"La portera d'en Nuñez"

Després de criticar, amb raó, al Madrid per la xifra pagada per en Ronaldo, ara haurem de criticar (també amb raó) el que, sembla fixatge del Barça Ibrahimovic. Pagar 40 milions més variables, parlen de set, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb per un any, em sembla una bestiessa i un fixatge que podria haver fet el personatge del títol, molt famosa a la seva època.

De totes maneres avui s'ha presentat el primer fixatge, en Maxwell, lateral i per mi desconegut, tot i jugar a l'Inter. Alguna cosa deu tenir, i de fet avui he vist un parell de jugades i sembla bo, encara que sempre passen les millors imatges de la seva carrera.

Com a curiositat, aquests dos fixatges, deixen dos, com ja ha dit algú, cadàvers pel camí, dos bons nois, amb ganes de vestir la samarreta del Barça, com són en Felipe Luis i en Villa, ara descartats. Això, crec que si que ho ha fet bé el Barça, tenir alternatives i deixar una operació que el club venedor dilata per guanyar més diners a tota costa. És un senyal pel futur i pels clubs que hagin de negociar amb el Barça. Ara bé, tot i estar-hi d'acord, en el cas del lateral, canviar en Felipe Luis (desconegut) per en Maxwell (ja ho he dit, desconegut), i pel preu que han pagat em sembla bé, però no voler pagar 50 milions per en Villa i pagar-ne 40 més de variables, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb, no em sembla una operació raonable, a no ser que la clau que l'operació sigui treure's de sobre a l'Eto'o al preu qe sigui (fins i tot pagant).

Els trànsfugues de Campdevànol

Després de llegir la carta de l'alcaldessa de Campdevànol, només em queda dir que és impressionant...

Després d'un dictàmen d'una comissió d'experts independents (ja que els partits no es van posar d'acord) es declara, no només trànsfuga al senyor Perearnau, sinó tot l'equip de govern) que la declara trànsfuga, amb totes les lletres i sense dubte, escriu una carta delirant, on no només no reconeix, ni intenta explicar que no és una trànsfuga, sinó que carrega a tort i a dret a qui ha fet complir la llei antitransfuguisme, ERC i en concret en Jaume Bassaganya. En el to de les seves paraules, que valgui a dir és habitual en les files del seu partit, es nota el no voler renunciar a la seva cadira, ja que ser declarat trànsfuga equival a no poder tornar-se a presentar a les eleccions (enteneu per què ni PSOE-PSC ni ICV accepta la resolució?).

El més delirant però, és intentar vincular el president comarcal, en Carles Bassaganya, com a instigador de portar el cas a la comissió antitransfuguisme. Si pregunta a algú d'ERC de la comarca, la indignació pel cas d'en Perearnua era general en els militants del Ripollès, jo el primer.

Un dubte: si ella pensa que és una revenja personal (per part d'ERC, en Jaume i en Carles), pot ser que sigui per que ella (i el PSOE-PSC en general) ho faria?

TAGA 2040 EVO

Avui he anat a fer de control a la cursa del TAGA.

Uns 450 corredors han prés la sortida des de Sant Joan, han enfilat cap a l'estació, i pel camí vell del TAga, cap a Coll d'Art, collada de Can Camps i a partir d'aquí...

Jo he fet de control, a Coma d'Olla i per pujar he deixat el cotxe a Can Camps, pujar des d'aquí, ha estat un esforç important, he seguit el camí dels corredors i no ho desitjo a ningú, haver de pujar pels Escalers (amb zones de grimpada) fins a Puig Estela és esgotador. Jo he arrencat a Can Camps i he pujat en una hora i mitja, ells, els corredors, a aquestes altures portaven ja 5km.

En el pas per Puig Estela hi ha el km 8, per tant "només" tres per mi. He arribat fos, sort que era aviat, passava pel cim a l'hora de la sortida de les dones, les 8:30h. A dalt, ja movimetns frenètics de la gent de l'organització, preparar les veles dels espónsors, l'avituallament (si, heu llegit avituallament a més de 2.000m d'alçada) i el control de pas. Només saludar a algun conegut i he seguit el meu camí fins al collet de Coma d'Olla, tot carenejant. Si pujar pels Escalers i depressa és de bojos, carenejar entre Puig Estela i Coma d'Olla, corrent ratlla la bojeria, és una carena plena de pedres cantelludes i de moolt mal passar. Per sort, aquesta carena es menja un parell de kilometres de bastant bon fer.

Jo al arribar al collet de Coma d'Olla he ben esmorzat i m'he preparat per passar calor, molta calor. He esperat prop d'una hora a què passessin els primers, ja que he arribat a les 9h i fins gairebé les deu no arribaven les primeres dones. Després els primers homes i quan les dones ja tornaven m'he desplaçat cap al camí de tornada fins a un lloc que portava dubtes als corredors. Allà, després de 10 minuts o un quart d'hora, han arribat les dues primeres noies, separades per un parell de minuts i 30 segons més tard la tercera amb el primer home darrera. Al final han arribat primer l'home i darrera les dues noies. Mai havia passat això, es notava que hi havia nivell, sempre arribaven bastants homes i després començaven ha arribar noies.

Allà on era jo, queia un sol espaterrant, de fet he acabat l'aigua una hora i mitja abans de plegar, m'he socarrimat les cames, espatlles i cara. Si està parat era dur, córrer no us ho explico, han passat molts corredors, completament trinxats, arrossegant el peus i suplicant pel següent avituallament que per desgràcia seva era més avall després d'un descens molt i molt técnic i un parell de quilometres.

Quan ha passat l'últim corredor i els que tancaven carrera, he aprofitat per baixar corrent, mentre recolliem les senyals, i comprovar en primera persona la duresa del descens i la seva dificultat, jo que havia fet 9 quilometres menys que ells i havia reposat durant unes tres hores i mitja, he trobat el descens esgotador, dur i per sonats. He acabat de baixar des de l'avituallament de prop Can Maus fins al coll de Can CAmps, on tenia el cotxe, trotant i fent un parell de quilometres més.

Al coll, en Pau i en Guiu feien d'aiguaders pels corredors i estaven, sobretot en Pau, eufòrics per haver participat, en certa forma en la "carrera del Taga".

Per cert, felicitats a tots els qui han participat/participem en les deu edicions de la cursa, i sobretot a l'UE Sant Joan que és qui l'organitza.

Els francesos si que en saben, per desgràcia nostra

Avui, hem estat a Mont-Lluís, a la Catalunya Nord. Hem visitat la seva fortalesa, feta després del tractat dels Pirineus, per l'inombrable Vauban.
M'agradaria destacar unes quantes coses, pel què fa al fet nacional català a la Catalunya Nord, després d'haver vist avui la visita:

- la poca estima que tenen a la seva llengua: després de passar per un forn de pa, que pels que no el coneixeu, el pa de la Catalunya Nord és extraordinari, una senyora gran s'ha adreçat a nosaltres en català, però amb la dona que l'acompanyava i la dependenta sempre en francès.

- el poc que cuiden els turistes germans del sud, nosaltres: a la oficina de turisme, on venen les entrades a la fortalesa, ens han atès en català, però ens han indicat (amb certa vergonya) que la visita només es feia en francès. Per nosaltres no ha suposat cap problema, ja que som capaços d'entendre'l (i així ha estat durant la visita fins que els nens han començat a fer de les seves i ens hem vist obligats a no seguir els comentaris de la guia per tal que no trenquessin res), però hi havia bastants catalans del sud (o del Principat) que voltaven pel poble però cap en la nostra visita.

- el falsajament de la història: com totes les nacions vencedores, i nosaltres no en som, França ha sabut falsejar la história al seu benefici. Avui, sense anar més lluny, la guia ens ha explicat que la línia de fortificascions de Vauban, entre elles el fort de Mont-Lluís, es va fer per evitar els atacs espanyols després del tractat dels Pirineus???? Atacs dels espanyols? Si eren reis de la mateixa familia a banda i banda i que a més els importava tres pitos el territori!!! Tot per dir que eren francesos contra espanyols i no fortificacions aixecades per sofocar les revoltes dels Angelets de la Terra.

- lligat amb això, com pot la UNESCO declarar patrimoni de la humanitat alguna cosa creada per atemorir a la gent? L'any passat la UNESCO va declarar les fortificacions on va intervenir Vauban patrimoni de la humanitat. Si bé és cert qe algú del territori va aixecar la veu en contra, la majoria de gent de la zona hi va estar d'acord, ja que suposa un impuls en el turisme d'una zona molt deixada de banda per part de l'estat francès i que pot suposar un augment en el nivell de vida dels habitants de la zona. L'estat francès, amb tot el seu pes diplomàtic devia moure fitxa i fort pel reconeixement però la pregunta és com la UNESCO, que en la seva definició (la poso en espanyol ja que no hi és en català) es defineix com a una organització que vol portar la pau, pot declarar patrimoni de la humanitat unes fortaleses que van fer just el contrari del què l'organització proclama.

Per acabar, només comentar que mentre feiem la visita ha caigut el diluvi universal, sort que estàvem a cobert.

PS: pels despistats que hi aneu a fer la visita, heu de saber que la fortalesa encara ara està activa, és plena de soldats francesos, només es pot visitar amb guia i sense poder fer fotos a l'interior.

Nou blog de vins

Us faig saber que he creat un nou blog de vins catalans.

Es diu "Vins i vinets" i m'agradaria que vosaltres a qui també agrada un bon vi català m'ajudèssiu a fer un blog úitl pels que disfrutem davant una copa de bon vi.

Espero les vostres aportacions!

Les bogeries del Madrid

Després dels dos primers fixatges del "ser omnipotente", o sigui en Florentino, en Kaká per 65 millions d'euros (per un jugasor que fa dos anys que no fa res) i encara el més increible, d'en Cristiano Ronaldo per 80 milions de lliures (94 milions d'euros), només queda una mica de reflexió:

- com pot un equip, que diuen, té un dèficit de 500 milions d'euros, pagar per dos jugadors gairebé 160 milions d'euros?
- és acceptable pagar aquestes burrades de diners per un jugador? i què han de pensar els milers de seguidors del futbol que no arriben a finals de mes?
- i el què ens importa a la gent del Barça: els servirà per fer un equip per lluitar contra nosaltres o simplement vendran samarretes?

A més, el fixatge d'en Ronaldo, era alguna cosa que esperavem tots, després de veure la final de la Champions, és un personatge que s'escau al club on ha anat a parar. Ja veurem que l'any vinent ens ho passarem molt bé amb en Ronaldo de Crackòvia, només hem de veure la foto que acompanya a l'article, farà bona colla amb en Sergio Ramos i en Guti.

Ah, per cert, sabeu quin serà, diuen, el següent fitxatge del Madrid? en Fernando Alonso per portar l'autocar!

Victòria històrica de l'USAP

Dissabte, després de 54 anys l'USAP va tornar a guanyar la lliga francesa de rugby. La victòria, treballada i clara, sobretot pel joc desplegat la segona part, va ser per 22 a 13 davant de Clermont, que va perdre per desè cop una final de lliga (que s'ho facin mirar, arribar a deu finals i no guanyar mai té tela).
Ja fa temps que segueixo l'USAP, però aquest any especialment, ja que per primer cop he anat a l'Aimé Giral a veure un partit, hi han estat dos, i sempre amb victòries.
Aquest any, realment, a nivell esportiu no podia haver anat més bé triplet del Barça i lliga per l'USAP.

Felicitats campions!!!

L'USAP al 33

Molt bona noticia, faran la final de dissabte de l'USAP en directe al 33, podeu veure la confiamció a la web del club.

No haurem d'anar fins a Prats o Perpinyà per veure-la. Alguna cosa fan bé a TV3.

Passa el temps i passen coses....

Fa molts dies, per no dir mesos que no escric al blog, pels que més em coneixeu, sabeu que en aquest temps estic passant mals moments en la feina, sobretot pel tema de la famosa crisi i pel fet de la restructuració de la meva empresa, de la que em sento en part culpable, segurament sense motiu. També, la més que pesada crisi, ha fet que hagi de passar molt més temps fora de casa per intentar fer millors xifres (i de fet sembla que les meves visites ens fan xifrar una mica més a les zones on vaig), però que ha comportat que no passi tant temps a casa, i veig menys a la Gemma i als nens i també ha fet que m'hagi desconnectat del món polític, per falta de temps i una mica pel desencís personal amb algunes de les coses que han passat... i han estat moltes.

- Personal: 33 anys...uff, com pesen...
- Feina: a part de la restructuració de l'empresa i dels meus viatges, constatar que el mercat s'està arreglant mica a mica, i que encara que els ecspanyols es mantinguin en què tenen un mercat (o volen tenir) un mercat únic, tenen a la realitat un mercat divers i no per culpa, com diuen ells, de les autonomies, sinó pel diferent tarannà de les nacionalitats que hi convivim (malgrat ens pesi a molts).
- Política: uff... moltes coses, massa coses, i no totes bones ni ben fetes, almenys fora de Sant Joan, ja que a Sant Joan estem fent molt bé les coses (al·legacions al POUM per exemple). A nivell nacional també en fem alguna bona, per exemple escollir un bon candidat a les europees. Que ens vagi bé! De tot cor!
- Esports: el millor, sens dubte. El BARÇA, què dir, triplet (el dia del meu 33 aniversari, un dia de tresos), el 2-6 del Bernabeu, el bon joc... ara a esperar seguir jugant igual, o millor, l'any vinent. I l'USAP, espero que s'acosti al Barcça, almenys en la lliga, el dissabte vinent juguem la final a París, contra el Clermont, que ha jugat 9 finals i no n'ha guanyant mai cap (espero que segueixin així), i l'USAP des del 1955 no guanya la lliga massa anys.

Bé, espero no tardar tant a tornar a escriure.

Primer cop que veiem l'USAP

Ahir, vam anar tots 4 a veure l'USAP. Vam passar per Coll d'Ares, on hi havia força neu i va ser un passeig amb cotxe molt maco fins que en Pau es va posar a vomitar. Per sort, ara avisa i no ho omplim tot de vomitat. Després d'un parell d'aturades vam arribar sense més a Perpinyà i amb certes dificultats vam poder arribar al camp.

Vam aparcar a fora, molt a prop de l'estadi, i vam dinar al cotxe amb la pasta que portàvem de casa. Tot i ser un partit de Copa d'Europa (Heineken Cup) i amb un dels màxims favorits al títol, l'Ospreys de Swansea (País de Gal·les), vam poder trobar bones entrades i com que no ens vam moure d'allà vam passar moltes hores per allà al camp. Vam poder comprar a les botigues del camp i passejar per veure l'ambient.

Cal destacar que vam veure entrar els jugadors rivals (que passen per mig de la gent) i els jugadors de l'USAP, que els pots saludar sense problemes. Podeu veure les fotos.

El partit, a més va ser molt bo, a la mitja part guanyàvem 12 a 0, però en un sprint final per part de l'Ospreys (després de perdre 17 a 0) el partit va acabar 17 a 15. Amb aquesta victòria encara és possible que l'USAP passi a quarts, però no depèn només d'ells.

Com a experiència, pels que ens agrada al rugbi, sense dubtar-ho, però pels que no hi entenen res també, és molt bona. El camp és petit, et permet veure molt bé el joc, a més que l'ambient és molt bo, i si et fa un dia bo com ahir, pots passar un molt bon dia amb la familia o els amics.