Aquest fantàstic país veí, Espanya

Només quatre ratlles per comentar una mica els darrers successos que han passat a aquest nostre país veí del que no podem seguir depenent més temps.

Agressió a l’aeroport del Prat: sense comentaris, una agressió al Prat per parlar en català per part de la policia, a més les queixes dels diputats catalans, que intenten entregar al govern civil, no poden ni arribar-hi, la mateixa policia agressora evita que aquests “subjectes perillosos” puguin arribar a entregar-la.

Garzón: condemna a un jutge “estrella”, malament quan un jutge es coneix com a estrella. Alegria que hauríem de sentir els independentistes catalans en la condemna d’aquest personatge que va dirigir l’operació del 1992 contra el teixit independentista català, on es van practicar tortures de forma habitual als detinguts, fets reconeguts fins i tot per Europa, però, ai las, no el condemnen per això sinó per espiar una colla de xoriços de diners públics, curiosament és el primer condemnat d’una trama de corrupció de proporcions gegantines.

Camps: pocs dies abans, en Paco Camps, membre d’aquesta trama de corrupció política és absolt, amb més que dubtes raonables sobre la seva innocència, de fet és declarat no culpable, tot i que les converses intervingudes de forma més o menys il·legals deixen clara la seva implicació.

Ana Pastor, ministra de Foment d’Espanya: es presenta a Catalunya i reconeix un deute de l’estat espanyol amb Catalunya en infraestructures superior als 5.000 milions d’euros i diu que no sap si els podrà pagar. 3 dies després, reclama la inclusió del corredor central del TGV a la xarxa europea, quan fa escassos 5 mesos Europa el descartava.

Policia a València: manifestacions a València d’estudiants queixant-se de la retallada en Ensenyament. Tots hem vist, tot i l’esforç del govern valencià per què no se sàpiga, les imatges d’alumnes tapats amb mantes per falta de combustible per a la calefacció. La policia espanyola respon a la manifestació de nens de 12 a 17 anys amb agressions salvatges als alumnes, amb detencions i això es repeteix durant 3 dies seguits, agredint fins i tot diputats. 

Aquesta és la seva democràcia.

Cal seguir?              

Tenim pressa.