els sevillans, li diuen de manera masclista "4 tetes"), i per tant només puc veure teles espanyoles. De totes maneres si segueixes per internet pàgines de notícies et passa el mateix. Miris què miris només surt eleccions americanes.
Em sembla important, però tant? Els espanyols de ben segur que li donen més importància a les eleccions de l'altre banda del món, mentre que la informació que afecta a una "comunidad autónoma", a Catalunya, no es ni molt menys la meitat d'important.
I després s'extranyen que no en volguem saber res!
Els meus herois: Pau Casals
Com alguns ja sabeu a mi, m'agrada bastant la història i sóc lector habitual de la revista Sàpiens. Doncs, aquesta revista té un apartat que es diu el meu heroi. L'altre dia pensava en els meus herois i vaig pensar en Pau Casals.
Suposo que la majoria el coneixeu, però és un dels catalans més contemporanis, que jo destacaria en el seu discurs de les Nacions Unides del 1971, que es coneix com a "I am a Catalan".
A mi, encara ara, cada cop que el sento em costa no posar-me a plorar.
Se'ns dubte ens fan falta més catalans com ell.
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Les golejades del Barça
Ja en van tres en quatre partits. Aquest any sembla que podem aspirar a tot. Només faltarà veure quan arribem a partits més importants i cap a final de temporada, ja que deixant de banda l'Atlètic de Madrid no hem jugat amb cap equip fort.
S'ha de reconèixer que en Guardiola ha sabut canviar la cara d'aquest equip, que amb poques incorporacions ha modificat la seva forma de jugar i sobretot els seus resultats.
S'ha de destacar, també l'aportació de l'Etoo que a principi de temporada semblava destinat a deixar el Barça i que a hores d'ara és un dels màxims golejadors amb el seu hattrick d'ahir.
diumenge, 19 d’octubre del 2008
La Gemma a París
Aquests dies la Gemma és a París per feina, va marxar dissabte i s'hi estarà fins dijous. Per tant, tota la setmana amb els nens jo solet.
Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.
De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.
Ja us explicaré.
Ja m'està bé, ja que així sabré quin pa i donen quan la Gemma es queda sola.
De moment, aquests dos dies, va tot bé, fins i tot he pogut dormir prou.
Ja us explicaré.
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Secretari de Política Parlamentària de la Regional de Girona
Bé, doncs això, des del passat 27 de setembre sóc el nou secretari de política parlamentària de la regional de Girona d'ERC.
Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.
Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.
Salut i república!
Espero poder respondre a la confiança dipositada en mi per en Pep Carrapiço, nou president regional i sobretot a la confiança dels militants d'ERC de Girona.
Ja ho sabeu, em teniu aquí pel que us faci falta.
Salut i república!
La famosa crisi vista pels que la patim i la veiem patir
En aquest escrit, m'agradaria parlar de la famosa crisi, i que pel que visqui a un altre planeta, que sàpiga tenim al nostre país i al veí.
Jo, com la majoria sabeu, em dedico a la venda de màquines de soldar i porto les vendes de l'estat espanyol. Doncs bé. Porto, amb aquesta tres setmanes de viatges per l'estat espanyol i us puc assegurar que existeix i de veritat. En aquestes tres setmanes, he estat a zones, que fins ara creia inmunes, com Gipuzkoa i Navarra i a zones molt fotudes (Múrcia) i altres que em semblava que anaven prou bé com ara, que sóc a les Illes Balears o La Rioja.
Us explico, al nord, a Euskadi, la crisi els ha arribat a l'estiu, tot i que es tracta d'una zona eminenment industrial, ja noten, com gairebé tothom, els efectes de la parada, diria que total de la marxa de l'economia mundial. A zones com Múrcia, que tots podem imaginar que les passen "putes", ja que es dedicaven a únicament construcció (camps de golf i urbanitzacions annexes, amb les necessitats d'aigua que no tenen incloses) estan molt fotuts, però com que ja fa gairebé un any que estan així no són, segurament tant tremendistes (ja han fotut a fora el personal sobrer i han rebaixat una mica els estocs de material). I a zones com ara on sóc avui, les Balears, aquí han tingut un bon estiu però a la tornada han parat de cop i ara estan més que acollonits.
Més a prop, al Ripollès, us puc assegurar que també la notem, sense anar més lluny, nosaltres a l'empresa som algun menys des de principis de mes i si no varia molt la cosa a finals d'any encara serem menys.
Però, una bona noticia, en ZP diu que no ensquedarem sense estalvis... per sort no ho ha promès, que si no hauriem de tremolar de veritat.
Jo, com la majoria sabeu, em dedico a la venda de màquines de soldar i porto les vendes de l'estat espanyol. Doncs bé. Porto, amb aquesta tres setmanes de viatges per l'estat espanyol i us puc assegurar que existeix i de veritat. En aquestes tres setmanes, he estat a zones, que fins ara creia inmunes, com Gipuzkoa i Navarra i a zones molt fotudes (Múrcia) i altres que em semblava que anaven prou bé com ara, que sóc a les Illes Balears o La Rioja.
Us explico, al nord, a Euskadi, la crisi els ha arribat a l'estiu, tot i que es tracta d'una zona eminenment industrial, ja noten, com gairebé tothom, els efectes de la parada, diria que total de la marxa de l'economia mundial. A zones com Múrcia, que tots podem imaginar que les passen "putes", ja que es dedicaven a únicament construcció (camps de golf i urbanitzacions annexes, amb les necessitats d'aigua que no tenen incloses) estan molt fotuts, però com que ja fa gairebé un any que estan així no són, segurament tant tremendistes (ja han fotut a fora el personal sobrer i han rebaixat una mica els estocs de material). I a zones com ara on sóc avui, les Balears, aquí han tingut un bon estiu però a la tornada han parat de cop i ara estan més que acollonits.
Més a prop, al Ripollès, us puc assegurar que també la notem, sense anar més lluny, nosaltres a l'empresa som algun menys des de principis de mes i si no varia molt la cosa a finals d'any encara serem menys.
Però, una bona noticia, en ZP diu que no ensquedarem sense estalvis... per sort no ho ha promès, que si no hauriem de tremolar de veritat.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Els actes de l'onze de setembre a Sant Joan
Encara que una mica tard, m'agradaria destacar els actes de l'onze de setembre a Sant Joan.
Primer es va presentar la nova secció local de les JERC a Sant Joan, al local amb bastant afluència de gent i amb un discurs molt bo i amb molt bona intervenció per part de la Laia Capdevila, nova portaveu de les JERC a Sant Joan.
Des d'ERC vam fer un nou acte a la mitjanit del dia 11, que consistia en una arxa amb torxes des de la plaça dels mexicans (plaça Abadessa Emma, en realitat) fins al passeig, on cremaven uns tions que marcaven la trinxera existent al passeig durant la Guerra Civil.
A aquest acte van assistir unes 200 persones... si, 200. Va ser tot un èxit de convocatòria i en l'acte en si, que va ser molt espectacular, els llums del passeig apagats i els tions cremant, quan arribaves amb la marxa era espectacular.
Al final vam llegir el manifest d'Òmnium Cultural, que el va llegir en Carles Bassaganya i a qui vull agrair que en el seu discurs previ a la lectura, cités als socialistes de Sant Joan com a PSC - PSOE.
L'endemà, hi va haver l'ofrena floral a la corona del Comte Guifré del monestir. Allà erem més de 250 persones i 18 entitats (entre elles ERC i les JERC de Sant Joan) que van fer la ofrena floral. Aquest acte m'omple d'orgull, malgrat el discurset del nostre alcalde (pixant fora de test i recordant els 100 anys de l'estelada que no van voler penjar a l'ajuntament), ja que es va iniciar en la nostra primera festa com a equip de govern, l'any 1999 i a iniciativa d'ERC amb el desaparegut mossèn Ton Martí com a còmplice. Aquest primer any, no èrem ni 50 persones. A més la idea d'obrir la ofrena floral a la resta d'entitats de la vila, també va ser idea nostra.
En fi, un bon 11 de setembre que jo espero no haver de celebrar molts més anys, ja que voldria dir que celebraríem el nostre dia de la independència, que podria ser... és igual mentre arribi.
Salut i independència!
Primer es va presentar la nova secció local de les JERC a Sant Joan, al local amb bastant afluència de gent i amb un discurs molt bo i amb molt bona intervenció per part de la Laia Capdevila, nova portaveu de les JERC a Sant Joan.
Des d'ERC vam fer un nou acte a la mitjanit del dia 11, que consistia en una arxa amb torxes des de la plaça dels mexicans (plaça Abadessa Emma, en realitat) fins al passeig, on cremaven uns tions que marcaven la trinxera existent al passeig durant la Guerra Civil.
A aquest acte van assistir unes 200 persones... si, 200. Va ser tot un èxit de convocatòria i en l'acte en si, que va ser molt espectacular, els llums del passeig apagats i els tions cremant, quan arribaves amb la marxa era espectacular.
Al final vam llegir el manifest d'Òmnium Cultural, que el va llegir en Carles Bassaganya i a qui vull agrair que en el seu discurs previ a la lectura, cités als socialistes de Sant Joan com a PSC - PSOE.
L'endemà, hi va haver l'ofrena floral a la corona del Comte Guifré del monestir. Allà erem més de 250 persones i 18 entitats (entre elles ERC i les JERC de Sant Joan) que van fer la ofrena floral. Aquest acte m'omple d'orgull, malgrat el discurset del nostre alcalde (pixant fora de test i recordant els 100 anys de l'estelada que no van voler penjar a l'ajuntament), ja que es va iniciar en la nostra primera festa com a equip de govern, l'any 1999 i a iniciativa d'ERC amb el desaparegut mossèn Ton Martí com a còmplice. Aquest primer any, no èrem ni 50 persones. A més la idea d'obrir la ofrena floral a la resta d'entitats de la vila, també va ser idea nostra.
En fi, un bon 11 de setembre que jo espero no haver de celebrar molts més anys, ja que voldria dir que celebraríem el nostre dia de la independència, que podria ser... és igual mentre arribi.
Salut i independència!
diumenge, 14 de setembre del 2008
L'estelada i el PSC - PSOE de Sant Joan
Llastimós el paper jugat pel PSC - PSOE, cada cop més PSOE, de Sant Joan en relació al centenari de l'estelada.
Si fem un resum cronològic dels fets, tot comença quan ERC de Sant Joan fa la petició el dia 20 d'agost per què durant el dia 11 de setmbre, només onegi l'estelada al balcó de l'ajuntament. Com que només es fan plens cada dos mesos, no passarà per ple ja que el següent es farà a finals de setembre (massa tard per contestar) i esperem que ens contestin abans de l'onze.
Les apostes majoritàries eren per una no resposta abans de l'onze i treure's les puces de sobre, i minoritariament que ens contestarien que no per no molestar al partit.
Però...sorpresa!!!!
Sobre la botzina (el 10 a la tarda) ens fan saber què diu la llei de banderes no - oficials en edificis pùblics. Una bona manera de no dir res.
No obstant això ens obre una sèrie d'interrogants, i un d'urgent, ja que la setmana vinent és la festa del Grito mexicà. Segons la resposta que ens van donar i la seva por a fer res il·legal penjant l'estelada al balcó de l'ajuntament, què passarà amb la bandera mexicana que cada any es penjava al balcó per la festa del Grito? Aquest any no es penjarà?
Jo els animaria a penjar-la, que encara que no sigui una bandera oficial, que no tinguin por, que igual que ab l'estelada no acabaran a la presó, o si? Em sembla que amb la bandera mexicana, no arribarà cap requeriment judicial instant a pnjar la bandera espanyola als balcó de l'ajuntament.
Una altra pregunta pels porucs dels PSC - PSOE: què faran amb la foto del rei del país veí que a Sant Joan cria pols a l'arxiu? La tornaran a penjar a la sala de plens? Per que ho saben que segons la llei hi ha de ser?
Seguint amb el relat dels fets, nosaltres, que ja ens temiem la resposta, després de l'acte FENT MEMÒRIA (que va estar molt bé i que ja comentaré en algun altre moment), vam penjar una estelada a la font de la plaça Clavé.
Bé doncs aquesta estelada va durar dos dies, el dissabte al matí, dia 13 de setembre, el nostre magnífic i espanyolíssim equip de govern, va fer retirar-la, suposem que per no ferir sensibilitats dels seus votants espanyolets.
Això, és una mostra més de l'espanyolisme que tenim instal·lat a l'ajuntament i per desgràcia també al poble.
dimarts, 9 de setembre del 2008
Visita a l'Expo de Saragossa
Diumenge passat vam visitar l'Expo de Saragossa.
Hi vam anar per que jo treballava fins dissabte allà i tenia dues entrades. Vam fer més d'una hora de cua per entrar i a dins, estava a rebentar de gent, horrible. A nosaltres que no ens agrada està rodejats de tanta gent era difícil d'aguantar.
Cues per entrar als pavellons (vam entrar a només tres per que no hi havia cua), per menjar, per treure passis ràpids i fins i tot per pixar!
Com a espai, Saragossa, ha guanyat un lloc molt ben acabat i amb molts equipaments, però ja veurem si el mantenen (pel què sé la majoria de pavellons van per a entitats bancàries o organismes públics). A més, les infraestructures que els han fet han millorat de forma considerable la ciutat.
Nosaltres com a catalans, haurem de seguir l'aposta espanyolista per Saragossa (i per extensió Aragó) com a plataforma logística del nord-est de l'estat espanyol, en un intent més dels espanyols de debiltar Catalunya.
Salut i ja hem vist prous Expos!
dijous, 21 d’agost del 2008
Les vacances i els espants d’en Pau
Aquestes vacances han estat curtes, com sempre, però intenses. La primera setmana la vaig passar a casa vigilant els nens, ja que la Gemma treballava.
El divendres dia 8, després de dinar vam marxar direcció Aguatón, però fent parada a Mequinensa, a dormir en un càmping. Si, heu llegit bé, en un càmping amb els nens i en un tenda petita i sense cap comoditat. Com a experiència va estar bé, però a l’hora de dormir va costar una mica ja que els dos nens van estar de festa una bona estona en lloc de dormir. Podeu veure alguna foto pels més incrèduls. La gent de Mequinensa és molt agradable, però no poder visitar el castell de Mequinensa el primer dissabte d’agost té delicte, en teoria estan fent obres i has de trucar abans. Em va donar la sensació que és un poble on tot el turisme que busquen i valoren és el de la pesca.
L’endemà de dormir a la tenda, vam visitar Alcañiz i unes mines de carbó a Escucha. Poc a poquet aquesta zona de l’Espanya profunda s’està posant les piles i amb iniciatives turístiques com aquesta aviat podrem començar a aprendre alguna cosa. També és cert que les ajudes que tenen per part de la comunitat i per part d’Europa són majúscules.
Durant la setmana que hem estat a Aguatón, s’ha inaugurat la setmana cultural i hem passat els dies com hem pogut, destrossant tots els horaris que teníem amb els nens (algun dia en Pau es posava a dormir a les 12 de la nit), hem vist ovelles (i com les esquilaven), tractors i recol·lectores (en Pau pujava a un tractor parat de mitjana 4 o 5 cops per dia) i jo m’he dedicat a fer esport pujant corrent i caminant a totes les serres que hi ha a prop del poble.
I per acabar d’explicar la setmana, cal no passar per alt l’espant d’en Pau: el dimecres 13, jugava a la nova pista poliesportiva d’Aguatón, on hi ha una xarxa provisional per jugar a tennis feta amb un cordill, que no va veure i que es va enganxar al coll mentre corria i va caure enrere, picant amb el cap a terra i quedant mig estabornit, amb son i al cap de poca estona començant a vomitar. Després de passar per un CAP a Santa Eulàlia, vam anar a Teruel a l’hospital, on li van fer radiografies i anàlisis per comprovar que tot estava bé, però vam haver de passar 24 hores en observació, i per tant dormir allà. En Pau ja a mitja tarda, després d’haver dormit, ja volia marxar i al no poder estava molt mogut: s’enfilava al llit, a la butaca, a la finestra... al final però va dormir bastant tranquil (més que el seu pare) i l’endemà ens donaven l’alta i ell ja no recordava què hi fèiem. M’agradaria agrair (encara que dubto que ho llegeixin) a la doctora i al personal que ens van atendre el tracte rebut.
En resum, unes vacances curtes però amb molta activitat i bastant esgotadores, però ja espero les properes.
Salut i bones vacances pels que encara en feu.
dimarts, 19 d’agost del 2008
Els JJOO de Pekín
Aquests jocs els segueixo el què puc. A mi els esports m'agraden gairebé tots i és una obligació veure un esdeveniment com aquest, però tenint dos nens, treballant i fent-los a l'altra punta de món, es fa difícil poder veure moltes coses. De moment però em quedo amb unes quantes coses:
1.- La inauguració: podeu veure un video de resum d'una de les parts més espectaculars. En aquesta part de les fitxes, hi havien uns 800 actors. Si sumem tota la gent que va sortir només en l'arrencada passem de les 10.000 persones.
2.- En Phelps: que ha fet 8 ors...impressionant! Jo i la Gemma vam disfrutar en la medalla d'or i rècord del món del 4x100 lliures, amb 4 equips per sota el rècord del món anterior i guanyant als francesos als últims metres.
3.- L'exercici de la Liukin:impressionant l'exercici de barres asimètriques en la final complerta.
4.- Més de casa: el mallorquí afincat a Montagut, en Joan Llaneras, m'ha fet descobrir una modalitat de ciclisme en pista que m'ha agradat molt, la puntuació.
Haurem de veure com acaben.
1.- La inauguració: podeu veure un video de resum d'una de les parts més espectaculars. En aquesta part de les fitxes, hi havien uns 800 actors. Si sumem tota la gent que va sortir només en l'arrencada passem de les 10.000 persones.
2.- En Phelps: que ha fet 8 ors...impressionant! Jo i la Gemma vam disfrutar en la medalla d'or i rècord del món del 4x100 lliures, amb 4 equips per sota el rècord del món anterior i guanyant als francesos als últims metres.
3.- L'exercici de la Liukin:impressionant l'exercici de barres asimètriques en la final complerta.
4.- Més de casa: el mallorquí afincat a Montagut, en Joan Llaneras, m'ha fet descobrir una modalitat de ciclisme en pista que m'ha agradat molt, la puntuació.
Haurem de veure com acaben.
dimarts, 5 d’agost del 2008
L'embolic del finançament
S'acosta el 9 d'agost, data límit, segons el nostre estatutet, per definir el finançament del Principat. I...?
Com sempre, cornuts i a pagar el veure. Encara hi ha algú que pensi que ens en sortirem dels espanyols? Si tenim sort i ens mantenim units, podem aspirar a treure'n alguna cosa de rpofit, o si més no acollonir algun socialista espanyol (i algún d'aquí).
M'agradaria que per una vegada socialistes i convergents no busquessin el profit propi, sinó del país i arribem al final (que no sé, sincerament, quin ha de ser a curt termini, a llarg termini ho tinc clar: la independència).
S'accepten apostes a veure qui salta del vaxiell abans: socialistes o convergents.
Com sempre, cornuts i a pagar el veure. Encara hi ha algú que pensi que ens en sortirem dels espanyols? Si tenim sort i ens mantenim units, podem aspirar a treure'n alguna cosa de rpofit, o si més no acollonir algun socialista espanyol (i algún d'aquí).
M'agradaria que per una vegada socialistes i convergents no busquessin el profit propi, sinó del país i arribem al final (que no sé, sincerament, quin ha de ser a curt termini, a llarg termini ho tinc clar: la independència).
S'accepten apostes a veure qui salta del vaxiell abans: socialistes o convergents.
dissabte, 2 d’agost del 2008
Vacances
Ahir vaig començar les vacances. Si que és cert que ja havia fet una setmana de vacances al juny, per la visita dels eslovens, ara, aquests dies són les verdaderes vacances, tot i que durant la primera setmana només fem vacances jo i els nen i la Gemma treballa.
Ja us aniré informant de les vacances ja que es presenten molt mogudes, no anem enlloc llunyà, però passarem per Aguatón (Terol pels que no ho sàpiguen, d'on és originari el meu sogre), per la platja (Calella de Palafrugell) i aprofitarem per fer escapades a la muntanya.
De fet avui, quedem amb tota la colla al Callís, a Sant Pau, on ens trobarem amb l'Erik, un amic de joventut belga i de mare catalana que ens visita aquests dies. I demà... si no hi ha res de nou i el temps ens respecta, anirem a Vallter on pujant per les cadiretes fins a Ulldeter, intentarem pujar o a Bastiments o al Gra de Fajol (de moment intentarem, ja veurem si ho assolim).
Ah! i pels que heu començat vacances...
BONES VACANCES!!!!
Ja us aniré informant de les vacances ja que es presenten molt mogudes, no anem enlloc llunyà, però passarem per Aguatón (Terol pels que no ho sàpiguen, d'on és originari el meu sogre), per la platja (Calella de Palafrugell) i aprofitarem per fer escapades a la muntanya.
De fet avui, quedem amb tota la colla al Callís, a Sant Pau, on ens trobarem amb l'Erik, un amic de joventut belga i de mare catalana que ens visita aquests dies. I demà... si no hi ha res de nou i el temps ens respecta, anirem a Vallter on pujant per les cadiretes fins a Ulldeter, intentarem pujar o a Bastiments o al Gra de Fajol (de moment intentarem, ja veurem si ho assolim).
Ah! i pels que heu començat vacances...
BONES VACANCES!!!!
dissabte, 26 de juliol del 2008
La verdadera cara del nostre alcalde
Ahir vaig anar a ple. Feia temps que no hi anava i la conclusió més clara que en vaig treure és que ara comencem a veure el nostre verdader alcalde. Alguns ja ho pensàvem, però us diria que si podeu escolteu algun ple, i veureu que la verdadera cara d'en Roqué, no és la de cambrer sinó la de l'alcalde sobrat i maleducat que assiteix als plens.
És cert que ara tracta de senyor a la resta de regidors (tot i que no usa els cognoms), però té gestos (com no mirar que voten la resta de regidors) i paraules ("la cosa està dura" per exemple o "si visquéssiu en aquest planeta") propis de pati d'escola i no d'un ple.
Si segueix així la gent de Sant Joan veurà sens dubte que tenim un alcalde maleducat, prepotent i sobretot que no vol donar explicacions i que no accepta que comet errors.
És cert que ara tracta de senyor a la resta de regidors (tot i que no usa els cognoms), però té gestos (com no mirar que voten la resta de regidors) i paraules ("la cosa està dura" per exemple o "si visquéssiu en aquest planeta") propis de pati d'escola i no d'un ple.
Si segueix així la gent de Sant Joan veurà sens dubte que tenim un alcalde maleducat, prepotent i sobretot que no vol donar explicacions i que no accepta que comet errors.
dimecres, 23 de juliol del 2008
Taga
No tinc massa ganes ni temps últimament, per comentar el què passa a nivell polític ni del Barça (tant un com altre tema tenen coses i moltes per comentar) però això de què arriben vacances, sembla que atempera a les feres (a mi més que la música). Però com que lagú a comentat que feia temps que no escrivia (ja veus Pere, el teus desitjos son ordres), us explicaré una cosa de les que vaig fer diumenge passat.
Diumenge passat, hi havia missa al cim del Taga. Des que tenim els nens una mica més crescuts (no massa però una mica més) intentem caminar i fer excursions de forma regular i el fet de pujar al Taga un dia que hi haurà molta gent és una sortida engrescadora. Així, diumenge, després de llevar els nens abans del les 7h del matí vam enfilar cap a Coll de Jou (passant per Ribamala i la Tuta, per culpa de les esllevisades a la carretera de Sant Marti a Coll de Jou) amb els nens, acompanyats de l'Helena, en Carles i en Miró, a més d'en Marcel.
L'excursió, no la reviuré, m'estimo més no fer-ho, ja em fa mal tot només de pensar que porto en Pau a la motxilla. Però gràcies al meu tiet Miquel i a la tietat Maria, la pujada va ser un pèl menys dura per la Gemma i per a mi.
Un cop a dalt, bona vista, com sempre, veure una gran part d'aquest petit país que tant estimem des de dalt és impressionant, bona companyia, sols retrobar companys d'antigues caminades, i molts nens. Segurament, em quedaria amb això, a part de nosaltres, hi havia molta mainada que encara no caminen i que els seus pares, mares, tiets i altres havien pujat fins dalt. Si les suades dels pares són directament proporcionals a l'afició dels nens per la muntanya, tenim una bona pedrera assegurada (després ja es veurà).
Per mala sort, van acabar passant quatre gotes, les justes per fer-nos baixar massa aviat.
I el dilluns... em feien un mal terrible les cames, a més de diumenge a la tarda estar mort!
De totes maneres, és una excursió molt recomanable per gaudir en família i que segur que repetirem l'any vinent (espero que en Pau ja camini més).
Per cert! ara toca o Bastiments o Gra de Fajol (no us penseu que estem molt sonats, però VAllter obre a l'estiu les cadiretes per pujar fins a Ull de Ter i es pot aprofitar per arribar més amunt).
Us adjunto una foto tot el grup davant la creu (i podreu veure la nuvolada que ens va fer córrer).
Salut!
PS: Pere, t'esperem per alguna excursió?
Diumenge passat, hi havia missa al cim del Taga. Des que tenim els nens una mica més crescuts (no massa però una mica més) intentem caminar i fer excursions de forma regular i el fet de pujar al Taga un dia que hi haurà molta gent és una sortida engrescadora. Així, diumenge, després de llevar els nens abans del les 7h del matí vam enfilar cap a Coll de Jou (passant per Ribamala i la Tuta, per culpa de les esllevisades a la carretera de Sant Marti a Coll de Jou) amb els nens, acompanyats de l'Helena, en Carles i en Miró, a més d'en Marcel.
L'excursió, no la reviuré, m'estimo més no fer-ho, ja em fa mal tot només de pensar que porto en Pau a la motxilla. Però gràcies al meu tiet Miquel i a la tietat Maria, la pujada va ser un pèl menys dura per la Gemma i per a mi.
Un cop a dalt, bona vista, com sempre, veure una gran part d'aquest petit país que tant estimem des de dalt és impressionant, bona companyia, sols retrobar companys d'antigues caminades, i molts nens. Segurament, em quedaria amb això, a part de nosaltres, hi havia molta mainada que encara no caminen i que els seus pares, mares, tiets i altres havien pujat fins dalt. Si les suades dels pares són directament proporcionals a l'afició dels nens per la muntanya, tenim una bona pedrera assegurada (després ja es veurà).
Per mala sort, van acabar passant quatre gotes, les justes per fer-nos baixar massa aviat.
I el dilluns... em feien un mal terrible les cames, a més de diumenge a la tarda estar mort!
De totes maneres, és una excursió molt recomanable per gaudir en família i que segur que repetirem l'any vinent (espero que en Pau ja camini més).
Per cert! ara toca o Bastiments o Gra de Fajol (no us penseu que estem molt sonats, però VAllter obre a l'estiu les cadiretes per pujar fins a Ull de Ter i es pot aprofitar per arribar més amunt).
Us adjunto una foto tot el grup davant la creu (i podreu veure la nuvolada que ens va fer córrer).
Salut!
PS: Pere, t'esperem per alguna excursió?
dimarts, 17 de juny del 2008
El congrés d'ERC
Dissabte passat, vaig assistir al congrés d'ERC a Barcelona.
Primer cal dir, que o ens ho fem mirar i fem més àgils els congressos o cada cop serem menys: no es pot estar de les 9 del matí fins les 23h, només parant una horeta i mitja per dinar i una altre per sopar. Això no ho aguanta ni el més abocat al partit.
A nivell de com va anar, fins a mitja tarda crec que bé, quan en Carretero va fer la seva defensa de la ponència alternativa i la va retirar va demostrar que és un paio intel·ligent, en lloc de perdre-la, la retira i demostra que no vol ser una gran oposició. Però, quan surt l'Uriel, es comença a espatllar, vaig trrobar de molt mal gust retreure a Reagrupament.cat que li diguessin submarí, no calia. A l'Uriel algú li haria de dir que va ser el gran derrotat de les votacions i que no vagi tant sobrat.
Al final, després del resultat final de l'executiva, només dues coses: queda clar que la línia a seguir per ERC està clara, si no recordo malament només 38 persones van votar en contra de la ponència, però, que tot i que totes les candidatures van dir que volien sumar, ens separen els noms (i això no agrada ni a militants ni a votants).
Respecte als noms, i la falta de consens entre candidatures per l'executiva, Reagrupament.cat, va ser coherent amb el què havia dit (tot i que m'hauria agradat que es mullessin), el grup de l'Uriel, per mi va ser una decepció (no han pait els resultats i crec que no han estat a l'altura del partit). En la falta d'entesa entre Gent d'Esquerra i ERC Futur, Puigcercós - Ridao amb Benach - Niubò, si realment el problema va ser en Xavier Vendrell dues reflexions: si Puigcercós, com es diu, va imposar-lo crec que es va equivocar, més valia sacrificar en Vendrell (tot i que cal reconèixer-li la seva feina al partit, encar que no et caigui bé, és innegable la seva feina, era bastant obvi que era algú cremat o cremadíssim) que no assolir cap acord, si per contra en Benach volia més control del partit (també es va dir al congrés) se li ha de retreure.
Caldrá veure com evolucionen els aconteixements, per intentar millorar la situació actual. Esperem que com més aviat millor.
Primer cal dir, que o ens ho fem mirar i fem més àgils els congressos o cada cop serem menys: no es pot estar de les 9 del matí fins les 23h, només parant una horeta i mitja per dinar i una altre per sopar. Això no ho aguanta ni el més abocat al partit.
A nivell de com va anar, fins a mitja tarda crec que bé, quan en Carretero va fer la seva defensa de la ponència alternativa i la va retirar va demostrar que és un paio intel·ligent, en lloc de perdre-la, la retira i demostra que no vol ser una gran oposició. Però, quan surt l'Uriel, es comença a espatllar, vaig trrobar de molt mal gust retreure a Reagrupament.cat que li diguessin submarí, no calia. A l'Uriel algú li haria de dir que va ser el gran derrotat de les votacions i que no vagi tant sobrat.
Al final, després del resultat final de l'executiva, només dues coses: queda clar que la línia a seguir per ERC està clara, si no recordo malament només 38 persones van votar en contra de la ponència, però, que tot i que totes les candidatures van dir que volien sumar, ens separen els noms (i això no agrada ni a militants ni a votants).
Respecte als noms, i la falta de consens entre candidatures per l'executiva, Reagrupament.cat, va ser coherent amb el què havia dit (tot i que m'hauria agradat que es mullessin), el grup de l'Uriel, per mi va ser una decepció (no han pait els resultats i crec que no han estat a l'altura del partit). En la falta d'entesa entre Gent d'Esquerra i ERC Futur, Puigcercós - Ridao amb Benach - Niubò, si realment el problema va ser en Xavier Vendrell dues reflexions: si Puigcercós, com es diu, va imposar-lo crec que es va equivocar, més valia sacrificar en Vendrell (tot i que cal reconèixer-li la seva feina al partit, encar que no et caigui bé, és innegable la seva feina, era bastant obvi que era algú cremat o cremadíssim) que no assolir cap acord, si per contra en Benach volia més control del partit (també es va dir al congrés) se li ha de retreure.
Caldrá veure com evolucionen els aconteixements, per intentar millorar la situació actual. Esperem que com més aviat millor.
dimarts, 10 de juny del 2008
Els resultats d'ERC
Dissabte es van fer les eleccions a ERC. Els resultats, més que de sobres coneguts, han donat una victòria a Gent d'Esquerra, guanyant amb un nombre similar de vots per part d'en Joan Puigcercós i en Joan Ridao.
A mi els resultats han estat bé, només un parell de "taques", no m'ha agradat que la distància entre en Joan Carretero i l'Ernest Benach hagi estat tant curta i, encara menys m'ha agradat que en Niubò hagi quedat per davant de la Rut Carandell, ja sabeu que en Niubò no és sant de la meva devoció.
Ara, ens queda, a nivell de partit, saber ser intel·ligents i crear una bona direcció que faci créixer Esquerra. Jo apostaria per una direcció que inclogués a tots els sectors, però, tal com han dit gairebé totes les candidatures sense quotes. Crec, i espero que els guanyadors siguin capaços, només de incorporar gent de les altres candidatures sinó que cal incorporar punts de totes les candidatures i anar tots a una. Una de les coses que crec imprescindible incorporar per part dels "Joans", i que crec que ja tenen assumida, és ser més exigents amb el pacte signat per la Generalitat, sempre ens exigeixen a nosaltres i ja és hora que nosaltres exigim als socialistes que compleixin el què signen, i si cal, revisem el pacte (a l'alça, nacionalment) o fotem el camp (mal ens pesi).
Per cert, tots i totes els militants d'ERC hem donat una lliçó de democràcia a la resta dels partits catalans, per la forma i per la implicació de la militància a l'hora de votar.
Per tant, felicitats a tots, als guanyadors (Puigcercós i Ridao), als que han fet bon resultat (Reagrupament.cat) i a tots i totes dels esquerranosos republicans de Catalunya (i Països Catalans).
Salut, república i independència!
A mi els resultats han estat bé, només un parell de "taques", no m'ha agradat que la distància entre en Joan Carretero i l'Ernest Benach hagi estat tant curta i, encara menys m'ha agradat que en Niubò hagi quedat per davant de la Rut Carandell, ja sabeu que en Niubò no és sant de la meva devoció.
Ara, ens queda, a nivell de partit, saber ser intel·ligents i crear una bona direcció que faci créixer Esquerra. Jo apostaria per una direcció que inclogués a tots els sectors, però, tal com han dit gairebé totes les candidatures sense quotes. Crec, i espero que els guanyadors siguin capaços, només de incorporar gent de les altres candidatures sinó que cal incorporar punts de totes les candidatures i anar tots a una. Una de les coses que crec imprescindible incorporar per part dels "Joans", i que crec que ja tenen assumida, és ser més exigents amb el pacte signat per la Generalitat, sempre ens exigeixen a nosaltres i ja és hora que nosaltres exigim als socialistes que compleixin el què signen, i si cal, revisem el pacte (a l'alça, nacionalment) o fotem el camp (mal ens pesi).
Per cert, tots i totes els militants d'ERC hem donat una lliçó de democràcia a la resta dels partits catalans, per la forma i per la implicació de la militància a l'hora de votar.
Per tant, felicitats a tots, als guanyadors (Puigcercós i Ridao), als que han fet bon resultat (Reagrupament.cat) i a tots i totes dels esquerranosos republicans de Catalunya (i Països Catalans).
Salut, república i independència!
dijous, 5 de juny del 2008
Reagrupament.cat al Ripollès
Ahir, ens va visitar la candidata a secretaria general per la candidatura de Reagrupament.cat, la Rut Carandell, acompanyada per un tal Emili, no recordo el cognom, que és secretari general de comerç.
Es tracta d'una persona que coneixia, que visitava per primer cop la seu comarcal del Ripollès i que em va semblar, segurament una persona vàlida i intel·ligent, però que no traspua massa carisma ni engresca massa amb la seva dialèctica.
Sobre els temes tractats, es van centrar molt en temes personals d'altres candidats (o gent que hi ha darrera algunes candidatures), i moltíssim en què en el govern estem fent moltes coses malament (tot i que després de demanar-los que suposava que feien alguna cosa bé, em van reconèixer que més d'una).
De totes maneres, crec que les propostes pel què fa al partit (potenciar sectorials, millorar els recursos de les seccions locals,...) i per què fa al govern (no sortida com a mínim a curt termini) de totes les candidatures són molt similars (o iguals) i que acabarà decidint els vots, el carisma personal o les afinitats dels militants amb cada un dels candidats.
Dissabte, toca anar a votar, esperem que hi hagi una bona participació i que, sobretot a partir del dia 8 de juny, no prenguem mal, que jo crec que cap dels militants ho perdonariem.
Per cert, una cosa que no em va agradar, van arribar uns 10 minuts tard i vam començar gairebé amb 40 minuts de retard. Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc bastant maniàtic amb la puntualitat, i els que no ara ja ho sabeu: el temps, el meu i el vostre és limitat i jo, prefereixo passar-lo amb la família o als amics que no esperant, encara que t'esperi a tu.
Es tracta d'una persona que coneixia, que visitava per primer cop la seu comarcal del Ripollès i que em va semblar, segurament una persona vàlida i intel·ligent, però que no traspua massa carisma ni engresca massa amb la seva dialèctica.
Sobre els temes tractats, es van centrar molt en temes personals d'altres candidats (o gent que hi ha darrera algunes candidatures), i moltíssim en què en el govern estem fent moltes coses malament (tot i que després de demanar-los que suposava que feien alguna cosa bé, em van reconèixer que més d'una).
De totes maneres, crec que les propostes pel què fa al partit (potenciar sectorials, millorar els recursos de les seccions locals,...) i per què fa al govern (no sortida com a mínim a curt termini) de totes les candidatures són molt similars (o iguals) i que acabarà decidint els vots, el carisma personal o les afinitats dels militants amb cada un dels candidats.
Dissabte, toca anar a votar, esperem que hi hagi una bona participació i que, sobretot a partir del dia 8 de juny, no prenguem mal, que jo crec que cap dels militants ho perdonariem.
Per cert, una cosa que no em va agradar, van arribar uns 10 minuts tard i vam començar gairebé amb 40 minuts de retard. Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc bastant maniàtic amb la puntualitat, i els que no ara ja ho sabeu: el temps, el meu i el vostre és limitat i jo, prefereixo passar-lo amb la família o als amics que no esperant, encara que t'esperi a tu.
dijous, 29 de maig del 2008
Demà ERC Futur al Ripollès
Demà hi ha visita de la candidatura ERC Futur al Ripollès. No hi podré ser ja que sóc a Palma de Mallorca per feina.
Intentaré que algú dels que hi vagin em faci un resum i exposaré el que hem sembli que han dit.
La setmana vinent us poso al dia, i em sembla que hi ha una visita de la candidatura de Reagrupament.cat.
I dissabte que ve, eleccions a President i Secretari General d'Esquerra.
Intentaré que algú dels que hi vagin em faci un resum i exposaré el que hem sembli que han dit.
La setmana vinent us poso al dia, i em sembla que hi ha una visita de la candidatura de Reagrupament.cat.
I dissabte que ve, eleccions a President i Secretari General d'Esquerra.
dimarts, 27 de maig del 2008
Fer anys...i el temps passa
Avui faig 32 anys...i no us penseu que estic "depre", però si que m'ha fet pensar en el pas del temps.
Fa deu anys, vaig deixar la universitat, i avui, 10 anys després estic casat, tinc dos fills i treballo en una cosa que m'encanta però que no té res a veure amb el que vaig estudiar.
Fa 10 anys políticament no estava implicat, i ara, ja he passat gairebé 6 anys de regidor, estic implicat amb Esquerra,...
Fa 10 anys portava gegants i era el cap de colla, ara sóc el cap de colla de casa i haig de ballar amb dos nens que "pesen" més que els gegants,...
Fa 10 anys sortia cada divendres i dissabte, i si podia fins i tot els dijous, ara...millor no en parlem, a dormir a les 22h...
Fa 10 anys...
En fi que ens fem grans...i millorem amb el temps, com els bons vins...
I si de qui 10 anys estem igual de bé que avui,...que passin 10 anys...
Salut!
Fa deu anys, vaig deixar la universitat, i avui, 10 anys després estic casat, tinc dos fills i treballo en una cosa que m'encanta però que no té res a veure amb el que vaig estudiar.
Fa 10 anys políticament no estava implicat, i ara, ja he passat gairebé 6 anys de regidor, estic implicat amb Esquerra,...
Fa 10 anys portava gegants i era el cap de colla, ara sóc el cap de colla de casa i haig de ballar amb dos nens que "pesen" més que els gegants,...
Fa 10 anys sortia cada divendres i dissabte, i si podia fins i tot els dijous, ara...millor no en parlem, a dormir a les 22h...
Fa 10 anys...
En fi que ens fem grans...i millorem amb el temps, com els bons vins...
I si de qui 10 anys estem igual de bé que avui,...que passin 10 anys...
Salut!
dilluns, 19 de maig del 2008
Gent d'Esquerra al Ripollès
Divendres passat i dins el marc de les eleccions a President i Secretari general d'ERC, ens va visitar una de les candidatures, la de Gent d'Esquerra, amb el candidat a Secretari general, Joan Ridao.
Haig de dir que els dos darrers cops que he pogut escoltar de primera mà en Joan Ridao, m'ha agradat molt més que totes les vegades que l'havia vist. Dóna la sensació, que és un home molt vàlid, amb moltes taules, seriós i compromès. A més, el discurs va ser molt correcte, fugint de desqualificacions, tant en voga avui a Esquerra.
Penso que es tracta d'una candidatura capaç de canviar el rumb al partit, coherent, que no s'amaga de ser co-responsable de les errades, i els encerts que hagi pogut fer la direcció en els darrers anys, ja que els dos màxims responsables, han estat en aquesta direcció (com molts dels altres candidats i que ara en reneguen) i que diria que seran capaços d'acostar posicions (amb qui vulgui acostar-ne) si guanyen les eleccions.
A nivell de partit, podem millorar si es segueixen les premisses que ens va exposar i pel que fa al primer repte que se'ns planteja, el dictàmen del tribunal constitucional sobre l'estatut, ja tenen enfilat com reaccionar a un hipotètic fre per part del tribunal.
Em va agradar que es tingui en ment sempre la independència, però no com a únic i sagrat fi, sinó com a un objectiu, pel qual treballar sense fer brindis al vent (algú es pot creure que pel camí que anem com a país el 2014 seríem més del 25% que votaríem afirmativament a un referèndum d'autodeterminació?) i per no fustrar als ja molt soferts independentistes de casa nostra.
Ja vaig fer-ho allà, però crec que és d'agrair que ens visiti una candidatura, ja que nosaltres, al Ripollès, som pocs, uns 70, i a vegades, tot i que som un partit de territori algún dels nostres dirigents sembla que no ho recordi.
Esperem a veure si ens vindrà a veure alguna candidatura més, però ja aviso: em nego a votar a alguna de les candidatures que no es vingui a veure. Si no ho fan ara que necessiten que els votem, quan ho faran?
Haig de dir que els dos darrers cops que he pogut escoltar de primera mà en Joan Ridao, m'ha agradat molt més que totes les vegades que l'havia vist. Dóna la sensació, que és un home molt vàlid, amb moltes taules, seriós i compromès. A més, el discurs va ser molt correcte, fugint de desqualificacions, tant en voga avui a Esquerra.
Penso que es tracta d'una candidatura capaç de canviar el rumb al partit, coherent, que no s'amaga de ser co-responsable de les errades, i els encerts que hagi pogut fer la direcció en els darrers anys, ja que els dos màxims responsables, han estat en aquesta direcció (com molts dels altres candidats i que ara en reneguen) i que diria que seran capaços d'acostar posicions (amb qui vulgui acostar-ne) si guanyen les eleccions.
A nivell de partit, podem millorar si es segueixen les premisses que ens va exposar i pel que fa al primer repte que se'ns planteja, el dictàmen del tribunal constitucional sobre l'estatut, ja tenen enfilat com reaccionar a un hipotètic fre per part del tribunal.
Em va agradar que es tingui en ment sempre la independència, però no com a únic i sagrat fi, sinó com a un objectiu, pel qual treballar sense fer brindis al vent (algú es pot creure que pel camí que anem com a país el 2014 seríem més del 25% que votaríem afirmativament a un referèndum d'autodeterminació?) i per no fustrar als ja molt soferts independentistes de casa nostra.
Ja vaig fer-ho allà, però crec que és d'agrair que ens visiti una candidatura, ja que nosaltres, al Ripollès, som pocs, uns 70, i a vegades, tot i que som un partit de territori algún dels nostres dirigents sembla que no ho recordi.
Esperem a veure si ens vindrà a veure alguna candidatura més, però ja aviso: em nego a votar a alguna de les candidatures que no es vingui a veure. Si no ho fan ara que necessiten que els votem, quan ho faran?
dimarts, 8 d’abril del 2008
Lliga comarcal
Fa molts dies que no dic res de la lliga, però és que hi ha poc a dir: cada cop hem sigut menys (els dos darrers partits només 6 jugadors) i seguim perdent (tot i que hem millorat l'any passat).
Ahir, vam fer 6 gols (cosa difícil per part nostre) però els de Naus Costa ens en van fer 12. Tot i el resultat, ens vam avançar dos cops, 4 a 3 (després de remuntar un 1 a 3) i 5 a 4. A partir d'aquí, quan ens vam enfonsar físicament i ells més van apretar vam passar al 5 a 5 faltant 11 minuts pel final, al 5 a 11 a falta de 3 minuts. En el tram final vam fer el 6 i ells el 12.
De totes maneres, vaig fer 2 golets (el segon i el tercer de la temporada), un de bona jugada i amb la puntera (bastant maco) i el segon en plan "killer" de l'àrea, recollint una passada dins l'àrea petita i creuant la pilota a la sortida del porter.
Ahir, vam fer 6 gols (cosa difícil per part nostre) però els de Naus Costa ens en van fer 12. Tot i el resultat, ens vam avançar dos cops, 4 a 3 (després de remuntar un 1 a 3) i 5 a 4. A partir d'aquí, quan ens vam enfonsar físicament i ells més van apretar vam passar al 5 a 5 faltant 11 minuts pel final, al 5 a 11 a falta de 3 minuts. En el tram final vam fer el 6 i ells el 12.
De totes maneres, vaig fer 2 golets (el segon i el tercer de la temporada), un de bona jugada i amb la puntera (bastant maco) i el segon en plan "killer" de l'àrea, recollint una passada dins l'àrea petita i creuant la pilota a la sortida del porter.
El PSOE, més espanyol que mai
Escoltant només una mica les promeses del senyor Zapatero, jo ja dedueixo (i com jo crec que molts) que aquests pròxims quatre anys encara ens pendran més el pèl que aquests últims (ja té collons, si ja no ens queden pèls!).
A més tot pinta que s'entandran amb el PP en "las cuestiones de estado" (són el mateix pel que fa a la concepció de l'estat) i no cal ni que sonmiem amb un nou finançament.
A patir, que ja sabem quin pa i donen.
A més tot pinta que s'entandran amb el PP en "las cuestiones de estado" (són el mateix pel que fa a la concepció de l'estat) i no cal ni que sonmiem amb un nou finançament.
A patir, que ja sabem quin pa i donen.
El Barça
Ja no sé ni com titular l'escrit... la vergonya del Barça, el Barça patètic... podrien ser molts titulars per expressar el què sentim aquest any (a l'igual que l'any passat) la gent del Barça.
Espero que algú prengui nota i de cara a l'any vinent no tinguem el mateix entrenador, ni algunes de les "figures" de l'equip i si més gent compromesa amb el club.
Espero que algú prengui nota i de cara a l'any vinent no tinguem el mateix entrenador, ni algunes de les "figures" de l'equip i si més gent compromesa amb el club.
dimarts, 25 de març del 2008
Com acabarà ERC?
Després de veure les noticies d'avui, i les declaracions de Carod, Puigcercós i Uriel Bertran alguna reflexió al voltant dels "corrents" d'Esquerra:
- Carod i el clan de l'avellana: crec que en Carod és millor orador dels polítics catalans i de llarg, però li falta molt per ser (ja no el millor polític) un bon polític. Les seves errades constants i la seva falta de lideratge d'ERC dins el govern són palpables. El fet de voler seguir sent candidat al Parlament el 2010, diu molt de la seva falta de compromís amb el partit (sap que ja ha perdut 3 eleccions seguides?). A nivell de partit, un zero a l'esquerra. A Sant Joan i al Ripollès, governant als dos principals ajuntaments (Sant Joan i Ripoll) i al Consell Comarcal, va venir una sola vegada i forçat per nosaltres. A més, el clan són gent que no ha estat a l'alçada del que li tocava.
- Uriel Bertran: no es pot estar en contra de la direcció i del què es fa al partit i a les institucions i al mateix temps seguir les mateixes directrius i vots al Parlament. Els seus acompanyants, són (amb alguna excepció) cadàvers polítics.
- Carretero i Reagrupament.cat: si algú la tractat sabrà quin caràcter té, dur i difícil de tractar. Els seus, si algú va ser a la Conferència Nacional, sabrà quina educació tenen (crits, xiulets, riures...). Crec que seria un gran pas enrera per Esquerra.
- Joan Puigcercós: ha estat el gran pencaire del partit dels últims anys (en Carod també ho ha dit, però de forma velada) i és el màxim responsable de l'augment de militància i d'estructura del partit. De la gent que l'acompanya, crec que hauria de fer algun canvi de gent que no mereix el lloc que ocupa, però ens pot assegurar una estructura forta i de partit gran en un futur.
Crec que ens esperen dies molt interessants.
- Carod i el clan de l'avellana: crec que en Carod és millor orador dels polítics catalans i de llarg, però li falta molt per ser (ja no el millor polític) un bon polític. Les seves errades constants i la seva falta de lideratge d'ERC dins el govern són palpables. El fet de voler seguir sent candidat al Parlament el 2010, diu molt de la seva falta de compromís amb el partit (sap que ja ha perdut 3 eleccions seguides?). A nivell de partit, un zero a l'esquerra. A Sant Joan i al Ripollès, governant als dos principals ajuntaments (Sant Joan i Ripoll) i al Consell Comarcal, va venir una sola vegada i forçat per nosaltres. A més, el clan són gent que no ha estat a l'alçada del que li tocava.
- Uriel Bertran: no es pot estar en contra de la direcció i del què es fa al partit i a les institucions i al mateix temps seguir les mateixes directrius i vots al Parlament. Els seus acompanyants, són (amb alguna excepció) cadàvers polítics.
- Carretero i Reagrupament.cat: si algú la tractat sabrà quin caràcter té, dur i difícil de tractar. Els seus, si algú va ser a la Conferència Nacional, sabrà quina educació tenen (crits, xiulets, riures...). Crec que seria un gran pas enrera per Esquerra.
- Joan Puigcercós: ha estat el gran pencaire del partit dels últims anys (en Carod també ho ha dit, però de forma velada) i és el màxim responsable de l'augment de militància i d'estructura del partit. De la gent que l'acompanya, crec que hauria de fer algun canvi de gent que no mereix el lloc que ocupa, però ens pot assegurar una estructura forta i de partit gran en un futur.
Crec que ens esperen dies molt interessants.
dijous, 20 de març del 2008
Els socialistes de Sant Joan nerviosos, molt nerviosos...
Després del llançament al públic del butlletí d’Esquerra de Sant Joan, on s’exposa el punt de vista de la formació republicana i s’informa del què hem anat fent, els sociates, s’han posat molt nerviosos, fins al punt de convocar una contra roda de premsa (al mateix dia i hora) per contrarestar la presentació als mitjans del butlletí.
El més fort però, és que la roda de premsa l’han fet des de la sala de plens de l’ajuntament (ja es veu que la faran servir per tot menys pel què toca, només cal recordar la bruixa que hi va fer una xerrada... i no vull dir cap regidora, encara que...). el fet de que s’hagin posat tant nerviosos i hagin respost directament al butlletí, dóna a entendre que alguna veritat hi ha i demostra que realment tenen molt poca feina a fer.
Em sembla que el què els ha fet més mal és que el què diu el butlletí d’Esquerra és coincident amb el què diuen en privat socialistes de pota negra de Sant Joan, no es pot estar un any (gairebé) queixant-se de la falta de diners i no fer res.
Haurem de fer més butlletins, encara que només sigui per veure’ls nerviosos com aquests darrers dies.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Les eleccions des de Canàries
Aquests dies sóc a Canàries per feina, i per tant només puc veure notícies amb prisma espanyol (no és veritat del tot, per que hi ha internet, però les ràdios que puc sentir, els diaris que puc llegir i les teles que puc veure, són 100% espanyoles i gairebé el 100% espanyolistes).
La conclusió que en trec, és que ens assemblem molt poc amb els espanyols (per sort), ells juguen a un partit amb dos equips (PSOE i PP) amb un tercer en discòrdia (IU), que podria ser l'àrbitre (pel fet que en algun moment pot decidir alguna cosa important, però que no surt a les teles, diaris,...). Nosaltres en canvi, podem tenir un ventall més ampli de tria, cosa que crec que fa que la tensió sigui menor i la pluralitat molt més significativa.
A més ens usen els catalans com a ase dels cops per qualsevol cosa (menys mal que les escridassades a polítics, ara s'han donat a més de Barcelona, a Galicia, i sobretot a Madrid, que si no...) i, evidentment, en treuen rèdits (fins i tot en persones que jo tinc per intel·ligents).
Un consell, si podeu mireu, llegiu o escolteu teles, diaris o ràdios espanyoles, et fan sentir molt més segur (pels que no n'esteu gaire) de la necessitat de la nostra independència: amb gent com aquesta és impossible seguir junts.
Salut i independència!!!
I que sigui ràpid o acabaran amb la meva paciència quan sento segons què.
La conclusió que en trec, és que ens assemblem molt poc amb els espanyols (per sort), ells juguen a un partit amb dos equips (PSOE i PP) amb un tercer en discòrdia (IU), que podria ser l'àrbitre (pel fet que en algun moment pot decidir alguna cosa important, però que no surt a les teles, diaris,...). Nosaltres en canvi, podem tenir un ventall més ampli de tria, cosa que crec que fa que la tensió sigui menor i la pluralitat molt més significativa.
A més ens usen els catalans com a ase dels cops per qualsevol cosa (menys mal que les escridassades a polítics, ara s'han donat a més de Barcelona, a Galicia, i sobretot a Madrid, que si no...) i, evidentment, en treuen rèdits (fins i tot en persones que jo tinc per intel·ligents).
Un consell, si podeu mireu, llegiu o escolteu teles, diaris o ràdios espanyoles, et fan sentir molt més segur (pels que no n'esteu gaire) de la necessitat de la nostra independència: amb gent com aquesta és impossible seguir junts.
Salut i independència!!!
I que sigui ràpid o acabaran amb la meva paciència quan sento segons què.
dilluns, 18 de febrer del 2008
Eleccions 9-M: només ERC pot parar el PP a Girona
Després de la visita d'en Francesc Canet a Sant Joan, ens queda una cosa clara: només ERC està en disposició d'evitar que el PP tregui representació a les comarques gironines.
Mirant els números per assolir representació, només ERC, que hauria de doblar els vots del PP, pot evitar, que la dreta espanyola, tregui un diputat a la demarcació. Tant CiU com PSOE, haurien de triplicar els vots dels populars, cosa altament improbable.
Ja ho sabeu, voteu ERC si no voleu el PP.
Mirant els números per assolir representació, només ERC, que hauria de doblar els vots del PP, pot evitar, que la dreta espanyola, tregui un diputat a la demarcació. Tant CiU com PSOE, haurien de triplicar els vots dels populars, cosa altament improbable.
Ja ho sabeu, voteu ERC si no voleu el PP.
dimecres, 13 de febrer del 2008
Visita d'en Francesc Canet a Sant Joan
Diumenge dia 17 de febrer, ens visita a Sant Joan, en Francesc Canet, candidat d'ERC al congrés espanyol.
Pot ser una visita interessant, ja que ens explicarà de primera mà que es cou a Madrid i podrem exposar-li la nostre manera de veure la política d'alta volada.
Ja faré un resum la setmana vinent.
Per més informació visiteu la web d'ERC Sant Joan
Pot ser una visita interessant, ja que ens explicarà de primera mà que es cou a Madrid i podrem exposar-li la nostre manera de veure la política d'alta volada.
Ja faré un resum la setmana vinent.
Per més informació visiteu la web d'ERC Sant Joan
Bar Metropolitan 1 - Electricitat Collboni 4
Després de l'última i dolorosa derrota a Camprodon per 10 a 3, de la que val més no fer comentaris, ens enfrontavem a un equip amb els mateixos punts que nosaltres, tot i que a priori més bons que nosaltres (sincerament, no costa gaire).
Amb un inici prometedor de partit, aguantant la seva arrencada, es va demostrar que tenir porter fa molt. Poder comptar amb l'Àngel i les seves parades ens va evitar una altra i dolorosa derrota. A més, ens fa falta saber fer gols, ocasions ja en creem, però no sabem rematar la feina. Amb una mica de sort, una jugada d'en Xevi podia haver acabat en gol i no en un remat al pal quan encara anàvem 0 a 0.
Després d'avançar-se per 1 a 0, hem pogut empatar de seguida amb el gol del mitjó suat d'en Jordi Dorca. amb aquest resultat i sense massa ocasions per cap banda hem arribat a falta de 7 segons per la mitja part, quan en Joan ha tingut un contraatac sol contra el porter i pensant que faltava menys temps ha malbaratat una clara ocasió de gol.
La segona part la hem començat molt bé, amb tres clares ocasions de gol, que no hem encertat a fer i... en dues jugades consecutives i per voler treure la pilota jugant, ens ham recuperat la pilota i ens han fet 2 gols.
A partir d'aquí, molt córrer per part nostre i molt cap per part seva, ens han fet arribar a falta de 14 segons amb un doble penal en contra que han xutat molt bé i ha estat el quart gol. No obstant, encara han disposat d'un altre doble penal a falta de 1 segon que han fallat.
En resum, quan tenim porter (i quin porter) millorem molt defensivament, però ens costa moltíssim fer gols.
Amb un inici prometedor de partit, aguantant la seva arrencada, es va demostrar que tenir porter fa molt. Poder comptar amb l'Àngel i les seves parades ens va evitar una altra i dolorosa derrota. A més, ens fa falta saber fer gols, ocasions ja en creem, però no sabem rematar la feina. Amb una mica de sort, una jugada d'en Xevi podia haver acabat en gol i no en un remat al pal quan encara anàvem 0 a 0.
Després d'avançar-se per 1 a 0, hem pogut empatar de seguida amb el gol del mitjó suat d'en Jordi Dorca. amb aquest resultat i sense massa ocasions per cap banda hem arribat a falta de 7 segons per la mitja part, quan en Joan ha tingut un contraatac sol contra el porter i pensant que faltava menys temps ha malbaratat una clara ocasió de gol.
La segona part la hem començat molt bé, amb tres clares ocasions de gol, que no hem encertat a fer i... en dues jugades consecutives i per voler treure la pilota jugant, ens ham recuperat la pilota i ens han fet 2 gols.
A partir d'aquí, molt córrer per part nostre i molt cap per part seva, ens han fet arribar a falta de 14 segons amb un doble penal en contra que han xutat molt bé i ha estat el quart gol. No obstant, encara han disposat d'un altre doble penal a falta de 1 segon que han fallat.
En resum, quan tenim porter (i quin porter) millorem molt defensivament, però ens costa moltíssim fer gols.
dimarts, 29 de gener del 2008
La primera derrota
Titulars dels diaris esportius del 17-1-08
SPORT: MENCI GURUCETA!
EL MUNDO DEPORTIVO: ESCANDALO ARBRITRAL!
EL9 ESPORTIU: LLUITA, ESFORÇ I ... INJUSTICIA!!
AS: EL ARBITRO ERA CATALAN!
MARCA: FESTIVAL DE GOLES CON EL ARBITRO DE PROTAGONISTA.
Senyors, jo diria que va ser el nostre millor partit, es va lluitar amb intensitat, es van trenar jugades espectaculars, i en moltes ocasions és va anar per davant del marcador. El 8-9 reflexa l'intensitat del partit. S'agraeix la feina dels porters, Xevi i Carles B, però es prega el retorn del porter titular.
I el que més es demana... que en Menci passi pel senyor oculista, i q la Seguretat Social sigui rapida en atendre'l... Es va menjar 2 clars penals, un per una entrada a en Jordi Palo, i unaltre per unes clares mans dins l'area, i en canvi en va assenyalar un en contra per un desmai del contrari. A més el gol que els va donar la victòria estava precedit d'una clarissima planxa del jugador del Bar Almodobar. Des dels temps de Guruceta no es veia un arbitratge tant desviat. Es va notar que no va rebre la prima den Carles M. com en el primer partit.
La progressió és bona, i esperem el proper partit continuar en aquesta línia perquè els èxits arribaran! I esperem que les baixer per la Copa Asia d'en Marcel i en Jordi D, no es notin.
Salut i gols !
Jordi Dorca
SPORT: MENCI GURUCETA!
EL MUNDO DEPORTIVO: ESCANDALO ARBRITRAL!
EL9 ESPORTIU: LLUITA, ESFORÇ I ... INJUSTICIA!!
AS: EL ARBITRO ERA CATALAN!
MARCA: FESTIVAL DE GOLES CON EL ARBITRO DE PROTAGONISTA.
Senyors, jo diria que va ser el nostre millor partit, es va lluitar amb intensitat, es van trenar jugades espectaculars, i en moltes ocasions és va anar per davant del marcador. El 8-9 reflexa l'intensitat del partit. S'agraeix la feina dels porters, Xevi i Carles B, però es prega el retorn del porter titular.
I el que més es demana... que en Menci passi pel senyor oculista, i q la Seguretat Social sigui rapida en atendre'l... Es va menjar 2 clars penals, un per una entrada a en Jordi Palo, i unaltre per unes clares mans dins l'area, i en canvi en va assenyalar un en contra per un desmai del contrari. A més el gol que els va donar la victòria estava precedit d'una clarissima planxa del jugador del Bar Almodobar. Des dels temps de Guruceta no es veia un arbitratge tant desviat. Es va notar que no va rebre la prima den Carles M. com en el primer partit.
La progressió és bona, i esperem el proper partit continuar en aquesta línia perquè els èxits arribaran! I esperem que les baixer per la Copa Asia d'en Marcel i en Jordi D, no es notin.
Salut i gols !
Jordi Dorca
dilluns, 14 de gener del 2008
Lliga comarcal
Per petició popular (pel meu lector habitual, en Carles B.), aniré explicant l'evolució de l'equip del Bar Metro de Sant Joan a la lliga comarcal.
El primer partit disputat, encara l'any 2007, vam debutar amb victòria clara, 6 a 1 contra Bastiments Aventura. Amb aquest resultat igualàvem els resultats de l'any passat, en què només els vam guanyar a ells. En aquest partit hi va haver el debut de gairebé tots els nous fitxatges i es va constatar que teníem millor equip que l'any passat però que ens faltava conjuntar-nos.
Per cert, vaig poder fer un golet. I no vam patir massa.
El segon partit no es va jugar, ens tocava contra un dels més bons, Naus Costa.
En el tercer partit, vam jugar contra els Katakraks. Havia de ser un partit disputat, però...primer ells només eren 5 i sense porter i nosaltres 9 i sense porter. Al final vam acabar guanyant per 5 a 3, i jo de porter. Ens va costar moltíssim. Després de marcar l'u a zero, ens van empatar, posar-se 1 a 2 i, amb una cantada meva de les grans van posar-se 1 a 3.
Després d'un temps mort, podem fer el 2 a 3 i així s'arriba a la mitja part.
En la represa i amb el cansament per part d'ells, ens posem 3 a 3 i 4 a 3. De fet no vam passar massa perill, aquesta segona part, però tampoc estàvem tranquils, ja que a més fallem un penal. El 5 a 3, el fem a falta de 6 segons, després d'un refús del porter i el fa el gran debut del partit, en Harry.
Aquesta setmana tenim partit dimecres dia 16 a les 21:15h a Sant Joan contra el Bar Almodobar. Jo ja m'esborro de la convocatòria per compromisos publicitaris, després de la meva actuació estelar de porter em plouen les ofertes per fer spots per fer de gall (per les cantades).
Cal destacar que portem dues victòries de dos partits, cosa mai vista. Estem en ratxa!!!
Podeu consultar la classificació a la web del consell.
El primer partit disputat, encara l'any 2007, vam debutar amb victòria clara, 6 a 1 contra Bastiments Aventura. Amb aquest resultat igualàvem els resultats de l'any passat, en què només els vam guanyar a ells. En aquest partit hi va haver el debut de gairebé tots els nous fitxatges i es va constatar que teníem millor equip que l'any passat però que ens faltava conjuntar-nos.
Per cert, vaig poder fer un golet. I no vam patir massa.
El segon partit no es va jugar, ens tocava contra un dels més bons, Naus Costa.
En el tercer partit, vam jugar contra els Katakraks. Havia de ser un partit disputat, però...primer ells només eren 5 i sense porter i nosaltres 9 i sense porter. Al final vam acabar guanyant per 5 a 3, i jo de porter. Ens va costar moltíssim. Després de marcar l'u a zero, ens van empatar, posar-se 1 a 2 i, amb una cantada meva de les grans van posar-se 1 a 3.
Després d'un temps mort, podem fer el 2 a 3 i així s'arriba a la mitja part.
En la represa i amb el cansament per part d'ells, ens posem 3 a 3 i 4 a 3. De fet no vam passar massa perill, aquesta segona part, però tampoc estàvem tranquils, ja que a més fallem un penal. El 5 a 3, el fem a falta de 6 segons, després d'un refús del porter i el fa el gran debut del partit, en Harry.
Aquesta setmana tenim partit dimecres dia 16 a les 21:15h a Sant Joan contra el Bar Almodobar. Jo ja m'esborro de la convocatòria per compromisos publicitaris, després de la meva actuació estelar de porter em plouen les ofertes per fer spots per fer de gall (per les cantades).
Cal destacar que portem dues victòries de dos partits, cosa mai vista. Estem en ratxa!!!
Podeu consultar la classificació a la web del consell.
dijous, 3 de gener del 2008
Què en farem del Barça?
Després del trist empat d'ahir amb l'Alcoià, no em puc estar de fer un comentari sobre el Barça.
Ja després del final de temporada de l'any passat, es van deixar passar massa coses: un entrenador col·lega dels jugadors (no funciona massa bé, s'han de portar bé però l'entrenador a de ser dur quan toca i en Rijkaard...), que fa ja massa temporades que és a l'equip (a banda del Manchester United que fa uns 20 anys que té el mateix entrenador, en sabeu algun altre?), una estrella ara ja més fora del camp que dins (Ronaldinho), un dels puntals desmotivat (Deco) i una mala planificació estratègica de fitxatges i de pre-temporada, no es fa res aquest any, i a més es repeteixen molts dels errors.
Jo ja apostava per un canvi d'entrenador a l'estiu, després que no es menges els panellets, després els torrons, ara...ja només em queda que no es mengi la mona.
I els directius, amb en Laporta al davant que es posin les piles.
Ja després del final de temporada de l'any passat, es van deixar passar massa coses: un entrenador col·lega dels jugadors (no funciona massa bé, s'han de portar bé però l'entrenador a de ser dur quan toca i en Rijkaard...), que fa ja massa temporades que és a l'equip (a banda del Manchester United que fa uns 20 anys que té el mateix entrenador, en sabeu algun altre?), una estrella ara ja més fora del camp que dins (Ronaldinho), un dels puntals desmotivat (Deco) i una mala planificació estratègica de fitxatges i de pre-temporada, no es fa res aquest any, i a més es repeteixen molts dels errors.
Jo ja apostava per un canvi d'entrenador a l'estiu, després que no es menges els panellets, després els torrons, ara...ja només em queda que no es mengi la mona.
I els directius, amb en Laporta al davant que es posin les piles.
dimarts, 1 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)