La consulta per la independència a Sant Joan

Divendres passat, al ple de Sant Joan, s'havia de votar, una moció per realitzar una consulta per la independència del nostre país. A priori, aquesta moció, entrada per ERC, no havia de prosperar, ja que el PSC-PSOE, té majoria absoluta i encara que es sumessin els vots d'ERC i CiU, l'aritmètica no donava. Però... sorpresa, el dia abans del ple apareix el nostre alcalde a la premsa dient que ells hi estaven d'acord i que s'havien de fer aquest tipus de consultes.

El nostre alcalde, devia rebre alguna trucada, o al arribar a casa, la seva flamant companya, per més senyes alcaldessa de Campdevànol, li va dir què n'havia de pensar, que deu ser el què el PSOE en pensa, de les consultes i que és, tal com va dir ella en un programa de TVR, que tenen el mateix valor que la elecció de l'hereu i la pubilla de la festa major... sobren comentaris.

Així, doncs, abans del ple, el senyor alcalde va fer votar per deixar sobre la taula un dels punts de l'ordre del dia, el de la moció amb el següent resultat de quedar sobre la taula (amb els vots a favor del PSOE i en contra d'ERC) i no es va poder ni votar. Ja veieu quin peu calça el nostre alcalde, aquí la moció ja no s'arriba ni a votar-la, la deixa incloure al ple (hi està obligat per que és una proposta d'un grup municipal) però no la deixa ni votar, flac favor a la democràcia del més gran demòcrata del món mundial. Però no es va acabar aquí la cosa, per que si el nostre alcalde va jugar un paper ben galdós, els regidors restants, els de CiU, van estar-hi al nivell, si bé des de la seva direcció nacional es diu que ajudaran a impulsar les mocions, i a Sant Joan estaven disposat (almenys dilluns abans del ple) a votar-hi a favor i el divendres, quan es vota per deixar la moció sobre la taula s'abstenen...

Per sort, veiem que al país les mocions apareixen per arreu i es podran fer una sèrie de consultes que esperem tinguin un resultat positiu. A més, a Sant Joan, que sàpiga ja hi han un parell d'entitats que intentaran dur a terme una d'aquestes consultes.

Hi ha qui diu que aquestes consultes per a la independència només serveixen per cabrejar als ecspanyols, que ja està bé, però jo crec que a més serveixen per fer-nos adonar que el camí està marcat i que el moviment definitiu cap a l'alliberament nacional del nostre poble és imparable.

Fira a Alemanya i petites reflexions

Divendres vaig anar a Alemanya, a visitar la fira de soldadura de Essen. Després d'aquesta visita em queden algunes reflexions:
- el clima: el temps està molt trastocat, la setmana pasada un fred hivernal a Sant Joan i arribo a Essen i es pot anar tranquilament amb mànigues de camisa.
- el transport públic: impressionant, trens rapidíssims, cómodes, silenciosos, molts, per fer el trajecte de Essen a Duisburg (on dormiem) passaven de 5 a 6 trens per hora, i en hores puntes fins a 9 i 10 trens. Val a dir, que l'orografia del país i la seva distribució poblacional, permet vies molt rectes, amb poques dificultats, que fan que sigui econòmic fer vies, i amb poblacions grans i molt importants properes, que fa que hi pugui haver molts trens i siguin molt rápids. Ara bé, per un trajecte de uns 10 minuts 4,50€.
- els restaurants: aquí ens prenen el pèl, un plat amb un brassó a la brasa (els castellans en diuen "codillo") amb patates i amanida, tamany alemany (és a dir per a tios de 2 metres) per 8,50€, un preu més barat que aquí per sopar.
- la cervesa: com se la veuen!!! és veritat que és molt fluixa, però asseguts en un sopar les gerres de mig litre volaven, nosaltres ens vam parar a la tercera (1,5 litres i amb un fart d'anar al lavabo...) i ells, van arribar a les... sis!!! i després de sopar van seguir. A més vam poder observar una escena habitual, que no vam veure fa 4 anys, adolescents de 16 a 18 anys, viatjant en tren sobre les 8 del matí (durant tota la setmana, no només divendres, dissabte o diumenge al matí) amb una mitjana als dits, per reflexionar.

Un país per visitar amb els ulls oberts i recuperar les coses bones que té, que són moltes, com l'orgull de ser alemany, per la llengua, cultura, els sembla que són el centre del món, que ens aniria molt bé en un país acomplexat com el nostre.

Internet i les xarxes socials

Avui, i per culpa d'en Carles Bassaganya, a part de blog, página de fotos i facebook, ara també al Twitter.

Això ja em comença a semblar massa, jo que no havia fet mai de la vida un dietari personal, ara enganxat a un pilot de coses que em fan explicar coses a la gent de la xarxa. Amb això he recuperat un hàbit, escriure, que feia molt temps que no practicava (al contrari que la lectura), i que m'ajuda a relaxar-me (com cuinar), a ordenar idees i potser en part a verbalitzar pensaments, idees, reflexions, que si no ho fés em costaria de fer sortir.

Una última reflexió, és espectacular el pilot de gent que et pot arribar a seguir en un bloc com aquest, sense pretensions i molt personal.

FESTA MAJOR 2009

Som dimecres i ja ha passat una festa major més, la del 2009.

Després de la baixada de moral que significa tornar a la normalitat fins l’any vinent, i l’arribada de la tardor, que sempre diem que arriba amb la fi de la festa de Sant Joan, aquest any reafirmat pel fred i el mal temps que ha fet durant la festa constatar un parell de coses.

En positiu que el fet de Sant Joan, pesa, i es nota per la nostra festa major. Aquests dies pots veure pels carrers, gent de Sant Joan escampada pel món, que torna per uns dies a casa, gent que només veus aquests dies. També et trobes els que venen de forma més habitual, tot i no viure-hi. Uns altres habituals de la festa major són els que passen l’estiu a Sant Joan, que o ve apuren els darrers dies de vacances o venen expressament per la festa. També, arriben a Sant Joan aquests dies personatges, que no saps ben bé com han arribat a participar en alguna ocasió en la festa major, i que formen part de la gent que ens visiten aquests dies. I per descomptat, els que hi vivim tot l’any.

En negatiu, almenys personalment (tot i que algú ja m’ho havia advertit), del poc seguiment, per no dir nul seguiment a la xiulada al personatge que ens va visitar el diumenge de festa major, per veure el Ball dels Pabordes, en Rangel, el delegat del govern de l’estat a Catalunya. Només vam ser capaços de ser 2 o 3 (entre els quals em compto) per xiular-lo. I això al mateix dia que a Arenys, donaven una de les alegries més grans, en molt temps (pot ser des de la mani de Barcelona per reclamar el nostre dreta decidir) als independentistes, duent a terme la consulta per la independència, amb una participació del 41% (més que les darreres eleccions europees, per exemple) i amb un resultat de més del 96% a favor de la independència.

Haurem de plantejar fer una consulta a Sant Joan, al marge de l’ajuntament, on el PSOE no permetrà ni ajudarà a fer-lo, amb les diferents entitats que es vulguin acollir a aquesta iniciativa. Pel què sé ja hi ha alguna entitat que ho ha plantejat, amb resultat afirmatiu en la seva junta directiva, ara només falta que ho facin extensiu a la resta d’entitats de la vila i que ens puguem afegir a les consultes que es faran arreu del Principat abans de finals d’any.

L’onze de setembre i Arenys

Demà, la Diada Nacional de Catalunya, és un dia especial a casa, primer per què és la diada, però també per raons personals, una trista, molt trista, en un dia com aquest ens va deixar en Jordi, el meu nebot, l’altra per contra, alegre, per què en Guiu, el meu fill, fa 2 anys. Jornada de contrastos.

Aquest onze de setembre, però aquest any s’allargarà a tot Catalunya fins el dia 13, ja que Arenys ha de celebrar la consulta sobre la independència del nostre país. Aquesta cita ha generat una reacció a les espanyes irada, i no només pel què alguns en diuen la caverna, sinó, per part dels que es presenten com a grans demòcrates, com són en ZP i tot el seu PSOE (amb la filial catalana, el què alguns anomenen PSC) i del seu braç executor (per no dir armat), la fiscalia de l’estat (veí, s’entén), representada per un ex (només de carnet) falangista.

Curiosa, per no dir altra cosa, si més no, la postura del jutge, que prohibeix a l’ajuntament participar en la consulta (tot i que els entesos diuen que era obvi) que afegeix motius, pels que encara no tenen clar quina ha ser el futur del nostre país, per la independència, al mateix temps que permet una manifestació falangista el mateix dia i lloc (al mateix Arenys) que de ben segur provocarà enfrontaments que després haurem de lamentar. De ben segur, que aquesta decisió és perfectament legal, amb la llei espanyola, però els jutges, en teoria haurien de ser gent, que no només apliqués correctament les lleis, sinó que haurien de ser racionals i en aquest cas, és evident que el jutge pot saber de lleis però el sisè sentit, que és el sentit comú, no en té.

L’onze de setembre, que molt anys, a Sant Joan ve empeltat amb la festa major, també ens porta aquest any de visita un personatge, relacionat amb la consulta d’Arenys, i dels de la caverna, en Rangel, espanyolista demostrat en aquests darrers dies, que vindrà diumenge a veure el Ball dels Pabordes, ja veieu quin equip de govern més ecspanyol que tenim...

Aquest vespre, però comencem bé la Diada, amb la marxa de torxes a Sant Joan, ja farem córrer les fotos i les ganes d’independència d’un poble, el català, que només vol llibertat per tots els pobles, començant per ell mateix.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT!

Tornada de vacances

Avui acabo la primera setmana de feina després de la tornada de les vacances... i per sort, és de les curtes, només 4 dies.

Sempre es fa dur tornar de les vacances, però aquest any, després de molt temps, he pogut fer 3 setmanes seguides de vacances i això m’ha fet més dura la tornada a la feina.

Hem estat dues setmanes a Aguatón, ben tranquils durant la primera setmana, ja que hi havia activitats cada dia. Durant aquesta setmana a banda de les activitats, vam fer endreça a casa i ens van venir a veure els meus tiets. La segona, ens va servir per acabar de fer endreça a la casa i fer una excursioneta a veure Valdelinares i els seus voltants, que sorprenen per la verdor comparat amb la resta de província de Terol.

L’última setmana (o sigui la passada) amb la Gemma ja treballant, vaig fer de pare responsable i vaig estar amb en Pau i en Guiu, amb en Guiu menys, ja que a partir de dimarts va començar a anar a la llar d’infants.

O sigui, que després de tot l’any viatjant i sense que els meus nens em vegin gaire, i de tres setmanes senceres amb el pare, a part d ela tornada a la feina, que ja he dit que sempre és dura, el no estar amb les nens tot el dia també costa, ara ja començava a rivalitzar la cançoneta “papa, papa...” amb la de “mama, mama...” i ara... sant tornem-hi, guanyarà i per golejada la de “mama, mama...” i no sé què és més dur, si això o la tornada a la feina...