Partit de rugby a 15 a Ribes el proper diumenge 25 de setembre

El proper diumenge 25 de setembre, a les 11h, al Camp Municipal de Ribes de Freser es disputarà un partit de rugby a 15, el primer que es disputa en categoria sènior a la comarca del Ripollès. El partit amistós, enfrontarà als equips dels Enginyers (de Barcelona) i el Garrotxa (d’Olot). Aquest partit s’emmarca dins l’stage de pretemporada que realitzen el cap de setmana 24 i 25 de setembre l’equip dels Enginyers a Ribes i Queralbs. Aquest partit comptarà amb la presència dels 3 jugadors de rugby del Ripollès, pel costat dels Enginyers el ribetà Eudald Carbonell i per part del Garrotxa el ribetà Josep Olmos i el santjoaní Carles Martínez. L’equip dels Enginyers, és l’equip de rugby del Club Natació Poble Nou, i estarà de cap de setmana de preparació per l’inici de les seves lligues a Ribes i aprofitarà per rodar els seus jugadors. Els Enginyers compten amb 3 equips sèniors, el primer equip que juga a Anglaterra, a la Super Premiere Greene King del comtat de Hertfordshire, el segon a la primera divisió de l’estat i el tercer que enguany disputarà la tercera Catalana. A més tenen un equip universitari i rugby base. En el primer equip dels Enginyers hi juga el ribetà de naixement Eudald Carbonell, que actualment viu a Barcelona i que juga de mig de melé. El Garrotxa Rugby Club, és l’equip d’Olot, amb integrants de la Garrotxa, la Selva i del Ripollès. Juga actualment a la segona divisió catalana. En el Garrotxa hi juguen en Josep Olmos, fill de Campdevànol i que actualment viu a Ribes i que juga de centre. L’altre integrant ripollès del Garrotxa és Carles Martínez, de Sant Joan i que juga d’ala.

El nou horari de l’escola a Sant Joan

Aquesta setmana, amb la tornada a la normalitat les famílies de Sant Joan ens hem trobat amb un canvi d’horari de l’escola dels nostres fills, fet de forma unilateral per part dels professors amb el beneplàcit de l’ajuntament i del Departament d’Ensenyament. M’explico per què dic que amb el beneplàcit de l’ajuntament i d’ensenyament, ja que en la carta que ens ha fet arribar l’AMPA, s’ometen algunes coses. El calendari escolar es fixa, en el cas de Sant Joan, per part del Consell Escolar. Aquest consell el conformen a parts iguals professors i pares i mares, més un representant de l’ajuntament, la regidora de cultura en aquest cas. Bé, si es fan números, costa molt poc fer-los, els mestres volien plegar a les 16:30h, més aviat, cosa lògica. Per contra els pares, tots volem que pleguin a les 17:00h, cosa també lògica, tots intentem conciliar la vida laboral amb la familiar el millor que sabem però en la majoria de casos tant pare com mare treballen, i fins més tard de les 17h. Així tenim un empat. I qui desempata? Doncs el representant de l’ajuntament. L’AMPA ha omès en la seva carta, que aquest representant, no va votar a favor de mantenir l’horari fins les 17h, com hauria estat lògic. M’explico per què al meu entendre el representant de l’ajuntament hauria d’haver votat a favor dels pares. Doncs senzill, per què representa els pares, que són qui la van votar pel seu càrrec i no representa els professors (alguns de fora) i els pares en la seva gran majoria volien plegar a les 17h. Si la regidora d’ensenyament de Sant Joan no entén això i els pares i mares no ho volem veure, malament anem. La posició de la regidora, dedueixo que va ser presa pensant més amb el seu propi parer que amb el parer de qui representa, ja que ella és del ram i no volia enfrontar-se amb els seus companys professors. Amb la inhibició del seu vot, la decisió va quedar amb empat. Aquest empat l’havia de decantar a un costat o a un altre el/la inspector/a de la zona. Fàcil de deduir que el vot havia de ser per plegar a les 16:30h. Però no contents amb això, més pressió (dedueixo que política) amb l’avís (no diré amenaça) per part del Consell Comarcal, que la mitja hora de més que hi hauria de menjador al migdia, tindria un cost pels pares molt gran, que faria que la quota del menjador pugés de forma considerable. Algú recorda el què van baixar la quota del menjador quan en va passar de plegar a les 12h a les 12:30h? Doncs gairebé res. Amb tots aquests elements sobre la taula, l’AMPA decideix abstenir-se en la votació del calendari (per mi mala elecció) i com que ja tenen el vot majoritari, els professors imposen la seva decisió. Em sembla que si l’AMPA hagués mantingut la seva postura no hagués servit de res ja que la regidora hauria evitat la decisió de mantenir la sortida de l’escola a les 17h. Pregunto, aquesta regidora representa els interessos de qui la van votar (o no)? Crec que no, almenys en aquest cas. Per cert, a part del tema de l’horari, els nens d’educació infantil aquest any no aniran a la piscina en horari escolar (com feia molts anys que es feia) per què els professors així ho han decidit. Crec que hem entrat en un procés imparable i perillós de control de l’escola per part dels professors, tolerat en part pels pares i mares i en gran part per part de l’Ajuntament. Ja s’entreveu una futura eliminació de les colònies. Acabo, curiós que en un reunió de tot el cicle d’infantil, on hi ha els pares dels nens que arriben per primer cop a l’escola, en la reunió no hi hagi el director de l’Institut Escola (que és el què ara som). Suposo que va ser per evitar el previsible merder que hi hauria, actitud de covard, si es pren una decisió s’ha de saber donar la cara. Aviso, el professorat de Sant Joan, ha obert la veda a possibles comentaris i actituds agressius cap a ells, no tant per la decisió de l’horari com per l’actitud xulesca i despectiva per part d’algun membre durant la reunió amb els pares. Jo, fins ara, havia observat coses i actituds que no m’agradaven en algun/a mestre/a, no havia dit res, a partir d’ara no penso guardar-me res.

Vacances a Aguatón

Portem una setmana de vacances a Aguatón, al poble que fa ja 10 anys visito per “culpa” de la Gemma. Aquesta setmana ve marcada per la calor, tot i arribar divendres amb molta calor fins a Mequinensa, vam arribar a Aguatón amb fresqueta i aigua.
A partir de diumenge passat va començar a fer molta calor i fins avui. Durant aquests dies hem tingut la setmana cultural amb moltes activitats, a més de buscar-me activitat extra fent caminades i sortint a córrer per la muntanya. Ens han servit, a més, per destrossar els horaris dels nens, amb una nit de música, una de monòlegs i una altra teatre han fet que anessin a dormir als volts de la mitjanit o passada.
Tot i això, ha estat productiva, hem visitat Tarazona (ciutat amb alguna visita destacable, com la plaça de toros octogonal i voltada de vivendes, la Catedral, on han invertit milers de milions de euros, per exemple) i la molt recomanable visita al Monestir de Veruela, monestir cistercenc, petit en comparació al la majestuositat de Poblet, però amb un claustre acollidor, amb un segon pis curiós i una església molt maca, en el procés del pas del romànic al gòtic.
Encara ens queda una setmana de vacances aquí, que haurem d’aprofitar per fer alguna sortida repetida, com Mora de Rubielos (on hi ha un outlet d’Adidas) o a un rierol prop de Utrillas, amagat i amb unes basses impressionants i fredes, per tornar a casa el proper diumenge i a la rutina el dilluns dia 29.

Nou bloc de feina

Fa uns dies que treabllo amb un nou bloc per la feina. La idea em rondava pel cap fa temps, però és ara últimament que ha pres cos, ja que porto un temps, juntament amb en Roger, company de feina, intentant millorar el posicionament de la web de la feina. Com ja deveu saber, en aquests moments el món del comercial està molt dur i en el sector de la ferreteria estem intentant crear una imatge de marca moderna, activa i propera al món 2.0 per, al final, millorar les vendes.
A la feina gestiono ara per ara, 2 comptes de Twitter, el meu de feina @carlesmsolter, el de l'empresa @soltersoldadura, així com 2 comptes més de Facebook, el meu de la feina i el de l'empresa, a més d'un compte de Linkedin, el meu i el perfil dins aquesta xarxa social de SOLTER.
Enfeinat amb el 2.0. Però em quedava el tema del blog. Un blog de dubtes de soldadura i alguna cosa de marketing i ús de xarxes socials per negocis.
Aquí us el presento es diu "Un comercial en el mundo de la soldadura". Com podeu veure és en castellà, ja que està adreçat al públic client meu i, per desgràcia meva, la majoria viu fora de l'àmbit dels Països Catalans.
Aprofito per reiterar, que quan els catalans ens posem a vendre (o almenys ho intentem) a Espanya ens deixem les idees a casa, fem el cor fort i empassem coses de l'alçada d'un campanar.
Durant aquest 7 anys i mig recordo especialment dos moments, el primer poc abans de lees eleccions espanyoles del 2004, en ple festival anti Carod. Viatjava llavors, amb un company de feina que llavors era militant d'ERC com jo i dinàvem amb un dels representants que teníem a Madrid, d'origen sevillà. Parlant en genèric ens va dir: "Mira que conozco a catalanes de hace tiempo y no conozco a nadie que vote a Ezquerra". M'explico, al sector de la ferreteria i subministre industrial, la majoria de proveïdors som o catalans o vascos. Aquest representant, que feia anys que treballava al sector, la majoria d'empreses que representava eren catalanes i ell es pensava que no coneixia ningú que votés Esquerra, mentre parlava amb dos personatges que no és que votessin Esquerra, sinó que, a més pagavem carnet. Ens va donar la sensació que esperava que la gent d'ERC deviem estar marcats i ser fàcilment reconeixibles (potser per què anàvem encaputxats? portàvem caputxa? un tatuatge a la cara amb "Jo voto ERC?).
L'altre situació, bastant més tensa i desagradable per mi, ja que l'anterior va ser més de riure, la vaig viure fa un parell d'anys a Poneferrada, a la comarca del Bierzo, a Lleó, terra minera. Visitava un client amb un representant d'origen cubà, de dretes, fatxa i una mica curt, ens atenia el fill, d'uns 30 i escaig anys, amb pinta pija i de fatxa, mentre voltava per allà el pare. Un cop acabats de comentar la feina el representant va treure el tema polític. El fill, que era de dretes va començar a dir pestes d'en ZP i de les esquerres en general mentre el representant l'animava. Al mateix temps, el pare bufava dins un despatx proper. Al cap d'una estona el pare no es va poder estar callat i va retreure-li al fill el què deia de les esquerres i es van començar a discutir cridant. Jo, de seguida vaig intuir, que allà on erem, el avis del noi, havien estat esquerranosos durant la Guerra Civil i represaliats porteriorment i el pare ho havia patit. El fill, probablement no ho sabia o no ho volia saber. Jo intentava treure'ls de la conversa i sortir de la botiga, mentre el representant, burro ell, anava atiant la discusió amb comentaris fatxes que encenien més el fill per defensar-se i al mateix temps encenien el pare a contratacar. Per sort el més llest de tots va ser el pare que va marxar i vam poder sortir ilesos de la comtesa.
Fets com aquests, m'han demostrat, que Espanya és un país on no ens entenen als catalans i on més de la meitat de la població encara està d'acord amb les tesis franquistes i no està disposada a acceptar ni les diferències (catalanes per exemple) ni les idees progressistes.

Un altre aspecte

Després de comprovar de viva veu per part de la meva dona, la Gemma i el meu cunyat Pere que no agradava el nou aspecte... ara diran el mateix? Són les 3 feres de casa, d'esquerra a dreta en Guiu, en Pau i en Berenguer.
Què us sembla?

Nou aspecte del bloc

Avui he fet un canvi a l'aspecte del bloc. No ho sé, m'agrada però... Què n'opineu?

De polítics desconnectats de la realitat

Avui no em puc estar de comentar la dimissió de Paco Camps (li dic Paco per poder dir: "S'ha matao Paco"). Sorprén el què ha trigat, la sortida (si no anava dopat amb una substància legal o il·legal no m'explico part de la roda de premsa de dimissió), les reaccions del seus i alguna dels que no són els seus. Estava cantat que estaria imputat, doncs el PP el presenta a les eleccions, i el més fort, les guanya. Probablement l'alternativa lógica el PSOE, no és alternativa i la nova opció Compromís o IU, que van atraure molts votants,no són una alternativa per la gran gruix de la gent. La roda de premsa d'ahir, va ser delirant, amb censura a la premsa (fins i tot a Las Provincias, panflet de l'extrema dreta valenciana i per inclusió, del PP), com d'altra banda em diuen que és constant,i mostrant-se com un màrtir. Les reaccions que més m'han sorprès han estat la d'en Jauregui, desitjant-li sort a nivell personal i la dels seus (com l'Albertito Fernàndez) dient que ha deixat el llistó molt alt, quins collons!!!
Fantàstic el seguiment ahir via Twitter amb el hashtag #campsxoriço, us recomano, ahir m'ho vaig passar bomba seguint-la, a @valencianna.
A nivell del Ripollès, el nou Consell Comarcal va aprovar els sous dels seus integrants. El president, Miquel Rovira, de Unió, si dels de CiU, es va apujar el sou respecte l'anterior president un 38%. Heu llegit bé, si un 38%. L'excusa cobrar el mateix que cobrava en la seva anterior feina. Jo, que sempre he defensat, i defensaré, que la política ha de ser pagada (sobretot la munnicipal i de pobles petits i mitjans) crec que s'han passat, el sou és de 49.500€ anuals i 14 pagues de 3.535€. Un sou molt per damunt de la mitjana i que per mi és exagerat, si aquest senyor cobrava això a la seva antiga feina, em sembla molt bé, però hauria de tenir un sou al Consell Comarcal més d'acord amb els temps que corren (per cert, si cobrava això a l'Hospital de Campdevànol, no m'extranya que no els surtin els números ni a la nostra sanitat). Tampoc em sembla de rebut que els consellers cobrin 250€ per assistència al ple, és no molt, moltíssim pel què s'hi fa. Vull afegir una estirada d'orelles al meu amic Carles Bassaganya (que en part n'és responsable) com a president comarcal d'ERC, no ens podem abstenir en l'aprovació d'aquests sous.

Carles, l’amic polític i compromès amb el país

Aquesta setmana en Carles Bassaganya ha renunciat a ser el nou Secretari d’Organització d’ERC dins la candidatura de l’Oriol Junqueras.
Seguirà sent militant i el president comarcal d’ERC al Ripollès, però renuncia a invertir més hores del seu temps en un projecte en el què creu per la família, l’Helena, en Miró i l’Elna.
Felicitats per la decisió!
Personalment penso que a ERC li aniria bé que ell seguís, ja que ha demostrat la seva vàlua, el seu compromís amb el país i les ganes de treballar, a més té un bagatge important i contrastat.
Va començar en la política sent alcalde de Sant Joan, el nostre poble. Vaig tenir la sort, a més de compartir 6 anys de regidor sent ell alcalde i no hi ha dubte que va ser un alcalde que va fer coses, moltes coses (per això aixeca les passions que aixeca a Sant Joan), moltes de bé i algunes de malament, però sempre mirant de fer un poble millor i amb futur. Per això durant els gairebé 8 anys del seu mandat Sant Joan en va posar al mapa de Catalunya sent innovador en molts camps (serveis socials, noves tecnologies...) i deixant embastat un projecte de poble que, ara uns 5 anys després de deixar l’alcaldia no existeix (ni s’ha substituït, ara no tenim projecte de poble, ara tapem forats sense solta ni volta).
Després va fer un salt important a la política nacional, la Direcció General d’Administració Local, lligada a la política municipal. Va administrar bé aquesta responsabilitat i va saber actuar amb sentit de país (i no de partit com era i és habitual en aquest càrrec), i Sant Joan va ser més ben tractat que mai ho ha estat o ho estarà (per més que el PSOE de Sant Joan s’entesti a dir que no va fer res per Sant Joan).
Ara, un cop fora del govern de la Generalitat ha estat el Secretari d’Organització del partit, càrrec que no renovarà. En aquest càrrec ha ordenat el territori amb el coneixement que li ha portat l’estada a la direcció general i ha preparat de manera innovadora el pròxim congrés d’ERC.
Això, pels que el tractem, sabem que li ha robat moltes hores de la seva família i amics, i ara vol recuperar temps, a més s’ho mereix, sense cap dubte.
Haureu pogut comprovar, els que no em coneixeu que li tinc certa simpatia, som amics de sempre, des de l’escola, hem compartit moltes coses, alegries (com quan va ser alcalde per primer cop), penes (mals resultats en eleccions), emprenyades (picabaralles amb l’oposició a Sant Joan) i bons àpats (dels millors de la meva vida amb ell i l’Helena).
Ara, Carles, espero poder compartir encara més temps amb tu, i amb els teus, i que no hagis de córrer sempre, sobretot com ara últimament.
I sort en la nova etapa que comences!

Gairebé a un any del 10J

A gairebé un any del 10J, la manifestació més gran del nostre país reclamant fer un pas més,avui hem tingut una noticia trista pel país, CiU i PP han pactat els pressupostos i s'albira un pacte estable de legislatura.
En Mas, en qüestió de sis mesos, ha passat de parlar de pacte fiscal (ens pensavem que volia dir concert econòmic i devia voler dir seguir deixer-nos esquilmant) a pactar amb qui no respecte ni el nostre país, ni les nostres costums, ni la nostra llengua, el PP. El mateix PP del recurs de l'estatut, que atia l'anticatalanisme, que va contra la nostra llengua, que prohibeix TV3 al País Valencià i que si pogués esborraria tot el què sona a català.
Demà, dia 9 de juliol, hi ha convocada una manifestació a Barcelona per reclamar la independència, aquest cop hi anirà gent, però no tanta, penso que ha estat mal plantejada, molt plantejada a última hora i sense un convocant clar i transversal com era Òmnium. De fet, demà nosaltres no podem anar-hi.
Una altra cosa del què em sap greu és la diferència de criteris alhora de valorar les accions dels partits polítics. La guerra mediàtica contra Esquerra per fer president en Montilla (una mala decisió, és cert) qe va fer que molta gent es posés en contra d'ERC ara no hi és ni hi serà quan CiU es posa de genolls al PP (no és espanyola l'Alicia & Co que el PSC-PSOE?) i em penso que encara és més mala decisió. De fet CiU està carregant-se part de la construcció nacional feta per Esquerra desdel govern i ara un pas més, la política exterior.
No tenim remei, sóm un país de masoques.
Només ens queda una sortida: INDEPENDÈNCIA.

Pensaments varis

Es presenta un dissabte complert, deixem els nens amb els avis i anem a comprar, de rebaixes, amb 5 a casa i treballant de comercial hem de mirar molt per l'economia familiar.
Porto uns dies anant a còrrer, amb els de rugby i pel meu compte, preparem la temporada vinent. Per cert, algú sap si els de l'aigua de Ribes donen aiga per activitats? Fem un torneig, el del Tura i ens fa falta aigua. Ja informaré de l'inici de temporada.
A Sant Joan ja hi ha nou ajuntament i cartipàs. Continuitat en noms, i em sembla que en fets, males noticies per Sant Joan. ERC haurà d'espavilar, podem ser constructius, però s'haurà de ressaltar que el PSOE no té projecte de poble, que tot el què fan és curt-terminisme.
ERC, què hem de dir, de moment sembla que l'Oriol Junqueras treballa bé i farà un bon equip, però serà interessant veure què decidim entre tots al congrés i com encarem el futur, depèn de què s'acordi ERC pot seguir baixant o remuntar (i mantenir o perdre almenys un militant). M'agradaria que en Carles Bassaganya seguís sent rellevant a ERC, ja veurem. Per cert, en Bonet que es postula per ser president d'ERC (s'ha escoltat? defensa el què ens ha enfonsat) m'ha demanat ser amic al Facebook (curiós no?).
Ah, ajudeu-me a fer els 100 followers al Twitter, en falten només 2!