Garrotxa 14 – Banyoles 15

Dimecres passat, al vespre, en lloc d’entrenament els Teixons vam rebre la visita dels bons amics del Banyoles per jugar un amistós que ens havia de servir a tots dos equips per rodar els nous jugadors i provar coses noves amb els jugadors que segueixen de l’any passat.

Amb aquest plantejament i amb un bon joc defensiu de sortida, que ens va permetre aturar un bon atac del Banyoles només començar i un joc més treballat en atac combinant atac per davantera amb el del tres quarts, amb molta continuïtat i provant jugadors en noves posicions ens va permetre dur l’oval fins a la línia de 5 metres de marca del Banyoles on amb una bona jugada per davantera que va culminar amb una marca conjunta feta per en Ferran, que vam transformar per part d’en Pallàs per posar-nos 7 a 0. Poc després, seguint amb el bon joc mostrat fins llavors, i amb una bona jugada d’en Joan Albert, que va trencar la defensa banyolina i va ser placat a pocs metres de marca, però donant continuïtat a en Lisandro va assolir el 12 a 0. En Pallàs, molt efectiu amb el peu va assolir el 14 a 0. El joc del Garrotxa va seguir sent bo i ens vam plantar a tocar de la marca, però amb una bona defensa del Banyoles ens van aconseguir treure d’allà. A partir d’aquí i amb un seguit de canvis per fer jugar a tots els nous jugadors i una baixada de nivell defensiu general, una bona jugada dels tres quarts banyolins va portar-los des dels 40 metres propis fins a la línia de marca. L’assaig no va poder ser transformat pel xutador visitant, deixant el 14 a 5. Poc després de sortir del mig del camp vam arribar a la mitja part.

La segona part, amb algunes baixes per precaució, el nivell dels locals no va millorar i el partit es va convertir en una joc d’anada i tornada que va comportar que en una altra bona jugada banyolina, l’oval va ser introduït a la zona de marca per posar el 14 a 10, que no es va moure en la transformació. Aquesta segona marca visitant va fer reaccionar els Teixons que en una encadenament de bones jugades van assetjar la marca visitant, durant 4 jugades, però un cop per un avant, una altre per una bona defensa visitant va fer que el Banyoles arribés a treure de la seva zona de perill, deixant a més, un nou lesionat local, i ja sense recanvis, els Teixons van encarar els darrers 5 minuts amb 14 homes sobre el camp. En aquests darrers instants el Banyoles aprofitant la seva superioritat numèrica en les melés va tancar als Teixons a 5 metres de marca. La defensa local va treballar bé aconseguint aturar l’atac per força de davantera del Banyoles, però van aconseguir acumular molts homes defensant un costat de camp i quan van obrir el camp a línia de tres quarts, van gaudir d’una bona superioritat que els va fer anotar la darrera marca amb el temps ja complert i que deixava els del Pla de l’estany amb un punt per davant.

El partit, més enllà del resultat va servir al Garrotxa per provar noves tàctiques atacants i per rodar a les noves incorporacions que serà molt necessari, tant que funcionin els nous sistemes, com els nous jugadors, per encarar amb garanties la nova temporada.

Donar les gràcies al Banyoles per venir a jugar i recordar que el proper dissabte dia 7 d’octubre comencem la lliga a casa contra l’Alella.

Cap de setmana: Molló Parc i Taga 2040

Aquest cap de setmana passat ha estat intens, molt intens. Dissabte amb la família per part de la Gemma, el seu germà Carles, la seva dona Buia i les seves filles Bruna i Mariona, i la seva cosina Marta, amb en Josep Maria i els seus fills, en Marc, en Cesc i l'Ia vam anar al Molló Parc. Era el regal de Reis de casa als nens i feia molts dies que intentàvem quedar per visitar el parc per part nostre per tercer cop. 

La nova visita ens va permetre veure algun animal nou, les marmotes, que tot i que ja hi eren en les anteriors visites no les havíem poder veure abans i els llops, que l'últim cop que vam visitar el parc havien d'arribar en breus dies.

Vam passar molt bon dia, divertit i a més vam dinar al costat del riu amb els nens banyant-se de manera improvisada en un dia de calor intensa. Després de sortir del parc vam parar a veure Santa Cecília a Molló, com sempre una església fantàstica i espectacular.

Diumenge vaig pujar pels Escalers fins al Puig Estela per acabar d'arribar fins a Coma d'Olla i fer de control en la cursa del Taga 2040, una cursa amb uns 500 corredors que sempre sorprenen amb el temps que utilitzen per fer la cursa, pensar que jo, que sóc al km. 14 després de sortir de Sant Joan, pujar els Escalers, Puig Estela, Taga i tornar fins a Coma d'Olla fer-ho en una hora i quart aproximadament, espectacular.

Felicitar a la Unió Excursionista Sant Joan, per, un cop més, fer una cursa exemplar i que fa que el nostre poble sigui conegut i reconegut en el món de la muntanya.  

11S 2012, dia històric

Ahir va ser un dia històric, que els que vam assistir a la manifestació recordarem tota la vida, i que espero que sigui un punt de no retorn.

Un milió mig de persones, un 20% de la població de Catalunya, vam cridar a favor d'un nou estat a Europa (tal com deia el lema dels convocants) i el crit més sentit era el de: INDEPENDÈNCIA.

Així com la manifestació del 10 de juliol del 2010 era la del català emprenyat, i on es veia gent molt empipada amb Espanya, ahir, la gent estava contenta, il·lusionada, per a un futur que il·lusiona a tot un país.

Nosaltres hi vam assistir tots 5, acompanyats a més per en Jordi, un amic. Vam arribar a Barcelona abans de dinar, vam aparcar a l'eixample esquerra, a Entença amb Gran Via i vam dinar a casa als meus pares. Després de dinar, a les 15:30h ja vam enfilar cap a Passeig de Gràcia. El trajecte per Gran Via el vam fer acompanyats de molta gent amb la mateixa direcció que nosaltres, i amb una corrua continua d'autocars que avançaven per la Gran Via amb gent saludant i brandant estelades.

Poc després de les 16:60h arribàvem a Passeig de Gràcia per Diputació i ens posàvem al mig del carrer, buscant l'ombra i ens disposàvem a esperar l'inici i cada minut que passava ens trobàvem cada cop més estrets, amb més gent. I la rematada final va arribar quan una coral d'unes 40 persones es van entestar a cantar just on estàvem nosaltres, es deien "Un poble que canta" i ens van fer estar més d'una hora amb una estretor gairebé claustrofòbica. 

Fins a les 19:15h no ens vam moure, molt poc, i quan ja teníem notícies de Via Laietana col·lapsada, de la dissolució de la capçalera i de les ordres d'arribar a la Ciutadella pels itineraris que es pogués. Al cap de poc, però com que la gent marxava vist la gentada impressionant que hi havia o anava cap a la Ciutadella vam poder anar avançant, però fins les 20h i algun minut no arribàvem a Gran Via amb Passeig de Gràcia i vam decidir marxar, tirant per Gran Via i fins arribar a Entença, per després sortir, envoltats d'autocars per a tot arreu per la Diagonal. 
Pujant vam començar a escoltar per RAC1 els comentaris de cada partit polític, que he seguit escoltant avui, faré un resum ràpid: CiU i el president Mas, correctes, suposo que els toca gestionar un paper difícil per algú que sempre ha nedat entre dues aigües, ara no ho podran fer, s'han de decidir a fer l'únic pas que els és possible i que alliberarà a tot un poble. ERC, SI i altres independentistes, paper d'orgull, de tenir a prop el seu gran moment, la INDEPENDÈNCIA. Iniciativa, per mi difícil d'entendre, parlant encara de federalisme i de dret a decidir, crec que cauran de la nostra part, però si fóssim palestins o qualsevol altra minoria oprimida, però no els valen els catalans, ja estarien a primera fila reclamant el nostre dret a decidir. PP i Ciutadans, crec que estan molt afectats, acollonits i que es veuen molt fotuts per tal com pinta tot. PSC, difícil paper, amb figures destacades a la mani, però el seu nou pinyol que apunta a ser al costat del PP en la defensa de la unitat d'Espanya, crec que, o es trenca o se'n va molta gent, sobretot a comarques. Els polítics espanyols, no crec que siguin tant burros com sembla, per què sembla que no han entès res, o es pensen que entre els 1,5 milions no hi havia ni un sol parat? Doncs si que n'hi havien i veuen que a Espanya ho seguiran sent i estan disposats, com a mínim a provar-ho amb Catalunya que més malament no els pot anar.
De totes maneres em semblarà interessant saber els arguments unionistes que fins ara no han donat, per que no crec que es quedin argumentant que junts sortirem abans de la crisi, que es faran fora de la UE (avui fins i tot un espanyol dels rancis, com es l'Almunia ja ho ha frenat), que sortirem de l'euro o que a quina lliga jugarà el Barça (tot bastant surrealista).
Caldrà veure també el paper que jugaran els estats europeus, que sobretot els rics (Europa del nord, Alemanya, Regne Unit i estats de l'est) crec que veuran amb bons ulls (segurament serem aportadors de diners i no receptors) i que només països com Espanya i França segur s'hi oposaran de forma frontal. Crec que tot i que pinta bé per ser ben acceptats a Europa el principal problema serà que si Catalunya sembla un estat viable sense ser a Espanya, no tinc tant clar que Espanya sigui viable sense Catalunya, això és un greu problema per Europa i pel nostre reconeixement.

A punt per demà!

Demà hi serem molts a Barcelona, serà històric, i caldrà veure com es gestiona tot a partir del 12.

Abans però cal analitzar alguna de les declaracions prèvies a la mani, pena per en Duran i en Navarro, que no deuen saber llegir, interpretar o escoltar a la gent, demà anirem a dir INDEPENDÈNCIA, ni que volem el pacte fiscal ni que estem molestos, no, direm que volem marxar, volem marxar d’Espanya, volem ser el proper estat europeu.

De les declaracions dels espanyols, tipus De Cospedal (que és una mani anticonstitucional) fan que encara tinguem més ganes d’anar-hi i que s’afegeixi gent a última hora, també molt bo escoltar els fatxes del PP de Catalunya i de Ciutadans, que cada cop que obren la boca ens fan sentir més ganes de ser lliures i de no haver de sentir més les seves mentides.

Demà, espero veure-us a tots a la mani, de fet sé que hi sereu, veure’ns molt més difícil, ja que serem molts, moltíssims, i tots cridarem el mateix:

INDEPENDÈNCIA!!!