Avui he anat a fer de control a la cursa del TAGA.
Uns 450 corredors han prés la sortida des de Sant Joan, han enfilat cap a l'estació, i pel camí vell del TAga, cap a Coll d'Art, collada de Can Camps i a partir d'aquí...
Jo he fet de control, a Coma d'Olla i per pujar he deixat el cotxe a Can Camps, pujar des d'aquí, ha estat un esforç important, he seguit el camí dels corredors i no ho desitjo a ningú, haver de pujar pels Escalers (amb zones de grimpada) fins a Puig Estela és esgotador. Jo he arrencat a Can Camps i he pujat en una hora i mitja, ells, els corredors, a aquestes altures portaven ja 5km.
En el pas per Puig Estela hi ha el km 8, per tant "només" tres per mi. He arribat fos, sort que era aviat, passava pel cim a l'hora de la sortida de les dones, les 8:30h. A dalt, ja movimetns frenètics de la gent de l'organització, preparar les veles dels espónsors, l'avituallament (si, heu llegit avituallament a més de 2.000m d'alçada) i el control de pas. Només saludar a algun conegut i he seguit el meu camí fins al collet de Coma d'Olla, tot carenejant. Si pujar pels Escalers i depressa és de bojos, carenejar entre Puig Estela i Coma d'Olla, corrent ratlla la bojeria, és una carena plena de pedres cantelludes i de moolt mal passar. Per sort, aquesta carena es menja un parell de kilometres de bastant bon fer.
Jo al arribar al collet de Coma d'Olla he ben esmorzat i m'he preparat per passar calor, molta calor. He esperat prop d'una hora a què passessin els primers, ja que he arribat a les 9h i fins gairebé les deu no arribaven les primeres dones. Després els primers homes i quan les dones ja tornaven m'he desplaçat cap al camí de tornada fins a un lloc que portava dubtes als corredors. Allà, després de 10 minuts o un quart d'hora, han arribat les dues primeres noies, separades per un parell de minuts i 30 segons més tard la tercera amb el primer home darrera. Al final han arribat primer l'home i darrera les dues noies. Mai havia passat això, es notava que hi havia nivell, sempre arribaven bastants homes i després començaven ha arribar noies.
Allà on era jo, queia un sol espaterrant, de fet he acabat l'aigua una hora i mitja abans de plegar, m'he socarrimat les cames, espatlles i cara. Si està parat era dur, córrer no us ho explico, han passat molts corredors, completament trinxats, arrossegant el peus i suplicant pel següent avituallament que per desgràcia seva era més avall després d'un descens molt i molt técnic i un parell de quilometres.
Quan ha passat l'últim corredor i els que tancaven carrera, he aprofitat per baixar corrent, mentre recolliem les senyals, i comprovar en primera persona la duresa del descens i la seva dificultat, jo que havia fet 9 quilometres menys que ells i havia reposat durant unes tres hores i mitja, he trobat el descens esgotador, dur i per sonats. He acabat de baixar des de l'avituallament de prop Can Maus fins al coll de Can CAmps, on tenia el cotxe, trotant i fent un parell de quilometres més.
Al coll, en Pau i en Guiu feien d'aiguaders pels corredors i estaven, sobretot en Pau, eufòrics per haver participat, en certa forma en la "carrera del Taga".
Per cert, felicitats a tots els qui han participat/participem en les deu edicions de la cursa, i sobretot a l'UE Sant Joan que és qui l'organitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada