A gairebé un any del 10J, la manifestació més gran del nostre país reclamant fer un pas més,avui hem tingut una noticia trista pel país, CiU i PP han pactat els pressupostos i s'albira un pacte estable de legislatura.
En Mas, en qüestió de sis mesos, ha passat de parlar de pacte fiscal (ens pensavem que volia dir concert econòmic i devia voler dir seguir deixer-nos esquilmant) a pactar amb qui no respecte ni el nostre país, ni les nostres costums, ni la nostra llengua, el PP. El mateix PP del recurs de l'estatut, que atia l'anticatalanisme, que va contra la nostra llengua, que prohibeix TV3 al País Valencià i que si pogués esborraria tot el què sona a català.
Demà, dia 9 de juliol, hi ha convocada una manifestació a Barcelona per reclamar la independència, aquest cop hi anirà gent, però no tanta, penso que ha estat mal plantejada, molt plantejada a última hora i sense un convocant clar i transversal com era Òmnium. De fet, demà nosaltres no podem anar-hi.
Una altra cosa del què em sap greu és la diferència de criteris alhora de valorar les accions dels partits polítics. La guerra mediàtica contra Esquerra per fer president en Montilla (una mala decisió, és cert) qe va fer que molta gent es posés en contra d'ERC ara no hi és ni hi serà quan CiU es posa de genolls al PP (no és espanyola l'Alicia & Co que el PSC-PSOE?) i em penso que encara és més mala decisió. De fet CiU està carregant-se part de la construcció nacional feta per Esquerra desdel govern i ara un pas més, la política exterior.
No tenim remei, sóm un país de masoques.
Només ens queda una sortida: INDEPENDÈNCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada