dissabte, 31 de desembre del 2011

Bon Any!!!

Avui, dia 31 de desembre del 2011, i amb l'entrada 200 del bloc només desitjar-vos:

BON ANY 2012!!!



dijous, 29 de desembre del 2011

Darrera setmana del 2011


Aquesta darrera setmana de l’any, inclou festes tradicionals per passar amb família i amics i uns dies per tenir els nens a casa que poden resultar un problema, primer de gestió d’horaris i després per poder aguantar-los durant molt dies dins pel fred que sol fer.
Inclou, la cagada del Tió, que no hem de deixar perdre de cap manera davant la creixent marea parenoelística que ens envaeix. A casa con cada any toca nit de Nadal amb els pares de la Gemma i la seva germana Raquel, en Pere i les nenes i fem cagar el Tió, que repeteix l’endemà a casa els meus tiets, amb la meva família.
Aquest any destacar un regal, la consola Wii. La destaco, per que dos o tres dies ja hem jugat tota la família, menys en Berenguer, junts i et serveix per, en dies de fred, fer exercici, i cansar els nens, dins de casa i per un parell de curiositats: la primera és que em permet fer esport mentre dura la lesió del dit, un cop he adormit els nens i sense quedar glaçat pels carrers. La segona, si segueixes el programa d’exercicis, quan falles un dia (que de moment és el què ens ha passat et diu: “què, molta feina ahir, no?”,  quins collons la màquina!
L’endemà Sant Esteve, després de dinar a Manlleu, a casa la tieta Marta, vam anar a patinar sobre gela la plaça, aprofito per dir que ja s’intueix el canvi a positiu (per mi molt positiu, malgrat les crítiques rebudes) de la plaça amb la seva peatonalització. La patinada dels nens i la Gemma va està bé, ells una mica espantats, pel nou medi, la poca estabilitat i la molta gent que hi havia.
Aquesta setmana, els nens es queden amb la Gemma, que fa vacances a la seva feina. Pel que encara no ho sabeu, després del seu pas per l’atur, ara treballa a Fibran, on fa de tècnica de qualitat pel mercat internacional. Això farà que haguem de combinar viatges a partir d’ara i que, previsiblement ens veiem menys.
Jo segueixo treballant, amb un petit canvi, com que no condueixo, vaig de paquet i he adaptat l’horari de feina a qui em porta, entro a les 7h (em llevo a les 6h), dino a la feina (algun dia al Punt Zero i la majoria a la mateixa taula amb un tupper) i surto a les 17h.
Ahir però, trencament de rutina! Sopar de la colla a Manlleu. Aquests sopars els fem un cop al mes, l’últim dimecres i ens trobem els que podem de la colla que hem anat junts sempre. Jo fallo sovint, entre viatges i entrenaments però si puc m’hi apunto. Ahir tocava a Manlleu, al Manlleuet, bon sopar, molta gent, es notava que la gent fa vacances, després a Xauxa, molt ple, recordant vells temps am molta música igual que quan hi anàvem, només va fallar en Carles Bassaganya.
I per tancar la setmana Cap d’Any, a casa amb en Carles, l’Helena, el meu fillol Miró i l’Elna i nosaltres cinc, el cuiner jo i tinc un foie fresc!!!

dilluns, 19 de desembre del 2011

Cap de setmana llarg a l'Arieja

La setmana passada vam estar de cap de setmana llarg a l'Arieja, aprofitant el magnífic pont de la puríssima, tot i la meva mà.
Dinant prop de Ax-les-Thermes
L'excursió començava el dijous al matí, sortint de casa direcció a Tarascon-sur-Arieja, vam passar la collada de Toses, utilitzant totes les dreceres i ja vam tenir el primer petit ensurt, en Berenguer va fer una petita vomitada que per sort no ens va obligar a parar, però si que em va obligar a fer part de collada assegut, darrera, al seu costat. Vam poder passar cap a Puigcerdà sense cap més incidència i quan passàvem cap a la Guingueta, parada total, cua com els turistes que èrem, gairebé 10 minuts per poder sortir direcció la Tour de Carol. A partit d'aquí una altra petita sorpresa, cartells lluminosos anunciant pas alternatiu al túnel de Porté-Puymorens. Un cop arribats al túnel, però falsa alarma, es tracta d'unes petites obres  a la sortida que no ens entretenen més d'un minut mal comptat. Direcció a Ax-les-Thermes apareix la gana, aconseguim passar de llarg i una míca més enllà parem a dinar a una zona de pícnic annexa a la carretera (com milers n'hi han a França) i ens preparem a dinar, que ja portàvem. La parada està bé, estirem les cames, menjem arròs blanc i pollastre arrebossat, però és ràpida, molt ràpida, fa fred i estem a l'ombra.
Casa a Bompas
Quan arribem a Tarascon ens dirigim a Bompas, on tenim la casa llogada, es tracta d'un poble petit a 3 o 4 quilòmetres de Tarascon. La casa és de l'ajuntament, cutreja, com moltes cases franceses, fa fred però hi acabarem estant bé.
Un cop instal·lats, amb algún problema, ja que no teníen previst que utilitzèssim els llençols de la casa i els han hagut d'anar a buscar, a més la tele no va i l'han de canviar, ens n'anem cap a Tarascon.
En Pau a la creu prop de la torre que presideix Tarascon
La tarda la passem voltant per Tarascon, on fem un passeig pel poble, visitem l'oficina de turisme, on ens informem de les hores de visita del castell de Foix, del de Montsegur i ens informen que tant el parc de la prehistòria com el museu de les Forges del Pirineu estan tancades aquests dies. Ens arribem a la torre que presideix el poble, encara que potser el més destacat és una torre de l'antiga muralla que es troba sola prop de la plaça del poble, descobrim que es fa un aperitiu medieval anomenat Hypocras, que ens tempta. Comprem pa, un pa de quilo que ens durarà, sense endurir-se ni estovar-se fins al final del viatge.
Al vespre, tornem a la casa, passant abans per una farmàcia a comprar la vacuna Prevenar 13, molt més barata que a casa nostre.
Els nens al peu d'una torre del castell de Foix
Divendres al matí, tocava visitar Foix i el seu castell. Vam pujar amb els tres nens, el cotxet i la motxilla per en Berenguer. Un cop a dalt vam fer la volta a tot el castell, per fora, amb magnífiques vistes cap a Foix i les seves muntanyes, vam pujar a les dues torres visitables del castell i vam coincidir, com no amb una parella de catalans (nosaltres i ells erem els únics visitants). Després vam fer una volta pel mercat de Foix, que es fa els divendres i vam jugar a un parc infantil, vam comprar unes botes per la Gemma i vam anar a dinar a una zona de pícnic a la sortida de Foix direcció Saint Gaudens.
En Berenguer amb fulles per tirar-me
A la tarda visitem Saint Lizier, ciutat medieval, amb un claustre romànic esplèndid, i una trama de carrers que amaga alguna sorpresa com picaportes o pedres escolpides. Acabem berenant a un petit bar, situat a una porxada molt maca davant de l'esglèsia on menjem unes galetes de xocolata, que no agraden als nens, la Gemma es veu un café-au-lait, en Pau una xocolata, en Guiu i en Berenguer un suc de mandarina i jo un tè verd. Acabats tornem cap a casa a sopar, que demà ens espera un dia complicat, però al parquing on tenim el cotxe és ple de plataners i el terra ple de fulles i fem una petita guerra de fulles que hem de deixar ràpid que fa molt fred. De tornada ens parem a Foix a veure un parell de centres comercials (Kiabi i Intermarché).
Dissabte matí, un cop esmorzats anem cap a Montsegur, el principal motiu del nostre viatge, o millor dit el meu, per veure un dels llocs místics del catarisme, una de les meves dèries preferides de l'edat mitjana junt amb els Almogàvers.
Esmorzant dins el castell de Montsegur
Un cop arribats a Montsegur, després de tenir unes vistes del castell que impresionen, ens arribem al poble, que queda als peus del castell per guanyar una mica de temps abans no obrin el castell, trobem l'oficina de turisme tancada i tornem a la sortida de l'excursió cap al castell, excursió que pel què sabem dura una mitja hora llarga i que amb els nens ens fa una mica de por. En Berenguer puja a la motxilla a la meva esquena, mentre que els nens pugen a peu. Arribem a la guixeta de venda de tiquets un parell de minuts abans de què arribi la dona que ven les entrades, seguim pujant i per sorpresa nostre en Guiu arriba a dalt sol, sense que l'ajudem. Un cop a dalt, els nens estan molt contents per què som els primers, esmorzem, visitem a fons el castell i el seu voltant i arriba l'hora de tornar, el moment més complicat del matí, en Berenguer no es vol posar a la motxilla i plora, però enfilant-me una mica per rocs i anant-li dient coses es calma, i un cop comencem a baixar s'adorm fins al cotxe. Poc després de passar la guixeta de les entrades en Guiu, per primer cop es queixa, està cansat, l'haig d'agafar uns 20 o 25 metres i aconseguim que acabi de caminar fins el cotxe. Estem contents, hem estat dalt el castell, que és molt amunt i tots els nens han caminat i han pujat sols, la primera caminada d'en Guiu.
Pont del Diable prop de Mercus
Per dinar baixem al poble, anem a l'alberg, únic restaurant del poble, decorat a l'estil medieval amb en Berenguer dormint. Menjem, els nens el seu menú, amb foie (si foie en un menú per nens, ja començo a entendre com els agrada tant als francesos el foie) que en Pau devora i en Guiu no vol. Ells de segon tenen Steak Haché, ho resumeixo, bistec triturat sense amanir, carn bona, molt bona i ells de postres un gelat de bola. Nosaltres, menjem pitjor, sense dubte, tot i que d'aperitiu la Gemma prova l'Hypocras (licor dolç amb molta canella, tot i que es pot veure bé, molt bé) i jo un muscat de Rivesaltes, de primer, que només faig jo i la Gemma tasta, una tartaleta de pernil fumat i formatge de cabra. De plat fort hi havia Paella Poisson, si una paella, que va resultar ser feta al curri, picant i amb alguna gamba i era inmenjable. De postres, però, un pastís de xocolata blanca.
A la tarda, després de visitar el museu de Montsegur, que visitem ràpid ja que en Berenguer els deixa un record inolvidable, ens dirigim cap a les forges del Pirineu, sense recordar que era tancat i vam haver d'improvisar, acabant anant a veure un pont del Diable, prop de Mercus, al costat de Bompas.
Al vespre, a casa, sense possibilitat de veure el Madrid - Barça acabem mirant el Baiona - Wasps de la Hamlin Cup de rugbi,  a la mitja part els nens al llit i jo un cop acabat intentant saber què feia el Barça, a la mitja part i em va ser impossible, no anava el teletext i vaig anar a dormir sense saber res.
En Pau a Pista Llarga
Diumenge ens llevem d'hora, hem quedat per marxar a les 10, jo m'assabento  per la tele que el Barç va guanyar 1 a 3, alegria!!! Sortim direcció a Ax-les Thermes per anar de termes, però... si jo vaig amb la mà embenada!!! i a més els menors de 5 anys no poden entrar. Acabem anant cap a Puigcerdà i abans decidim anar a Pyrenees 2000 a jugar a la bolera, però quan som a Odeillo, en Pau fa la gran vomitada, parem a canviar-lo i aprofitem per dinar, dins el cotxe, fa molt fred. Un cop acabats decidim anar a la Molina, a Pista Llarga a veure com està, i està pelada, just una mica de neu on hi han els canons de neu, que en Pau i en Guiu aprofiten per baixar amb una pala que vam comprar a Eslovènia aquest febrer. Berenem una mica, al bar i tornem cap a casa. Quan som a Planoles, parada inesperada, en Guiu, el que faltava per vomitar durant el viatge, ho fa, l'hem de canviar i seguim cap a la última parada, Ribes on volem entrar a la botiga d'esports de l'entrada del poble, tot i que és tancada i acabem per arribar a casa on farem l'arbre de Nadal.

En resum, 4 dies en familia, molt divertits, i que estem disposats a repetir quan poguem!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Ara fa 2 anys


 El divendres passat, va fer 2 anys que vaig tornar a entrenar i jugar a rugbi, recupero el post que en vaig fer, i els que em seguiu, ja sabeu com estic ara, completament enganxat a jugar i per desgràcia lesionat.


 "Una nova bestiesa, a entrenar rugbi"


Si, com llegiu, des de la setmana pasada he començat a entrenar amb l'equip de rugby de la Garrotxa.
Vaig provar-ho dimecres per primer cop, i divendres, com que tenia sopar de feina no hi vaig poder anar. Les sensacions són bones, molt bones. Després de gairebé 10 anys sense jugar, encara que fos només un entrenament, vaig disfrutar moltíssim, tot i que em va servir per comprobar la meva falta de forma (espero poder recuperar-la) i que els anys passen (l'endemà estava baldat).
De totes maneres estic content, ja que en el meu primer exercici de placatges em va tocar treballar amb els tres primeres línies titulars, i no va anar del tot malament.
De totes maneres, vaig acabar amb una espatllada destrossada d'un cop, mentre entrenavem perfecte, però quan vaig pujar al cotxe i vaig arribar a casa... de fet encara no estic al 100%, però dimecres a tornar-hi...
Ah, per acabar agraïr als amics del Garrotxa, poder tornar a disfrutar del rugby en primera persona. I qui vulgui veure rugby prop de casa, anar al seu camp els dissabtes que juguen a casa és una molt bona opció i una molt bona manera de passar la tarda (malgrat el fred).

dimecres, 7 de desembre del 2011

Setmana estranya


Aquesta setmana amb dos festius intersetmanals, i saltats, dimarts i dijous, és de les coses més difícils d’explicar als nens i a algú que no sigui espanyol.

De fet, és inexplicable.

En els moments en què ens trobem, on les empreses fem el què podem per tirar endavant els migrats números, aquesta setmana productivament i comercialment és nefasta. No parlem de competitivitat? I el què estem fent és de tot (poseu-hi de burros, d’imbècils...) menys ser productius.

A més, a totes les cases amb nens, qui més qui menys ha hagut de fer miracles per conjugar horaris laborals i horaris escolars, nens amb festa dilluns, altres divendres, empreses treballant cada dia, o amb només un pont, o amb dies festius moguts (dimarts per divendres, solució molt lògica) hem hagut de fer vacances, estirar d’avis...

A casa, a mi en tocava vacances, a la Gemma, treballar de dilluns a dimecres i festa a partir de dijous, els nens festa dimarts, dijous i pont divendres. Encara em pogut combinar-ho.

Però amb la operació del dit porto una setmana on podia fer coses endarrerides, sense fer res i encara avui haig d’anar a Girona.

Però... demà aprofitem el cap de setmana llarg, anem a passar 4 dies a l’Arieja, visitarem Foix, Montsegur i rodalies. Intentarem conèixer de prop la zona on es va originar un dels movoments medievals més mítics i on els catalans, com sempre, vam rebre, el dels Càtars o bonshomes.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Les meves lesions al rugby


Ahir em van operar del trencament del tendó flexor del dit petit de la mà esquerra, aquesta ha estat la tercera lesió amb els 2 anys que fa que hi jugo (cops, trepitjades i rascades a part).

La primera, va ser una distensió dels lligaments creuats interns del genoll dret, que va comportar que hagués de parar durant un parell de mesos (de fet era estiu del 2010 i només em va evitar seguir corrent). Sense seqüeles.

La segona, va ser similar a la que tinc ara, amb un trencament del tendó extensor del dit petit de la mà dreta. Aquell cop, però, la solució va ser més fàcil, amb una fèrula que mantenia el dir estirat i que vaig haver de dur 6 setmanes, també coincidents en estiu (el del 2011) i no em va suposar cap aturada per entrenar. Com a seqüela tinc el dit una mica torçat, però amb 100% de mobilitat.

Aquesta, la tercera, és la més greu, almenys per la solució. Ha comportat passar pel quiròfan, ja que el dit petit em va quedar completament estirat i sense poder doblar la falange (si podia doblar el dit pel mig). Ahir quan m’operaven, van veure que estava totalment trencat i a més molt retret. De fet porto obert des de la falange fins a mig palmell, que és on estava el tendó trencat i que per sort van poder recuperar al 100%, estirant el tendó fins al seu lloc i fixant-lo amb una peça metàl·lica que hauré de portar de per vida i que farà que a partir d’ara piti sempre quan passi pels controls dels aeroports.

A partir d’ara, fins dimecres vaig enguixat i a partir de dimecres i durant 3 setmanes portaré una fèrula que em farà flexionar el dit i em permetrà estirar-lo. Després hauré de fer entre 3 (al principi eren 3) i 6 setmanes (després de veure que el trencament era total) de recuperació.

Ahir, a més diferent gent em va demanar si deixaria de jugar a rugbi, la resposta és no, m’aporta més del què fins ara m’ha comportat de lesions.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Garrotxa 19 – Reus 7


Tercera victòria en lliga dels Teixons que es van imposar en un bon partit a un ascendit aquest any.

La primera part començava amb domini garrotxí, que s’imposava en tots els aspectes del joc, amb una bona defensa, una bona davantera i una línia de tres quarts de circumstàncies, però que va donar un excel·lent resultat.

El partit es jugava dins el camp del Reus, que lluitava per evitar que els Teixons es posessin per davant del marcador fins que una bona jugada d’en Port, que jugava de 10, des de la línia de 22 va fer una finta i va trencar la defensa reusenca per anotar el 5 a 0 que ell mateix no va ser capaç de transformar.

El partit va seguir la mateixa tònica, amb domini garrotxí però sense acabar d’arribar a anotar, fins que després d’un bon xut de Port buscant la touche a 5 metres de la línia de marca reusenca, que van llançar el Reus i que van recuperar els Teixons, en Pallàs aprofitava el desconcert visitant per entrar sense massa oposició fins la línia de marca i anotar el 10 a 0. En Port transformava el xut posterior fins a posar el 12 a 0 al marcador.

Abans d’arribar a la mitja part els garrotxins van disposar de 2 cops de càstig des de uns 30 metres, que havien de suposar anar-se’n de 15 punts, però en Port, que no va estar prou encertat va fallar, per arribar a la mitja amb avantatge per 12 a 0 pel Garrotxa.

La segona part va ser molt més igualada i va comportar moments de patiment per part dels Teixons tot i començar bé aquesta segona part amb domini local, que va portar un parell de cops els garrotxins a menys de 5 metres de la línia de marca sense resultats. Fins i tot, els Teixons van disposar d’un cop de càstig dins de 22, centrat, que a més va suposar el sin bin d’un jugador reusenc, que en Port va tornar  a errar i que poc després, en una jugada de contraatac els reusencs van ser capaços de sortir des de la seva 22 per arribar a la línia de marca, posar el 12 a 5 i transformar per deixar el 12 a 7, que deixava els Teixons al límit i que va fer que aquests demostressin una de les seves virtuts, les ganes de jugar i que gairebé de seguida van portar-los a anotar una nova marca després d’una melé a uns 15 metres, que en Punxa, que jugava  de 8, va intentar anotar, que quan el placaven va obrir al 9, en Pallàs que superant la defensa visitant va anotar la seva segona marca de la tarda, la tercera dels Teixons, que suposava el 17 a 7, que posteriorment el mateix Pallàs transformava fins el 19 a 5 final.

A partir d’aquí el partit va estar molt igualat, amb preferència de domini dels Teixons que en un parell d’ocasions, primer per part d’en Xicu que el van parar a 2 metres de marca i la davantera garrotxina no va saber acabar de convertir i un altre cop en una excel·lent jugada d’en Punxa, que sortint des de fora la 22 va deixar enrere 4 jugadors visitants i just a 5 metres de marca va ser placat evitant la quarta marca garrotxina.

El resultat va significar la tercera victòria dels Teixons, que els treu de les dues darreres posicions de la lliga i que només va deixar el mal gust de no poder fer una quarta marca que signifiqués el punt extra ofensiu.

La setmana vinent els Teixons s’enfronten a l’Hospitalet, un dels rivals més durs de la categoria.