Resultats desiguals aquest
cap de setmana.
El primer de jugar, com
últimament, era en Guiu, aquests cop debutava a casa contra l’Escola de Futbol
del Ripollès, tot i millorar el joc, el resultat va ser 0 a 5, recordar que
dels 11 jugadors que eren 8 són de l’escoleta i juguen amb prebenjamins (a
aquesta edat es nota molt sobretot físicament). De totes maneres en Guiu,
segons la seva mare va fer un bon partit amb la pilota als peus, però
defensivament encara li falta físic per poder bregar amb nens més grans, va
jugar 2 de les 4 parts, sempre com a defensa.
El segon a jugar va ser en
Pau, a Santa Eugènia de Berga. En teoria es tractava d’un equip similar al
nostre, pel tipus de poble i per què com l’Abadessenc tenen 2 equips
prebenjamins, un amb en Pau i l’altre amb en Guiu. A més portaven una victòria
i un empat, per contra les nostres dues derrotes. Tots teníem clar que era
important poder guanyar per no desmoralitzar més els nens i ells van sortir
molt centrats deixant un 0 a 3 al acabar la primera part. En Pau va ser l’única
part que no va jugar. Va sortir a la segona part de central, fent un partit
discret. A la tercera i quarta part va jugar de mig esquerra, fent millor
partit tot i que amb algun desajustament defensiu. En la tercera part va fer un
gol de murri, quan el porter i un defensa no es van entendre dins l’àrea i ell
va aprofitar els seus dubtes per només haver de tocar la pilota per fer el seu
primer gol de la temporada en partit oficial. A la quarta part, va fer un altre
gol, aquest de mèrit, amb un control amb el pit a sortida de xut del porter que
li va quedar botant a la frontal esquerra de l’àrea i que va creuar per sobre
del porter, buscant el segon pal i fent una bona vaselina. El resultat final va
ser de 0 a 10. Això ens dóna idea que la lliga tindrà 2 o 3 equips (Vic,
Manlleu i segurament OAR) a davant, uns altres equips on som nosaltres,
Torelló, Hostalets i segurament algun altre en un segon grup i després equips
molt més fluixets (si tenim en compte que el Santa Eugènia havia guanyat bé un
partit i empatat l’altre).
L’últim a jugar, ja
diumenge vaig ser jo, en un partit avançat al cap de setmana vinent, a casa
contra el Tarragona. La derrota va ser altre cop important, 12 a 54, però els
entrenadors em van premiar per la bona temporada que porto fent-me jugar de
segon centre tot el partit. Aquest any em trobo millor que l’anterior, llàstima
que els resultats de l’equip no acompanyen. Cada partit que fem em serveix per
reafirmar el meu pensament que el nivell de la segona catalana en dos anys ha
pujat molt i s’està convertint en una lliga molt dura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada