Vacances a Aguatón

Portem una setmana de vacances a Aguatón, al poble que fa ja 10 anys visito per “culpa” de la Gemma. Aquesta setmana ve marcada per la calor, tot i arribar divendres amb molta calor fins a Mequinensa, vam arribar a Aguatón amb fresqueta i aigua.
A partir de diumenge passat va començar a fer molta calor i fins avui. Durant aquests dies hem tingut la setmana cultural amb moltes activitats, a més de buscar-me activitat extra fent caminades i sortint a córrer per la muntanya. Ens han servit, a més, per destrossar els horaris dels nens, amb una nit de música, una de monòlegs i una altra teatre han fet que anessin a dormir als volts de la mitjanit o passada.
Tot i això, ha estat productiva, hem visitat Tarazona (ciutat amb alguna visita destacable, com la plaça de toros octogonal i voltada de vivendes, la Catedral, on han invertit milers de milions de euros, per exemple) i la molt recomanable visita al Monestir de Veruela, monestir cistercenc, petit en comparació al la majestuositat de Poblet, però amb un claustre acollidor, amb un segon pis curiós i una església molt maca, en el procés del pas del romànic al gòtic.
Encara ens queda una setmana de vacances aquí, que haurem d’aprofitar per fer alguna sortida repetida, com Mora de Rubielos (on hi ha un outlet d’Adidas) o a un rierol prop de Utrillas, amagat i amb unes basses impressionants i fredes, per tornar a casa el proper diumenge i a la rutina el dilluns dia 29.

Nou bloc de feina

Fa uns dies que treabllo amb un nou bloc per la feina. La idea em rondava pel cap fa temps, però és ara últimament que ha pres cos, ja que porto un temps, juntament amb en Roger, company de feina, intentant millorar el posicionament de la web de la feina. Com ja deveu saber, en aquests moments el món del comercial està molt dur i en el sector de la ferreteria estem intentant crear una imatge de marca moderna, activa i propera al món 2.0 per, al final, millorar les vendes.
A la feina gestiono ara per ara, 2 comptes de Twitter, el meu de feina @carlesmsolter, el de l'empresa @soltersoldadura, així com 2 comptes més de Facebook, el meu de la feina i el de l'empresa, a més d'un compte de Linkedin, el meu i el perfil dins aquesta xarxa social de SOLTER.
Enfeinat amb el 2.0. Però em quedava el tema del blog. Un blog de dubtes de soldadura i alguna cosa de marketing i ús de xarxes socials per negocis.
Aquí us el presento es diu "Un comercial en el mundo de la soldadura". Com podeu veure és en castellà, ja que està adreçat al públic client meu i, per desgràcia meva, la majoria viu fora de l'àmbit dels Països Catalans.
Aprofito per reiterar, que quan els catalans ens posem a vendre (o almenys ho intentem) a Espanya ens deixem les idees a casa, fem el cor fort i empassem coses de l'alçada d'un campanar.
Durant aquest 7 anys i mig recordo especialment dos moments, el primer poc abans de lees eleccions espanyoles del 2004, en ple festival anti Carod. Viatjava llavors, amb un company de feina que llavors era militant d'ERC com jo i dinàvem amb un dels representants que teníem a Madrid, d'origen sevillà. Parlant en genèric ens va dir: "Mira que conozco a catalanes de hace tiempo y no conozco a nadie que vote a Ezquerra". M'explico, al sector de la ferreteria i subministre industrial, la majoria de proveïdors som o catalans o vascos. Aquest representant, que feia anys que treballava al sector, la majoria d'empreses que representava eren catalanes i ell es pensava que no coneixia ningú que votés Esquerra, mentre parlava amb dos personatges que no és que votessin Esquerra, sinó que, a més pagavem carnet. Ens va donar la sensació que esperava que la gent d'ERC deviem estar marcats i ser fàcilment reconeixibles (potser per què anàvem encaputxats? portàvem caputxa? un tatuatge a la cara amb "Jo voto ERC?).
L'altre situació, bastant més tensa i desagradable per mi, ja que l'anterior va ser més de riure, la vaig viure fa un parell d'anys a Poneferrada, a la comarca del Bierzo, a Lleó, terra minera. Visitava un client amb un representant d'origen cubà, de dretes, fatxa i una mica curt, ens atenia el fill, d'uns 30 i escaig anys, amb pinta pija i de fatxa, mentre voltava per allà el pare. Un cop acabats de comentar la feina el representant va treure el tema polític. El fill, que era de dretes va començar a dir pestes d'en ZP i de les esquerres en general mentre el representant l'animava. Al mateix temps, el pare bufava dins un despatx proper. Al cap d'una estona el pare no es va poder estar callat i va retreure-li al fill el què deia de les esquerres i es van començar a discutir cridant. Jo, de seguida vaig intuir, que allà on erem, el avis del noi, havien estat esquerranosos durant la Guerra Civil i represaliats porteriorment i el pare ho havia patit. El fill, probablement no ho sabia o no ho volia saber. Jo intentava treure'ls de la conversa i sortir de la botiga, mentre el representant, burro ell, anava atiant la discusió amb comentaris fatxes que encenien més el fill per defensar-se i al mateix temps encenien el pare a contratacar. Per sort el més llest de tots va ser el pare que va marxar i vam poder sortir ilesos de la comtesa.
Fets com aquests, m'han demostrat, que Espanya és un país on no ens entenen als catalans i on més de la meitat de la població encara està d'acord amb les tesis franquistes i no està disposada a acceptar ni les diferències (catalanes per exemple) ni les idees progressistes.

Un altre aspecte

Després de comprovar de viva veu per part de la meva dona, la Gemma i el meu cunyat Pere que no agradava el nou aspecte... ara diran el mateix? Són les 3 feres de casa, d'esquerra a dreta en Guiu, en Pau i en Berenguer.
Què us sembla?

Nou aspecte del bloc

Avui he fet un canvi a l'aspecte del bloc. No ho sé, m'agrada però... Què n'opineu?

De polítics desconnectats de la realitat

Avui no em puc estar de comentar la dimissió de Paco Camps (li dic Paco per poder dir: "S'ha matao Paco"). Sorprén el què ha trigat, la sortida (si no anava dopat amb una substància legal o il·legal no m'explico part de la roda de premsa de dimissió), les reaccions del seus i alguna dels que no són els seus. Estava cantat que estaria imputat, doncs el PP el presenta a les eleccions, i el més fort, les guanya. Probablement l'alternativa lógica el PSOE, no és alternativa i la nova opció Compromís o IU, que van atraure molts votants,no són una alternativa per la gran gruix de la gent. La roda de premsa d'ahir, va ser delirant, amb censura a la premsa (fins i tot a Las Provincias, panflet de l'extrema dreta valenciana i per inclusió, del PP), com d'altra banda em diuen que és constant,i mostrant-se com un màrtir. Les reaccions que més m'han sorprès han estat la d'en Jauregui, desitjant-li sort a nivell personal i la dels seus (com l'Albertito Fernàndez) dient que ha deixat el llistó molt alt, quins collons!!!
Fantàstic el seguiment ahir via Twitter amb el hashtag #campsxoriço, us recomano, ahir m'ho vaig passar bomba seguint-la, a @valencianna.
A nivell del Ripollès, el nou Consell Comarcal va aprovar els sous dels seus integrants. El president, Miquel Rovira, de Unió, si dels de CiU, es va apujar el sou respecte l'anterior president un 38%. Heu llegit bé, si un 38%. L'excusa cobrar el mateix que cobrava en la seva anterior feina. Jo, que sempre he defensat, i defensaré, que la política ha de ser pagada (sobretot la munnicipal i de pobles petits i mitjans) crec que s'han passat, el sou és de 49.500€ anuals i 14 pagues de 3.535€. Un sou molt per damunt de la mitjana i que per mi és exagerat, si aquest senyor cobrava això a la seva antiga feina, em sembla molt bé, però hauria de tenir un sou al Consell Comarcal més d'acord amb els temps que corren (per cert, si cobrava això a l'Hospital de Campdevànol, no m'extranya que no els surtin els números ni a la nostra sanitat). Tampoc em sembla de rebut que els consellers cobrin 250€ per assistència al ple, és no molt, moltíssim pel què s'hi fa. Vull afegir una estirada d'orelles al meu amic Carles Bassaganya (que en part n'és responsable) com a president comarcal d'ERC, no ens podem abstenir en l'aprovació d'aquests sous.

Carles, l’amic polític i compromès amb el país

Aquesta setmana en Carles Bassaganya ha renunciat a ser el nou Secretari d’Organització d’ERC dins la candidatura de l’Oriol Junqueras.
Seguirà sent militant i el president comarcal d’ERC al Ripollès, però renuncia a invertir més hores del seu temps en un projecte en el què creu per la família, l’Helena, en Miró i l’Elna.
Felicitats per la decisió!
Personalment penso que a ERC li aniria bé que ell seguís, ja que ha demostrat la seva vàlua, el seu compromís amb el país i les ganes de treballar, a més té un bagatge important i contrastat.
Va començar en la política sent alcalde de Sant Joan, el nostre poble. Vaig tenir la sort, a més de compartir 6 anys de regidor sent ell alcalde i no hi ha dubte que va ser un alcalde que va fer coses, moltes coses (per això aixeca les passions que aixeca a Sant Joan), moltes de bé i algunes de malament, però sempre mirant de fer un poble millor i amb futur. Per això durant els gairebé 8 anys del seu mandat Sant Joan en va posar al mapa de Catalunya sent innovador en molts camps (serveis socials, noves tecnologies...) i deixant embastat un projecte de poble que, ara uns 5 anys després de deixar l’alcaldia no existeix (ni s’ha substituït, ara no tenim projecte de poble, ara tapem forats sense solta ni volta).
Després va fer un salt important a la política nacional, la Direcció General d’Administració Local, lligada a la política municipal. Va administrar bé aquesta responsabilitat i va saber actuar amb sentit de país (i no de partit com era i és habitual en aquest càrrec), i Sant Joan va ser més ben tractat que mai ho ha estat o ho estarà (per més que el PSOE de Sant Joan s’entesti a dir que no va fer res per Sant Joan).
Ara, un cop fora del govern de la Generalitat ha estat el Secretari d’Organització del partit, càrrec que no renovarà. En aquest càrrec ha ordenat el territori amb el coneixement que li ha portat l’estada a la direcció general i ha preparat de manera innovadora el pròxim congrés d’ERC.
Això, pels que el tractem, sabem que li ha robat moltes hores de la seva família i amics, i ara vol recuperar temps, a més s’ho mereix, sense cap dubte.
Haureu pogut comprovar, els que no em coneixeu que li tinc certa simpatia, som amics de sempre, des de l’escola, hem compartit moltes coses, alegries (com quan va ser alcalde per primer cop), penes (mals resultats en eleccions), emprenyades (picabaralles amb l’oposició a Sant Joan) i bons àpats (dels millors de la meva vida amb ell i l’Helena).
Ara, Carles, espero poder compartir encara més temps amb tu, i amb els teus, i que no hagis de córrer sempre, sobretot com ara últimament.
I sort en la nova etapa que comences!

Gairebé a un any del 10J

A gairebé un any del 10J, la manifestació més gran del nostre país reclamant fer un pas més,avui hem tingut una noticia trista pel país, CiU i PP han pactat els pressupostos i s'albira un pacte estable de legislatura.
En Mas, en qüestió de sis mesos, ha passat de parlar de pacte fiscal (ens pensavem que volia dir concert econòmic i devia voler dir seguir deixer-nos esquilmant) a pactar amb qui no respecte ni el nostre país, ni les nostres costums, ni la nostra llengua, el PP. El mateix PP del recurs de l'estatut, que atia l'anticatalanisme, que va contra la nostra llengua, que prohibeix TV3 al País Valencià i que si pogués esborraria tot el què sona a català.
Demà, dia 9 de juliol, hi ha convocada una manifestació a Barcelona per reclamar la independència, aquest cop hi anirà gent, però no tanta, penso que ha estat mal plantejada, molt plantejada a última hora i sense un convocant clar i transversal com era Òmnium. De fet, demà nosaltres no podem anar-hi.
Una altra cosa del què em sap greu és la diferència de criteris alhora de valorar les accions dels partits polítics. La guerra mediàtica contra Esquerra per fer president en Montilla (una mala decisió, és cert) qe va fer que molta gent es posés en contra d'ERC ara no hi és ni hi serà quan CiU es posa de genolls al PP (no és espanyola l'Alicia & Co que el PSC-PSOE?) i em penso que encara és més mala decisió. De fet CiU està carregant-se part de la construcció nacional feta per Esquerra desdel govern i ara un pas més, la política exterior.
No tenim remei, sóm un país de masoques.
Només ens queda una sortida: INDEPENDÈNCIA.

Pensaments varis

Es presenta un dissabte complert, deixem els nens amb els avis i anem a comprar, de rebaixes, amb 5 a casa i treballant de comercial hem de mirar molt per l'economia familiar.
Porto uns dies anant a còrrer, amb els de rugby i pel meu compte, preparem la temporada vinent. Per cert, algú sap si els de l'aigua de Ribes donen aiga per activitats? Fem un torneig, el del Tura i ens fa falta aigua. Ja informaré de l'inici de temporada.
A Sant Joan ja hi ha nou ajuntament i cartipàs. Continuitat en noms, i em sembla que en fets, males noticies per Sant Joan. ERC haurà d'espavilar, podem ser constructius, però s'haurà de ressaltar que el PSOE no té projecte de poble, que tot el què fan és curt-terminisme.
ERC, què hem de dir, de moment sembla que l'Oriol Junqueras treballa bé i farà un bon equip, però serà interessant veure què decidim entre tots al congrés i com encarem el futur, depèn de què s'acordi ERC pot seguir baixant o remuntar (i mantenir o perdre almenys un militant). M'agradaria que en Carles Bassaganya seguís sent rellevant a ERC, ja veurem. Per cert, en Bonet que es postula per ser president d'ERC (s'ha escoltat? defensa el què ens ha enfonsat) m'ha demanat ser amic al Facebook (curiós no?).
Ah, ajudeu-me a fer els 100 followers al Twitter, en falten només 2!

Els indignats i el Parlament

Avui és un dia trist, el què en diuen indignats, o almenys alguns, han signat part de l'inici de la defunció del moviment 15M.
És trist, ja que el moviment té moltes essències que molta gent comparteix i avui, molta gent, fins i tot dels indignats, han perdut part dels seus pilars, no et pots creure que vulguin una democràcia "real" (discutiríem què vol dir real) si no són capaços de respectar els nostres representants (agradi o no, del nostre país) al Parlament.
Només cal respectar-los per què són escollits democràticament i sobretot, per què molta gent a patit tortures i fins i tot ha mort per defensar aquesta institució i amb ella la nostra identitat i drets.

ESQUERRA SE’N SORTIRÀ?

Molts dies després de les eleccions que ja vaig analitzar de forma local i poc de forma global em ve de gust fer una reflexió sobre Esquerra.
Intentaré anar ràpid en les coses evidents: Esquerra porta un cicle molt dolent de resultats electorals. L’anàlisi pot ser divers i segurament molt coincident per part de tothom.
A mi em sembla que arrenca de dos punts: primer una mala decisió de reeditar el tripartit i en segon lloc per la forma de ser de la gent d’Esquerra. A més s’ajunten a aquests dos punts altres factors que accentuen aquesta davallada.
Quan es va fer el primer tripartit, cosa que jo no vaig veure massa clar, crec que es va encertar. Es va encertar ja que va col•locar el debat de l’estatut al centre de la palestra política i tot i que va ser un debat estèril en els resultats de l’estatut, va ser un debat molt fructífer en el fet de la construcció nacional. Ara una gran majoria de la gent percep que Espanya ens roba, que som ciutadans de segona a l’estat espanyol i l’independentisme creix de forma progressiva.
Ara, la repetició del tripartit va ser un ERROR, en majúscules i per motius varis (sensació de voler la poltrona, pactar amb un PSC amb més sensació d’espanyolista, tot i que sempre ha estat un partit espanyolista...) i mal explicat.
El fet de ser com som els d’Esquerra també ha portat problemes, i molts. Hem patit dues escissions que caldrà veure com acaben. La primera després d’un congrés amb quatre candidatures, una la del president sortint, Carod-Rovira (que encara segueix defensant que ell no té res a veure en la davallada), que en aquells moments era Vicepresident del nostre país i que, així com va ser el principal desencadenant del creixement d’Esquerra, és el primer culpable de la davallada, ja que va ser un dels impulsors del segon tripartit, principal motiu de la davallada com ja he explicat i com creu tothom, i que va ser el gran perdedor i que ara marxa d’Esquerra. Bé doncs en aquell congrés, una candidatura reforçada, la de Joan Carretero, com a contrari al tripartit i amb un discurs bastant simple (independència, antitripartit i poc més) però en aquells moments ja en augment dins Esquerra, un cop va haver perdut va marxar d’Esquerra fent molt mal a la imatge del partit, tot i que després no va tenir continuïtat en bons resultats electorals degut a factors que van aparèixer més endavant (Solidaritat en les eleccions al Parlament i les CUP en les municipals). Aquesta, a la llarga va comportar una sortida important de militants cap a Reagrupament. Una altra candidatura, amb afany de notorietat per qui l’encapçalava, Uriel Bertran, que no va recollir massa suports, va generar la segona escissió en poc temps al marxar per formar Solidaritat Catalana amb en Laporta (que també tots sabem com ha acabat).
Aquestes escissions, és evident que han sigut directament una davallada de vots per Esquerra en les eleccions al Parlament (on es presentaven tant Reagrupament com Solidaritat) i que en les municipals s’ha agreujat amb la presència amb força de les CUP sobretot a ciutats importants (d’on a més Esquerra ha desaparegut del mapa).
En el futur tenim un congrés que al meu parer, no ha de ser un congrés de discussió de noms. És evident que hi ha una sèrie de noms invalidats per ser quelcom important en la direcció:
- Joan Puigcercós: ha passat la seva oportunitat sense cap punt important a valorar com no siguin els mals resultats. A més, ell mateix s’ha descartat.
- Jordi Portabella: tot i que sap nedar cap a qualsevol direcció per salvar el cul, el seu pobre resultat (tot i que el millor de les 4 capitals catalanes) crec que l’invalida. També ha descartat ser important en la direcció.
- Joan Ridao: per mi descartat pel mateix motiu que en Joan Puigcercós, però més després de sentir-lo proposar (o deixar a l’aire) una possible coalició de amb ICV a les espanyoles. Que no sap de quin partit és secretari general?
- Altres consellers del tripartit: incloc aquí el president del parlament i tots els consellers. Els crec descartats per liderar el partit, però poden tenir algun paper rellevant ja que el capital polític que han assolit no s’hauria de perdre.
A qui veig com a nom (tot i que ja he dit que no crec que sigui el motiu principal del nou congrés) per liderar Esquerra, em sembla bé a qui tothom apunta (sempre que ell ho vulgui), l’Oriol Junqueres. De totes maneres faltarà que ell vulgui ja que no té una feina fàcil.
Per acompanyar-lo podem aprofitar gent que ha estat al govern (en un segon pla) i que coneix el territori (ens caldrà per estendre complicitats) i caldrà gent nova, molta gent nova, per trencar la imatge del partit que tenim ara. També caldrà un esforç, petit, em sembla, per incloure la nostra gent al territori (i amb això no vull dir que hi hagin quotes), gent que treballa en els municipis i que ha demostrat que és la força que encara queda a Esquerra, hauríem de saber què pensen gent com els alcaldes de Manlleu (l’admirat Pere Prat), de Montblanc, Solsona o la Bisbal per exemple.
Per mi serà important les discussions sobre el futur del partit i què farem. Cal tenir en compte la història política recent del nostre partit i del nostre país (i del país veí).
Serà important reformular el futur sobre cert trencament de “dogmes” àmpliament assumits per la gent d’Esquerra, s’han de recuperar ponts de diàleg i col•laboració amb CiU, a nivell de parlament crec que es comença a fer, però s’ha fer més evident.
Amb Reagrupament ens acosten més coses que no ens separen, per això hem anat junts a molts pobles i en moments complicats per tots (tant per ells com per nosaltres) ha de ser important posar-nos d’acord i que s’integrin a Esquerra i a la direcció. Per això penso que haurem de fer un esforç de regenerar el nostre missatge independentista.
Amb la resta d’opcions independentistes que existeixen avui en dia, s’ha de dialogar i intentar aproximacions, sempre seran positives, hem de ser capaços de renunciar a moltes coses per esdevenir el pal de paller del moviment independentista. Hem de mirar maneres de fer i projectes interessants a tenir en compte com Bildu. Els resultats de Bildu són exagerats (al meu entendre) i els ha passat com va passar a Esquerra fa uns anys, els enemics els han fet la campanya. De totes maneres crec que ens hem de fixar amb ells sobretot en el paper de EA, cedint protagonisme de les sigles per agrupar sensibilitats en un moment difícil per EA, com ho és ara per Esquerra.
Un altre factor a tenir en compte és el de Compromís al País Valencià. Rellevant pels resultats però sobretot per la sensació de nova manera de fer política i de comunicació 2.0.
En l’apartat de nova estratègia política jo ho centraria en recuperar la independència com a pal de paller, centraria els nostres esforços en l’eix nacional i no en l’eix esquerra - dreta. Hem de lluitar al costat dels que ho estan passant malament, i incloc aquí treballadors i empresaris de PIMES, famílies i els més desafavorits. Calen polítiques decidides de suport a les empreses que són les que generen més riquesa i que fan possible que els treballadors puguem tirar endavant les nostres famílies.
Un altre aspecte important és el de la immigració. No podem deixar el discurs de la immigració en mans de gent com el PP o PxC. Esquerra (l’esquerra en general) hauria de tenir un discurs propi, allunyat de les teories pròpies dels contes de fades per tenir un discurs integrador però sever en les nostres costums i formes de vida. Hem de replantejar els drets dels immigrants acabats d’arribar (no pot ser que tingui els mateixos drets algú recent arribat, que potser és de “vacances” que el mateix immigrant que fa temps que és entre nosaltres i és un català més, entre altres coses per què la gent no ho entén i això abona camp per córrer als partits més xenòfobs).
I sobretot, lligar els dos temes, les millores socials, per les empreses a la independència. Hem de ser capaços d’explicar que sense Espanya no tindríem aquests problemes, que no hauríem de patir pels drets socials, que com a país lliure som capaços de crear un nou ordre social i unes noves normes més d’acord amb els nostres veïns del nord que amb els nostres veïns espanyols. No sé si és cert, probablement si, però crec recordar una piulada al Twitter que deia alguna cosa com que les retallades que està fent CiU equivalen a uns 50 dies d’espoli fiscal, encara ens en queden 310 per saber què en fan els espanyols dels nostres diners.