Aquestes paraules avui no es poden posar en la boca de l'autor d'aquesta frase, avui poc en poden apendre (més aviat sembla que n'haguem après nosaltres de no córrer, de sortir de festa....)
Avui, ens serveixen per il·lustrar la primera derrota espanyola davant nosaltres, els catalans.
S'està jugant el mundial de futbol sala (en la versió organitzada per la Federació Mundial de Futbol Sala, i no aprovada per la FIFA), i Catalunya s'ha imposat per 5 a 3 als nostres veïns espanyols.
Amb resultats com aquest serà difícil que ens deixin jugar, ja que corren els perill de fer el ridícul en més d'un (i de dos) esports.
En un altre ordre de coses, ha aparegut ja un altre corrent dins ERC, Esquerra Independentista. Haurem de mirar com evoluciona tot plegat, però a nivell de partit la cosa es posa interessant. Personalment puc coincidir, segurament, més amb Esquerra Independentista que amb Reagrupament.cat, per proximitat generacional dels impulsors, però sobretot per que no van contra (com el reagrupament contra PSC, tot i que també els tinc ganes), sinó per que aposten clarament per la independència (últimament paraula tabú a ERC).
Una cosa que veig cada cop més clara, però, és la necessitat de fer un pas més per convertir-nos en un partit gran: no podem tenir (com quan pintàvem molt poc) els màxims dirigents del partit fent múltiples papers a l'auca. Hem de demostrar que tenim molta gent preparada (encar que no tots siguin de la mateixa corda) i que realment ens creiem la nostar idea de país i de fer política.
Bé, demà més.
Avui, ens serveixen per il·lustrar la primera derrota espanyola davant nosaltres, els catalans.
S'està jugant el mundial de futbol sala (en la versió organitzada per la Federació Mundial de Futbol Sala, i no aprovada per la FIFA), i Catalunya s'ha imposat per 5 a 3 als nostres veïns espanyols.
Amb resultats com aquest serà difícil que ens deixin jugar, ja que corren els perill de fer el ridícul en més d'un (i de dos) esports.
En un altre ordre de coses, ha aparegut ja un altre corrent dins ERC, Esquerra Independentista. Haurem de mirar com evoluciona tot plegat, però a nivell de partit la cosa es posa interessant. Personalment puc coincidir, segurament, més amb Esquerra Independentista que amb Reagrupament.cat, per proximitat generacional dels impulsors, però sobretot per que no van contra (com el reagrupament contra PSC, tot i que també els tinc ganes), sinó per que aposten clarament per la independència (últimament paraula tabú a ERC).
Una cosa que veig cada cop més clara, però, és la necessitat de fer un pas més per convertir-nos en un partit gran: no podem tenir (com quan pintàvem molt poc) els màxims dirigents del partit fent múltiples papers a l'auca. Hem de demostrar que tenim molta gent preparada (encar que no tots siguin de la mateixa corda) i que realment ens creiem la nostar idea de país i de fer política.
Bé, demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada