Seguirà sent militant i el president comarcal d’ERC al Ripollès, però renuncia a invertir més hores del seu temps en un projecte en el què creu per la família, l’Helena, en Miró i l’Elna.
Felicitats per la decisió!
Personalment penso que a ERC li aniria bé que ell seguís, ja que ha demostrat la seva vàlua, el seu compromís amb el país i les ganes de treballar, a més té un bagatge important i contrastat.
Va començar en la política sent alcalde de Sant Joan, el nostre poble. Vaig tenir la sort, a més de compartir 6 anys de regidor sent ell alcalde i no hi ha dubte que va ser un alcalde que va fer coses, moltes coses (per això aixeca les passions que aixeca a Sant Joan), moltes de bé i algunes de malament, però sempre mirant de fer un poble millor i amb futur. Per això durant els gairebé 8 anys del seu mandat Sant Joan en va posar al mapa de Catalunya sent innovador en molts camps (serveis socials, noves tecnologies...) i deixant embastat un projecte de poble que, ara uns 5 anys després de deixar l’alcaldia no existeix (ni s’ha substituït, ara no tenim projecte de poble, ara tapem forats sense solta ni volta).
Després va fer un salt important a la política nacional, la Direcció General d’Administració Local, lligada a la política municipal. Va administrar bé aquesta responsabilitat i va saber actuar amb sentit de país (i no de partit com era i és habitual en aquest càrrec), i Sant Joan va ser més ben tractat que mai ho ha estat o ho estarà (per més que el PSOE de Sant Joan s’entesti a dir que no va fer res per Sant Joan).
Ara, un cop fora del govern de la Generalitat ha estat el Secretari d’Organització del partit, càrrec que no renovarà. En aquest càrrec ha ordenat el territori amb el coneixement que li ha portat l’estada a la direcció general i ha preparat de manera innovadora el pròxim congrés d’ERC.
Això, pels que el tractem, sabem que li ha robat moltes hores de la seva família i amics, i ara vol recuperar temps, a més s’ho mereix, sense cap dubte.
Haureu pogut comprovar, els que no em coneixeu que li tinc certa simpatia, som amics de sempre, des de l’escola, hem compartit moltes coses, alegries (com quan va ser alcalde per primer cop), penes (mals resultats en eleccions), emprenyades (picabaralles amb l’oposició a Sant Joan) i bons àpats (dels millors de la meva vida amb ell i l’Helena).
Ara, Carles, espero poder compartir encara més temps amb tu, i amb els teus, i que no hagis de córrer sempre, sobretot com ara últimament.
I sort en la nova etapa que comences!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada