Els nens creixen, i en Berenguer més

Per petició expressa de la Raquel, un penjo una foto d'en Berenguer, junt amb una petita reflexió sobre com creixen els nens.
En Berenguer que ja té 15 dies, està creixent marxes forçades, des del dia 8 fins el dilluns (10 dies), ha passat de pesar 3 quilos a 3 quilos i mig (gairebé un 20% més de pes), encara que no m'extranya amb tot el què menja. Això si, també caga... no sé si la casa Dodot cotitza a borsa, però si és el cas, almenys a casa són accions que van a l'alça.
Per cert, els altres dos, en Pau i en Guiu, amb els que vam anar (després de 1 any i mig) amb en Maideu, segueixen creixent, són nens de tamany mig (què voleu amb els seus pares més aviat petits), però que en un any han crescut bastant, per no dir molt.

Salut i a crèixer!

Anem a la neu a Vallter

Ahir, diumenge, vam anar a Vallter. Estava ple de gent de capital (Barcelona o Girona i àrea d'influència), amb nens i trineus. Em sembla que hi havia més gent, des de la corba abans d'arribar al primer pàrquing de Vallter (on hi ha unes cledes per carregar el bestiar als camions) fins al pàrquing que a tot Vallter. Quan vam arribar encara s'aguantava (eren les 11h) però una hora més tard era horrorós de gent.

No cal parlar que a més a la majoria del personal que hi havia allà, li feien por (o respecte) les corbes de la carretera, de Sant Joan a Camprodon darrera de gent a 70km/h a les rectes, un cop passat Camprodon i ja no diguem Setcases, molts estona anavem a 20 o 30km/h. En definitiva, "domingueros" en la seva màxima expressió.

Ara, els nens s'ho van passar prou bé, tot i que un sol pare (la Gemma es va quedar a casa amb en Berenguer) no en fa prou per dues criatures a la neu.

"Rere els murs" de Núria Esponellà

Títol: Rere els murs
Autora:Núria Esponellà
Editorial: Columna
Pàgines: 477

Nota de l'editorial:

Rere els murs

Autor: Núria Esponellà
Col·lecció: Clàssica

« Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009. »

Sant Pere de Rodes, segle XII. En un món de por i supersticions, un jove va a la recerca de la llibertat i l'amor.

Text de contraportada

Segona meitat del segle XII. Fustigat per la tramuntana, el Monestir de Sant Pere de Rodes s'alça imponent sobre els penya-segats del cap de Creus. Dins dels seus murs, hi viu la comunitat de benedictins que, entre d'altres, acull en Sebastià, l'administrador de l'hospital de pelegrins, i en Blai, un noi orfe que, en descobrir l'amor, sentirà una necessitat irrefrenable de conquerir la seva llibertat.

Però són temps convulsos, i l'abat Berenguer, un home server i autoritari, haurà de defensar les propietats i els privilegis del monestir davant les pretensions del compte d'Empúries i el vescompte de Peralada, enfrontats per lluites de poder i interessos polítics.

En aquest context enverinat, el Mestre Peire, un dels escultors de més renom del segle XII, haurà d'esculpir la monumental portada de marbre de Sant Pere de Rodes abans que no arribi el Jubileu.

Però no serà una tasca fàcil: són temps difícils i hi ha molts interessos enfrontats...

De lectura fàcil, ambientat en un lloc que m'apassiona, Sant Pere de Rodes, l'he llegit en uns 5 dies. És una novel·la històrica de les que m'agraden, ambientada en l'Edat Mitjana i que com moltes de les novel·les similars, giren al voltant de la construcció d'alguna cosa, en aquest cas la portalada de Sant Pere de Rodes, i amb una història personal d'un noi, en Blai, que vol millorar el seu destí amb habilitat, feina i com no, una història d'amor.

A més, parla d'un escultor, molt prolífic, no indentificat i de gran talent, el Mestre de Cabestany, que va esculpir obres meravelloses i molt personals com la portalada de Sant Pere de Rodes, o el timpà de l'església de Sant Maria de Cabestany, lloc que li acabarà donant nom.

Un llibre recomanable a qui agradin les novel·les històriques.

Barcelona ciutat olímpica d'hivern?

Avui, contra pronòstic, l'alcalde de Barcelona ha anunciat que la ciutat presentarà candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, 30 anys després d'haver celebrat els Jocs Olímpics d'estiu del 1992.

Tot i ser una notícia bomba, hi ha qui ja va dir a mitjans de novembre de l'any passat, després de la copa del món Big Air a l'Estadi Olímpic, el senyor Josep Maria Casanovas, del diari Sport, va dir en el programa Esport Club de TV3, que la celebració d'aquesta prova podia ser el primer pas per demanar els Jocs Olímpics d'hivern pel 2022. Llavors, aquest senyor va semblar un il·luminat, ara, a mi em segueix semblant un il·luminat, però que l'ha encertat.

Donant per cert tot el què ha dit l'oposició barcelonina, que es tracta d'una fugida endevant de l'alcalde Hereu per tal d'intentar salvar el proper mandat, que les enquestes li vaticinen gairebé impossible, em centraré en què en penso.

Primer, no sé si ha parlat amb ningú dels que l'han d'ajudar com a seus olímpiques obligades per poder fer moltes de les proves. Si no ho han fet, em sembla que encara demostra més fugida endevant, i haurien d'haver-ho fet.

Segon, interessant poder ser la primera ciutat a celebrar uns Jocs d'estiu i uns Jocs d'hivern, a més podria ser la primera olimpiada d'un nou país, Catalunya.

Tercer, a nivell de país (no de capital), per la zona pirinenca que ha d'ajudar a Barcelona a ser olímpica, és una iniciativa molt interessant, tant si es fa a la Molina (que seria el més lógic per experiència) com a la zona dels Pirineus lleidatans, el nivell d'inversió per assolir unes bones comunicacions i serveis sempre serien molt benvinguts.

Personalment, sent un fan dels esports, i també dels d'hivern, veig extraordinari poder veure prop de casa els millors esportistes del món en algunes especialitats que m'agraden molt i que no m'hagués pensat poder-los veure. Em motiva especialment poder veure una prova de Bobsleigh o Skeleton en una pista que s'hauria de construir de nou (no sabem on) i quea Catalunya no n'hi ha hagut mai cap, o poder veure volar els "homes-ocell" saltadors de trampolí, que també fa necessari la construcció d'un trampolí (que tampoc sabem on serà), però que ha tingut antecessors (a la Molina per exemple) farà que intenti moure cel i terra (si es confirmen els jocs) per poder ser-hi.

Un altre tema és si el comitè olímpic espanyol presentarà Barcelona o Saragossa - Jaca, personalment no em queda cap dubte, que la candidatura de Barcelona serà millor, i a més, que si ja han presentat 5 vegades la candidatura de Jaca i no han arribat ni a la final, val la pena deixar-ho provar a Barcelona. Per cert, amb una Catalunya independent, aquesta discussió ja no la tindríem.

Haurem de veure com evoluciona tot plegat i seguiré amb interés si puc acabar veient, prop de casa, una prova de bobs o de salt de trampolí.

Vic al centre de la polèmica

Des d'ahir, Vic és el centre de la polèmica per la seva decisió de no empadronar immigrants il·legals.
Vagi per endevant, que legalment no en tinc ni idea si es pot fer o no es pot fer, llegeixo, per exemple que el Col·legi d'Advocats de Barcelona diu que és il·legal, en canvi, el mateix Ajuntament de Vic, defensa que compleix la llei.
No ho sé, surten, però un parell de dubtes. L'un ètic, és raonable no empadronar una persona si la deixes fora, per exemple, de poder tenir una targeta sanitària? Jo, no ho trobo bé, però si heu estat a Vic (o Salt, o Manlleu, o...) és una població amb un alt grau d'immigració, on ha crescut un partit com la Plataforma per Catalunya (que no agrada a molta gent, però que no es pot ignorar que té 4 regidors a Vic) i on en certes zones, et fa la sensació de no viure a Catalunya, un pot arribar a entendre que polítics de molts colors (l'equip de govern el formen CiU, PSC-PSOE i ERC) hagin arribat a aquesta decisió, criticable, però molt respectable (representen a la majoria de vigatans). A més són els encarregats de donar serveis (aigua, llum, clavegueram...) a algú, que jo no titllaria d'il·legals, però si d'al·legals (si estan empadronats almenys).
L'altre dubte que em sorgeix rau en sentir les explicacions que es donen: per un costat, es diu que els ajuntaments estan obligats a empadronar a tothom. Per una altra banda, un immigrant sense papers, hauria de tenir els mateixos drets que una persona "legal" o no? En teoria si un sense papers no pot treballar hauria de tenir limitats els seus drets (i deures).
No ho sé, com ho fan a altres països civilitzats, amb més immigració que aquí?
Probablement, no comparteixo la forma però si el fons.

USAP i Barça, camins similars

Aquest any, el Barça, que la temporada passada va fer una temporada extraordinària, i l'USAP, que l'any passat després de 54 anys va poder guanyar la lliga francesa, porten trajectóries similars. Tal i com han passat les festes, l'USAP va començar el dia 30 perdent al camp de Tolosa i el dia 3 perdent (i per molt) al camp de Brive. El Barça, per la seva part, va empatar a 1 a casa amb el Vila-real en lliga i va perdre 1 a 2 a casa amb el Sevilla en la Copa.

Per tant tots dos han començat, de manera similar l'any, i a més de forma dolenta. L'USAP a més va sortir dels 4 primers llocs que donen accés a la Heineken Cup (Copa d'Europa), el Barça, gairebé pot dir adèu a la Copa (fa de mal dir però pot passar que ens eliminin).

El divendres, però, l'USAP es va refer guanyant a casa (on es mostra intractable) a Racing Metro de París de forma contundent, i amb bonus ofensiu, així, recupera lloc de privilegis, a falta d'un partit aplaçat que té amb Baiona (a fora).

Esperem que el Barça recuperi la forma davant el Tenerife i pugui guanyar fàcil i recuperar el bon feeling de l'any passat.

La primera nevada de la temporada a Sant Joan

Ahir, va caure la primera nevada de la temporada a Sant Joan. Va estar bé, ja que era dia festiu pels nens i vam poder sortir a tocar la poca neu que no es va fondre. Tot i que no era massa agradable sortir a la tarda, ja que feia un vent força desagradable.

Constatar, que avui no hi ha pràcticament res als carrers, cosa que hi ha molta gent que agraeix, pero que personalment no m'agrada. Una altra cosa, és que des de que la carretera de Ripoll és la nacional N-260, és horrorós la de sal i de màquines que passen (eviten que la neu cualli o que es glaci la carretera) però que la destrossen (a veure quan l'hauran de tornanr a fer nova) i et deixen el cotxe fet una "merda" i blanc de sal. I per acabar, constatar que el temps és boig, aquí la primera nevada i a la zona del Priorat ja en porten 5 o 6.

Ja som a casa!!! El naixement d'en Berenguer

Des d'ahir, dia de Reis, tenim en Berenguer a casa. Ja us vaig dir que havia anat molt bé, però ara us ho explico minut a minut.

El dia 4, al vespre, després de sopar amb els nens, quan anàvem per posar-los a dormir, de fet jo ja explicava els contes. La Gemma havia tingut contraccions durant la tarda, però amb poc dolor, a aquesta hora, li van començar les contraccions doloroses i a més va començar a sagnar i això ens va indicar que haviem de començar a moure'ns. Vam trucar als meus tiets, per què es fessin càrrec dels nens i nosaltres poguèssim anar a a l'hospital.

Un cop els nens amb els tiets, vam anar cap a l'hospital de Campdevànol, on vam entrar directament a urgències a les 21:30h. La Gemma, tenia contraccions doloroses cada 5 minuts. Quan va arribar la llevadora de guàrdia, l'Ester, sobre les 22:10h, va palpar a la Gemma, que estava dilatada de 3 centímetres.

23:30h: arriba el ginecòleg. Ha de venir per una altra pacient i passa a mirar a la Gemma, per veure com va. La palpa ell i ens diu que està dilatada de 5cm.

23:45h: ens plantegen dues opcions, primer part 100% natural, esperem que avanci el part sol, ja trencarem la bossa i la Gemma acabarà parint amb dolor per ella mateixa, o posem epidural i podrem trencar la bossa i això accelerarà el part. La Gemma, vol patir poc i decidim posar epidural però amb control, ja que vol poder sentir les contraccions.

00:00h: pujem al quiròfan, entrem a quiròfan i avisen al personal pel part.

00:30h: arriba l'anestesista i li posen la injecció a la columna.

00:45h: amb la llevadora i el ginecòleg ja al quiròfan, procedim a palpar primer. Està dilatada de 7cm, pinta molt bé, amb poca estona ha dilatat molt. L'Ester trenca la bossa d'aigües. El ginecòleg, vol posar oxitocina, però després de trencar la bossa d'aigües, com que la Gemma està amb contraccions continues ho descarten.

01:25h: palpen de nou per veure com va, està dilatada de més de 10cm, va molt ràpid, sembla que s'acabarà de pressa. Amb unes quantes apretades ja es veu el cap.

01:48h: neix en... encara no tenim nom. Mentre preparen la sang del cordó umbilical per què em fet la donació, nosaltres decidim el nom, estem entre dos Hug i l'elegit Berenguer.

La Gemma no s'esqueixa ni l'han hagut de tallar, per tant no porta punts i la recuperació serà ràpida. Un cop sortim del quiròfan, ens porten, no a la habitació, ja que no n'hi ha (l'hospital està a tope), sinó a la sala de dilatacions (on fan els registres obstètrics). Allà passarem tota la nit, el matí i fins les 15:30h no ens passen a una habitació.

Ahir, dia de Reis ens van demanar si volíem tornar a casa ràpid, i com que la Gemma estava molt bé i tenim els dos nens, a migdia marxavem de l'hospital cap a casa.

Un dia de Reis diferent, amb l'arribada d'en Berenguer a casa.

Ara ja som 5 a casa, i per tant família nombrosa!!!

Us presento a en Berenguer

Avui, a la 01:48h de la matinada, ha nascut en Berenguer, amb ell, ja som famìlia nombrosa. Ha fet 3 kilos i 90 grams i ha medit 48cm.

Tant ell com la mare estan molt bé.

Encara no, sembla que no hi ha pressa

Encara no som família nombrosa, tot i que des del passat dilluns 28 de desembre, la Gemma ha sortit de comptes, avui, una setmana més tard, seguim igual, esperant.

Volia que la primera entrada de l'any fos per en .... (seguim sense nom), però com que la cosa s'allarga, he hagut de passar a davant.

Avui hem tornat a anar a fer registres, i tot i que les contraccions són més regulars, i durant la nit han estat fortes, encara està verda. Ens han programat, un part induït pel proper dijous, tot i que, tant el ginecòleg com la llevadora creuen que no hi arribarà.

Esperem-ho.