divendres, 8 de juny del 2007

Català a Europa i Espanya

Si voleu saber on arrenca la reflexió mireu primer la notícia de Vilaweb.

Sembla extrany, que jo, com a ciutadà de la Unió Europea, em pugui adreçar a les institucions europees en català però un representant meu, un eurodiputat no ho pugui fer. Si mirem però la lletra petita, ens adonarem, que això ens passa per que a l'estat espanyol, incloent el parlament de l'estat espanyol, els ciutadans catalanoparlants som considerats de segona. La famosa constitució espanyola, que diu que el català també és una llengua de l'estat, no ens garanteix l'ús de la nostra llengua en la majoria d'àmbits institucionals espanyols (justícia, policía, hisenda i institucions). Si l'estat espanyol reconegués el català com a llengua pròpia, els nostres diputats al congrés espanyol i els nostres eurodiputats es podrien adreçar en català en els dos àmbits.

Una altra opció seria que l'estat francès, que també té catalanoparlants entre els seus habitants, reconegués el català com a llengua oficial, però si a l'estat espanyol és difícil, a l'estat francès és impossible.

La tercera solució, i jo crec, la definitiva per tenir un reconeixement com cal del nostre idioma, ja no només a nivell institucional, és la independència. Llavors no hauríem de discutir amb ningú com volem parlar i no estaríem obligats a parlar en castellà per imperatiu legal.

Per cert, no us sorprèn trobar entre els signants de la petició l'inefable "Pepe Borrel"?