diumenge, 27 de novembre del 2011

UE Santboiana 82 - Garrotxa RC 0


Derrota sense pal·liatius al sempre difícil camp de Sant Boi, contra el tercer equip de la Santboiana.

El desplaçament al Baix Llobregat començava malament pels garrotxins que durant la setmana havien perdut per lesió un parell d’homes més i que es presentaven a jugar amb només 14 homes, entre els que hi havia dos tocats (en Pirru i en Fales) i dos acabats de sortir de lesions (en Pep i en Ramonet).

Els Teixons van haver de lluitar contra l’àrbitre que volia fer-los jugar amb 13 adduint que era obligatori tenir un suplent de primera línia, però gràcies a l’equip tècnic de la Santboiana i a donar el seu consentiment van poder jugar amb els 14 desplaçats. La formació inicial garrotxina deixava sense adjudicar la plaça de l’arriere i donant aquesta funció a les ales Curba i Fales.

El partit de seguida es va posar cara amunt pels Teixons quan en una touche a 5 metres els del Baix Llobregat van muntar un maul que va acabar entrant a la línia de marca tot i la gran feina defensiva de la davantera garrotxina. El xutador santboià va errar la conversió.

Al cap de poc, Sant Boi va aprofitar, com ho va fer molts cops al llarg del partit, la seva superioritat a la línia de tres quarts per anotar el 10 a 0 sota pals i posteriorment convertir fins el 12 a 0. En una bona jugada que va portar els santboians des de dins la seva 22 fins a la línia de 5 garrotxina, van aprofitar per, un cop la defensa intentar evitar la superioritat a la línia, van deixar desguarnit el costat tancat i per allà va arribar el 17 a 0, que no van convertir.

Abans del quart d’hora de joc, en Pirru, que ja estava tocat va recaure i va acabar de jugar tot el partit coix. Aquesta circumstància, i amb el fet de jugar ja amb un home menys a la línia, van fer que amb 3 jugades clavades Sant Boi aconseguís tres marques buscant la superioritat a la línia i amb una que va acabar sota pals i una altra bastant centrada (la darrera no la van transformar) que van convertir es posessin 34 a 0 abans dels 25 minuts de joc. Aquest resultat feia preveure la possibilitat de què Sant Boi passes dels 50 punts abans de la mitja part, però els Teixons van treure orgull i van arribar a la mitja part sense encaixar ni un sol punt més.

Però l’inici del segon temps, amb l’inici del carrusel de canvis del del Baix Llobregat van fer que l’avantatge santboià augmentés en 20 minuts fins els 56 a 0 amb 4 marques. La primera amb jugada buscant la superioritat a la línia de tres quarts (la van transformar), la segona de manera idèntica, tot i que no van convertir-la, la tercera en una jugada per davantera que van obligar a la defensa dels Teixons a agrupar-se i van sortir al costat tancat i la que posava el 56 al marcador que va ser una jugada llarga amb continuïtat dins la 22 garrotxina, que van acabar per obrir a la línia de tres quarts i es va acabar convertint la marca per part de l’ala a l’extrem del camp.

A la meitat de la segona part, en Fales, que s’havia ressentit de l’espatlla des de la mitja part havia de plegar i deixava l’equip amb 13 i sense 2 homes a la línia. Els homes de la davantera van entendre que havien de fer un esforç extra i ajudar a la línia de defensa dels tres quarts i va funcionar bé, tot i que només plegar en Fales una nova jugada a la línia buscant la superioritat va acabar amb una marca transformada que posava el 63 a 0 al marcador. Durant 10 minuts, els garrotxins van aguantar molt bé fins i tot van fer un parell de jugades d’atac de mèrit, però una nova lesió, ara d’en Pep, que es va ressentir de la que acabava de sortir, va deixar els Teixons amb 12 (el mínim per seguir jugant) a falta de 10 minuts per acabar.

Aquesta baixa va ser massa, i tot i treure un home de la melé i passar-lo als tres quarts, els de Sant Boi van acabar de rematar el partit amb una marca després d’una melé a 5 metres de la marca garrotxina i que el flanker (que no tenia oposició) va aixecar-se i fer la marca, que van transformar per deixar el 70 a 0. Poc abans del final, l’enésima jugada buscant la superioritat a la línia dels tres quarts va acabar amb una nova marca transformada per posar el 77 a 0. En la darrera els Teixons van aconseguir entrar a la línia de 22 de Sant Boi, però degut al cansament acumulat van perdre de la pilota, Sant Boi va muntar el contraatac, parat a pocs metres de la línia de marca garrotxina i rematat amb una jugada de davantera que va posar el definitiu 82 a 0, ja que no van transformar i amb l’errada es va acabar el partit.

Tot i el resultat, molt exagerat, els Teixons van fer un bon partit per ser 14 i amb els condicionants físics que portaven.

Tal com va remarcar l’entrenador Creus agrair als 14 jugadors que van anar a jugar al Baldiri Aleu, tot i saber que eren només 14, les ganes i el joc que van mostrar. Així agraïm a José, Eduardo, Ivan, Ramonet, Baldó, Carreres, Javi, Punxa, Ras, Pep, Pirru, Joan Albert, Curba i Fales el seu esforç i determinació.

Pit i collons!!!

divendres, 25 de novembre del 2011

CiU, les retallades i TVC


Avui s’ha conegut de forma clara el que ja fa temps que s’intuïa, el pagament del govern de CiU al Grup Godó i al seu suport durant les darreres conteses electorals, amb la retallada a la Corporació Catalana de Mitjan Audiovisulas (CCMA), que suposarà la desaparició de 2 canals de la TDT.
Els pagaments de CiU ja han passat per educació i sanitat, eren retallades que es podien esperar, CiU és un partit de dretes, que aposta per l’ensenyament i la sanitat privada (i no és discutible, repasseu el currículum del conseller de Sanitat, Boi Ruiz, ex-director general de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal del sector). Ara, però han arribat a un dels pals de paller d’un país, els mitjans de comunicació públics.
Els mitjans públics, són com la llengua, una manera d’entendre el món, i si no fixeu-vos en la diferència entre mitjans públics del nostre país i d’Espanya, o ja no en parlem, de televisions autonòmiques. A Catalunya, des de fa cert temps (uns 8 anys per ser exactes, des que CiU va marxar del govern) em apostat per un model tipus BBC, una de les corporacions, l’anglesa, més reputada del món. Ara, tirem enrere. I tot per 40 milions d’euros.
Semblen molts diners, però amb 7 milions de catalans no arriba a 6€ per cap. I el cost total de la corporació oscil·la els 40€. No us sembla un preu simbòlic per tenir el què tenim?
Rebrem tots, però rebrà primer la llengua, el català, i darrera, si com sembla tancaran Esport 3, esports minoritaris, amb molts practicants a Catalunya, com el meu, el rugbi o l’hoquei, el waterpolo, el basquet i tants altres, que era la única finestra oberta al món que tenien.
I tot, enfocat a millorar les arques del Grup Godó, que pel què sembla deixa contents a CiU, pel seu tractament i no la CCMA que, sembla que no els passa prou el raspall.
Entre això, la tria del PP per davant d’ERC (per exemple en els pressupostos) i la renúncia immediata al concert econòmic, tinc ganes de sentir amics i coneguts, que durant 3 anys han estat retraient-me que ERC fes president en Montilla, què diran ara, sense necessitat renuncien al país, a la llengua i al futur dels nostres fills.
Per cert, comença a ser CyU?

diumenge, 20 de novembre del 2011

Garrotxa 7 – Parets 31


Derrota contundent a casa dels Teixons, que van pagar una mala primera part davant d’un equip que es va mostrar molt fort físicament i que va demostrar que té instint assassí davant de la línia de marca. A més, els garrotxins jugaven amb un equip molt mermat en efectius a causa de les lesions i presentaven 2 jugadors en la seva formació inicial que jugaven el seu segon partit i un parell més tocats físicament.
El partit, jugat sobre un camp molt pesat i molt moll, va començar prou bé pels garrotxins, ja que van tenir un cop de càstig a la línia dels 10 metres del camp del Parets, molt centrat i que Port va intentar transformar, però aquest cop no va estar tant encertat com amb el partit contra el Vic i no va poder avançar els Teixons.
De seguida, però el Parets va tancar els garrotxins a la seva 22 i en una jugada per davantera, que en aquests primers minuts es mostrava superior a la olotina, va aconseguir plantar l’oval dins la línia de marca del Garrotxa RC i establir els primers punts en el marcador. La transformació va acabar tocant el pal i no entrant, així el resultat quedava 0 a 5.
Només treure del mig camp, la pressió dels Teixons van fer que s’apropessin a la línia de marca vallesana i en una melé a 5 metres davant de pals, les ganes garrotxines es van menjar la melé vallesana i van fer que en Banti empatés a 5 el partit i posteriorment en Port avancés 7 a 5 els garrotxins.
Va ser un miratge, els vallesans van tornar a imposar la seva superioritat i després d’un molt bon xut buscant la touche des del mig del camp i posada a 5 metres de la marca, van tornar a jugar per davantera i un mal placatge garrotxí va fer que assolissin la seva segona marca i amb la posterior transformació es van posar davant per la resta de partit per 7 a 12.
A partir d’aquí un carrusel d’expulsions una per part dels teixons (en Punxa) i dues per part del Parets , van deixar els equips 10 minuts en inferioritat. Els garrotxins van ser incapaços d’aprofitar les dues superioritats i fins i tot els vallesans jugant amb 14 van aconseguir una altra marca per davantera, amb un altre errada defensiva en el placatge, aquesta marca va ser transformada pel Parets per posar distància amb el 7 a 19. Abans de la mitja part, amb una bona jugada a la línia quan ja estaven a 5 metres de marca els vallesans van buscar la superioritat a l’extrem i jugant 4 contra 2 van acabar posant el 7 a 24 que va ser arrodonit amb una bona conversió pel xutador vallesà que posava el 7 a 26 amb el que es va arribar a la segona part.
Aquesta segona part va canviar completament, amb una millora important en el joc tant ofensiu com sobretot defensiu per part dels teixons, que a més van saber interpretar millor l’arbitratge molt estricte i que van començar a placar millor, defensar millor els rucks (no entrant amb les mans ni enfonsant-los) a diferència del Parets i que van posar setge a la línia de marca vallesana sense conseqüències, tot i disposar d’una superioritat més i després passar a jugar 14 contra 14 per l’expulsió per baralla d’en Jose i d’un pilar vallesà. En una de les poques jugades que els vallesans es van espolsar el domini garrotxí de sobre van assolir la marca definitiva, jugant a la línia amb superioritat i posant el definitiu 7 a 31, ja que no van poder transformar.
A partit d’aquí, durant els darrers 15 minuts, amb un parell d’entrades de jugadors nous per part dels teixons degut a les molèsties de dos jugadors , el Garrotxa va posar setge a la marca visitant sense conseqüències degut a la pesadesa del camp, el molt fang que hi havia i el cansament físic dels jugadors, tot i tenir un parell d’opcions molt clares amb joc per davantera que va perdre l’oval en un parell d’avants, un cop quan ja plantaven la marca i l’altre a menys d’un metre. També en el joc a la mà de la línia de tres quarts dins la 22 que també en les obertures en superioritat després d’un bon treball de davantera van cometre 3 avants que podien haver resultat almenys una altra marca.
La setmana vinent desplaçament al sempre complicat camp de la Santboiana on sempre som molt ben rebuts.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Caps de setmana familiars i esportius


Aquest passat cap de setmana, vam tenir un dissabte 100% esportiu a la família. Per primer cop, vam coincidir jugant el mateix dia, jo a rugbi i en Pau i en Guiu a futbol, a més, tots fora de casa i per rematar-ho vam guanyar tots!
Primer, en Guiu i jo, juntament amb el meu pare, l’Àngel, vam anar a Ribes a jugar a futbol. En Guiu, que aquest any comença amb l’escoleta, debutava en un partit amistós, la presentació dels equips inferiors de la Ribetana. El meu pare i jo, els fem d’entrenadors, ja és el segon any que ho fem i aquest any, menys un dels jugadors, els altres nens són tots nous, i costa, costa molt, encara no saben exactament què és jugar a futbol i no creuen massa. Però el partit va anar prou bé, tot i que no feien massa cas, vam aconseguir que fessin alguna cosa productiva i vam guanyar 1 a 3, tot i que el resultat era molt poc important. En Guiu, és esquerrà de peu, com el seu germà i el vam fer jugar com en Pau, de lateral esquerra, però haurà de mirar com juga el seu germà més sovint.
Després, bé, de fet gairebé al mateix temps, en Pau jugava lliga del Consell Esportiu d’Osona, a Ripoll contra l’Escola de Futbol del Ripollès. En Pau juga amb un equip tirant a bo, per no dir molt bo, i amb excepció d’algun partit aquest any golegen bastant i aquest partit no va ser una excepció i va guanyar per 1 a 6. Tot i que no vaig veure gaire estona, em va semblar que jugaven prou bé, tot i que la resta de pares em van dir que va ser un partit fluixet.
Un cop acabats, vam anar a dinar a Vic, a casa d’en Pere i la Raquel, per després, jo anar a jugar a rugbi, contra el Vic. Partit dur, molt dur, però resolt amb victòria per 15 a 20. Per cinquè cop en lliga aquest any (portem 5 partits) vaig jugar tot el partit sencer.
Per rematar la feina, en Guiu va anar amb en Pere i la Rut a veure el final del partit de futbol del Vic i amb en Pau, la Gemma i en Berenguer vam anar a buscar-lo i veure uns 10 minuts extres de futbol.
Aquesta setmana repetim partit tots tres, en Guiu a Camprodon, amistós i esperem que millorem en joc, ja que resultat de moment va ser bo, en Pau juga lliga a casa contra el Torelló, en teoria un dels equips complicats de la lliga, a veure si tenen bon dia i poden guanyar, i jo jugo a casa contra el Parets, partit difícil, però que hem de guanyar.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Vic 15 – Garrotxa 20


Derbi del túnel de Bracons que ha caigut de la banda dels Garrotxins en un partit ajustat, dur, físic i bastant brut.

El partit es posava de cara de seguida pels Teixons, quan als pocs minuts de començar en Port transformava un cop de càstig centrat a uns 35 metres dels pals, que posava el 0 a 3 al marcador.

El partit entre dos equips igualats físicament i tàcticament es movia sense dominador clar i sense massa ocasions d‘apropar-se a la 22 rival per cap dels dos conjunts. No obstant, una bona jugada de la línia de tres quarts dels Crancs, on un dels centres va trencar la defensa garrotxina i ajudat pel 15 i un ala van assolir la marca. El xutador vigatà va fallar la transformació per deixar el 5 a 3 al marcador.

Els homes del Garrotxa van treure el millor que porten dins i van posar pressió a la marca del Vic. En una jugada molt ben treballada i sortint pel costat tancat, l’Òscar va aconseguir posar el 5 a 8, en Port no va aconseguir la transformació.

Poc després continuant la pressió garrotxina, la poderosa davantera dels Teixons posava setge a la marca vigatana i en el quart intent d’entrar en Carreres, ajudat per la resta de davantera va posar l¡oval dins la zona de marca just sota a pals, cosa que facilitava la transformació d’en Port per deixar el 5 a 15, que sense massa més sobresalts reflectia el marcador a la mitja part.

La segona part, amb un joc molt més brut i desagradable, sobretot per un mal arbitratge (que va perjudicar les dues bandes), que va deixar sense càstig ni avís una sèrie de placatges alts dels Teixons a la primera part, durant tot el partit va xiular de forma erràtica en els rucks (xiulant a vegades si i a vegades no que es posaven les mans) canviant de direcció alguns cops de càstig a l’últim moment i permetent el joc al límit del reglament, sobretot amb un placatge perillós a l’aire en una touche per part del Vic sobre el primer saltador que es va saldar només amb un cop de càstig.

Tot això va fer que els garrotxins no es trobessin còmodes i que el Vic dominés el partit, sense massa ocasions. Però avançada la segona part i després que els Teixons refusessin de forma impecable una jugada de davantera a la línia de 5 de marca, en una jugada defensiva desafortunada i que no van saber treure de la seva línia de marca, el Vic assolia la seva segona marca, que a més transformava per posar un ajustat 12 a 15.

El partit es complicava pels Teixons degut a les dues baixes a la línia d’en Port i en Pirru i amb el sin bin de l’Èrik, que deixava amb 14 als garrotxins durant 10 minuts. Els Crancs van aprofitar l’ocasió, per, de forma intel·ligent, buscar un cop de càstig molt centrat davant de pals a la línia de 22, per transformar-lo i posar l’empat al marcador. Però només sortir del mig del camp, la bona pressió de la defensa del Garrotxa va treure fora del camp el receptor vigatà, per forçar la touche, recuperar la pilota i apropar-se a la línia de la 22. en la jugada següent, després d’una melé entre en Pallàs i l’Èrik, que ja tornava a ser al camp van apropar l’atac garrotxí a la zona de marca dels Crancs i el mateix Pallàs posava l’oval just sobre la línia de marca per posar de nou els Teixons per davant per 15 a 20 ja que l’Òscar no va poder transformar.

Aquesta marca va deixar molt tocats els jugadors del Vic que van augmentar el joc brut i que va fer que els expulsessin amb vermella directe el mig de melé per un cop de puny en joc davant de l’àrbitre. En aquesta fas, que va fer allargar molt el partit, els Teixons van saber ser més intel·ligents i no entrar en aquestes picabaralles i poc després, davant la impotència del Vic, el seu obertura era expulsat per discutir l’àrbitre deixant el Vic amb 13 homes quan faltava poc per acabar. Els Teixons van aprofitar els cops de càstig successius per sortir de la proximitat de la seva 22 buscant i guanyant les touches i per posar-se prop de la 22 rival, on un cop de càstig amb el temps complert en Pallàs va intentar transformar per deixar sense bonus defensiu al Vic, però es va quedar curt, l’esforç del partit passava factura.

Pròxim partit davant del Parets a casa dissabte vinent.

Us hi esperem!