El Xuriguer |
Avui hem anat a visitar amb tota la família, el Cim d'Àligues a Sant Feliu de Codines. Una visita 100% recomanable, sobretot si es va amb nens.
El Cim d'Àligues, és un centre on només tenen aus rapinyaries, que no obre massa estona, de tracte molt familiar i proper, didàctic i on es veu que la gent que hi treballa gaudeix al 100% de la seva feina.
Hem arribat a les 12h, que es quan obren, hem entrat i hem pogut veure la zona de gàbies. Allà et fas una idea del què tenen, ja que cada gàbia té perfectament identificat quina au hi ha dins, amb nom científic, en català, castellà i anglès, a més de la informació bàsica de l'espècie (hàbits, mides, pes, perills...).
A les 12:30h, ens han fet una presentació, durant mitja hora del centre i de les aus. Ho fan de forma simple, molt comprensible i utilitzant fins i tot algun exemplar. L'explicació permet saber els trets bàsics d'una au rapinyaire (com es diferencien, quin tipus hi ha...). De les espècies que hi hem vist, m'ha agradat poder veure un gamarús (sempre els ho dic de forma carinyosa als meus fills), el Gran Duc o l'Òliba. I del què hem après, destacar que ara sabem què és una au rapinyaire, i encara que sembli estrany (jo no ho sabia) que un buho (en castellà) en català pot ser dues aus diferents: el Duc (més gran) i el mussol (més petit).
Un cop acabada la mini visita, hem passat a una de les coses més especials del centre, el vol lliure de les aus.
Es tracta d'una mitja hora de veure volar diferents aus rapinyaires, algunes arran (i arran vol dir arran, a menys d'un pam) del cap.
Un cop acabat, ens hem quedat a dinar a la zona de picnic, perfectament pensada per anar-hi en família (tot i que també hi ha un restaurant).
Després de dinar, ens hem quedat per veure la sessió de la tarda on han aparegut altres aus que al matí no han volat i alguna de les que el matí ho han fet, a la tarda no han sortit.
Preguntant als nens quin ocell els ha agradat més les respostes han estat:
- Pau: l'àguila pescadora, el símbol dels Estats Units. Per l'elegant vol. De fet, és espectacular veure-la volar de prop i estrany, ja que no és autòctona.
- Guiu: el voltor comú, per que era el que tenia més amplada d'ales. Tot i que es veuen sovint, veure'ls baixar de prop, amb les ales desplegades, impressiona.
- Gemma: els falcons i les àligues, per la majestuositat del vol. Molt d'acord.
A mi del vol, m'ha agradat veure el petit xot, el xuriguer (si el que dóna el nom a una gran ginebra) i per l'espectacularitat, el vol dels 16 milans, entrant en picat a una petita palangana per agafar el menjar. A més, destacar el secretari, curiós exemplar de rapinyaire.
Deixant de banda la visita habitual, un que és curiós, ha pogut veure a menys d'un metre com curaven les potes d'un voltor negre, i com després el feien còrrer. I després, com feien el mateix tractament de pedicura a un voltor comú, que es mostrava molt tranquil i que ha permès que el cuidador em pogués ensenyar les orelles (o millor dit, els forats per on escolten).
Agrair als cuidadors que ens han atès i m'han respost totes les consultes la seva paciència i l'estima que demostren per la seva feina.
Us animo a passar-hi un dia, crec que no us deixarà indiferents.