dijous, 28 de juny del 2012

Fotem el camp?



Aquests darrers dies es succeeixen les notícies, accions judicials, declaracions, etc... en contra, diguem com a mínim, del fet diferencial català.
Per un costat tenim els aragonesos, que refent la seva llei de llengües han “liquidat” el català de la Franja, i ara tots plegats, parlem una llengua més (que sumada al català i al valencià ja van tres noms per la mateixa llengua), l’aragonès oriental. Aquesta llei, suposo, ja en parlaré aquest estiu amb la gent d’Aguatón (Terol) quan vagi de vacances, no crec que estigui massa ben vista per gent que estima la cultura autòctona (i no necessariament catalana), de fet, fa un parell d’estius parlant de la llei de llengües que preparaven amb gent d’Osca, lamentaven la poca protecció de l’aragonès i s’intentaven ajudar dels parlants de català de la Franja (més nombrosos que els parlants de l’aragonès) per defensar un marc jurídic favorable a les llengües minoritàries de la regió. Per més drama, la consellera de cultura aragonesa (no sé quina cultura deu tenir per defensar el què defensa) és nascuda a Ripoll! El ple de la comtal vila ja li va fer arribar la seva queixa, però jo l’hagués declarat, com a mínim, persona non grata a la seva població natal.
D’altre banda, el beneit d’en Monago, el president extremeny. Com es poden tenir els sants collons de defensar que Catalunya els expolia i que el principal problema que té Extremadura és si Catalunya assoleix el pacte fiscal. Suposo que no deu voltar gaire per la seva terra si creu que aquest és el seu principal problema.
I per acabar els del suprem. Tornen a carregar contra el model d’immersió lingüística, aplaudit per Europa, per cert, en aquest cas en la franja dels 3 als 6 anys. Discrepo del govern de CiU, que en expressió de la seva consellera d’ensenyament va dir que som on érem. No és veritat. S’han posat diferents llavors per fer saltar pels aires uns consens assolit fa anys i que ara, els del PP, Ciutadans i demés espanyolistes volen destruir de l’única manera que poden, als tribunals, per que a les urnes porten les de perdre.
I enllaçant amb això, donar-los les gràcies a tots aquests i molts més, que estan fent que els partidaris de la independència de Catalunya vagin creixent, del poc més del 10% d’ara fa uns 10 anys, ara ja estem per sobre el 51% segons l’última enquesta del CEO, i això encara els posa més nerviosos, a més la societat civil reacciona, moviments com les consultes populars, el naixement de l’ANC, amb suports tant amplis com per exemple un referent com en Pep Guardiola, encara els esvera més i els fa, i farà, fer passos que encara ens ajudaran més a ser independents abans, per que no en dubteu, serem independents i més aviat que tard.

dimarts, 19 de juny del 2012

Ultra Trail Emmona 2012


Entre dissabte i diumenge passat, a Sant Joan i bona part de la comarca es va celebrar la cursa de l’Emmona. Es tracta d’una cursa Ultra Trail, o sigui, d’una carrera per muntanya de llarga durada, de 106km i 8.300 metres de desnivell positiu acumulat. En resum, una bestiesa, i més si es fa com ho va fer el guanyador, amb menys de 16 hores.
Jo, per primer cop col·laborava en la cursa, fent el control de pas, amb en Jordi (membre la junta de la UE SantJoan, organitzadora de la cursa) al Pic de Freser.
Com a experiència va estar molt bé, primer una caminada des del refugi d’Ulldeter fins al Coll de la Marrana, ascendint part de Bastiments i després vorejant aquest fins fer l’ascensió final al Pic de Freser. Tot en unes dues hores, resultat a les 9:45h del matí érem a més de 2.800 metres d’alçada, i amb el vent intens que feia havíem de suportar un fred considerable, que ens feia estar abrigats amb folres polars i paravents. Així vam estar gairebé fins les 12h quan va parar el vent i amb el sol que s’imposava vam poder passar la resta de dia amb pantalons curts, màniga curta i protegint-nos del sol amb gorres i molt protector solar.
Els primers corredors van passar sobre les 11:15h del matí i no van deixar de passar fins als volts de les 16:45h de la tarda, més de 200 corredors, amb diferents nivells de preparació i diferents graus de motivació.
Nosaltres intentàvem animar a tots els corredors per igual, amb una esquella i aplaudiments, acompanyats de crits d’ànim i bon humor per intentar fer-los la cursa més suportable.
Val a dir que a la gent que la fa, no només ha d’estar en mot bona forma física sinó que també han de tenir una força mental descomunal, ja que aguantar entre 16 i 34 hores de carrera, amb calor, pujades i baixades constants porten al límit el cos i la ment.
Al que van acabar moltes felicitats i als que no van poder, animar-vos a tornar-hi l’any vinent, i jo espero poder tornar animar-vos!