Disculpeu la tardança, però entre la Festa Major i el naixement d'en Guiu...
SI!!!! En Guiu ja ha nascut, el dia 11 de setembre, per la Diada (de segur que serà independentista).
Us adjunto una foto feta el dia 13 de setembre, un cop ja a casa mentre dorm.
Us explicaré com ha anat el part:
El dilluns, dia 10 de setembre, vam anar a fer registres a l'hospital de Campdevànol, on ens van dir que la cosa anava molt bé i que tornéssim el dijous 13, per fer un altre registre, tot i que no creien que hi arribèssim, o sigui, que esperaven que la Gemma parís abans. Durant tot el dia va tenir petites contraccions, però res que fes preveure que podia parir. Un cop al llit, als volts de les 12 de la nit, tenia alguna contracció fluixa cada 10 minuts, però vam poder dormir.
Als volts de les dues de la matinada, i després d'anar al lavabo, van tornar les contraccions, ara ja doloroses, però cada 8 minuts. Després de discutir que fèiem vam decidir esperar a que fossin més seguides. Al cap d'una hora aproximadament, i després de tornar a anar al lavabo, va treure una mica de sang i les contraccions, que seguien sent doloroses es van convertir en continues. Ara si, a córrer. Vam trucar els avis per venir a cuidar en Pau i ens vam preparar per marxar.
Ens va baixar el meu pare amb cotxe, a tota llet, per cert, i arribàvem a l'hospital a les 3:50 de la matinada. El meu pare va tornar a Sant Joan ja que ens havíem deixat el carnet de l'embaràs de la Gemma i per portar-lo.
3:55h: entrem als nous boxs d'urgències de l'hospital de Campdevànol i truquen a la llevadora. A davant nostre entra un home gran amb dolors i la infermera i la metgessa es centren amb ell.
4:00h: la Gemma trenca aigües a la camilla d'urgències. Avisem a la metgessa i es comencen a centrar en nosaltres.
4:05h: la Gemma avisa que en Guiu surt! Horror! Ni la metgessa de guàrdia, ni la infermera de guàrdia, ni la infermera de l'ambulància de guàrdia han fet mai un part! I la llevadora...de moment enlloc. Ja som el centre d'atenció d'urgències.
4:06h: truquen a la llevadora per dir-li que espavili, que sinó en Guiu surt solet, li diuen literalment que: "està en fase de expulsión!". Es preparen per l'inevitable, un part a urgéncies. Li diuen a la Gemma que no empenyi, que esperia que arribi la llevadora.
4:13h: arriba la llevadora. Busquen per l'hospital material com: pinces pel cordó umbilical i màquina dels registres (els troben a la sala de registres), focus de calor (una bombeta que tenen a urgències) i els demés s'apanyen amb el que tenen allà.
4:18h arriba la màquina dels registres, tenen temps d'escoltar un parell de minuts els batecs d'en Guiu.
4:21h: comença "l'espectacle". Primera contracció. La llevadora diu a la Gemma que ha d'empènyer amb la panxa no amb el coll, que no en fa res de cridar.
4:24h: la segona. La Gemma empeny una mica millor, però no sembla que progressem.
4:27h: després d'una mica de repòs, arriba la tercera, i és dura. La Gemma millora molt amb les seves empentes i després d'un parell de minuts empenyent, li arribem a veure els cabells a en Guiu. L'hora de la veritat s'acosta.
4:29h: arriba la quarta, i a la fi, la definitiva. La Gemma empeny tant com pot i de seguida apareix el cap d'en Guiu, però no acaba de sortir, tot i que gairebé li veiem l'inici de les orelles. Quan ja han passat un parell de minuts i la Gemma sembla que es rendeix, la llevadora li demana un últim esforç i durant els pocs segons que la Gemma segueix empenyent, aprofita per agafar el cap d'en Guiu i estirar-lo.
4:32h en Guiu ja ha sortit i plora. La tensió s'esvaeix.
Després posen en Guiu sobre la Gemma, l'ajuden a expulsar la placenta i comproven que la Gemma s'ha desgarrat. Haurem de passar pel quiròfan a cosir. Avisen a la instrumentista.
4:45h: arriben els meus pares, quan les dones que acompanyaven l'home d'urgències els diuen que ja ha nascut pensen que els prenen el pèl.
Un cop ens pugen al quiròfan, a mi em deixen entrar i la llevadora comença a cosir a la Gemma. Després d'una primera cosida, la Gemma es belluga molt i ha de parar i avisar el ginecòleg.
El ginecòleg arriba al cap de més de mitja hora (li han dit que ja ha parit i que només haurà de suturar i imagino que a les 5 de matí s'ho prén en calma). Després d'exposar-nos que, o bé la Gemma col·labora i es deixa cosir o bé l'han d'adormir parcialment o total, cosa que seria una llàstima ara que ja ha parit.
La Gemma sembla més tranquila i el deixa fer. Un cop cosida ens envien a l'habitació a tots.
Bé, això és la història del part, que de cap de les maneres havíem imaginat natural, que però, per sort, va ser-ho i a més ràpid.
En Guiu va pesar 3,030kg i va medir 49cm. El dia 12 de setembre (unes 30 hores després del part) ja ens deixen tornar a casa.
A hores d'ara, tant en Guiu com la Gemma estan molt bé.
Ah! i en Pau encantat, només va dient petit - petit i el vol amanyagar.
SI!!!! En Guiu ja ha nascut, el dia 11 de setembre, per la Diada (de segur que serà independentista).
Us adjunto una foto feta el dia 13 de setembre, un cop ja a casa mentre dorm.
Us explicaré com ha anat el part:
El dilluns, dia 10 de setembre, vam anar a fer registres a l'hospital de Campdevànol, on ens van dir que la cosa anava molt bé i que tornéssim el dijous 13, per fer un altre registre, tot i que no creien que hi arribèssim, o sigui, que esperaven que la Gemma parís abans. Durant tot el dia va tenir petites contraccions, però res que fes preveure que podia parir. Un cop al llit, als volts de les 12 de la nit, tenia alguna contracció fluixa cada 10 minuts, però vam poder dormir.
Als volts de les dues de la matinada, i després d'anar al lavabo, van tornar les contraccions, ara ja doloroses, però cada 8 minuts. Després de discutir que fèiem vam decidir esperar a que fossin més seguides. Al cap d'una hora aproximadament, i després de tornar a anar al lavabo, va treure una mica de sang i les contraccions, que seguien sent doloroses es van convertir en continues. Ara si, a córrer. Vam trucar els avis per venir a cuidar en Pau i ens vam preparar per marxar.
Ens va baixar el meu pare amb cotxe, a tota llet, per cert, i arribàvem a l'hospital a les 3:50 de la matinada. El meu pare va tornar a Sant Joan ja que ens havíem deixat el carnet de l'embaràs de la Gemma i per portar-lo.
3:55h: entrem als nous boxs d'urgències de l'hospital de Campdevànol i truquen a la llevadora. A davant nostre entra un home gran amb dolors i la infermera i la metgessa es centren amb ell.
4:00h: la Gemma trenca aigües a la camilla d'urgències. Avisem a la metgessa i es comencen a centrar en nosaltres.
4:05h: la Gemma avisa que en Guiu surt! Horror! Ni la metgessa de guàrdia, ni la infermera de guàrdia, ni la infermera de l'ambulància de guàrdia han fet mai un part! I la llevadora...de moment enlloc. Ja som el centre d'atenció d'urgències.
4:06h: truquen a la llevadora per dir-li que espavili, que sinó en Guiu surt solet, li diuen literalment que: "està en fase de expulsión!". Es preparen per l'inevitable, un part a urgéncies. Li diuen a la Gemma que no empenyi, que esperia que arribi la llevadora.
4:13h: arriba la llevadora. Busquen per l'hospital material com: pinces pel cordó umbilical i màquina dels registres (els troben a la sala de registres), focus de calor (una bombeta que tenen a urgències) i els demés s'apanyen amb el que tenen allà.
4:18h arriba la màquina dels registres, tenen temps d'escoltar un parell de minuts els batecs d'en Guiu.
4:21h: comença "l'espectacle". Primera contracció. La llevadora diu a la Gemma que ha d'empènyer amb la panxa no amb el coll, que no en fa res de cridar.
4:24h: la segona. La Gemma empeny una mica millor, però no sembla que progressem.
4:27h: després d'una mica de repòs, arriba la tercera, i és dura. La Gemma millora molt amb les seves empentes i després d'un parell de minuts empenyent, li arribem a veure els cabells a en Guiu. L'hora de la veritat s'acosta.
4:29h: arriba la quarta, i a la fi, la definitiva. La Gemma empeny tant com pot i de seguida apareix el cap d'en Guiu, però no acaba de sortir, tot i que gairebé li veiem l'inici de les orelles. Quan ja han passat un parell de minuts i la Gemma sembla que es rendeix, la llevadora li demana un últim esforç i durant els pocs segons que la Gemma segueix empenyent, aprofita per agafar el cap d'en Guiu i estirar-lo.
4:32h en Guiu ja ha sortit i plora. La tensió s'esvaeix.
Després posen en Guiu sobre la Gemma, l'ajuden a expulsar la placenta i comproven que la Gemma s'ha desgarrat. Haurem de passar pel quiròfan a cosir. Avisen a la instrumentista.
4:45h: arriben els meus pares, quan les dones que acompanyaven l'home d'urgències els diuen que ja ha nascut pensen que els prenen el pèl.
Un cop ens pugen al quiròfan, a mi em deixen entrar i la llevadora comença a cosir a la Gemma. Després d'una primera cosida, la Gemma es belluga molt i ha de parar i avisar el ginecòleg.
El ginecòleg arriba al cap de més de mitja hora (li han dit que ja ha parit i que només haurà de suturar i imagino que a les 5 de matí s'ho prén en calma). Després d'exposar-nos que, o bé la Gemma col·labora i es deixa cosir o bé l'han d'adormir parcialment o total, cosa que seria una llàstima ara que ja ha parit.
La Gemma sembla més tranquila i el deixa fer. Un cop cosida ens envien a l'habitació a tots.
Bé, això és la història del part, que de cap de les maneres havíem imaginat natural, que però, per sort, va ser-ho i a més ràpid.
En Guiu va pesar 3,030kg i va medir 49cm. El dia 12 de setembre (unes 30 hores després del part) ja ens deixen tornar a casa.
A hores d'ara, tant en Guiu com la Gemma estan molt bé.
Ah! i en Pau encantat, només va dient petit - petit i el vol amanyagar.