Família, futbol i muntanya des de Sant Joan de les Aabadesses, el centre del món
diumenge, 19 de setembre del 2010
Taga 2040 Evo
Avui he anat a fer de control a la cursa del Taga 2040 Evo. Aquesta cursa, que avui complia 11 edicions està organitzada per la UE Sant Joan, de la qual sóc soci i vaig ser-ne part de la seva junta directiva durant 4 anys.
Ja fa anys (diria que 9 o 10) que faig de control i des de fa un parell d'anys ho faig a Coma d'Olla. Aquesta situació del meu control, fa que segueixi una part de la cursa, des de la Collada de Can Camps fins al Puig Estela i, un cop fet el cim, seguint la carena arribar fins a Coma d'Olla.
Avui, a part del cansament, que com sempre és important, he aprofitat molt bé el matí i m'ha servit per veure de prop l'helicòpter dels bombers de prop, de bon matí mentre feia un vol per veure com estava el dia, han fet una volta a sobre meu i han seguit direcció a Vallter. Després ha tornat i ha recollit a un corredor lesionat (res de gravetat, només un turmell doblat), tot i que han baixat a prop meu només els he sentit però no els he vist. També he vist un grup d'isards des de lluny (els he pogut fotografiar tot i que amb la resolució que admet el bloc no es veuen) i un de sol que intentava creuar la línia de cursa i li ha costat 5 o 6 intents (també en tinc fotos).
A més hem anat molt bé avui, sobre les 12:15h ja ens han dit que podiem baixar i hem tornat cap a casa.
La foto és del primer corredor que ha passat quan ja baixaven de Coma d'Olla (pujant anava tercer, a uns 20 metres dels dos primers)i que suposo que ha guanyat.
Felicitar a tothom que ha participat a la cursa (córrer 21km pujant pels Escalers fins Puig Estela, anar fins el Taga i tornar a baixar, és per felicitar), a l'organització (esperem tornar-hi l'any vinent) i jo, a recuperar-me (que marxo tota la setmana).
dimecres, 8 de setembre del 2010
Apadrina un jugador de rugbi, apadrina'm!
Pels que hem seguiu de forma habitual, o em coneixeu de fa temps, sabeu que m'agrada el rugbi, i que durant 3 anys a la facultat,a més, hi vaig jugar. Des de fa uns 9 mesos (abans del nadal passat), vaig entrenar més o menys de forma regular amb el Garrotxa Rugbi Club. Aquest any miraré de fer la temporada amb ells.
Per això us dic que m'apadrineu. Una de les maneres que tenim de pagar-nos les fitxes, arbitratges i despeses vàries és fent socis, tots els jugadors busquem amics i familiars per fer-los socis del club i que així ens apadrinin a cada un de nosaltres i podem cobrir el cost de les fitxes. Fer-nos de padrí, té un cost per tota la temporada de 25€, amb aquesta quota, el soc-padrí té dret a vot dins el club i regalem una samarreta amb l'escut del club.
Com que intentaré poder jugar la temporada, aquest any a segona divisió catalana de la Federació Catalana de Rugby, necessito que m'apadrineu. Els que estiguin disposats a fer-ho, m'ho feu saber i us prometo que estareu al cas dels nostres partits tant a fora com a casa i em podreu venir a veure com jugo, o ja sé qe us agradarà més, com em foten castanyes a tort i a dret.
Apadrineu-me!!!
diumenge, 5 de setembre del 2010
"La reina al palau dels corrents d'aire" de Stieg Larsson
Títol: La reina al palau dels corrents d'aires
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Columna
Pàgines: 847
Nota de l'editorial:
La reina al palau dels corrents d'aire
Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica
« El desenllaç de "Millennium" »
Aquest és el tercer i últim volum de la trilogia de culte que ja ha seduït més de 13 milions de lectors a tot el món.
Text de contraportada
Ens ho podíem esperar: la Lisbeth Salander no és morta, tot i que una bala al cervell fa que la seva vida pengi d’un fil.
Mentre es debat entre la vida i la mort, aïllada dins d’una habitació d’hospital sota vigilància policial perquè encara es mantenen els càrrecs contra ella, haurà de compartir passadís amb el pitjor dels seus enemics: l’Aleksandr Zalaixenko, en Zala.
En Mikael Blomkvist, per la seva banda, està a punt de publicar un altre dels seus temibles articles periodístics que sacsejarà la societat civil sueca, de manera que posarà en dubte la credibilitat del sistema de seguretat i justícia de tot el país.
I serà en Mikael qui desvelarà la perversa connexió que guarden tots aquests estaments amb la nostra apassionant heroïna que, tot i les ferides, aconsegueix fer ús dels seus increïbles dots de hacker per sortir d’una trampa de dimensions inimaginables.
Stieg Larsson signa l’apassionant tercer i últim volum de la trilogia que ha seduït tot el món i que s’ha convertit en un fenomen de culte arreu. No esperis més per saber-ne el desenllaç!
Desenllaç de la trilogia Millenium. Arrencada del llibre molt lenta, fins la pàgina 300 (més o menys) se'm va fer molt pesada, després ja l'he pogut seguir a més ritme. De fet, l'he hagut de deixar durant un mes llarg abans de poder seguir bé amb el llibre, i pel què sé no he estat l'únic.
El llibre molt centrat en els preparatius dels judici a la Lisbeth Salander, en els del llibre d'en Blomkvist, que van molt lligats (gairebé al 100%)i que fins que no entra en joc un nou personatge, la Rosa Figuerola (i tot el seu equip d'investigació) no agafa un altre ritme que fa que t'enganxis a la lectura.
De totes maneres acaba d'una manera molt oberta, deixant possibilitats a nous llibres (com així tenia pensat l'autor), tancant algunes trames (l'afer Zalaixenko, la part del germnastre de la Lisbeth) però deixa oberts altres temes com la publicació del nou monogràfic de Millenium, la relació restablerta entre en Blomkvist i la Salander...
La trilogia està bé, però per sota de les expectatives que m'havia generat tants comentaris positius.
"La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" de Stieg Larsson
Títol: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
Traducció: Albert Vilardell
Editorial: Columna
Pàgines: 766
Nota de l'editorial:
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina
Autor: Stieg Larsson
Col·lecció: Clàssica
« L’esperada segona part del thriller que ja ha atrapat més de 6 milions de lectors. »
Text de contraportada
La jove i extraordinària investigadora privada i hacker Lisabeth Salander es veu sotmesa de cop a una ferotge persecució amb la intenció d’eliminar-la. Mentre el brillant i controvertit periodista Mikael Blomkvist pensa en canvi que ella passa uns dies de vacances, ell és a punt de llançar un número especial de la revista Millennium dedicat a revelar una xarxa de tràfic de prostitutes provinents de països de l’Est d’Europa, en què hi ha implicades diverses persones rellevants de la societat sueca.
Segon llibre de la trilogia Millenium,centrat en l'assassinat d'uns col·laboradors d'en Blomkvist on es troba embolicada la Lisbeth Salander i el seu pare (un espia desertor de l'URSS amb negocis molt foscos i amb protecció del servei secret suec), també serveix per entendre com la Salander arriba a ser qui és i com assoleix els seus coneixements informàtics i d'on neix el seu odi visceral contra els homes que maltracten (tant físicament com mental) a les dones.
L'he devorat sense parar, a un ritme molt viu, val molt la pena, et deixa amb ganes de començar el tercer llibre.
divendres, 3 de setembre del 2010
Estiu 2010, ja en el record
Des de dilluns, tant jo com la Gemma, hem tornat a la rutina habitual de tot l’any i hem deixat enrere 15 de vacances.
Aquest any, com ja en fa uns quants (per ser més exactes 9 anys) hem anat de vacances a Aguatón, pels que no ho sabeu, és el poble del meu sogre, on hi té una casa que ens serveix per passar els estius i que aquest any ha tingut una millora important amb obres incloses que haurien de permetre poder anar-hi a més fora de temporada.
Es tracta d’un poble situat per sobre els 1200 metres, que durant el dia pot fer molta calor (amb sol de muntanya a més, per tant molt calent) i que durant la nit refresca, cosa que et permet dormir de forma molt agradable. A mi, particularment, em va molt bé, ja que es tracta d’un poble petit, amb poca gent, tranquil i que després de tot l’any anant amunt i avall, per grans ciutats, aeroports, polígons, fires... va de conya per poder desconnectar. Aquest any però ha estat més desconnexió de l’habitual, ja que des de fa un parell d’anys hi ha un punt de connexió a Internet, que et serveix de cordó umbilical amb el món real, i aquest any, ha estat els 15 dies de vacances espatllat i per tant sense poder-nos connectar a internet.
La part bona, és que he desconnectat de tot (feina, política, blog, Twitter...) i la part dolenta és que quedes molt despenjat de tot i quan tornes et costa re col•locar-te, tot i que normalment l’agost és època de poc moviment, aquest any no ha estat així i em sembla que m’he perdut unes quantes coses. Per què, ja en parlaré algun altre dia, les televisions espanyoles (que són les que es veuen allà) passen a un altre capítol que no té res a veure amb el meu interès informatiu.
A més, aquest estiu serà per mi, l’estiu sense fotos, ja que em vaig oblidar al marxar, entre altres coses (carregadors de mòbil, llibres...) la càmera de fotos, creu que he arrossegat tot l’estiu.
La tornada a la normalitat (relativa) ha anat acompanyada d’una setmana amb molta feina al despatx, amb acabar de posar al dia casa (comprar després de 15 dies fores), enllestir la tornada a l’escola dels nens, en Pau a P5, en Guiu a P3 a partir del dia 7 i en Berenguer a P1 a la guarderia (heu llegit bé a P1 per problemes d’espai), la nova habitació dels nens i la tornada als entrenaments de rugby, amb el Garrotxa Rugby Club, amb qui intentaré fer la temporada (o aquesta és la meva intenció).
En fi, l’estiu 2010, per molts ja no és més que un record (més o menys proper) i cada dia que passa ens acosta més a l’estiu vinent.
Per cert, encara existeix la cançó de l’estiu? Quina ha estat per vosaltres?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)