dimecres, 12 de desembre del 2007

SANT JOAN, MARXA ENRERA I DESORIENTATS

Ja fa 6 mesos que el PSC-PSOE governa a Sant Joan, temps més que suficient per veure el tarannà i les primeres accions del nou equip de govern.

Quan es va presentar a les eleccions del passat maig, l’actual alcalde, va fer bandera del diàleg: 6 mesos després les seves paraules no són més que un record en el temps, ja que els seus fets (“Fets, no paraules!”, us sona?), demostren el contrari. Alguns exemples d’aquest sis mesos:
- canvi d’estatuts de la Fundació Emma sense consens previ.
- canvi de personal a la Fundació Emma, sense consens, no amb l’oposició, sinó també amb els patrons i sense concurs públic.
- aprovació de les primeres ordenances fiscals sense cap reunió amb l’oposició.

Aquí, es mostren les més destacables, però els exemples són abundants.

Més mostres del tarannà del nou equip de govern són l’adjudicació de llocs de treball sense concurs públic. D’aquestes en tenim uns quants exemples també:
- a la Fundació Emma, el lloc de director.
- a la Fundació Emma, també, hi ha com a càrrec tècnic al Patronat, l’actual regidora de Serveis Socials, després de renunciar, tal com marquen els estatuts de la Fundació, a la seva plaça de patró.
- i, recentment, el tècnic AODL per la Llei de Barris de la Vila Vella, on s’ha agafat un fill d’una de les persones que anaven a la llista del PSC-PSOE en les passades eleccions.

Però, l’actual alcalde i equip de govern, han demostrat la seva falta de respecte cap a la institució de l’Ajuntament i els seus regidors, repetides vegades:
- l’anterior equip de govern es va brindar a oferir tota la informació necessària i ni se’ls va demanar ni agrair.
- no es va convocar a l’oposició, en actes on participaven alts càrrecs (Consellers del Govern, Cònsuls...)
- però, el que és més greu, es convoca els regidors a les Comissions i Plens, a vegades només amb 24 hores d’antel•lació i en algun cas només per mail.

En l’acció de govern, el PSC-PSOE, també demostra la seva falta de maduresa. Durant 6 mesos, Sant Joan ha tingut indefinició en alguns projectes importants i l’equip de govern ha demostrat falta de criteri repetides vegades. Només cal recordar la Llar d’infants, que es van cansar de repetir que no la volien allà on era prevista i l’han acabat fent on es preveia. O el trist espectacle donat pel nostre alcalde parlant del Polígon Comarcal de la Colònia Llaudet, que fins i tot, gent del seu partit van demanar-li que aclarís.

També ens hem cansat de sentir que hi ha un problema econòmic a l’ajuntament, cosa que ja vam dir nosaltres fa 8 anys i que només nosaltres hem volgut solucionar (durant el darrer mandat es va aprovar un pla econòmic només amb els vots favorables d’Esquerra, però ni de CiU ni del PSC-PSOE). Ara resulta que donen per bo el pla econòmic i que tot i la falta de recursos que esgrimeixen, són capaços de renunciar a més de 180.000€, destinats al Parc de la Muralla, que cobrien íntegrament l’obra. Curiosament, aquesta obra té un litigi per part d’un veí (germà d’un ex-alcalde) i que el defensa un advocat secretari d’un ajuntament socialista de la comarca, pare d’una alcaldessa socialista de la comarca i futur sogre del nostre alcalde. Si a l’any 98-99 el PSC deixava l’Ajuntament amb un endeutament del 140% i actualment ERC l’havia situat al 104%, de nou i en només 6 mesos ja el tornen a situar al 130%.

Punt i a part, es mereix la zona esportiva. Després de marejar-nos a tots nosaltres, i a la Secretaria d’Esports de la Generalitat, amb la seva indefinició, l’equip de govern, ens sorprèn amb l’aposta, no per la nova zona esportiva, sinó per apedaçar les instal•lacions ja existents (piscina, tennis, pavelló i camp de futbol), per un valor ni més ni menys de 2.500.000€. Només cal dir, que la nova zona esportiva està pressupostada en 3.500.000€, amb una subvenció compromesa de 1.000.000€ per part de la Secretaria d’Esports, que ara es perdrà. Però, el més greu, no és només la renúncia a aquests diners, sinó la renúncia a una millora indubtable de les condicions de vida dels habitants de la vila, a canvi no sabem ben bé de què.

Pel futur ens queda saber què faran amb la nova revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, s’eliminarà la zona esportiva prevista en el vigent? (no té molt sentit que es mantingui després de renunciar a fer-la), que passarà amb el Servei d’Atenció a la Dependència de la Fundació Emma? I amb els tallers d’ocupació? I amb l’escola taller? i...

Nosaltres seguirem defensant els millors interessos per Sant Joan, per sobre d’interessos particulars i vetllarem per què Sant Joan no vagi més enrere del que ja ha anat en aquests últims 6 mesos.

dijous, 25 d’octubre del 2007

RENFE, aquest gran fabricant d'independentistes

Els catalans, ara potser no, però en un futur haurem d'agraïr a RENFE el gran favor que ens ha fet com a país.

Si bé ara sona a presa de pèl, crec que el que ens passa amb els trens (no només amb rodalies, que nosaltres estem lluny de Barcelona i el servei és, tant, o més dolent) és la gran cantera de nous independentistes. Qualsevol persona que sàpiga què fa Espanya amb els catalans (espoli fiscal, despreci a la nostra cultura, manca d'inversió, titllant-nos d'insolidaris...) i a sobre es trobi amb el xou dels trens no hauria de dubtar ni un moment en fer-se, no indeopendentista sinó independentista radical.

Aquest mal servei, usat per moltíssimes persones, algunes d'elles nouvingudes al nostre país, ens ha de servir, per que sobretot, aquests nouvinguts s'ajuntin a la nostra causa, que veuran més que mai justa. no ha de servir, però com segur intentarà CiU, per fer-nos valer dins Espanya: és una batalla que ja tenim perduda (i si no fos així no val la pena ni lluitar-la, no creieu?).

La RENFE, és un més dels mals que ens fa patir Espanya.

Com deia l'avi del president Maragall:

ADEÚ ESPANYA!!!!

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Fotos cremades i consultes populars

Després de molts dies sense poder escriure, ara que tenim 2 nens per cuidar, només quan vaig de viatge puc dedicar temps a escriure i m'agradaria comentar un parell de coses d'aquests últims dies:

- la crema de fotos dels borbons: es pot estar més o menys d'acord en les formes, però, crec que és indiscutible que l'actuació de la fiscalia és exagerada. Només penseu que diuen a certes ràdios espanyoles contra el nostre govern i el nostre poble (fins i tot al seu govern) sense que passi res quan segurament és molt més ofensiu. En tots els casos són institucions emparades en lleis similars, però pel que es veu amb diferents òptiques.

- la consulta plantejada per el Lehendakari: haurem de seguir com evoluciona, però ens demostrarà moltes coses (sobretot i qui creu que l'estat espanyol és un estat modern). També haurem de veure la reacció d'altres països europeus (Bèlgica i Regne Unit principalment) i altres nacions sense estat (com nosaltres, Flandes, Escòcia...)

Crec que es presenten dies moguts pels moviments d'alliberament nacional arreu d'Europa.

dijous, 13 de setembre del 2007

Guiu



Disculpeu la tardança, però entre la Festa Major i el naixement d'en Guiu...

SI!!!! En Guiu ja ha nascut, el dia 11 de setembre, per la Diada (de segur que serà independentista).

Us adjunto una foto feta el dia 13 de setembre, un cop ja a casa mentre dorm.

Us explicaré com ha anat el part:

El dilluns, dia 10 de setembre, vam anar a fer registres a l'hospital de Campdevànol, on ens van dir que la cosa anava molt bé i que tornéssim el dijous 13, per fer un altre registre, tot i que no creien que hi arribèssim, o sigui, que esperaven que la Gemma parís abans. Durant tot el dia va tenir petites contraccions, però res que fes preveure que podia parir. Un cop al llit, als volts de les 12 de la nit, tenia alguna contracció fluixa cada 10 minuts, però vam poder dormir.

Als volts de les dues de la matinada, i després d'anar al lavabo, van tornar les contraccions, ara ja doloroses, però cada 8 minuts. Després de discutir que fèiem vam decidir esperar a que fossin més seguides. Al cap d'una hora aproximadament, i després de tornar a anar al lavabo, va treure una mica de sang i les contraccions, que seguien sent doloroses es van convertir en continues. Ara si, a córrer. Vam trucar els avis per venir a cuidar en Pau i ens vam preparar per marxar.

Ens va baixar el meu pare amb cotxe, a tota llet, per cert, i arribàvem a l'hospital a les 3:50 de la matinada. El meu pare va tornar a Sant Joan ja que ens havíem deixat el carnet de l'embaràs de la Gemma i per portar-lo.

3:55h: entrem als nous boxs d'urgències de l'hospital de Campdevànol i truquen a la llevadora. A davant nostre entra un home gran amb dolors i la infermera i la metgessa es centren amb ell.

4:00h: la Gemma trenca aigües a la camilla d'urgències. Avisem a la metgessa i es comencen a centrar en nosaltres.

4:05h: la Gemma avisa que en Guiu surt! Horror! Ni la metgessa de guàrdia, ni la infermera de guàrdia, ni la infermera de l'ambulància de guàrdia han fet mai un part! I la llevadora...de moment enlloc. Ja som el centre d'atenció d'urgències.

4:06h: truquen a la llevadora per dir-li que espavili, que sinó en Guiu surt solet, li diuen literalment que: "està en fase de expulsión!". Es preparen per l'inevitable, un part a urgéncies. Li diuen a la Gemma que no empenyi, que esperia que arribi la llevadora.

4:13h: arriba la llevadora. Busquen per l'hospital material com: pinces pel cordó umbilical i màquina dels registres (els troben a la sala de registres), focus de calor (una bombeta que tenen a urgències) i els demés s'apanyen amb el que tenen allà.

4:18h arriba la màquina dels registres, tenen temps d'escoltar un parell de minuts els batecs d'en Guiu.

4:21h: comença "l'espectacle". Primera contracció. La llevadora diu a la Gemma que ha d'empènyer amb la panxa no amb el coll, que no en fa res de cridar.

4:24h: la segona. La Gemma empeny una mica millor, però no sembla que progressem.

4:27h: després d'una mica de repòs, arriba la tercera, i és dura. La Gemma millora molt amb les seves empentes i després d'un parell de minuts empenyent, li arribem a veure els cabells a en Guiu. L'hora de la veritat s'acosta.

4:29h: arriba la quarta, i a la fi, la definitiva. La Gemma empeny tant com pot i de seguida apareix el cap d'en Guiu, però no acaba de sortir, tot i que gairebé li veiem l'inici de les orelles. Quan ja han passat un parell de minuts i la Gemma sembla que es rendeix, la llevadora li demana un últim esforç i durant els pocs segons que la Gemma segueix empenyent, aprofita per agafar el cap d'en Guiu i estirar-lo.

4:32h en Guiu ja ha sortit i plora. La tensió s'esvaeix.

Després posen en Guiu sobre la Gemma, l'ajuden a expulsar la placenta i comproven que la Gemma s'ha desgarrat. Haurem de passar pel quiròfan a cosir. Avisen a la instrumentista.

4:45h: arriben els meus pares, quan les dones que acompanyaven l'home d'urgències els diuen que ja ha nascut pensen que els prenen el pèl.

Un cop ens pugen al quiròfan, a mi em deixen entrar i la llevadora comença a cosir a la Gemma. Després d'una primera cosida, la Gemma es belluga molt i ha de parar i avisar el ginecòleg.

El ginecòleg arriba al cap de més de mitja hora (li han dit que ja ha parit i que només haurà de suturar i imagino que a les 5 de matí s'ho prén en calma). Després d'exposar-nos que, o bé la Gemma col·labora i es deixa cosir o bé l'han d'adormir parcialment o total, cosa que seria una llàstima ara que ja ha parit.

La Gemma sembla més tranquila i el deixa fer. Un cop cosida ens envien a l'habitació a tots.

Bé, això és la història del part, que de cap de les maneres havíem imaginat natural, que però, per sort, va ser-ho i a més ràpid.

En Guiu va pesar 3,030kg i va medir 49cm. El dia 12 de setembre (unes 30 hores després del part) ja ens deixen tornar a casa.

A hores d'ara, tant en Guiu com la Gemma estan molt bé.

Ah! i en Pau encantat, només va dient petit - petit i el vol amanyagar.

dilluns, 27 d’agost del 2007

El retorn a la feina

La tornada a la feina l'anem fent tots de forma progressiva i ens fa tornar a una realitat, moltes vegades, dura i poc agraida.

No obstant, aquest estiu, en alguns temes sembla que no hagi existit (pel que fa a les vacances). Sobretot en el tema de les infraestructures (com algú ja ha dit molt infra estructures), la gran apagada, el col·lapse ferroviari, les autopistes...i amb xous semi folclòrics com el de la ministra española del ram, que després s'enfada quan li diuen que ha vingut com una "señorita andaluza".

La tornada a la feina, significa, tornar a pensar en el dia a dia de la feina, però també la tornada als afers públics: a nivell nacional, espero que Esquerra es posicioni de manera més clara dins el govern diferenciant-nos dels sociates i agregats i que fem un pas endevant per millorar el nostre país. A nivell municipal, el curs que arrenca serà dur i difícil i haurem de marcar els sociates de Sant Joan que només tenen un objectiu: desfer el que Esquerra ha fet en 8 anys.

I a nivell esportiu...quin Barça, ens han vengut la moto durant l'estiu i seguim igual que l'any passat.eù durarà en Rijkaard? Per no s'hauria de menjar (ja no el torrons) sinò les castanyes a can Barça! Per cert, comença un mundial de rugby molt interessant.

Salut i bona tornada a la feina!

dijous, 26 de juliol del 2007

La gran apagada

Volia esperar que l'apagada al cap i casal ja hagués acabat a escriure aquestes ratlles, a hores d'ara (3 dies i mig més tard) no tinc clar que ja tothom tingui llum.

Aquesta apagada ens demostra com enstracten els espanyols a nosaltres, els catalans. Aquest dies s'han dit moltes coses, però a mi, me n'ha quedat una de clara. Els catalans (aproximadament un 16% de la població de l'estat), paguem un 25% de la factura de la llum (segurament pel consum industrial) de l'estat, però... només rebem el 15% d'inversions de les elèctriques (Red Electrica Espanyola entre elles).

Això, crec que ens pot donar un exemple més de la sagnia que aguantem i que, si mai aconseguim que es publiquin les balances fiscals, només serà un dls exemples més positius pels catalans que tindrem (la resta és molt pitjor).

Una de les altres coses que m'ha quedat d'aquests dies, és el que va dir algú anónim, després de recordar el caos del Prat, les rodalies de Renfe i, ara l'apagada:

"Ens porten cap a la independència per la via de l'averia continuada".

A veure si és veritat!

divendres, 20 de juliol del 2007

"El Jueves"

Mireu la noticia de l'Avui.

Sense comentaris.

A quin país vivim?

Un altre motiu per fotre el camp. La seva monarquia és intocable, i a nosaltres ens van fotent canya.

dissabte, 14 de juliol del 2007

Demà missa la cim del Taga

Demà hi ha missa al cim del Taga, ja farà 50 anys que es fa.

No sé si aniré, em fa gràcia anar-hi amb en Pau.

És una bona data per recordar què vol dir fer muntanya (per a mi la missa és una excusa per trobar-te amb gent que comparteix, almenys, una mateixa afició), i que no és res més que estimar el què ens envolta.

Quan algú està disposat a caminar durant un temps (encara que siguin només 10 minuts) per conèixer un lloc on no s'arriba amb vehicle (motoritzat s'entén), ja entra dins la roda de l'estimació per la natura (encara que només sigui per admirar un paisatge) i, per a mi, per l'estima per un país, en aquest cas Catalunya.

Catalunya, no hi ha dubte, és un país d'excursionistes (només cal fer una escapada a algún dels nostres pics un cap de setmana) i de gent, per tant que estima la natura i el país.

Si tenim un país al que estimem (almenys pel que fa ala paisatge), per que tenim tant poca autoestima pel nostre país? Tenim poca autoestima per la resta de coses que ens fan país, la llengua (qui no canvia d'idioma quan es dirigeix a un inmigrant? ben pocs), la cultura (poca lectura de llibres en català, cada cop menys gent a veure sardanes, dificultats de les colles de gegants, diables, bastoners,...per trobar gent...) i sobretot la identitat, cada cop menys ens creiem que som realment un país.

No defallim, cal seguir lluitant! I com deia l'avi:

"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"

diumenge, 8 de juliol del 2007

Cap de setmana mogudet

Cap de setmana mogudet, amb bastants quilòmetres.

Per començar divendres excursió a Tarragona a una conferència de "quadres" d'Esquerra. Es tracta de posar unes 25 persones dins una aula amb una calor asfixiant i fer-los debatre sobre temes que s'han avançat amb una xerrada abans de començar i d'on han de sortir conclusions. Com que el nivell és bastant alt, les conclusions són bastant de calaix. Per tant, no tinc gaire clar per que serveix al partit, Ara, per a nosaltres, els que hi anem serveixen de molt: coneixes gent amb inquietuds i pensaments similars, rius, t'expliques penes i...per què no, surts de festa.

Ara que, a la meva edat, anar a dormir a les 5 del matí i llevar-me a les vuit la comença a costar molt.

Dissabte, tornada a Sant Joan i dinar a Ogassa, amb la gent d'Esquerra de Sant Joan a casa la Roser. Això si que té objectius clars i assolibles: bon tiberi, bon beure i bona companyia.

Després de dinar (bé, de totes maneres a mitja tarda), viatge fins a Calella visitar els sogres i per anar a la platja el diumenge, ja que feia molt bon temps dissabe calia aprofitar-ho.

Diumenge, a la platja a les 9 del matí: em sembla que no hi havia anat mai tant aviat (a vegades a les 9 era a la platja però després d'haver-hi dormit després d'una nit de festa). Però, em sembla que el temps no vol que vagi massa a la platja i a mig matí s'ha espatllat el just per decidir marxar i després tornara fer bo.

De totes maneres hem aprofitat per anar a comprar vins a Palafrugell i fer un bon aperitiu.

Per acabar després de veure com l'Alonso tornava a fer el ridícul (encara que aquest cop guanyés a en Hamilton) hem tornat cap a casa.

Qui diu que els caps de setmana són per descansar?

dilluns, 2 de juliol del 2007

Dubte fisiològic

Avui, el meu comentari, es basa en una apreciaciació personal que he fet repetides vegades, a la feina sobretot, però també a casa, amb els amics o a restaurants.

Segur que tots us heu trobat en un local amb aire condicionat a l'estiu, o un local fred a l'hivern, amb persones dels dos sexes. Doncs bé, en aquestes ocasions, normalment, les dones, solen tenir més fred que els homes.

Bé, doncs, el meu dubte és: quina raó fisiològica (o del tipus que sigui, hormonal...) hi ha per fer aquesta observació? (ja sé que generalitzar és dolent i no sempre es diuen veritats).

Si algú em pot resoldre el dubte l'hi estaré agraït.

dijous, 28 de juny del 2007

Primer ple

Ahir hi va haver el primer ple de la legislatura (fora de la constitució) i ja ens va demostrar per on anirà el PSOE de Sant Joan.

Sense diàleg ni tan sols per consensuar els horaris dels plens, bé, en paraules textuals de l'alcalde "l'horari del ple ha estat consensuat pel grup del psc", penseu el què volgueu. Amb certes frases que ens van demostrar que els sociates han tornat al seu "cortijo", amb un cartipàs fet com han pogut amb equip no pensat per governar i amb incongruències com que la regidora de serveis socials no està a la Fundació Emma i, una vegada més amb falsetats i mentides.

Per part del públic sociata, algún de molt ressentit i que fent veure que en sap molt, quan no es sap ni les regles del joc, intenta fer callar qui no pensa com ell (a mi i algún convergent) i acaba perdent els papers i intentant agredir al convergent en qüestió. Mentrestant, l'alcalde fent un paper ben galdós, no només durant la trifulca al final del ple (de la que crec que ni es va assabentar) sinó durant el ple: els seus regidors i els de l'oposició, a més del públic, li van pendre el pèl i en algun moment el van fer callar i li van usurpar els poders que té dins un ple, sense que ell digués ni mu.

Anem apanyats! Senyor alcalde comenci's a creure qui és pel seu bé, pel del pobles i pel de la institució que representa!

A seguir lluitant i a evitar les mentides!

divendres, 22 de juny del 2007

Esport i llengua

Avui hi ha dues notícies que destaquen:

- El fitxatge d'Henry pel Barça.
- El català ocupa el lloc 88 de llengües més parlades.

La primera, a veure si el fitxatge es tradueix amb més gols, millor futbol i no fem el pena com aquest any.

La segona ens ha de fer sentir orgullosos de pertànyer a aquesta comunitat lingüistica, i que fa que la nostre llengua es col·loqui, en aquets rànquing, per davant del suec o el bùlgar.

Esperem, així mateix, millorar aquestes notícies l'any vinent, estaria bé poder dir, que Henry ajuda al Barça a guanyar la lliga i la tercera copa d'europa i que el català guanya llocs en el rànquing, a més de prestigi social (en aquets dos punts tots podem ajudar) i, ja seria l'òstia, dir que per fi és oficial per que som independents!

Què? Somiar és gratis no?

dimecres, 20 de juny del 2007

La llengua al sud del país

Avui sóc a València. Sempre que vinc em sorprèn poder parlar català a llocs on, en comparació a Barcelona, no n'hauria de poder parlar.

M'explico, al voltant de Barcelona, a pobles com Hospitalet, el Prat, Badalona...és molt difícil trobar un client que parli català, en canvi a la zona de l'horta de València (no ha València capital) és habitual poder visitar a clients (i trobar clients dels meus clients) que parlen de forma habitual en català (o valencià com diuen ells).

Això em fa pensar, si com diuen els nostres companys del sud, la llengua està molt fotuda, com la tenim a Catalunya? Home, els catalans crec que no ho fem del tot bé, quan voltem per Barcelona (la majoria de catalans) es dirigeixen als nouvinguts sempre, sempre en castellà. No ho posem gens fàcil a la nostra llengua.

Hem de millorar la nostra autoestima per la llengua i exigir, allà on anem que ens atenguin com ens han d'atendre, en català.

dilluns, 18 de juny del 2007

Comencem malament

Des de dissabte tenim nou alcalde, i ja no comencem bé.

En el discurs d'investidura, va esmentar els tòpics de rigor, il·lusió, responsabilitat, suport de la família...però es va oblidar una cosa significativa: convidar a l'oposició a participar.

Això, encara que el PSOE tenia durant la campanya en lema que era "diàleg i concòrdia", a les primeres de canvi, ja cau del seu ideari. No devia ser que era un lema fingit?

La meva resposta és que si.

A més, el que personalment em va posar els pèls de punta, va ser l'esment de totes les patums socialistes passades: Miquels (Ferrans i Josep), Bassaganya (el barbut) i en Sola (les forces vives del PSOE). Això ens porta a preguntar: qui governarà realment?

Aquesta resposta s'haurà de seguir, però s'accepten apostes.

Una altra apreciació crec que rellevant: alguna proposta concreta? Només fer volar coloms: nova llar de jubiltas, nou ESO, nou CAP...sense explicar molt cops ni on ni, sobretot, com es finançarà.

Els altres candidats: en Gerard a la seva línia. La Bet, com en els debats, la millor, amb discurs ben estructurat, recordant moltes coses (que ha fet ERC i com va ser l'últim canvi de color a l'ajuntament) i començant a perfilar una boníssima línia de com serà l'oposició d'ERC, dura i constructiva, amb matcatge diari però aportant alternatives.

divendres, 15 de juny del 2007

S'acaben 8 grans anys per ERC a Sant Joan

Demà dissabte, a partir de les 12 del migdia, pren possessió el nou consistori de Sant Joan. Ja fa dies que sabem que l'alcaldia estarà en mans del PSOE els propers 4 anys. S'acaben així 8 anys que han posat Sant Joan al mapa (tal i com reclamavem el 1999). Sant Joan, ja és al mapa de l'educació (ESO a Sant Joan), del medi ambient (pioners en la recollida selectiva), dels serveis socials (Fundació Emma), dels esports (campionats del món i d'espanya de trial, d'espanya de duatló), i així en molts altres mapes.

Demà, comença una etapa que porta mals auguris per la gent de Sant Joan, només per començar ja es privarà de tenir una guarderia nova als nostres nens el proper curs (i el què ens espera).

Només felicitar a tots els regidors i regidores que aquests darrers 8 anys han dedicat part del seu temps al bé comú, al nostre poble.

I recordar que demà comença una altre campanya electoral, que se'ns dubte guanyarem.

dimarts, 12 de juny del 2007

Ja els ha entrat el pànic!

Seguint amb el partit Catalunya contra els veins de futbol sala, mireu què diu l'Avui.

Resulta que els progres i federalistes del PSOE, ara s'estiren els cabells coms els rancis del PP. Quan estracta de ser espanyols guanyen sempre els de la dreta, però amb molt poca aventatge.

La notícia, demostra que primer no se n'enteren: no sabien que es feia el partit. I segon: que són capaços de posar-se (si els deixem) fins i tot amb els privats (les federacions esportives ho són).

Bé, nosaltres anem pel bon camí, i ells, com els crancs, cap enrera.

dilluns, 11 de juny del 2007

Que n'aprenguin!


Aquestes paraules avui no es poden posar en la boca de l'autor d'aquesta frase, avui poc en poden apendre (més aviat sembla que n'haguem après nosaltres de no córrer, de sortir de festa....)

Avui, ens serveixen per il·lustrar la primera derrota espanyola davant nosaltres, els catalans.

S'està jugant el mundial de futbol sala (en la versió organitzada per la Federació Mundial de Futbol Sala, i no aprovada per la FIFA), i Catalunya s'ha imposat per 5 a 3 als nostres veïns espanyols.

Amb resultats com aquest serà difícil que ens deixin jugar, ja que corren els perill de fer el ridícul en més d'un (i de dos) esports.

En un altre ordre de coses, ha aparegut ja un altre corrent dins ERC, Esquerra Independentista. Haurem de mirar com evoluciona tot plegat, però a nivell de partit la cosa es posa interessant. Personalment puc coincidir, segurament, més amb Esquerra Independentista que amb Reagrupament.cat, per proximitat generacional dels impulsors, però sobretot per que no van contra (com el reagrupament contra PSC, tot i que també els tinc ganes), sinó per que aposten clarament per la independència (últimament paraula tabú a ERC).

Una cosa que veig cada cop més clara, però, és la necessitat de fer un pas més per convertir-nos en un partit gran: no podem tenir (com quan pintàvem molt poc) els màxims dirigents del partit fent múltiples papers a l'auca. Hem de demostrar que tenim molta gent preparada (encar que no tots siguin de la mateixa corda) i que realment ens creiem la nostar idea de país i de fer política.

Bé, demà més.

diumenge, 10 de juny del 2007

Diumenge


Avui, que és diumenge, no toca parlar de res de "feina". Tocaria parlar de futbol, però millor passem de tema (la mare que els va parir!).

Ha fet un dia molt bo, amb sol i ens ha permès muntar la vela del terrat i banyar-nos (com podeu comprovar) a la piscina d'en Pau. També ens ha servit per trencar el blanc de l'hivern ara que ja ve l'estiu (o si més no l'època d'anar a la platja).

Demà començem una nova setmana, amb una demostració d'una màquina a Sant Joan...les Fonts. Ens espera una setmana mogudeta, divendres, la Gemma va a sopar amb les mares de la llar d'infants, dissabte ple de constitció i viatge a Barcelona a teatre i diumenge...ja veurem, segurament relax a alguna platja...o visita a algun museu?

No ho sé, ens ho rumiarem.

Bona setmana! (o com a mínim esperem-ho)

divendres, 8 de juny del 2007

Català a Europa i Espanya

Si voleu saber on arrenca la reflexió mireu primer la notícia de Vilaweb.

Sembla extrany, que jo, com a ciutadà de la Unió Europea, em pugui adreçar a les institucions europees en català però un representant meu, un eurodiputat no ho pugui fer. Si mirem però la lletra petita, ens adonarem, que això ens passa per que a l'estat espanyol, incloent el parlament de l'estat espanyol, els ciutadans catalanoparlants som considerats de segona. La famosa constitució espanyola, que diu que el català també és una llengua de l'estat, no ens garanteix l'ús de la nostra llengua en la majoria d'àmbits institucionals espanyols (justícia, policía, hisenda i institucions). Si l'estat espanyol reconegués el català com a llengua pròpia, els nostres diputats al congrés espanyol i els nostres eurodiputats es podrien adreçar en català en els dos àmbits.

Una altra opció seria que l'estat francès, que també té catalanoparlants entre els seus habitants, reconegués el català com a llengua oficial, però si a l'estat espanyol és difícil, a l'estat francès és impossible.

La tercera solució, i jo crec, la definitiva per tenir un reconeixement com cal del nostre idioma, ja no només a nivell institucional, és la independència. Llavors no hauríem de discutir amb ningú com volem parlar i no estaríem obligats a parlar en castellà per imperatiu legal.

Per cert, no us sorprèn trobar entre els signants de la petició l'inefable "Pepe Borrel"?

dijous, 7 de juny del 2007

Seleccions Catalanes


Aquest cap de setmana a Reus, es porta a terme el dia de les seleccions, per reclamar una selecció nacional própia del nostre país.

Si voleu més informació visiteu la web de les seleccions

Una cosa tant simple com que gent que sent els mateixos colors i la mateixa identitat que tu, defensi, en el camp de l'esport, la teva (i seva) bandera, en l'estat en el què ens trobem és gairebé impossible.

No sé si heu seguit el tema de l'hoquei, però als seus directius s'han guanyat el cel. Han demostrat, en un essport on els catalans som, sinó els números u, si els segons, que els nostres companys de viatge, els espanyols, només ens volen per treure'ns tot el suc possible. Quan ja teníem selecció própia reconeguda, van moure cel i terra (i van amenaçar) per evitar la nostra oficialitat. Hem hagut d'acabar jugant a Sud-Amèrica per poder jugar de forma oficial.

Altres seleccions, però, són oficials de ple dret, ja que la Federació Catalana és membre fundadora la Federació Internacional, com per exemple el Korfbal, el Pitch & Putt o les curses d'orientació. En canvi, seleccions fundadores de les seves federacions internacionals, com el rugbi, estan relegades a no existir en el camp internacional.

No demanem cap cosa extraordinaria, només volem defensar els nostres colors, com ho fa tothom, com ho fan per exemple els escocesos.

Un motiu més per pensar que amb Espanya no anem enlloc.

dimarts, 5 de juny del 2007

ETA i les seves conseqüències

Aquesta nit ETA ha declarat trencada la treva vigent (???...i l'atempatat de la T4?). Es tracta d'una mala notícia per a la democràcia de l'estat espanyol. No només per la tornada de l'amenaça de les armes, sinó per que la croada espanyolista del PP, que està arrossegant el PSOE, agafa nous arguments.

Aquest trencament deixa en molt mal lloc en ZP (ell sol es busca uns merders intentant que el seu partit sembli el què no és), però com ens deixa a nosaltres, els catalans?

A priori les mirades dels espanyolistes recalcitrants de les ones, del PP i del PSOE (la gran majoria d'espanyols, en resum) es dirigiran cap a Euskadi i centraran la pressió sobre Batasuna (ja no els ve d'aquí) i sobre ANV. Segurament, el PSOE acceptarà les tesis del PP i faran el possible per ilegaltzar-los. Un cop més hi perdrà la democràcia i es demostrarà que Espanya és un país de fatxes (o si més no de poc demòcrates) on catalans, vascos i gallecs no hi pintem res.

També podríem pensar que amb les mirades desviades potser ens en sortiem amb l'estatutet o amb l'aeroport, però molt em temo (i això que sempre sóc optimista) que com diuen els castellans "nos darán con un canto en los dientes" (en català "ja us daran pel sac") i tindrem, encara un altre motiu per dir (com l'avi d'un ex-president del país) ADÈU ESPANYA!

dilluns, 4 de juny del 2007

Diluvi i Reagrupament.cat

Avui ha diluviat. Feia temps que no veia ploure amb tantes ganes com aquesta tarda. A la carretera de davant on treballo semblava que hi passés un riu. De totes maneres, ja està bé que plogui, així podrem passar un estiu tranquil (o normal) pel que fa a l'aigua.

Ah! la setmana passada vam decidir el nom del nen que ve. És dirà...Necessito fer un escrit en exclusiva amb la Gemma un cop ho haguem dit a casa.

Fa un parell de dies que rumio amb el que va promou en Carretero dins ERC (tot el tema del Reagrupament.cat), i no acabo de veure clar donar-li suport, tot i que podem coincidir amb el fons. M'explico, crec, com ja creia quan es va fer president en Maragall, que amb el PSOE no anem bé, però també penso que no es pot plantejar un pols amb els de dalt el partit esperonat "només" per un mal resultat electoral. Abans de les eleccions s'havia especulat amb algún moviment d'aquest tipus però estava tot molt verd, ara, sembla que tots havíem pronosticat la castanya de les municipals. Crec que la reflexió i un gir és necessari però que no podem fer-ho en calent, cal meditar i fer-ho en bloc, ja tenim prous famílies a Esquerra com per fer-ne una més. Si Reagupament.cat volen fer-ho bé, a més, hauran de voltar pel territori explicant què volen i no només quedar-se aïlllats en la regió del Pirineu i algunes seccions més. A mi m'agradaria escoltar de primera mà què proposen...aixì com també m'agradaria saber què proposa l'actual direcció (i si pot ser de primera mà, perfecte).

Bé, de totes maneres: Salut i República!
Per que com deia un bon esquerranós, l'alternativa és malaltia i monarquia.

diumenge, 3 de juny del 2007

Cap de setmana a Valveralla


Acabem d'arribar de cap de setmana amb la colla. Ens hem estat a Valveralla (és un veïnat de Ventalló, a l'Alt Empordà).

Ha sigut un cap de setmana de relax, de xerrar molt, fer uns quants quilòmetres i menjar (bastant per cert). Està molt bé poder gaudir de bona companyia amb els amics almenys un cap de setmana sencer a l'any. Si bé és cert que ens veimem sovint per fer el cafè o per anar a sopar, poder estar plegats un parell de dies sencers dóna per molt: recordes velles històries i anècdotes, et poses al dia de la vida de tots i sobretot serveix per fer-nos cada cop més amics.

De totes maneres, estic fet pols, anar a dormir tard i llevar-te a les 7 o poc més (en Pau no passa d'aquí al llit), és bastant matador. Espero recuperar.

Bé, l'any vinent hem de repetir a noves contrades del nostre país, potser serà pels volts de Tremp? Ja veurem, ara a esperar la nova trobada amb les amics, que de moment ja té data: 30 de juny a casa l'Arnau i l'Anna, estrenem pis (però no cadires).

dijous, 31 de maig del 2007

Cap de setmana

Avui ja he arribat de Madrid i demà marxem amb la colla de cap de setmana a Vallveralla (Alt Empordà). Segurament passaran un parell de dies abans no torni a escriure.

Espero un bon cap de setmana, bons amics, converses de sobretaula, alguna botifarra i pot ser també alguna escapadeta a la platja.

Ja us explicaré.

dimecres, 30 de maig del 2007

"La capital del reino y alrededores"

Aquests dies sóc a Madrid, bé, a Móstoles. Algú hi ha vingut últimament? Si ho heu fet entendreu el que explicaré: els voltants de la capital està ple de noves zones de creixement urbanístic amb mega àrees on es construeixen barris sencers de pisos o de xalets adosats.

Aquí la construcció tira encara més que a les nostres contrades, i ja no parlem de la construcció pública. Ara però estan acollonits ja que han acabat les obres del nou metro i del soterrament de la M-40 (qui ho hagi vist entendrà per que el pp ha arrasat a Madrid i a la comunitat, a més dels errors dels candidats del psoe), i es pregunten què faran ara.

Ah! m'han portat a tapejar a un parell de llocs, què us sembla que un parell de canyes amb un pintxo morú (meitat dels que venen a la carnisseria) valgui 2,80€?

Si no teniu clar que vivim a un altre país visiteu Madrid (per cert no m'han tocat gaire els collons pel tema futbol, que ja és extrany!).

dimarts, 29 de maig del 2007

El dia després

Ahir no vaig poder conectar-me, sóc a Madrid i no vaig poder fer-ho a l'hotel.

La nit de diumenge a dilluns va ser llarga, gairebé no vaig dormir, com la majoria de la gent d'ERC de Sant Joan. El cop ha estat dur, per dur, però també per inesperat.

Cal seguir lluitant per un poble i un país més prósper i més lliure.

Com ha dir en David cal recordar la frase del nostre president: Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.

Us adjunto un escrit que he fet.

REFLEXIÓ EN VEU ALTA

Gràcies a les 596 persones que ens van fer confiança.

Nosaltres, Esquerra, no direm que hem guanyat les eleccions. La gent de Sant Joan va votar majoritàriament una altra opció. De totes maneres tenim la obligació de seguir lluitant per les nostres propostes, ja que un 26% de la població i gairebé 600 persones van escollir el nostre programa electoral i les nostres propostes.

Per entendre els resultats, que ningú esperava, ni tan sols el PSC, cal entendre que Sant Joan és un poble conservador on no agraden ni els canvis ni les polèmiques, i aquests darrers anys hi ha hagut canvis (molts i d’importants) i polèmiques (algunes i concentrades en sectors petits de població).

Durant aquests darrers 8 anys s’han canviat formes de gestió de l’aigua i de la residència geriàtrica (molt criticats per qui ara governarà), hi ha hagut canvis en la forma de fer, per centrar-nos a millorar la qualitat de vida dels nostres vilatans per davant de les obres, a més d’altres de més petit abast. I el gran canvi (el que ha notat tota la població), el de la recollida de residus, el canvi més important que possiblement mai farà Sant Joan en la millora del medi ambient, que ha estat criticat per la resta de partits, fins que aquesta campanya ha estat assumit per tots els grups polítics.

De polèmiques atiades des de l’oposició o grups de veïns lligats a grups de l’oposició, en tenim també alguns casos destacats: a el Pla del Roser, carrer Ramon d’Urg, POUM o cadastre, per posar quatre exemples.

Tot i que les actuacions del Pla del Roser i del Ramon d’Urg figuraven en el programa electoral que ens vam presentar el 2003, i que va ser ratificat per les urnes per àmplia majoria, es va voler vendre que ens ho havíem tret de la màniga i que no s’hi estava d’acord per part de la població. En el cas del POUM ja des del 2001 està en procés de revisió, molt encallat per culpa del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat., en mans de Joaquim Nadal (del PSC). Per acabar, la revisió del cadastre va ser una de les moltes mesures impopulars que ha pres Esquerra en aquest 8 anys però que eren 100% necesàries: revisió cadastral, augment de preus de l’aigua, canvi de sistema de recollida de residus, canvi de gestió de la residència... Aquestes polèmiques exagerades per l’oposició i augmentades per l’amplificació per part dels mitjans de comunicació han estat un dels altres motius per apartar-nos de la gestió del nostre ajuntament.

Tot i això no cal oblidar tota la feina feta, que ha estat molta (80% de compliment dl programa electoral), Vila Icària, sòl industrial, Fundació Emma,... i amb objectiu assolit amb el qui ningú creia i que no es valorarà mai prou com ha estat l’assoliment de l’ESO. Pot ser un dels altres errors ha estat no saber explicar-nos prou.

Un altre factor aliè i extern a Esquerra de Sant Joan, ha estat el retrocés força general d’ERC, que caldrà que s’analitzi des de més alts càrrecs del partit, a qui apressem a analitzar.

El paper que han jugat els altres grups també ha estat molt important. Esquerra a Sant Joan ha sofert una forma de sociovergència, que ha donat uns rèdits electorals espectaculars al PSC, sense que s’hagi vis,t aquest partit, obligat a crispar en excés l’ambient polític. CiU, ha fet sang sempre que ha pogut i més durant la campanya, i això ha afavorit sens dubte el PSC que no s’ha tacat les mans i ha jugat en contra d’ERC i de la pròpia CiU.

Als amics de la CUP només dir-los que no volien majoria absoluta d’ERC, doncs bé, ara en tenim del PSC (què us estimeu més?). També hi heu col·laborat.

Només hem queda felicitar als guanyadors. Però que no es despistin, Esquerra estarà a l’oposició, fent, de veritat una oposició constructiva i intentant assolir el màxim de punts del nostre programa encara que no governem. Però també estarem al cas de les propostes (poques) fetes pel PSC durant la campanya: trasllat del casal de jubilats al palmàs, la construcció d’un nou institut (no sabem on), el tarsllat del CAP al solar del carrer Ramon d’Urg, una rebaixa dels impostos i la supressió de les contribucions especials del carrer Ramon d’Urg... la majoria absoluta no permetrà que hi hagi excuses perquè tot això no es faci.

Per que fa a nosaltres, a la gent d’ERC, seguirem com sempre, a les entitats col·laborant amb el que ens demanin per tornar a guanyar d’aquí a 4 anys. Ja hem demostrat que no som flor d’un dia i que el nostre projecte té cos i base social.



dissabte, 26 de maig del 2007

Jornada de reflexió

Demà ja tenim les eleccions municipals. Després de treballar-hi durant molts mesos ara arriba l'horade saber què vol la gent, si seguir millorant o caure en un binomi CiU - PSC(PSOE) que ens portaria a un carreró sense sortida.
Jo sóc optimista i penso que ens anirà molt bé i que si no assolim la majoria absoluta anirà de poc i, de totes maneres, podrem seguir governant.
Abans d'acabar, felicitar a la Bet, has fet una campanya molt bona sorprenent a molta gent (no als que et coneixem).

Sort per demà!

I feu-me un bon regal que faig 31 anys!

dijous, 24 de maig del 2007

Primer escrit

Bones,

aquesta és la meva primera experiència en un bloc, però també és la primera vegada que escric un diari o similar.
Tinc intenció de fer-ho servir per descarregar nervis i explicar-vos detalls del que hem trobo a la meva feina i amb la família. A més aprofitaré per fer una cosa que m'agrada, que és escriure, i que no faig massa.
Bé, si em coneixeu, us agraden el esports, llegir, la política o coneixeu Sant Joan de les Abadesses, espero que m'aneu seguint.

Merci,

Carles