dijous, 10 de setembre del 2009

L’onze de setembre i Arenys


Demà, la Diada Nacional de Catalunya, és un dia especial a casa, primer per què és la diada, però també per raons personals, una trista, molt trista, en un dia com aquest ens va deixar en Jordi, el meu nebot, l’altra per contra, alegre, per què en Guiu, el meu fill, fa 2 anys. Jornada de contrastos.

Aquest onze de setembre, però aquest any s’allargarà a tot Catalunya fins el dia 13, ja que Arenys ha de celebrar la consulta sobre la independència del nostre país. Aquesta cita ha generat una reacció a les espanyes irada, i no només pel què alguns en diuen la caverna, sinó, per part dels que es presenten com a grans demòcrates, com són en ZP i tot el seu PSOE (amb la filial catalana, el què alguns anomenen PSC) i del seu braç executor (per no dir armat), la fiscalia de l’estat (veí, s’entén), representada per un ex (només de carnet) falangista.

Curiosa, per no dir altra cosa, si més no, la postura del jutge, que prohibeix a l’ajuntament participar en la consulta (tot i que els entesos diuen que era obvi) que afegeix motius, pels que encara no tenen clar quina ha ser el futur del nostre país, per la independència, al mateix temps que permet una manifestació falangista el mateix dia i lloc (al mateix Arenys) que de ben segur provocarà enfrontaments que després haurem de lamentar. De ben segur, que aquesta decisió és perfectament legal, amb la llei espanyola, però els jutges, en teoria haurien de ser gent, que no només apliqués correctament les lleis, sinó que haurien de ser racionals i en aquest cas, és evident que el jutge pot saber de lleis però el sisè sentit, que és el sentit comú, no en té.

L’onze de setembre, que molt anys, a Sant Joan ve empeltat amb la festa major, també ens porta aquest any de visita un personatge, relacionat amb la consulta d’Arenys, i dels de la caverna, en Rangel, espanyolista demostrat en aquests darrers dies, que vindrà diumenge a veure el Ball dels Pabordes, ja veieu quin equip de govern més ecspanyol que tenim...

Aquest vespre, però comencem bé la Diada, amb la marxa de torxes a Sant Joan, ja farem córrer les fotos i les ganes d’independència d’un poble, el català, que només vol llibertat per tots els pobles, començant per ell mateix.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT!