Només quatre ratlles per comentar
una mica els darrers successos que han passat a aquest nostre país veí del que
no podem seguir depenent més temps.
Agressió a l’aeroport del Prat:
sense comentaris, una agressió al Prat per parlar en català per part de la
policia, a més les queixes dels diputats catalans, que intenten entregar al
govern civil, no poden ni arribar-hi, la mateixa policia agressora evita que
aquests “subjectes perillosos” puguin arribar a entregar-la.
Garzón: condemna a un jutge
“estrella”, malament quan un jutge es coneix com a estrella. Alegria que
hauríem de sentir els independentistes catalans en la condemna d’aquest
personatge que va dirigir l’operació del 1992 contra el teixit independentista
català, on es van practicar tortures de forma habitual als detinguts, fets
reconeguts fins i tot per Europa, però, ai las, no el condemnen per això sinó
per espiar una colla de xoriços de diners públics, curiosament és el primer
condemnat d’una trama de corrupció de proporcions gegantines.
Camps: pocs dies abans, en Paco
Camps, membre d’aquesta trama de corrupció política és absolt, amb més que
dubtes raonables sobre la seva innocència, de fet és declarat no culpable, tot
i que les converses intervingudes de forma més o menys il·legals deixen clara
la seva implicació.
Ana Pastor, ministra de Foment
d’Espanya: es presenta a Catalunya i reconeix un deute de l’estat espanyol amb
Catalunya en infraestructures superior als 5.000 milions d’euros i diu que no
sap si els podrà pagar. 3 dies després, reclama la inclusió del corredor
central del TGV a la xarxa europea, quan fa escassos 5 mesos Europa el
descartava.
Policia a València: manifestacions
a València d’estudiants queixant-se de la retallada en Ensenyament. Tots hem
vist, tot i l’esforç del govern valencià per què no se sàpiga, les imatges
d’alumnes tapats amb mantes per falta de combustible per a la calefacció. La
policia espanyola respon a la manifestació de nens de 12 a 17 anys amb agressions
salvatges als alumnes, amb detencions i això es repeteix durant 3 dies seguits,
agredint fins i tot diputats.
Aquesta és la seva democràcia.
Cal seguir?
Tenim pressa.