dilluns, 28 de juny del 2010

La sentència de l'estatut


Avui, després de 4 anys el Tribunal Constitucional espanyol ha sentenciat sobre l'estatut de Catalunya. Encara no he llegit ni vist què han dit, excepte que han votat a favor 6 magistrats i 4 en contra.

Suposo, i crec no equivocar-me, que tots els articles susceptibles de ser "perillosos per la unitat d'Espanya" han estat hoo declarats inconstitucionals, i per tant eliminats, o han estat modificats fins a fer-los irreconeixibles. Els articles no tant "perillosos" hauran estat interpretats a la "baixa" i per tant, si ja teníem un mal estatut, que malgrat tot els ciutadans de Catalunya van refermar, ara tenim una llei, que es diu estatut, que és de segona, que altres comunitats tindran més que nosaltres i, que, per mi, té una gran cosa positiva: és el primer pas irrevocable cap a la nostra independència (si ens la mereixem).

Després del què hem hagut d'escoltar-nos i de ser una llei aprobada per àmplia majoria en referèndum, ara 10 senyors, desligitimats al 100% (el que ho discuteixi o no té ni idea de lleis o no vol tenir-ne) diuen que no és vàlid.

Si ens queda una mica de dignitat, ja no com a poble, sinó com a persones que vam anar a votar (a favor o en contra) no podem deixar passar aquest maltracte que ens dispensa l'estat espanyol.

Aquí hi poso persones individuals (els milers que hem assistit a actes i manifestacions pel dret a decididir), entitats cíviques i ajuntaments (implicades en aquestes manifestacions i altres iniciatives com les consultes per la independència) i per acabar partits polítics, amb ERC, CiU (no facin com sempre si us plau, serveixin el futur de la nostra nació i no acabin venent-nos per un plat de llenties, que hauria de ser molt gros i entenc que estaran al nivell que els demananem) i sobretot PSC, no poden fer (com sempre fan) que no ha passat res, vostès van votar a favor d'aquest estatut.

Espero que estiguem, tots, a l'altura del moment històric que vivim, el principi del trencament definitiu amb l'estat espanyol.

Adeu Espanya!

dijous, 17 de juny del 2010

El Mundial de futbol: una alegria i certes sorpreses


El cap de setmana passat va començar el Mundial a Sud-àfrica, el primer d'aquest continent.
Només un parell de comentaris generals: un les vuvuzeles, les trompetes que sonen tots els partits i durant tots els partits, inaguantables. Un altre, el poc futbol que s'està veient. No es que hagi vist massa partits, però el futbol brilla per la seva absència.
L'alegria: us l'haig d'explicar? Suïssa, gran país, gran nivell de vida, xocolata, paisatges, formatges, la guàrdia suïssa i...van cascar a Espanya, la favorita Espanya.
Cada cop veig que hi entenc menys de futbol, porto setmanes dient que Anglaterra pot guanyar el Mundial, i Anglaterra horrorosa, en canvi, porto encara més temps dient que Argentina amb en Maradona d'entrenador és impossible que faci res, tot i tenir en Messi. I dos partits, dues victòries, amb bon joc, en Messi en forma i avui golejada per 4 a 1.
Mirem com segueix aquest mundial, amb poc interés per mi, fins que no poguem jugar-hi nosaltres.