Família, futbol i muntanya des de Sant Joan de les Aabadesses, el centre del món
diumenge, 28 de març del 2010
De visita a Elna
Diumenge passat vam anar de visita a Elna, poble de la Catalunya nord, conegut per un extraordinari claustre (sobretot per "culpa" dels capitell esculpits en totes les columnes) i, més recentment coneguda per de la maternitat d'Elna que va ser lloc de naixement de molts republicans exiliats després de la guerra civil.
Només un parell d'apunts. Poble bastant atractiu, de cases baixes, solei i amb encant, tot i que com a molts pobles de la Catalunya Nord, bastant brut. La visita al claustre, crec que val la pena però vaig trobar a faltar poder visitar també l'esglèsia. Pel què fa a la Maternitat, no és una visita a un edifici, es tracta d'una visita a un record, a un sentiment, un homenatge a tot una sèrie d'homes i sobretot dones que després d'una desfeta com la nostra a la Guerra Civil, van trobar un lloc que els va fer creure un altre cop en la grandesa humana, després de conèixer les misèries.
Per cert, a la foto podeu veure a la Gemma donant pit a en Berenguer dins la Maternitat d'Elna, tot un luxe i un homenatge al record dels que van nèixer allà.
divendres, 26 de març del 2010
De tornada de Mallorca
Aquesta setmana he estat a Ses Illes, a Mallorca en concret. Val a dir que pel què fa la feina ha estat un viatge complicat, l'any passat un dels principals motors de l'illa, el turisme, no va anar massa bé i la cosa està molt parada a l'expectativa dels resultats d'aquest any. De tota manera, la gent és bastant optimista, ja que sembla que ha de ser un bon any turístic. De fet, es veuen prous cotxes de lloguer nous (l'any passat no n'hi havia masses), hi havia molt ciclistes entrenant (pels que no ho sabeu, durant aquesta època de l'any Mallorca és la meca dels ciclistes del nord, que vénen a entrenar, i fins i tot hi ha empreses dedicades exclusivament a donar serveis a aquest ciclistes, la majoria aficionats).
Pels que no coneiceu Mallorca o heu estat només a les zones que ens sonen a tots (Palmanova, Magalluf, la Platje de Palma) i que són bàsicament com Lloret (amb tots els respectes per Lloret), existeix una altra Mallorca, la de Sineu, Petra, Montuïri,... i tota la zona muntanyosa del nord, la serra de Tramuntana, que per mi, és comparable a Menorca. Aquest viatge, he descobert una nova petita part de l'illa que desconeixia, en concret el poble d'Esporles, que m'ha agradat molt.
Per cert, si heu de viatjar a Mallorca us recomano un lloc per menjar, Es Celler de Petra, pel seu entorn, impressionant, i que podeu veure a la seva web. Per menjar bé i barat bons "pa amb oli" (pa amb tomàquet) i bons "berenars" (esmorzars) de forquilla i ganivet, també us recomano Es Cruce, al creuament de la carretera de Manacor amb la de Petra.
Pel què fa al menú, de primer "Arròs brut" i de segon a triar entre "Frit mallorquí" (o de matança) i "Canonget" (un petit conill fet a la brasa).
No deixeu de visitar un dels territoris dels Païssos Catalans on es parla més el català (molt més que a Barcelona capital, de fet els meus clients de Palma capital més habituals, parlen sempre català).
dilluns, 22 de març del 2010
Viatge a Múrcia
La setmana passada vaig ser a Múrcia, Alacant i Albacete per feina.
Zona curiosa, encara tenen pancartes demanant aigua (per fer les seves promocions immobiliàries) quan en aquests moments els sobre l’aigua. Es veu que després d’aquest hivern, volen que pari de ploure ja que en aquests moments no poden entrar als camps a recollir i tenen por de no poder fer la recol•lecta.
Pel què fa a la feina, la zona està complicada i en algun moment et fa desanimar, tot i que per compensar el darrer dia vam poder fer alguna comanda. Per cert, està ple de promocions amb cartells de “En Venda”.
La pitjor cosa del viatge, és el viatge en si, el fet d’estar fora de casa és el què es fa més dur.
La gran nevada
Més d’una setmana després de la nevada espectacular que va caure el passat dilluns i dimarts 8 i 9 de març, i que va deixar milers de persones a les fosques més d’una setmana en alguns casos, cal reflexionar sobre un parell de coses.
Una, la culpabilitat del govern de torn (i els seus antecessors), està clar que un servei de primera necessitat com és la llum (amb tot el què comporta no tenir-ne, calefacció, en molts casos possibilitat de cuinar, aigua en zones on s’han d’usar bombes per fer-la arribar al consumidor...) ha d’estar garantit, potser no permanentment, però si que en cas de perdre’l, cal exigir recuperar-la amb celeritat, i això inclou “fer creure” a les companyies elèctriques. En aquest cas han estat dues companyies, una de la distribució d’alta tensió com és Red Eléctrica Española (REE), que tot i fallar van reaccionar prou a temps i la distribuïdora de la mitja tensió, FECSA – ENDESA, que ha fallat estrepitosament.
Pel què fa el sistema de distribució de llum a Catalunya i Espanya, tot i que el govern del PSOE ens va vendre que es liberalitzava aquest mercat, que si bé és veritat en la comercialització, no ho és en la distribució, ja que està en unes soles mans, que per a més INRI, es tracta d’una empresa pública passada a mans privades per millorar-ne el servei (sort!!!). El problema de la caiguda de línies de mitja tensió es deu, bàsicament, a la falta de manteniment per part de FECSA – ENDESA, ja que excuses com que les estructures de les torres no estaven pensades per aquest tipus de nevades, primer que no són de rebut (sentir el president d’ENDESA dient que no els surt a compte fer torres més robustes és inacceptable, la llum és un bé de primera necessitat i s’ha de garantir en tots els casos) i a més, és mentida. M’explico, la línia de mitja tensió més nova de la zona, la polèmica línia de les Gavarres, que ha de ser, o hauria de ser com les de la resta de la zona, no ha sofert cap problema, només ha passat en línies velles, en molts casos rovellades, en mal estat.
El problema de la falta d’inversió rau en la manera com s’obliga a fer-la, els governs estan obligats a fer-ho i en línies elèctriques la responsabilitat pública queda diluïda entre diferents governs, i a més o a l’estat espanyol li queda molt lluny la línia o a l’empresa distribuïdora li queda molt lluny el govern català, resultat manteniment deplorable, únicament imputable a les elèctriques.
A més, si ens fixem en la zona de Sant Joan, després de molts anys on quan queia un tro, un llamp o una mica de pluja (ja no parlem de neu), cosa habitual a la zona, ens quedàvem sense llum. Després de fer les inversions corresponents, les línies aguanten perfectament i no ens quedem sense llum.
Pel què fa a la recuperació de la llum, contrasta la situació viscuda a Barcelona fa un parell d’anys, quan van instal•lar generadors per suplir la falta de llum i aquest cop que han trigat moltíssim. És cert que a Barcelona els afectats estaven molt localitzats i que ara es tracta d’àmplies zones, i en molts casos rurals. Tot i això no ha de servir d’excusa ja que a poblacions com Lloret han estat sense llum al centre del poble més de 3 dies.
A més, ara deixa de pagar el rebut del llum del mes de març, per un servei no prestat i a veure què passa.
Un segon tema són les carreteres. No podem tenir llevaneus per quan cau una nevada d’aquestes característiques, hem de tenir les que ens calen per un any normal. També cal reflexionar amb el paper dels ciutadans en casos com aquests. No podem esperar que ens solucionin tots els problemes sense implicar-nos nosaltres. La societat que tenim i amb les dificultats que tenim, no es pot permetre que siguem essers acomodats que necessiten que vetllin per ells, i això, és el què sentin gent atrapada per la nevada als cotxes m’ha semblat. No és de rebut per part nostre, que després d’estar sentint durant 3 o 4 dies que es preparava una nevada a cota zero, ens desplacem per les carreteres (i no arran de mar) sense cadenes i ens queixem de què no treuen la neu de les carreteres, sense tenir consciència que s’han de portar cadenes i això és únicament responsabilitat nostre. El mateix val a dir pels que 3 dies després deien que encara tenien neu davant de casa i que ningú els havia tret. Doncs bé, els que hi estem acostumats la neu de davant de casa ens la traiem just acabada de caure.
Això em fa entendre una mica més que la gent vulgui ser funcionari i no tenir preocupacions, i així ser una societat una mica més anorreada.
I després ens queixarem dels nostres polítics i no farem cap autocrítica.
dimarts, 9 de març del 2010
"L'últim Dickens" de Matthew Pearl
Títol: L'últim Dickens
Autor: Matthew Pearl
Traducció: Núria Parés Sellarés
Editorial: Columna
Pàgines: 494
Nota de l'editorial:
L'últim Dickens
Autor: Matthew Pearl
Col·lecció: Clàssica
« Pearl domina prodigiosament els ambients de misteri i d’intriga »
Un dels misteris més grans de la història de la literatura
Text de contraportada
Boston, 1870. Quan la notícia de la mort sobtada de Charles Dickens arriba a l’oficina de Nova York dels seus editors americans, un dels socis, James Osgood, envia el seu empleat de confiança, Daniel Sand, a esperar l’arribada de la novel·la inacabada de Dickens, El misteri d’Edwin Drood.
Però quan es descobreix el cos sense vida d’en Daniel a prop del moll i no es troba enlloc el manuscrit, en James es veurà abocat a una recerca transatlàntica per trobar la novel·la que creu que salvarà el seu negoci i ajudarà a desemmascarar l’assassí d’en Daniel.
Rebecca Sand, la germana gran d’en Daniel, serà l’escollida per acompanyar James Osgood en aquest viatge cap a Anglaterra ple de perills i intrigues: xarxes de traficants d’opi i escriptors de segona fila, sicaris sàdics i aristòcrates mentiders, i els membres del cercle més íntim de Dickens... Ben aviat, en James i la Rebecca s’adonaran que entendre el final de la novel·la perduda de Dickens és una qüestió de vida o mort i la clau per aturar una ment assassina.
Un llibre que jo no hagués comprat mai, però que he acabat llegint, i tot i que seguiria sense comprar-lo, puc recomanar llegir-lo.
No el compraria mai, per què d'entrada la trama, sobre Charles Dickens (pels que no ho heu deduït del títol) no m'atrau, ni pel personatge, ni pel seu moment històric. No obstant, l'autor aconsegueix crear una atmosfera prou intrigant com per fer-te llegir el llibre prou ràpid (sobretot un cop mort Dickens i on comença pròpiament la part més detectivesca del llibre).
També, crec que retrata molt bé la societat anglesa de l'època, i que, sobretot pels que no hem estat mai a Anglaterra, ens dóna idea de l'origen de molt estereotips anglesos actuals (la pompositat, l'hora del tè...).
A nivell de l'origen de la trama, està bé per a gent aficionada a la lectura, com un servidor, però que no som seguidors de Dickens, conèixer l'història del seu últim llibre, que és si més no curiosa. A més, la primera part del llibre, on narra l'últim viatge de Dickens a Amèrica, ens descobreix quelcom inimaginable avui en dia, les lectures dramatitzades d'un llibre per part del seu autor davnat d'un gran auditori.
Per mi, l'escriptura de l'autor és bastant sobrecarregada (molt anglès no també sobrecarregar d'adjectius les coses?) i en alguns moments feixuga.
Llibre recomanable sobretot a qui sigui seguidor de Dickens i de la novel·la policíaca, però no espereu una novel·la de polis a l'ús.
dilluns, 8 de març del 2010
La gran nevada de molts anys
Avui ha caigut la gran nevada de molts anys, ha col·lapsat gran part de Catalunya (AP-7 tallada, la C-25, trens aturats...). De fet, veure neu als carrers de Barcelona, o a les platjes de la Costa Brava no és gens habitual. A Sant Joan, ha caigut més de mig metre de neu, cosa que jo no recordo en molt temps (probablement des del 1986).
Aquesta nevada, no obstant, a mi m'ha servit per pensar que algunes coses es fan bé, de fet, parlo per la nostra experiència: no ha marxat la llum. Això, no fa més de 6 anys, quan queia un xàfec o tronava, ja ens quedàvem sense llum. Doncs avui, amb una nevada extraordinària no ha estat així i és d'agraïr, ja que sense llum, a part de quedar-te a les fosques, ara, t'impossibilita la vida: no tens calefacció (i estant a 0ºC el fred es nota, i més els tres nens de casa) i no pots cuinar (gairebé tothom tenim vitroceràmica).
Us adjunto una foto feta davant de casa i veureu quin tou de neu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)