Família, futbol i muntanya des de Sant Joan de les Aabadesses, el centre del món
divendres, 6 d’agost del 2010
La feina aquests dies de vacances
Aquests dies de vacances, per molts, no per a tothom, ja que nosaltres (la Gemma i jo) treballem, a la feina s’ha de fer una mica de tot i poc de la teva feina. Ho dic per què estic entrant comandes (cosa que no faig la resta de l’any) i fent el seu seguiment.
Com jo hi ha molta gent dels que treballem aquests dies que fem feina no habitual, es nota per què hi ha moltes més consultes que en altres èpoques de l’any, amb tothom a plena activitat són més que sabudes, més errors i més disculpes de “com que estem de vacances estic fent feina que no és la meva” i les comandes, que en segueixen arribant, són molt més petites, vaja, que són les urgències.
A nivell de facturació, si tots els mesos estan sent bastant justos (alguns de molt dolents, com el passat juliol per exemple), aquest mes amenaça de ser catastròfic. Això fa pensar que no és tant clar el procés de millora de l’economia que algú apunta, i que jo en alguns moments em semblava veure, estigui arribant.
No obstant a nivell català, aquest darrer mes ha estat horrorós per a nosaltres, no sé si ens estem convertint en un país de serveis, cosa perillosa si volem mantenir-nos com un país dels més potents d’Europa, no podem oblidar la força que necessitem que tinguin sectors com el de la indústria per tenir un país competitiu o com el primari (agricultura i ramaderia) si volem tenir un país equilibrat, cuidat i amb gent que s’estimi i implantada al territori. No podem viure només de la força turística de marques com Barcelona, Costa Brava, Costa Daurada o Pirineus, que són molt importants però si només ens centrem en això reduirem el país a un parc temàtic pensat pels turistes i no per a qui ens estimem la nostra terra.
dimarts, 3 d’agost del 2010
La pilota al teulat d'Esquerra
Aquests últims dies hem assistit a diferents crides per tal de poder tenir una candidatura unitària a les eleccions de la tardor. Des d'en Carretero (més o menys interessada) fins a altres veus (no tant interessades) com la Patrica Gabancho.
Sembla que tant Reagrupament com Solidaritat Catalana hi estan a favor, probablement per comptes electorals, ja que sembla que cap d'ells treurà representació, i sembla que altres grups podrien afegir-s'hi.
Qui de moment no ha mogut fitxa ha estat Esquerra, que no sembla molt per la labor. Tot i que les enquestes apunten a una forta baixada de vots, dins un clima, sembla que favorable a l'independentisme, no sembla que Esquerra vulgui entrar en el joc. Coincideixo amb l'Héctor López Bofill, en què Esquerra ha perdut gran part del crèdit independentista que tenia, i a mi em sembla que si no vol jugar a aquest joc, de fer, o si més no intentar, una candidatura conjunta amb tots els independentistes, acabarà de perdre el crèdit restant, ja qe només s'entendria el no intentar-ho com a no voler renunciar a quotes de poder (ja que sens cap dubte hauria de ser el partit referent de la posible coalició).
Jo sóc partidari de que es faci aquesta coalició, permetria ajuntar tot el vot de les opcions independentistes i a més sumaria vots de gent que votaria si hi hagués la opció, que d'una altra manera no anniria a votar. De fet ja ho vaig demanar després de la manifestació del 10 de juliol.
Penso, que de totes maneres, en la següent legislatura no arribarem encara enlloc. El gran moviment independentista ha començat tot just a caminar i tot i que els espanyols ens ho estan posant molt bé i apostaria per un moviment molt més madur i amb opcions de cara al 2014, en les següents eleccions. I les opcions hi seran, per què CiU haurà de fer el pas que el país necessita, que és apostar per la nostra independència, ja que no crec que els quedi cap més opció, i quan ho facin, llavors si que serem majoria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)