FESTA MAJOR 2009

Som dimecres i ja ha passat una festa major més, la del 2009.

Després de la baixada de moral que significa tornar a la normalitat fins l’any vinent, i l’arribada de la tardor, que sempre diem que arriba amb la fi de la festa de Sant Joan, aquest any reafirmat pel fred i el mal temps que ha fet durant la festa constatar un parell de coses.

En positiu que el fet de Sant Joan, pesa, i es nota per la nostra festa major. Aquests dies pots veure pels carrers, gent de Sant Joan escampada pel món, que torna per uns dies a casa, gent que només veus aquests dies. També et trobes els que venen de forma més habitual, tot i no viure-hi. Uns altres habituals de la festa major són els que passen l’estiu a Sant Joan, que o ve apuren els darrers dies de vacances o venen expressament per la festa. També, arriben a Sant Joan aquests dies personatges, que no saps ben bé com han arribat a participar en alguna ocasió en la festa major, i que formen part de la gent que ens visiten aquests dies. I per descomptat, els que hi vivim tot l’any.

En negatiu, almenys personalment (tot i que algú ja m’ho havia advertit), del poc seguiment, per no dir nul seguiment a la xiulada al personatge que ens va visitar el diumenge de festa major, per veure el Ball dels Pabordes, en Rangel, el delegat del govern de l’estat a Catalunya. Només vam ser capaços de ser 2 o 3 (entre els quals em compto) per xiular-lo. I això al mateix dia que a Arenys, donaven una de les alegries més grans, en molt temps (pot ser des de la mani de Barcelona per reclamar el nostre dreta decidir) als independentistes, duent a terme la consulta per la independència, amb una participació del 41% (més que les darreres eleccions europees, per exemple) i amb un resultat de més del 96% a favor de la independència.

Haurem de plantejar fer una consulta a Sant Joan, al marge de l’ajuntament, on el PSOE no permetrà ni ajudarà a fer-lo, amb les diferents entitats que es vulguin acollir a aquesta iniciativa. Pel què sé ja hi ha alguna entitat que ho ha plantejat, amb resultat afirmatiu en la seva junta directiva, ara només falta que ho facin extensiu a la resta d’entitats de la vila i que ens puguem afegir a les consultes que es faran arreu del Principat abans de finals d’any.

L’onze de setembre i Arenys

Demà, la Diada Nacional de Catalunya, és un dia especial a casa, primer per què és la diada, però també per raons personals, una trista, molt trista, en un dia com aquest ens va deixar en Jordi, el meu nebot, l’altra per contra, alegre, per què en Guiu, el meu fill, fa 2 anys. Jornada de contrastos.

Aquest onze de setembre, però aquest any s’allargarà a tot Catalunya fins el dia 13, ja que Arenys ha de celebrar la consulta sobre la independència del nostre país. Aquesta cita ha generat una reacció a les espanyes irada, i no només pel què alguns en diuen la caverna, sinó, per part dels que es presenten com a grans demòcrates, com són en ZP i tot el seu PSOE (amb la filial catalana, el què alguns anomenen PSC) i del seu braç executor (per no dir armat), la fiscalia de l’estat (veí, s’entén), representada per un ex (només de carnet) falangista.

Curiosa, per no dir altra cosa, si més no, la postura del jutge, que prohibeix a l’ajuntament participar en la consulta (tot i que els entesos diuen que era obvi) que afegeix motius, pels que encara no tenen clar quina ha ser el futur del nostre país, per la independència, al mateix temps que permet una manifestació falangista el mateix dia i lloc (al mateix Arenys) que de ben segur provocarà enfrontaments que després haurem de lamentar. De ben segur, que aquesta decisió és perfectament legal, amb la llei espanyola, però els jutges, en teoria haurien de ser gent, que no només apliqués correctament les lleis, sinó que haurien de ser racionals i en aquest cas, és evident que el jutge pot saber de lleis però el sisè sentit, que és el sentit comú, no en té.

L’onze de setembre, que molt anys, a Sant Joan ve empeltat amb la festa major, també ens porta aquest any de visita un personatge, relacionat amb la consulta d’Arenys, i dels de la caverna, en Rangel, espanyolista demostrat en aquests darrers dies, que vindrà diumenge a veure el Ball dels Pabordes, ja veieu quin equip de govern més ecspanyol que tenim...

Aquest vespre, però comencem bé la Diada, amb la marxa de torxes a Sant Joan, ja farem córrer les fotos i les ganes d’independència d’un poble, el català, que només vol llibertat per tots els pobles, començant per ell mateix.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT!

Tornada de vacances

Avui acabo la primera setmana de feina després de la tornada de les vacances... i per sort, és de les curtes, només 4 dies.

Sempre es fa dur tornar de les vacances, però aquest any, després de molt temps, he pogut fer 3 setmanes seguides de vacances i això m’ha fet més dura la tornada a la feina.

Hem estat dues setmanes a Aguatón, ben tranquils durant la primera setmana, ja que hi havia activitats cada dia. Durant aquesta setmana a banda de les activitats, vam fer endreça a casa i ens van venir a veure els meus tiets. La segona, ens va servir per acabar de fer endreça a la casa i fer una excursioneta a veure Valdelinares i els seus voltants, que sorprenen per la verdor comparat amb la resta de província de Terol.

L’última setmana (o sigui la passada) amb la Gemma ja treballant, vaig fer de pare responsable i vaig estar amb en Pau i en Guiu, amb en Guiu menys, ja que a partir de dimarts va començar a anar a la llar d’infants.

O sigui, que després de tot l’any viatjant i sense que els meus nens em vegin gaire, i de tres setmanes senceres amb el pare, a part d ela tornada a la feina, que ja he dit que sempre és dura, el no estar amb les nens tot el dia també costa, ara ja començava a rivalitzar la cançoneta “papa, papa...” amb la de “mama, mama...” i ara... sant tornem-hi, guanyarà i per golejada la de “mama, mama...” i no sé què és més dur, si això o la tornada a la feina...

Impotència

Aquest dissabte passat a la nit, sobre les 4:45h, ens van xafar el cotxe que teníem aparcat davant de la casa dels sogres a Calella de Palafrugell.
Em vaig despertar amb el xoc i després de reaccionar, vaig obrir la persiana i vaig poder veure com un cotxe vermell marxava depressa per què no el pogués veure.
Després de fer la denúncia corresponent a la comissaria dels mossos, on ens van atendre molt bé, avui he portat el cotxe a què ens facin la peritació.
Sap greu no poder fer res contra un accident així, i per això la impotència del títol.

Hospitals (II)

Avui, hem tornat a l'hospital, però per coses més agradables,per fer una ecografia a la Gemma.
Pels que no ho sabeu, que deveu ser molt pocs ("radio macuto" funciona molt bé a Sant Joan), la Gemma està embarassada i esperem un nou membre a la família per finals d'any, si no fallen els comptes pel dia 28 de desembre.
L'ecografia, la de les 20 setmanes ha servit per assegurar-nos que tot va bé i per saber quin sexe tindrà, i.....





















SERÀ NEN...

El tercer, i aquí parem, que tres nens en poc més de 4 anys, ja està bé.
Ara ja ens podem començar a posar a la feina per triar nom...de moment en Pau, dels 7 o 8 que ens agraden ja n'ha escollit un, Berenguer, haurem de veure com evoluciona, igual que l'embaràs...

Hospitals (I)

Dissabte, mentre erem d'excursió amb els nens, els meus pares i la Berta (la meva neboda), a més de la Gemma, a Prats de Molló i després de visitar les Gorgues de la Fou, vaig tenir un atac sobtat de mal de panxa que ens va fer córrer des de Prats fins a Campdevànol (més d'una hora tot i que la Gemma va anar molt ràpid). Vaig arribar fet una braga, em feia molt mal el ventre i havia tret tot el què havia menjat durant el dia.
Després d'estar unes 5 hores a urgències i donar-me calmants pel dolor, fer-me anàlisis i tenir-me estirat, la conclusió és que probablement he tingut un cólic nefrític, sense descartar un cólic biliar (que dóna símptomes semblants). Avui, però hem descartat el cólic biliar, encara que tindria ous, que sense vesícula biliar encara fes pedres (només el 5% de gent sense vesícula en fa).
Però el què m'agradaria comentar, és la recepció de les urgéncies, vaig al·lucinar. No sóc metge, però si que he vist en més d'un hospital (i per desgràcia he estat a bastants) que l'ordre d'arribada no predetermina l'ordre d'entrada, cosa lógica, ja que si hi ha algú amb un costipat si arriba algú que s'està morint entri abans el més greu. Doncs a Campdevànol no semblava funcionar així, mentre jo em recargolava de mal i vomitava 3 cops, cridaven davant meu un noi que estava fumant al carrer quan el van cridar i un altre que llegia, tranquilament el diari. A mi en van fer passar quan la Gemma els va trucar i es va posar a plorar, gràcies Gemma, t'estimo, i més després d'ahir.
Pels que us pregunteu com estic, avui ja m'han fet deixat tota la medicació, només n espant.

Ens fem grans...

"La portera d'en Nuñez"

Després de criticar, amb raó, al Madrid per la xifra pagada per en Ronaldo, ara haurem de criticar (també amb raó) el que, sembla fixatge del Barça Ibrahimovic. Pagar 40 milions més variables, parlen de set, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb per un any, em sembla una bestiessa i un fixatge que podria haver fet el personatge del títol, molt famosa a la seva època.

De totes maneres avui s'ha presentat el primer fixatge, en Maxwell, lateral i per mi desconegut, tot i jugar a l'Inter. Alguna cosa deu tenir, i de fet avui he vist un parell de jugades i sembla bo, encara que sempre passen les millors imatges de la seva carrera.

Com a curiositat, aquests dos fixatges, deixen dos, com ja ha dit algú, cadàvers pel camí, dos bons nois, amb ganes de vestir la samarreta del Barça, com són en Felipe Luis i en Villa, ara descartats. Això, crec que si que ho ha fet bé el Barça, tenir alternatives i deixar una operació que el club venedor dilata per guanyar més diners a tota costa. És un senyal pel futur i pels clubs que hagin de negociar amb el Barça. Ara bé, tot i estar-hi d'acord, en el cas del lateral, canviar en Felipe Luis (desconegut) per en Maxwell (ja ho he dit, desconegut), i pel preu que han pagat em sembla bé, però no voler pagar 50 milions per en Villa i pagar-ne 40 més de variables, més l'Eto'o i la cessió d'en Hleb, no em sembla una operació raonable, a no ser que la clau que l'operació sigui treure's de sobre a l'Eto'o al preu qe sigui (fins i tot pagant).

Els trànsfugues de Campdevànol

Després de llegir la carta de l'alcaldessa de Campdevànol, només em queda dir que és impressionant...

Després d'un dictàmen d'una comissió d'experts independents (ja que els partits no es van posar d'acord) es declara, no només trànsfuga al senyor Perearnau, sinó tot l'equip de govern) que la declara trànsfuga, amb totes les lletres i sense dubte, escriu una carta delirant, on no només no reconeix, ni intenta explicar que no és una trànsfuga, sinó que carrega a tort i a dret a qui ha fet complir la llei antitransfuguisme, ERC i en concret en Jaume Bassaganya. En el to de les seves paraules, que valgui a dir és habitual en les files del seu partit, es nota el no voler renunciar a la seva cadira, ja que ser declarat trànsfuga equival a no poder tornar-se a presentar a les eleccions (enteneu per què ni PSOE-PSC ni ICV accepta la resolució?).

El més delirant però, és intentar vincular el president comarcal, en Carles Bassaganya, com a instigador de portar el cas a la comissió antitransfuguisme. Si pregunta a algú d'ERC de la comarca, la indignació pel cas d'en Perearnua era general en els militants del Ripollès, jo el primer.

Un dubte: si ella pensa que és una revenja personal (per part d'ERC, en Jaume i en Carles), pot ser que sigui per que ella (i el PSOE-PSC en general) ho faria?

TAGA 2040 EVO

Avui he anat a fer de control a la cursa del TAGA.

Uns 450 corredors han prés la sortida des de Sant Joan, han enfilat cap a l'estació, i pel camí vell del TAga, cap a Coll d'Art, collada de Can Camps i a partir d'aquí...

Jo he fet de control, a Coma d'Olla i per pujar he deixat el cotxe a Can Camps, pujar des d'aquí, ha estat un esforç important, he seguit el camí dels corredors i no ho desitjo a ningú, haver de pujar pels Escalers (amb zones de grimpada) fins a Puig Estela és esgotador. Jo he arrencat a Can Camps i he pujat en una hora i mitja, ells, els corredors, a aquestes altures portaven ja 5km.

En el pas per Puig Estela hi ha el km 8, per tant "només" tres per mi. He arribat fos, sort que era aviat, passava pel cim a l'hora de la sortida de les dones, les 8:30h. A dalt, ja movimetns frenètics de la gent de l'organització, preparar les veles dels espónsors, l'avituallament (si, heu llegit avituallament a més de 2.000m d'alçada) i el control de pas. Només saludar a algun conegut i he seguit el meu camí fins al collet de Coma d'Olla, tot carenejant. Si pujar pels Escalers i depressa és de bojos, carenejar entre Puig Estela i Coma d'Olla, corrent ratlla la bojeria, és una carena plena de pedres cantelludes i de moolt mal passar. Per sort, aquesta carena es menja un parell de kilometres de bastant bon fer.

Jo al arribar al collet de Coma d'Olla he ben esmorzat i m'he preparat per passar calor, molta calor. He esperat prop d'una hora a què passessin els primers, ja que he arribat a les 9h i fins gairebé les deu no arribaven les primeres dones. Després els primers homes i quan les dones ja tornaven m'he desplaçat cap al camí de tornada fins a un lloc que portava dubtes als corredors. Allà, després de 10 minuts o un quart d'hora, han arribat les dues primeres noies, separades per un parell de minuts i 30 segons més tard la tercera amb el primer home darrera. Al final han arribat primer l'home i darrera les dues noies. Mai havia passat això, es notava que hi havia nivell, sempre arribaven bastants homes i després començaven ha arribar noies.

Allà on era jo, queia un sol espaterrant, de fet he acabat l'aigua una hora i mitja abans de plegar, m'he socarrimat les cames, espatlles i cara. Si està parat era dur, córrer no us ho explico, han passat molts corredors, completament trinxats, arrossegant el peus i suplicant pel següent avituallament que per desgràcia seva era més avall després d'un descens molt i molt técnic i un parell de quilometres.

Quan ha passat l'últim corredor i els que tancaven carrera, he aprofitat per baixar corrent, mentre recolliem les senyals, i comprovar en primera persona la duresa del descens i la seva dificultat, jo que havia fet 9 quilometres menys que ells i havia reposat durant unes tres hores i mitja, he trobat el descens esgotador, dur i per sonats. He acabat de baixar des de l'avituallament de prop Can Maus fins al coll de Can CAmps, on tenia el cotxe, trotant i fent un parell de quilometres més.

Al coll, en Pau i en Guiu feien d'aiguaders pels corredors i estaven, sobretot en Pau, eufòrics per haver participat, en certa forma en la "carrera del Taga".

Per cert, felicitats a tots els qui han participat/participem en les deu edicions de la cursa, i sobretot a l'UE Sant Joan que és qui l'organitza.

Els francesos si que en saben, per desgràcia nostra

Avui, hem estat a Mont-Lluís, a la Catalunya Nord. Hem visitat la seva fortalesa, feta després del tractat dels Pirineus, per l'inombrable Vauban.
M'agradaria destacar unes quantes coses, pel què fa al fet nacional català a la Catalunya Nord, després d'haver vist avui la visita:

- la poca estima que tenen a la seva llengua: després de passar per un forn de pa, que pels que no el coneixeu, el pa de la Catalunya Nord és extraordinari, una senyora gran s'ha adreçat a nosaltres en català, però amb la dona que l'acompanyava i la dependenta sempre en francès.

- el poc que cuiden els turistes germans del sud, nosaltres: a la oficina de turisme, on venen les entrades a la fortalesa, ens han atès en català, però ens han indicat (amb certa vergonya) que la visita només es feia en francès. Per nosaltres no ha suposat cap problema, ja que som capaços d'entendre'l (i així ha estat durant la visita fins que els nens han començat a fer de les seves i ens hem vist obligats a no seguir els comentaris de la guia per tal que no trenquessin res), però hi havia bastants catalans del sud (o del Principat) que voltaven pel poble però cap en la nostra visita.

- el falsajament de la història: com totes les nacions vencedores, i nosaltres no en som, França ha sabut falsejar la história al seu benefici. Avui, sense anar més lluny, la guia ens ha explicat que la línia de fortificascions de Vauban, entre elles el fort de Mont-Lluís, es va fer per evitar els atacs espanyols després del tractat dels Pirineus???? Atacs dels espanyols? Si eren reis de la mateixa familia a banda i banda i que a més els importava tres pitos el territori!!! Tot per dir que eren francesos contra espanyols i no fortificacions aixecades per sofocar les revoltes dels Angelets de la Terra.

- lligat amb això, com pot la UNESCO declarar patrimoni de la humanitat alguna cosa creada per atemorir a la gent? L'any passat la UNESCO va declarar les fortificacions on va intervenir Vauban patrimoni de la humanitat. Si bé és cert qe algú del territori va aixecar la veu en contra, la majoria de gent de la zona hi va estar d'acord, ja que suposa un impuls en el turisme d'una zona molt deixada de banda per part de l'estat francès i que pot suposar un augment en el nivell de vida dels habitants de la zona. L'estat francès, amb tot el seu pes diplomàtic devia moure fitxa i fort pel reconeixement però la pregunta és com la UNESCO, que en la seva definició (la poso en espanyol ja que no hi és en català) es defineix com a una organització que vol portar la pau, pot declarar patrimoni de la humanitat unes fortaleses que van fer just el contrari del què l'organització proclama.

Per acabar, només comentar que mentre feiem la visita ha caigut el diluvi universal, sort que estàvem a cobert.

PS: pels despistats que hi aneu a fer la visita, heu de saber que la fortalesa encara ara està activa, és plena de soldats francesos, només es pot visitar amb guia i sense poder fer fotos a l'interior.