Demà hi ha missa al cim del Taga, ja farà 50 anys que es fa.
No sé si aniré, em fa gràcia anar-hi amb en Pau.
És una bona data per recordar què vol dir fer muntanya (per a mi la missa és una excusa per trobar-te amb gent que comparteix, almenys, una mateixa afició), i que no és res més que estimar el què ens envolta.
Quan algú està disposat a caminar durant un temps (encara que siguin només 10 minuts) per conèixer un lloc on no s'arriba amb vehicle (motoritzat s'entén), ja entra dins la roda de l'estimació per la natura (encara que només sigui per admirar un paisatge) i, per a mi, per l'estima per un país, en aquest cas Catalunya.
Catalunya, no hi ha dubte, és un país d'excursionistes (només cal fer una escapada a algún dels nostres pics un cap de setmana) i de gent, per tant que estima la natura i el país.
Si tenim un país al que estimem (almenys pel que fa ala paisatge), per que tenim tant poca autoestima pel nostre país? Tenim poca autoestima per la resta de coses que ens fan país, la llengua (qui no canvia d'idioma quan es dirigeix a un inmigrant? ben pocs), la cultura (poca lectura de llibres en català, cada cop menys gent a veure sardanes, dificultats de les colles de gegants, diables, bastoners,...per trobar gent...) i sobretot la identitat, cada cop menys ens creiem que som realment un país.
No defallim, cal seguir lluitant! I com deia l'avi:
"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"
No sé si aniré, em fa gràcia anar-hi amb en Pau.
És una bona data per recordar què vol dir fer muntanya (per a mi la missa és una excusa per trobar-te amb gent que comparteix, almenys, una mateixa afició), i que no és res més que estimar el què ens envolta.
Quan algú està disposat a caminar durant un temps (encara que siguin només 10 minuts) per conèixer un lloc on no s'arriba amb vehicle (motoritzat s'entén), ja entra dins la roda de l'estimació per la natura (encara que només sigui per admirar un paisatge) i, per a mi, per l'estima per un país, en aquest cas Catalunya.
Catalunya, no hi ha dubte, és un país d'excursionistes (només cal fer una escapada a algún dels nostres pics un cap de setmana) i de gent, per tant que estima la natura i el país.
Si tenim un país al que estimem (almenys pel que fa ala paisatge), per que tenim tant poca autoestima pel nostre país? Tenim poca autoestima per la resta de coses que ens fan país, la llengua (qui no canvia d'idioma quan es dirigeix a un inmigrant? ben pocs), la cultura (poca lectura de llibres en català, cada cop menys gent a veure sardanes, dificultats de les colles de gegants, diables, bastoners,...per trobar gent...) i sobretot la identitat, cada cop menys ens creiem que som realment un país.
No defallim, cal seguir lluitant! I com deia l'avi:
"Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada