Els meus herois (2): Abadessa Emma

Avui, dia contra la violència de genère, em remeto a una heroina, pròxima fisicament (de Sant Joan) però allunyada en el temps (del segle IX dc) i que va viure una época de violència i sobretot contra els febles, entenent per febles a dones, nens, vells i vasalls.

La meva heroina, a Sant Joan coneguda com Abadessa Emma i a la resta de Catalunya com a Emma de Barcelona, ha sigut una de les dones més influents de la història del nostre país, i ho va fer des de Sant Joan. A més, té part de misteri, ja que es diu que està enterrada a Sant Joan però no se sap on.

Va ser una dona d'estat, que ara ens faria molta falta.

Voleu dir que no en fem un gra massa?

Avui, sóc a Sevilla, en concret, a Dos Hermanas (els sevillans, li diuen de manera masclista "4 tetes"), i per tant només puc veure teles espanyoles. De totes maneres si segueixes per internet pàgines de notícies et passa el mateix. Miris què miris només surt eleccions americanes.

Em sembla important, però tant? Els espanyols de ben segur que li donen més importància a les eleccions de l'altre banda del món, mentre que la informació que afecta a una "comunidad autónoma", a Catalunya, no es ni molt menys la meitat d'important.

I després s'extranyen que no en volguem saber res!

Els meus herois: Pau Casals

Com alguns ja sabeu a mi, m'agrada bastant la història i sóc lector habitual de la revista Sàpiens. Doncs, aquesta revista té un apartat que es diu el meu heroi. L'altre dia pensava en els meus herois i vaig pensar en Pau Casals.

Suposo que la majoria el coneixeu, però és un dels catalans més contemporanis, que jo destacaria en el seu discurs de les Nacions Unides del 1971, que es coneix com a "I am a Catalan".

A mi, encara ara, cada cop que el sento em costa no posar-me a plorar.

Se'ns dubte ens fan falta més catalans com ell.