De viatge a Galícia

Aquests dies he estat a Galícia per feina, anant amunt i avall d’aquesta plujosa terra i m’ha servit per adonar-me que malament que ens tracta Espanya al que ells en diuen “nacionalitats històriques”, és a dir, els que no ens sentim espanyols (o si més no els que són una mica diferents, almenys pel què fa a la llengua).

Quan et desplaces en cotxe per Galícia, hi us prometo que ho he fet (uns 1200km en tres dies), t’adones, que igual que passa als Països Catalans, aquí per anar de capital a capital, cal pagar peatge, és impossible fer-ho sense pagar i per carreteres decents.

Dormo a Vigo, i visito tant A Coruña, com Lugo i Ourense, i si no ho dic malament, només entre Lugo i Ourense no has de pagar peatge, però per la resta si. Això és comú als Països Catalans, ja que per anar amb cotxe entre capitals, de Barcelona a Girona o Tarragona, entre Tarragona i Castelló, entre València i Alacant o Castelló i entre Girona i Perpinyà, si es vol anar ràpid (i per feina es necessita) és obligatori passar per caixa, nomé hi ha l’excepció Barcelona – Lleida que la A2 permet fer-ho de forma gratuïta. No contemplo el Girona – Lleida per l’eix, ja que no es tracta d’una via ràpida, sinó d’un drama. Al País Basc, no passa tant, ja que només es paga peatge entre Bilbao i Donosti i Pamplona, i per anar de Donosti al País Basc francès. Vitoria – Gasteiz, ciutat molt espanyolitzada, està molt ben tractada i evita els peatges. Fins i tot amb això els bascos ens passen la mà per la cara.

Quan viatges per la resta de l’estat espanyol, els peatges són les excepcions, no la regla. Normalment hi ha vies ràpides que conecten capitals amb un cost zero pel què fa al peatge. Amb això també estem discriminats.

Una altra cosa d’aquests dies, és una manifestació que es va fer dimarts a Vigo, convocada per l’alcalde socialista (governa amb coalició amb el BNG), en “defensa del futur de Vigo”. Us explico, a Galícia hi ha dues caixes, una amb seu al nord (A Coruña) i una altra amb seu al sud, a Vigo. Doncs la Xunta, presidida pel PP, vol que es fusionin (com està passant a tot arreu) i l’alcalde de Vigo, diu que perdran la seu de la caixa, que ha actuat com a motor de Vigo, i que és inacceptable. Al seu torn, el portaveu del PP a l’ajuntament de Vigo i el govern gallec del PP diuen que no és veritat, ja que podrà mantenir la seu a les dues ciutats i que en canvi, el PSOE, de l’alcalde de Vigo, vol que la caixa de Vigo, es fusioni amb una caixa de fora de Galícia i que això si que faria perdre la seu. Al seu torn, el BNG de Vigo (soci del PSOE a l’ajuntament), partit acostumat a manifestar-se, no va a la manifestació, ja que n’és contrari i defensa tesis similars a les del PP, curioses coincidències. A més, com a rerafons, hi ha un recurs d’incostitucionalitat que vol presentar el govern gallec del PP, que ja reclama de fa temps el BNG, en contra el FROB (el fons de rescat bancari) ja que diuen que envaeix competències del govern autonòmic. El què dic curioses postures comunes de gent tant allunyada ideològicament com el PP i el BNG.

Per cert, he escoltat bastant gallec, sobretot a zones rurals (incloc Lugo i Ourense) i, sorpresa, molt ús del gallec a la zona de Vigo, no així a la de A Coruña.