Família, futbol i muntanya des de Sant Joan de les Aabadesses, el centre del món
dijous, 25 de febrer del 2010
28-F, la il·lusió de poder votar
Diumenge 28 de febrer es realitza la segona tanda de votacions del referèndum per la independència de Catalunya. A Sant Joan podrem votar, no gràcies a l'ajuntament socialista, que oficialment s'hi va oposar, però si gràcias a la plataforma Sant Joan decideix.
El fet de poder votar a favor de la independència del teu país, és un orgull i una obligació. Tots i totes els i les que podem votar hem d'estar orgullosos de poder votar, però al mateix temps hem de ser conscients de la nostra obligació d'anar a votar. Estic segur que el diumenge serà una jornada per estar orgullosos del nostre poble (serà una jornada festiva i tranquila) però que em porta el dubte de si serem capaços de movilitzar prou gent. Els mitjans de comunicació no han ajudat prou a difondre aquesta segona jornad de votacions i correm el risc de tenir una participació baixa que faci que els espanyols descalifiquin l'inici del nostre procés cap a la llibertat nacional de Catalunya.
Doncs això, tots els que pogueu votar...
A VOTAR!!!!
(i no us equivoqueu...)
dimecres, 24 de febrer del 2010
Viatge a Canàries
Aquesta setmana sóc a Tenerife, a més, passant per Madrid dimarts. El més xocant és el contrast de temperatures. Si ve dimarts ala matinada (quan vaig marxar) o dilluns, no feia massa fred a Sant Joan, ahir a Madrid, on vaig haver de passar molta estona a fora al carrer, plovent i amb fred, em va donar sensació de rigurós hivern (tot i que no nevava com últimament fa a Madrid), sensació reforçada al veure la "sierra madrileña" nevada des de la capital estant. Al vespre, vol a Tenerife nord, cotxe fins l'hotel i al llit, que des de les 4:45h del matí fins a les 23:00h insulars (0:00h a Sant Joan) ja era hora. Avui, a primera hora surto per treballar amb camisa i jaqueta. De seguida però, ja veig que no vaig bé, gent amb màniga curta (a les 9:00h), amb camisa, molt estiuencs, vaja. He anat tot el dia amb mànigues de camisa i arramangades, a mig dia a 24ºC (quina enveja eh?) i només ara a la tarda ha entrat boira a la zona de La Laguna degut a la humitat. Per cert, el Teide, aquest matí amb neu i fins bastant avall.
Pel què fa a la feina, bon inici, la primera visita, amb comanda important. A partir d'aquí, he tornat a to carde peus a terra. Aquí,que no han sigut mai industrials i han viscut de la construcció (tots sabeu com està el tema) i del turisme (si no ho sabeu, està molt tocat, en part per culpa seva, ja que tenen una infraestructura hotelera molt caduca, amb preus a les zones més turístiques elevats i al nord de l'illa sense excessiu bon temps i al sud passat de voltes amb urbanitzacions a tocar del mar i massificades), els ha dut a una situció bastant límit, estan a punt d'arribar a un 30% d'atur.
Per sort el tarannà canari, molt similar al sudamericà, molt tranquil fa que les visites siguin agradables i la forma de treballar és molt portable, vaja que tot i ser feina és una feina molt més relaxada que habitualment.
De totes maneres, tinc ganes de tornar a casa i veure els meus nens.
diumenge, 14 de febrer del 2010
Vancouver 2010
La nit de divendres a dissabte van començar els jocs olímpics d'hivern del 2010 a Vancouver (Canadà). Aquests jocs han començat malament degut a la mort de l'atleta georgià Nodar Kumaritashvili, participant de la modalitat de Luge.
A part d'això, que entristeix a tots els que ens agraden els esports, a portat ja el primer dia de competició.
Aquest primer dia, he pogut veure dues competicions. Una, un esport que m'agrada seguir i on conec algun dels participants, el salt de trampolí. Ahir va començar el trampolí curt, amb un clar guanyador, el suís Simon Ammann, àlies Harry Potter. Aquest suís, ja és triple campió olímpic i aspira a guanyar també el trampolí llarg. Ammann, en els jocs olímpics del 2002 a Salt Lake City, va guanyar ja els dos trampolins i en l'anterior cita olímpica a Torí, on no va arribar en bona forma, no va poder fer cap medalla. Aquest any, no obstant, ha demostrat que arriba disposat a guanyar-ho tot i en aquest primer concurs, ha fet el millor salt tant a la primera ronda com a la segona (ja ho havi fet a més en les proves clasificatòries)
L'altre prova que he vist, és els 5000 metres de patinatge, és un esport que no segueixo (i on no conec a ningú), que no trobo massa atractiu (per a mi, ho és molt més el patinatge en pista curta o speed track). Aquesta prova l'ha guanyat l'holandès Sven Kramer.
Haurem de seguir aquests 15 dies d'esports d'hivern.
divendres, 12 de febrer del 2010
Villarato o com perdre el temps amb àrbitres dolents
Aquests dies hem vist créixer la teoria del Villarato, per explicar que els àrbitres de futbol, estant afavorint al Barça.
En un principi, venien a justificar, que els títols del Barça es basaven en ajudes arbitrals. Aquesta teoria, que no es pot aguantar per enlloc, sobretot si has vist jugar el Barça i entens una mica de futbol, ja pots deduir que ha guanyat els títols que ha guanyat pel seu bon joc, no pels àrbitres. Com que aquesta teoria formulada així és inaguantable, l’han modificada una mica. Us ho dic de bona font, ja que porto tres dies fullejant l’As i el Marca (és molt més fàcil de trobar aquest dos diaris als bars i hotels d’Espanya que l’Sport o El Mundo Deportivo), i ara diuen: el Villarato fa 5 anys que existeix, des que va guanyar en Villar les darreres eleccions, i diuen que des de llavors ho denuncien, tot i que el Madrid, en aquest perìode ha guanyat 2 lligues. Diuen que és evident que el Barça és el gran beneficiat i ho il•lustren en un partit molt determinat, el Barça – Espanyol de fa dues o tres temporades, quan van empatar al Camp Nou. Escolteu, aquella lliga, la va guanyar el Madrid, per què en Tamudo, va fer el gol de l’empat, després de què en Messi fés un gol amb la mà. Esperpèntic.
El més fotut és que aquí em picat tots, si no hagué fet cas ningú a aquestes collonades, ara ja estaríem parlant d’un altra cosa, però ara, haurem d’esperar a anar al camp del Madrid i guanyar-los, i tornar-hi i guanyar-hi la Champions.
Després, no patiu, ja s’inventaran alguna altra cosa per vendre diaris i sentir-se més bé tot i no jugar a res ni guanyar res.
El més fotut, però es que demostren que no entenen de futbol, ja que qualsevol que vegi un partit de la lliga espanyola, veurà que els àrbitres tenen un nivell molt dolent (bàsicament falta de criteri, ja que un error d’apreciació el pot tenir tothom, però en un mateix partit podem veure faltes similars que cap un costat són vermella directe i que cap a l’altre no són ni falta), i això costarà molt de solucionar.
dijous, 11 de febrer del 2010
De viatge a Galícia
Aquests dies he estat a Galícia per feina, anant amunt i avall d’aquesta plujosa terra i m’ha servit per adonar-me que malament que ens tracta Espanya al que ells en diuen “nacionalitats històriques”, és a dir, els que no ens sentim espanyols (o si més no els que són una mica diferents, almenys pel què fa a la llengua).
Quan et desplaces en cotxe per Galícia, hi us prometo que ho he fet (uns 1200km en tres dies), t’adones, que igual que passa als Països Catalans, aquí per anar de capital a capital, cal pagar peatge, és impossible fer-ho sense pagar i per carreteres decents.
Dormo a Vigo, i visito tant A Coruña, com Lugo i Ourense, i si no ho dic malament, només entre Lugo i Ourense no has de pagar peatge, però per la resta si. Això és comú als Països Catalans, ja que per anar amb cotxe entre capitals, de Barcelona a Girona o Tarragona, entre Tarragona i Castelló, entre València i Alacant o Castelló i entre Girona i Perpinyà, si es vol anar ràpid (i per feina es necessita) és obligatori passar per caixa, nomé hi ha l’excepció Barcelona – Lleida que la A2 permet fer-ho de forma gratuïta. No contemplo el Girona – Lleida per l’eix, ja que no es tracta d’una via ràpida, sinó d’un drama. Al País Basc, no passa tant, ja que només es paga peatge entre Bilbao i Donosti i Pamplona, i per anar de Donosti al País Basc francès. Vitoria – Gasteiz, ciutat molt espanyolitzada, està molt ben tractada i evita els peatges. Fins i tot amb això els bascos ens passen la mà per la cara.
Quan viatges per la resta de l’estat espanyol, els peatges són les excepcions, no la regla. Normalment hi ha vies ràpides que conecten capitals amb un cost zero pel què fa al peatge. Amb això també estem discriminats.
Una altra cosa d’aquests dies, és una manifestació que es va fer dimarts a Vigo, convocada per l’alcalde socialista (governa amb coalició amb el BNG), en “defensa del futur de Vigo”. Us explico, a Galícia hi ha dues caixes, una amb seu al nord (A Coruña) i una altra amb seu al sud, a Vigo. Doncs la Xunta, presidida pel PP, vol que es fusionin (com està passant a tot arreu) i l’alcalde de Vigo, diu que perdran la seu de la caixa, que ha actuat com a motor de Vigo, i que és inacceptable. Al seu torn, el portaveu del PP a l’ajuntament de Vigo i el govern gallec del PP diuen que no és veritat, ja que podrà mantenir la seu a les dues ciutats i que en canvi, el PSOE, de l’alcalde de Vigo, vol que la caixa de Vigo, es fusioni amb una caixa de fora de Galícia i que això si que faria perdre la seu. Al seu torn, el BNG de Vigo (soci del PSOE a l’ajuntament), partit acostumat a manifestar-se, no va a la manifestació, ja que n’és contrari i defensa tesis similars a les del PP, curioses coincidències. A més, com a rerafons, hi ha un recurs d’incostitucionalitat que vol presentar el govern gallec del PP, que ja reclama de fa temps el BNG, en contra el FROB (el fons de rescat bancari) ja que diuen que envaeix competències del govern autonòmic. El què dic curioses postures comunes de gent tant allunyada ideològicament com el PP i el BNG.
Per cert, he escoltat bastant gallec, sobretot a zones rurals (incloc Lugo i Ourense) i, sorpresa, molt ús del gallec a la zona de Vigo, no així a la de A Coruña.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)