Aquests dies hem vist, sentit o llegit multitud de coses sobre
Ascó, el cementiri nuclear (o magatzem temporal nuclear) i l’autonomia municipal, al meu entendre, però el debat del cementiri és un debat secundari, el primer debat que calia fer (i no s’ha fet) és el de l’energia nuclear.
Debatre si fa falta un cementiri nuclear a Catalunya, és posar la carreta davant dels bous, mentre no sapiguem si volem ser o no ser un territori amb energia nuclear. De fet, encara que tinguem tres reactors actius, i un en desballestament, em sembla que és un debat no tancat a casa nostra. Cal tenir clar si ens fa falta l’energia atòmica o podem canviar el nostre model energètic. Em sembla evident que ningú està disposat a renunciar a la vida que tenim ara, i entre les coses irrenunciables hi ha l’energia, i si no volem renunciar-hi cal canviar el model energètic o seguir usant l’energia nuclear.
Personalment, el contrari que ERC, jo crec que l’energia nuclear és necessària. Ara bé, no com la tenim ara, amb centrals que quan arriben al final de la seva vida útil (pensada en un primer moment) aquesta s’allarga segons les necessitats polítiques ja que cap president de govern està disposat a imposar un nou reactor a ningú, això només fa que convertir les centrals nuclears en focus nuclears de perill. Això, a l’Europa que ens agrada assemblar-nos no passa, les nuclears són potencialment prou perilloses com per no jugar i arriscar-nos allargant aquesta vida útil i no implantant noves centrals més modernes, segures i eficients.
Les alternatives energètiques, com les energies netes (solar o eòlica) no poden compensar el què es deixaria de produir en les centrals nuclears, són inestables en la producció i a més, ni els més antinuclears volen un camp de molins de vent prop de casa. Altres energies netes, com la hidràulica, són residuals i també inestables en la producció. Altres com les tèrmiques (de totes classes) són molt pitjors pel medi ambient (amb les emissions de CO2) que les nuclears.
Partint de la base que crec en un país amb nuclears, o si més no tenim alternativa, ja que en tenim al país, ens obliga a tenir un lloc on emmagatzemar els residus produïts, en aquest moment podríem enviar aquest residus al país veí (Espanya), però quan siguem independents (que ho serem, no us quedi cap dubte), o replantegem el model (difícil) o tindrem nuclears i per tant cementiris nuclears.
Una altra cosa és com s’està portant tot aquest tema (recordem molt a prop d’unes eleccions). Pel què sé, aquesta necessitat de tenir un cementiri fa temps que es sap (des del 2006), però per circumstàncies s’ha accelerat aquest darrers dies, per tant és una decisió que s’ha hagut de prendre a corre-cuita i sense debat per falta de temps, quan fa 4 anys que sabíem que s’havia de prendre, aquí, em badat tots.
Pel què fa a la manera, o el procediment de l’elecció, el jutjo del tot inadequat, als països normals, el que governa i té l’obligació de vetllar per un tema d’estat com és, o ha de ser, la decisió només pot estar a mans del govern, en aquest cas, ens agradi o no, de l’estat espanyol. Però com que tenim un govern que no es capaç de decidir res important i que pugui emprenyar a ningú (això em recorda un altre govern socialista més proper a nosaltres, el del PSOE de Sant Joan), aquesta decisió es vol diluir deixant en mans d’altres. A més, aquesta decisió, que entenc per part del municipi d’Ascó de voler acollir el cementiri, sobretot ara en moments de crisi econòmica i quan es parla d’inversions molt elevades al municipi, a més de llocs de treball en zones rurals sense futur. L’alcalde i els regidors (tant de l’equip de govern com de l’oposició) han votat pensant en el que creuen millor per la seva població.
També, però em sembla molt raonable la posició dels contraris, deixar en mans d’un alcalde i els seus regidors una decisió que no només afecta la seva població, sinó que molts quilometres a la rotonda, a de ser un tema a decidir en altres instàncies més altes, és un tema d’estat. A més, és indiscutible que col•locar un equipament d’aquest tipus a la zona de les comarques de l’Ebre, castiga molt més unes terres ja de per si molt castigades.
La manifestació feta a Ascó el cap de setmana, en part, es parlava d’això del maltractament de les terres de l’Ebre on sempre ens plantegem posar el què no vol ningú a Catalunya i de fet, em sembla que el maltractament d’aquestes terres és evident i que cal canviar-ho. A més per la gent de les terres de l’Ebre que busca alternatives a les nuclears per seguir vivint al lloc on va néixer, com pot ser el turisme rural o l’agricultura, el fet de sortir a tots els diaris per temes nuclears (amb tant mala premsa) els complica molt més les coses.
És un tema molt complicat mentre no fem la reflexió prèvia de la necessitat de l’energia nuclear, i un cop feta, hauríem d’assumir que l’energia és un tema d’estat i que un cop presa un decisió per part de qui la de prendre, l’estat (a mi m’agradaria que l’estat català, no l’espanyol), no hauria de ser una decisió discutible. A més, per part de comarques com les nostres gironines (molt ben tractades pel què fa a instal•lacions problemàtiques) hem de començar a assumir que ens tocaran, en un futur, instal•lacions que no ens agradaran.
