Els valors del rugbi

Un post breu, un vídeo de l'informe Robinson, sobre el Vigo Rugby, equip que per primer cop juga a Divisió d'Honor.
Pels que no sabeu massa res de rugbi i penseu que els que juguem som bèsties, destralers i demés, mireu-lo amb atenció, es desprenen molts dels valors que apliquem constanment, sacrifici per l'equip, humilitat, companyonia...
Aquest paio que els entrena, és un All Black (internacional neozelandès) amb 36 caps, que ha jugat en el partit amb més espectadors de l'història del rugbi i acaba entrenant a Vigo (diguem que un dels culs del món pel què fa al rugbi) pel sou d'un treballador mig. L'acompanyen jugadors que treballen de dia i juguen de nit, algún que fa 200km per anar i 200 més per tornar d'entrenar i un altre que ha deixat una feina a una multinacional a Irlanda per tornar a jugar.
Això a petita escala ho fem molts aficionats al rugbi que intentem jugar cada setmana millor, entrenant a hores intempestives, deixant-hi diners de la nostra butxaca, però gaudint d'un esport únic i sobretot dels companys, que sempre ens estiren, ajuden i ens fan seguir.

Garrotxa 15 – Tarragona 5

Primera victòria de l’any contra el Tarragona.

Els Teixons recuperen les seves essències i derroten amb claredat el Tarragona, que arribava a Olot en la part alta de la classificació. No ha estat un partit fàcil, però la serietat, defensa i bon saber dels garrotxins ha fet que no s’hagués de patir per la victòria tot i jugar 20 minuts amb 13 homes i 10 més amb només 14.

El partit jugat sobre un camp molt pesat, moll i enfangat ha començat com els altres tres partits de la temporada, amb el Garrotxa posant pressió dins la 22 de l’equip rival i com la resta de partits després de 10 minuts de bon joc, no han assolit fer cap punt. I també com els altres 3 partits, els visitants, el Tarragona, en la primera arribada a la 22 local ha aprofitat una jugada de davantera per fer el primer assaig del partit, que no han pogut transformar.

Després d’aquest assaig els Teixons han sortit un altre cop al camp amb moltes ganes, concentració i força, tanta, que en una jugada defensiva en Port, que jugava de 15, ha entrat a percutir, en lloc de placar i l’àrbitre l’hi ha mostrat el sin bin, els Teixons es quedaven , amb 14. Just després, en Ferran, en el seu retorn a l’equip titular després de la seva llarga lesió, ha fet un placatge perillós a l’aire a un contrari i ha deixat l’equip amb 13, expulsió rigorosa. Tot i jugar en inferioritat davant 15 jugadors el Garrotxa ha seguit lluitant i en un cop de càstig, prop dels 22 tarragonins, en Pallàs ha aconseguit reduir la diferència a 3 a 5.

Quan el Garrotxa recuperava en Port ha sofert una altra expulsió, també rigorosa de l’Òscar en un placatge retardat que tornava a deixar amb 13 els Teixons. Però la lluita avui era la senya principal dels Teixons i jugant amb 2 homes menys a la línia, gràcies a l’esforç de la davantera ajudant a la línia dels 3 quarts i la consistència en les pilotes altes dels ales garrotxins han mantingut el 3 a 5. Un cop recuperat en Ferran, i jugant 14 contra 15, encara en inferioritat, en Pallàs aprofitant un cop de càstig a uns 30 metres de la línia de marca ha anat superant contraris fins a plantar l’oval en la línia de marca del Tarragona, posant el 8 a 5 al marcador. En Port, ha transformat la marca per arribar al descans 10 a 5 a favor dels Teixons, que han anotat un parcial de 10 a 0 jugant en inferioritat (amb 13 i 14 homes).

La segona part ha començat amb igualtat de forces sobre el camp i els Teixons han seguit dominant el joc i en un jugada de davantera, un Baldó llançat aquesta temporada, ha assolit la segona marca del partit i dels seu caseller de la temporada, per posar el 15 a 5 al marcador.

A partir d’aquí els Teixons, han aprofitat per fer canvis, fent entrar jugadors nous i controlant el joc, sense badar defensivament i dosificant el joc d’atac.

Faltant 10 minuts, els tarragonins han posat pressió a la línia de marca garrotxina, han tingut una sèrie de jugades de davantera, que els Teixons han pogut defensar sense massa complicacions i han aconseguit mantenir la diferència de 15 a 5, que atorgava la primera victòria de la temporada als Teixons i fa que surtin de la cua de la classificació, agafin moral i forces esperant dissabte vinent la visita a Olot del sempre complicat Hospitalet.

Bloc d’una mare despistada

Quan m’estava plantejant fer aquest bloc em vaig plantejar titular-lo “bloc d’una mare despistada”. Ho tenia força clar, massa clar. Però tanta clarividència no deu ser bona... Vaig acabar negant-me aquesta opció: no em donava gaire bona publicitat que diguem.

Però sí nois, sóc despistada i cada cop més. Ves a saber potser són els primers símptomes d’un alzheimer massa proper, o simplement es que el meu cap ja no pot retenir res més... Ves a saber!

Recordo que durant el meu primer embaràs em vaig llegir uns quants llibres sobre embaràs i maternitat (cosa que ja no vaig  fer en cap dels altres embarassos) i en algun d’aquests explicava que durant l’embaràs es redueix el cervell (si,ja sé que dit així no sembla gaire científic que diguem) i les dones ens concentrem només en el fill que portem a dintre. Això fa que tinguem una facilitat increïble per oblidar tot allò que no té a veure amb el nostre fill. En fi, la qüestió és que sempre m’he quedat amb el dubte si recuperàvem la nostra memòria anterior, doncs en tinc seriosos dubtes.

D’acord, assumeixo que sóc despistada, que algun cop he endreçat la cullera al calaix dels mitjons, i els mitjons a dintre el calaix del pa, però encara tinc mala consciència del dia que em vaig descuidar de la festa de carnestoltes de la guarderia d’en Guiu, o el dia que em va passar per alt la seva revisió mèdica. Això amb en Pau no m’havia passat mai a la vida! Em vaig sentir una mare fracassada!

Fa quinze dies que varem anar a Molló Parc http://www.molloparc.com/ . No entraré ara a discutir les excel·lències d’aquest parc al costat de casa, si no, a recordar els “petits” despistaments del dia. Era festiu i feia un dia preciós per lo que varem decidir anar a Molló Parc. Hi havíem anat feia un any però ens havien recomanat una segona visita per les grans millores que havien fet. I sí, varem gaudir d’un dia tardorenc ben assolellat en plena natura i veient i coneixent animals “salvatges”. Varem fer un pícnic al costat del riu i ... varem perdre un pilot de coses. Primer el meu mòbil, el dia a la butxaca de la jaqueta i bé, algun ós bru deu està trucant els seus parents eslovens ara com ara. Segon la jaqueta d’en Guiu, tot i que la vaig poder recuperar després de recular quasi tot el camí i acabar amb la llengua tocant a terra. I tercer la càmera de fotos! Per sort aquesta l’he recuperat aquesta setmana. Ens l’haviem descuidat al bar el Casal de Camprodon on havíem anat a berenar. Quin greu m’hagués sabut perdre més de 200 fotos i el reportatge fotogràfic d’un dia tan esplèndid. Bona gent la del casal http://www.camprodoncomercial.com/CA/374/establiments-associats/bars-9-/bar-el-casal.html

D’acord, tenir tres fills ha augmentat el meu despistament, o pitjor he multiplicat per tres els meus oblits. En fi, esperem no descuidar-nos cap fill enlloc!

Tornem al Molló Parc

Us recomano llegir primer el post “Visita alMolló Parc” del 21 d’abril del 2010.

Després de gairebé un any i mig després amb els nens vam tornar al Molló Parc. En Pau hi havia estat feia uns 4 mesos amb l’escola i teníem ganes de tornar-hi tots junts.

Ja vaig dir en l’anterior post que era una bona manera de passar un matí de diumenge, ho reafirmo. Aquesta vegada però vam anar-hi a mig matí, amb la intenció de dinar allà, al parc.

Hi havia força gent, feia un dia de sol important, però a diferencia de la primera visita que vam fer a inicis de la inauguració del parc, els arbres han crescut i hi ha més zones d’ombra i potser també el sol de tardor (tot i que intens) no és tant calent com el de primavera.

El recorregut ha estat ampliat, vora el riu (tot i que a força alçada), per un corriol fresc fins a la zona on hi ha d’haver el llop (encara no hi és, haurem de tornar-hi, ja que és un animal que personalment m’atrau molt) i els senglars, 3 petits pels que estem acostumats a veure peces de caça importants.

De totes maneres, l’inici, amb la incorporació de forces aus, millora molt el què hi havia. Especial il·lusió veure 3 gamarussos, encara que era de dia i estaven molt moixos, tinc el costum de dir als meus fills “ets un gamarús” i així vaig poder explicar-los què és un gamarús, a part de què són molt atractius d’observar i difícils de veure en llibertat. També ha millorat  el 100% la gàbia dels óssos, tenen més pèl, es mouen més, estan més grassos i el tancat té herba i és molt més agradable.

També especial il·lusió poder veure les marmotes. Destacar que vaig veure la zona dels isards (només n’hi havia un) i dels cérvols (només un altre) una mica més pobre.
Una de les altres gàbies que val molt la pena, és la de Linx, un gat gros diuen, a mi em va semblar més que un gat gros, primer estava sobre un arbre i gairebé no el veiem, però després va baixar (amb pinta de gana i veia les cabres prop) i el vam poder observar de prop. Em va fer gràcia que tingués un tancat amb un pastor elèctric de SOLTER.

Per dinar vam aprofitar les taules prop del riu, que estaven plenes de gent donant el dinar als nens i alguns també dinant. Una darrera pèrdua respecte a la primera visita, el bar, era tancat, no sé si durant l’estiu ha estat tancat però ara el substitueixen unes màquines que per desgràcia nostre només van amb moneda, i no en portàvem. Gosaria demanar una màquina expenedora de canvi si no es pot recuperar el bar, on per exemple fer un cafè.

Torno a insistir, per acabar, amb què és una visita que per passar el matí de diumenge és 100% recomanable.

“L’Arqueòleg” de Martí Gironell

Títol: L’Arqueòleg
Autor: Martí Gironell
Editorial: Columna
Pàgines: 378  
Nota de l'editorial: 

L'arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 

Autor: Martí Gironell 
 Titol Original:UBACH 
Col•lecció: Clàssica [Núm 864 ] 
Núm edició: 7 
Martí Gironell novel·la amb un absorbent pols narratiu l’arriscada aventura a Terra Santa del monjo català que va crear la Bíblia de Montserrat. 

Text de contraportada 

En la seva tercera novel·la, Martí Gironell tracta per segona vegada en clau de ficció un personatge real, en aquest cas el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach, artífex de la Bíblia de Montserrat i del museu de l’Orient Bíblic d’aquest monestir, creat el 1911. En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d’Ubach per terres bíbliques, d’Egipte a l’Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l’obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la història. Un tret distintiu del llibre és l’entretingut accés del lector als grans referents de la cultura religiosa de la mà d’un personatge històric vinculat a un símbol català com Montserrat, el museu bíblic del qual commemora el seu centenari l’any 2011.

Lectura d’una tirada en un vol de Barcelona a Tenerife.
Fluix, ja em va semblar molt fluix (més que aquest) el primer de l’autor, “El pont dels jueus”, aquest que ens ocupa el trobo bo pel què fa a la trama però molt simple i ràpid en esdeveniments, poc treballat, millor dit, treballat però extraient poc suc de la feina feta ja que s’esplaia molt poc en explicacions i descripcions que podien ser molt més aconseguides i llargues.
Em sembla que em costarà tornar a comprar un llibre de l’autor.

Aeroports, avions i casualitats

Avui he viatjat fins a Tenerife per feina i necessito explicar-vos "l'aventura" i les seves casualitats. Primer, he baixat aviat, molt per tenir un vol a les 11:10h, però ja se sap que el trànsit prop de Barcelona a aquelles hores és imprevisible, avui he tribat bon camí, intens des de Granollers fins a l'AP-7 a la C-17, intens de Mollet a la C-58 a l'AP-7 (gens al Papiol) i molt trànsit entrant cap a la ronda litoral per anar a buscar l'aeroport.
Un cop arribat, he anat com sovint al McDonalds, us explicaré per què, esmorzo una hamburguesa amb formatge i una aigua, total de la factura a l'aeroport 2,70€, si, heu sentit bé, 2,70€, i espereu, l'hamburguesa amb formatge val només 1€, es paga més per una aigua que per una hamburguesa! Bé, doncs estava assegut i a la taula del costat s'han assegut gent de Sant Joan, que marxaven de vacances, primera casualitat.
Després ha començat l'odissea dels avions. Havíem d'embarcar a les 10:35h, dncs bé, l'avió venia de Madrid amb retard i hem començat a embarcar vora les 11:10h, un embarcament lent, amb 5 o 6 cadires de rodes, molts nens i quan m'ha tocat, dels primers després dels priority i els nens (fila 16) m'han canviat el seient, vol a primera, collonut! Resulta que el vol anava ple i ens han canviat a les targetes plata a primera (això ha fet més lent l'embarcament). Un cop tots a bord hem hagut d'esperar una horeta a poder moure'ns. Un cop a pista i a punt de sortir ens han informat de problemes tècnics que impedien el vol i que havíem de tornar a la terminal. Un cop parats ens han fet baixar. Per baixar la maleta he hagut d'aixecar-me ràpid, ja que estava a la fila 2 i tenia la maleta a la 6, he estat ràpid i he arribat, però al igual que jo hi havia un home, a la fila 2 que tenia les maletes sobre la 6, les hi he donat jo. A la terminal ens han donat (després de la preceptiva cua) un val de 10€ per dinar i ens han convocat al cap d'una hora (a les 14:30h) per més informació.
A l'hora indicada ens han dit que venia un avió de Palma, que ja estava embarcat i que ens portaria a Tenerife, tot i que les hores no quadraven (ens han dit a les 15:15h l'embarcament) hem contemplat sortir sobre les 16:30h i arribar a les 19:00 hora de Canàries (les 20h a Sant Joan). A la cua, he coincidit amb el mateix home que havia agafat les maletes al baixar i hem començat a xerrar, també viatjava per feina, també l'havien canviat a primera i seia al seient 2C (al passadís) i jo al 2D (a l'altra banda). Un cop hem tornat a embarcar ja no hi ha hagut més sobresalts. Durant el vol poc a dir, m'he llegit sencer el llibre d'en Martí Gironell, "L'arqueòleg" i dir que han repartit una vedella guisada que m'he vist incapaç de tastar. Quan hem arribat, he sigut dels primers a sortir, ja que portava les maletes amb mi i ja m'esperava el representant.
Aquí la segona gran casualitat, ens ha parat un representant amic d'en Manolo (el meu representant) i mentre xerraven li ha dit que esperava un company conegut dels dos, responsable de zona d'una empresa de rodes del sector de ferreteria i que era el meu company de seient, que a més era fill d'Olot!

Allela 25 – Garrotxa 7

Un mal partit dels Teixons i les lesions acaben amb la il·lusió de la primera victòria garrotxina.
Les baixes de durant la setmana, en Suquet i en Ferran, feien que l’equip viatgés a Badalona a jugar amb 4 canvis i sense la possibilitat de tenir un bon fons de banqueta. Això va ser primordial, ja que al minut 10 del partit, d’un partit travat, sense massa opcions, i les poques favorables al Garrotxa, en Menes, en un placatge espectacular va caure lesionat de l’espatlla. Immediatament, en More, també havia de plegar per una contractura al coll. Mal inici. Però aquí no es va acabar tot, sobre el minut 20, en Pep, també demanava el canvi per un trencament al bessó. Amb aquests canvis la línia de tres quarts garrotxina restava molt mermada en efectius i, a més, els jugadors jugaven en llocs no habituals per ells. De totes maneres, sense jugar massa bé, no podent imposar la davantera, la dels del Maresme es va mostrar molt superior a la garrotxina en els rucks on recuperaven moltes pilotes, el Teixons van aconseguir aguantar prou bé, fins que en una jugada de davantera, on van fer que els Teixons acumulessin molts homes en el paquet, l’Alella va obrir a la línia i amb superioritat va aconseguir la marca que posava el 5 a 0. Poc després, en una jugada similar, els maresmencs, repetien tàctica i assolien el 10 a 0. No obstant, abans de la mitja part els Teixons, en un intent de tornar al partit, es van acostar a la línia de marca i l’Alella va aconseguir parar l’atac garrotxí a pocs metres de la línia de marca i recuperar la pilota per donar per acabada la primera part.
La segona part va començar malament, altre cop, pels Teixons, l’Óscar, que ja jugava en una posició no habitual, la de 10, rebia un cop al braç que el deixava mermat en el placatge i en el joc i que acompanyat per la resta de jugadors de línia ubicats en llocs no habituals, va fer que la veterana línia de tres quarts alellenca aprofités aquesta circumstància per trencar amb força pel mig de la línia dels Teixons per assolir 2 assajos consecutius, cap transformat, per posar-se 20 a 0. Amb l’Òscar ja a la banqueta (i amb tots els canvis exhaurits per lesió) els Teixons van intentar tornar al partit i en una bona jugada en Pallàs, va aconseguir un assaig al tancat que ell mateix va transformar, posant un esperançador 20 a 7 al marcador a falta de 10 minuts. Però va durar poc l’alegria, després de forçar una touche a 5 metres de la línia de marca dels Teixons, els de l’Alella van fer una jugada assajada que va deixar un dels seus piliers en carrera contra la línia de tres quarts del Garrotxa que no va poder aturar la forta embranzida del jugador del Maresme que va assolir el definitiu 25 a 7. Encara però, hi va haver temps que després de sortir del mig del camp, els Teixons recuperessin l’oval i el portessin a les portes de la marca, on van poder fer una sèrie de pick and go que gairebé acaben en marca i que no va poder ser ja que en la jugada on la davantera garrotxina entrava dins, els va caure la pilota fent un avant que donava per acabat el partit.
El resum del partit el donaven les cares dels jugadors dels Teixons en acabar, que eren molt llargues, conscients del mal partit jugat, de la poca predisposició a lluitar i de considerar que no havien tingut cap possibilitat de guanyar a un equip que té un nivell similar.
La setmana vinent, partit a casa, contra el Tarragona, esperem un partit dur i que els Teixons amb el suport del seu públic recuperin l’esperit que els caracteritza.

De mi i de la societat 2.0

Fa dies que em dic, d’avui no passa que faig un bloc, però el dia passa i jo continuo sense bloc. I no és que vulgui dir gaire res, no és que esperi que la gent el llegeixi o li importi gaire el què hi escrigui. Però què carai, em fa gràcia! A més, estem en la societat del  2.0, i el no tenir bloc és mig pecat. Per desgràcia, quasi sembla que si no tens bloc no tens opinió, ni personalitat, i si això hi afegeixes que no tens iPad... ai, pobre, ja ets un desgraciat. “I què fas?” diuen... “i estàs al Twitter? Ah, però al Facebook si, oi? I tens WhatsApp?” I intentes dissimular aquella cara de tanoca de no saber de què t’estan parlant, de si et parlen d’un joc d’ordinador o l’últim model del mòbil, i dubtes de si has fet un salt en el temps i has viatjat al futur sense saber-ho... En fi,  que aquí s’acaba la conversa, ets d’un altre planeta. O... reconèixer-m’ho... tinc 34 anys i ja estic desfasada!

I mentre reflexiones en tot això, de què t’ha passat, del què has fet en els darrers cinc anys per haver quedat tan desconnectada de la societat moderna... de sobte, de sobte hi caus, i somrius. Ei, he set mare! I tinc tres nens preciosos! I ara a intentar agafar el tren en aquest món tecnològic que avança massa ràpid...

Visita el somcinc5!

Garrotxa 12 – Cornellà 28

Debut a casa dels Teixons saldat amb derrota.
En el primer partit a casa, on la temporada passada els Teixons s’havien mostrat molt forts, el Garrotxa ha encaixat la segona derrota consecutiva.
El partit, molt imprecís per ambdues parts va començar amb un intercanvi de cops al mig del camp sense clar vencedor fins que als volts del quart d’hora de joc, el Cornellà va imposar la seva veterania per assolir la primera marca que posteriorment va transformar posant el 0 a 7 al marcador. Els jugadors del Garrotxa, conscients de la seva inferioritat en la línia (on acumulen moltes baixes) i degut a la gran tècnica i experiència de la línia rival, van tirar d’esperit i de davantera per de seguida posar pressió al camp rival, plantar-se a la 22 del Cornellà i després d’un seguit de jugades per davantera a la sortida d’una touche, l’Èric va aconseguir fer la primera marca del partit just al costat del banderí de la marca. En Menes va errar per molt poc un xut difícil. Els Teixons retallaven distàncies fins el 5 a 7. Amb la sacada des del mig camp per part del Cornellà, el Garrotxa demostrava que estava dins el partit i que volia explotant la seva superioritat per davantera, però en una cop de càstig en un agrupament, vora els 30 metres va ser aprofitat pel Cornellà per posar el 5 a 10. Els Teixons van seguir jugant fort i de seguida que van treure des del mig camp van recuperar la pilota i van posar pressió al Cornellà, que va cometre un cop de càstig a uns 10 metres de la seva marca. Aquesta situació de joc, assajada en els entrenaments pels jugadors de la Garrotxa, van fer que Pallàs donés l’oval a la mà a l’Èrik que aguantant molt l’embranzida va acumular defenses davant seu i va obrir a la mà a en Baldó que va entrar a la marca dels del Baix Llobregat gairebé sense oposició. Aquest assaig centrat va fer que Menes (molt encertat amb el peu) posés el 12 a 10 amb el que es va arribar a la mitja part.
Només començar la segona part, el Cornellà va disposar d’un cop de càstig a la frontal de la 22 garrotxina, els jugadors dels Teixons no van respectar el 10 metres reglamentaris i el Cornellà va aprofitar el cop de càstig per posar-se altre cop per davant. Aquest cop moral va deixar tocats els garrotxins que poc després van encaixar una marca molt ben treballada pel Cornellà que posava el 12 a 18 al marcador. Els Teixons van intentar tornar-se a posar al partit, però tot i intentar-ho la bona defensa del Cornellà va impedir puntuar als Teixons. Per contra les sortides a la mà dels del Baix Llobregat eren molt perilloses, tant que en una jugada molt ben trenada van estar a punt de fer una marca que se’ls va escapar per un bon placatge d’en Pallàs que va provocar un avant. Però els garrotxins van ser incapaços de sortir de la seva 22 i amb les jugades successives el Cornellà va tornar a anotar, per posar el 12 a 23. Els Teixons van intentar un últim esforç per reduir el desavantatge en el marcador i assolir com a mínim el punt bonus defensiu. Però no era el dia de sort dels garrotxins, en la millor jugada de la línia de tres quarts, en un placatge dur del Cornellà, va recuperar la pilota un centre del Cornellà, amb la defensa garrotxina trencada i tot i que van intentar atrapar el jugador aquest va assolir la marca que donava el punt bonus ofensiu al Cornellà i posava el definitiu 12 a 28.
La setmana vinent, els Teixons es desplacen a Alella el diumenge per intentar assolir la seva primera victòria en lliga davant d’un dels equips dels que estaran en la seva lluita.

Enginyers 27 – Garrotxa 14

Aquest dissabte debut dels Teixons en la temporada de segona catalana amb derrota al camp de la Mar Bella de Barcelona contra el tercer equip dels Enginyers. Una setmana després d’enfrontar-se a Ribes de Freser contra el primer equip dels Enginyers, els Teixons s’han tornat a trobar contra aquests degut a què l’equip del BUC B, primer rival de la temporada va retirar l’equip i es va repescar l’equip dels Enginyers que l’any passat havien baixat a tercera catalana. Davant d’un equip amb 3 o 4 integrants del primer equip (que encara no ha començat la lliga de primera nacional) el Garrotxa ha donat la cara i només ha perdut per algunes errades puntuals. Els primers 25 minuts han estat de clar domini garrotxí, tancant l’equip dels Enginyers dins la seva 22 i pressionant per assolir l’assaig, que ha estat a tocar en una jugada de davantera que ha acabat amb un cop de càstig favorable a Enginyers, que han resistit la pressió i que la que han pogut sortir de la pressió garrotxina han aprofitat una petita errada defensiva dels Teixons i en una jugada pel costat tancat i amb molt bon suport han fet una bona jugada en continuïtat que ha acabat en una marca barcelonina. Només sortir de mig del camp els Teixons han quedat amb 14 pel sin bin de l’Ivan. Aquesta expulsió temporal ha dut el canvi amb l’entrada de l’Eduardo per en Javi. Jugant amb 14 i en la continuïtat del cop de càstig ha arribat el segon assaig barceloní en una altre errada defensiva. En la següent jugada d’atac dels Enginyers l’Eduardo, ha sofert un altre sin bin i jugant amb 13 Enginyers ha aprofitat l’evident avantatge de davantera per fer la tercera marca abans del descans, aquest cop transformada, establint el 17 a 0 amb el que ha acabat la primera part. La segona part ha començat igual que la primera, amb molt bona pressió per part del Garrotxa, també sense resultats i en la primera jugada d’atac d’Enginyers, aquests han fet el seu quart assaig, que els ha comportat el bonus ofensiu. Els Teixons no han abaixat el cap i ràpidament, aprofitant una badada defensiva en un cop de càstig a 15 metres de la línia d’assaig, Suquet en una jugada de murri ha aconseguit fer el primer assaig de la temporada dels Teixons. La transformació d’en Menes ha posat el 22 a 7 al marcador. A partir d’aquí el partit ha estat d’anada i tornada i en una molt bona jugada de tot l’equip que ha portat la Garrotxa fins la 22 rival i en una jugada de davantera fer el segon assaig per part de Javi. En Menes, molt encertat amb el peu, ha posat el 22 a 14. Els Teixons han seguit intentant marcar, per com a mínim buscar el bonus defensiu, però a falta d’un parell de minuts pe final del partit una altre errada garrotxina i en una jugada de possible avant els Enginyers han posat el 27 a 14 definitiu. Bon partit en general del Garrotxa però resolt per petites errades i per la veterania dels Enginyers. La setmana vinent el Garrotxa debuta a casa, el dissabte a les 16h contra el Cornellà, us esperem a donar el vostre suport per assolir la primera victòria de l’any.