Hi vam anar per que jo treballava fins dissabte allà i tenia dues entrades. Vam fer més d'una hora de cua per entrar i a dins, estava a rebentar de gent, horrible. A nosaltres que no ens agrada està rodejats de tanta gent era difícil d'aguantar.
Cues per entrar als pavellons (vam entrar a només tres per que no hi havia cua), per menjar, per treure passis ràpids i fins i tot per pixar!
Com a espai, Saragossa, ha guanyat un lloc molt ben acabat i amb molts equipaments, però ja veurem si el mantenen (pel què sé la majoria de pavellons van per a entitats bancàries o organismes públics). A més, les infraestructures que els han fet han millorat de forma considerable la ciutat.
Nosaltres com a catalans, haurem de seguir l'aposta espanyolista per Saragossa (i per extensió Aragó) com a plataforma logística del nord-est de l'estat espanyol, en un intent més dels espanyols de debiltar Catalunya.
Aquestes vacances han estat curtes, com sempre, però intenses. La primera setmana la vaig passar a casa vigilant els nens, ja que la Gemma treballava.
El divendres dia 8, després de dinar vam marxar direcció Aguatón, però fent parada a Mequinensa, a dormir en un càmping. Si, heu llegit bé, en un càmping amb els nens i en un tenda petita i sense cap comoditat. Com a experiència va estar bé, però a l’hora de dormir va costar una mica ja que els dos nens van estar de festa una bona estona en lloc de dormir. Podeu veure alguna foto pels més incrèduls. La gent de Mequinensa és molt agradable, però no poder visitar el castell de Mequinensa el primer dissabte d’agost té delicte, en teoria estan fent obres i has de trucar abans. Em va donar la sensació que és un poble on tot el turisme que busquen i valoren és el de la pesca.
L’endemà de dormir a la tenda, vam visitar Alcañiz i unes mines de carbó a Escucha. Poc a poquet aquesta zona de l’Espanya profunda s’està posant les piles i amb iniciatives turístiques com aquesta aviat podrem començar a aprendre alguna cosa. També és cert que les ajudes que tenen per part de la comunitat i per part d’Europa són majúscules.
Durant la setmana que hem estat a Aguatón, s’ha inaugurat la setmana cultural i hem passat els dies com hem pogut, destrossant tots els horaris que teníem amb els nens (algun dia en Pau es posava a dormir a les 12 de la nit), hem vist ovelles (i com les esquilaven), tractors i recol·lectores (en Pau pujava a un tractor parat de mitjana 4 o 5 cops per dia) i jo m’he dedicat a fer esport pujant corrent i caminant a totes les serres que hi ha a prop del poble.
I per acabar d’explicar la setmana, cal no passar per alt l’espant d’en Pau: el dimecres 13, jugava a la nova pista poliesportiva d’Aguatón, on hi ha una xarxa provisional per jugar a tennis feta amb un cordill, que no va veure i que es va enganxar al coll mentre corria i va caure enrere, picant amb el cap a terra i quedant mig estabornit, amb son i al cap de poca estona començant a vomitar. Després de passar per un CAP a Santa Eulàlia, vam anar a Teruel a l’hospital, on li van fer radiografies i anàlisis per comprovar que tot estava bé, però vam haver de passar 24 hores en observació, i per tant dormir allà. En Pau ja a mitja tarda, després d’haver dormit, ja volia marxar i al no poder estava molt mogut: s’enfilava al llit, a la butaca, a la finestra... al final però va dormir bastant tranquil (més que el seu pare) i l’endemà ens donaven l’alta i ell ja no recordava què hi fèiem. M’agradaria agrair (encara que dubto que ho llegeixin) a la doctora i al personal que ens van atendre el tracte rebut.
En resum, unes vacances curtes però amb molta activitat i bastant esgotadores, però ja espero les properes.
Aquests jocs els segueixo el què puc. A mi els esports m'agraden gairebé tots i és una obligació veure un esdeveniment com aquest, però tenint dos nens, treballant i fent-los a l'altra punta de món, es fa difícil poder veure moltes coses. De moment però em quedo amb unes quantes coses:
1.- La inauguració: podeu veure un video de resum d'una de les parts més espectaculars. En aquesta part de les fitxes, hi havien uns 800 actors. Si sumem tota la gent que va sortir només en l'arrencada passem de les 10.000 persones.
2.- En Phelps: que ha fet 8 ors...impressionant! Jo i la Gemma vam disfrutar en la medalla d'or i rècord del món del 4x100 lliures, amb 4 equips per sota el rècord del món anterior i guanyant als francesos als últims metres.
3.- L'exercici de la Liukin:impressionant l'exercici de barres asimètriques en la final complerta.
4.- Més de casa: el mallorquí afincat a Montagut, en Joan Llaneras, m'ha fet descobrir una modalitat de ciclisme en pista que m'ha agradat molt, la puntuació.
S'acosta el 9 d'agost, data límit, segons el nostre estatutet, per definir el finançament del Principat. I...?
Com sempre, cornuts i a pagar el veure. Encara hi ha algú que pensi que ens en sortirem dels espanyols? Si tenim sort i ens mantenim units, podem aspirar a treure'n alguna cosa de rpofit, o si més no acollonir algun socialista espanyol (i algún d'aquí).
M'agradaria que per una vegada socialistes i convergents no busquessin el profit propi, sinó del país i arribem al final (que no sé, sincerament, quin ha de ser a curt termini, a llarg termini ho tinc clar: la independència).
S'accepten apostes a veure qui salta del vaxiell abans: socialistes o convergents.
Ahir vaig començar les vacances. Si que és cert que ja havia fet una setmana de vacances al juny, per la visita dels eslovens, ara, aquests dies són les verdaderes vacances, tot i que durant la primera setmana només fem vacances jo i els nen i la Gemma treballa.
Ja us aniré informant de les vacances ja que es presenten molt mogudes, no anem enlloc llunyà, però passarem per Aguatón (Terol pels que no ho sàpiguen, d'on és originari el meu sogre), per la platja (Calella de Palafrugell) i aprofitarem per fer escapades a la muntanya.
De fet avui, quedem amb tota la colla al Callís, a Sant Pau, on ens trobarem amb l'Erik, un amic de joventut belga i de mare catalana que ens visita aquests dies. I demà... si no hi ha res de nou i el temps ens respecta, anirem a Vallter on pujant per les cadiretes fins a Ulldeter, intentarem pujar o a Bastiments o al Gra de Fajol (de moment intentarem, ja veurem si ho assolim).
Ahir vaig anar a ple. Feia temps que no hi anava i la conclusió més clara que en vaig treure és que ara comencem a veure el nostre verdader alcalde. Alguns ja ho pensàvem, però us diria que si podeu escolteu algun ple, i veureu que la verdadera cara d'en Roqué, no és la de cambrer sinó la de l'alcalde sobrat i maleducat que assiteix als plens.
És cert que ara tracta de senyor a la resta de regidors (tot i que no usa els cognoms), però té gestos (com no mirar que voten la resta de regidors) i paraules ("la cosa està dura" per exemple o "si visquéssiu en aquest planeta") propis de pati d'escola i no d'un ple.
Si segueix així la gent de Sant Joan veurà sens dubte que tenim un alcalde maleducat, prepotent i sobretot que no vol donar explicacions i que no accepta que comet errors.
No tinc massa ganes ni temps últimament, per comentar el què passa a nivell polític ni del Barça (tant un com altre tema tenen coses i moltes per comentar) però això de què arriben vacances, sembla que atempera a les feres (a mi més que la música). Però com que lagú a comentat que feia temps que no escrivia (ja veus Pere, el teus desitjos son ordres), us explicaré una cosa de les que vaig fer diumenge passat.
Diumenge passat, hi havia missa al cim del Taga. Des que tenim els nens una mica més crescuts (no massa però una mica més) intentem caminar i fer excursions de forma regular i el fet de pujar al Taga un dia que hi haurà molta gent és una sortida engrescadora. Així, diumenge, després de llevar els nens abans del les 7h del matí vam enfilar cap a Coll de Jou (passant per Ribamala i la Tuta, per culpa de les esllevisades a la carretera de Sant Marti a Coll de Jou) amb els nens, acompanyats de l'Helena, en Carles i en Miró, a més d'en Marcel.
L'excursió, no la reviuré, m'estimo més no fer-ho, ja em fa mal tot només de pensar que porto en Pau a la motxilla. Però gràcies al meu tiet Miquel i a la tietat Maria, la pujada va ser un pèl menys dura per la Gemma i per a mi.
Un cop a dalt, bona vista, com sempre, veure una gran part d'aquest petit país que tant estimem des de dalt és impressionant, bona companyia, sols retrobar companys d'antigues caminades, i molts nens. Segurament, em quedaria amb això, a part de nosaltres, hi havia molta mainada que encara no caminen i que els seus pares, mares, tiets i altres havien pujat fins dalt. Si les suades dels pares són directament proporcionals a l'afició dels nens per la muntanya, tenim una bona pedrera assegurada (després ja es veurà).
Per mala sort, van acabar passant quatre gotes, les justes per fer-nos baixar massa aviat.
I el dilluns... em feien un mal terrible les cames, a més de diumenge a la tarda estar mort!
De totes maneres, és una excursió molt recomanable per gaudir en família i que segur que repetirem l'any vinent (espero que en Pau ja camini més).
Per cert! ara toca o Bastiments o Gra de Fajol (no us penseu que estem molt sonats, però VAllter obre a l'estiu les cadiretes per pujar fins a Ull de Ter i es pot aprofitar per arribar més amunt).
Us adjunto una foto tot el grup davant la creu (i podreu veure la nuvolada que ens va fer córrer).
Dissabte passat, vaig assistir al congrés d'ERC a Barcelona.
Primer cal dir, que o ens ho fem mirar i fem més àgils els congressos o cada cop serem menys: no es pot estar de les 9 del matí fins les 23h, només parant una horeta i mitja per dinar i una altre per sopar. Això no ho aguanta ni el més abocat al partit.
A nivell de com va anar, fins a mitja tarda crec que bé, quan en Carretero va fer la seva defensa de la ponència alternativa i la va retirar va demostrar que és un paio intel·ligent, en lloc de perdre-la, la retira i demostra que no vol ser una gran oposició. Però, quan surt l'Uriel, es comença a espatllar, vaig trrobar de molt mal gust retreure a Reagrupament.cat que li diguessin submarí, no calia. A l'Uriel algú li haria de dir que va ser el gran derrotat de les votacions i que no vagi tant sobrat.
Al final, després del resultat final de l'executiva, només dues coses: queda clar que la línia a seguir per ERC està clara, si no recordo malament només 38 persones van votar en contra de la ponència, però, que tot i que totes les candidatures van dir que volien sumar, ens separen els noms (i això no agrada ni a militants ni a votants).
Respecte als noms, i la falta de consens entre candidatures per l'executiva, Reagrupament.cat, va ser coherent amb el què havia dit (tot i que m'hauria agradat que es mullessin), el grup de l'Uriel, per mi va ser una decepció (no han pait els resultats i crec que no han estat a l'altura del partit). En la falta d'entesa entre Gent d'Esquerra i ERC Futur, Puigcercós - Ridao amb Benach - Niubò, si realment el problema va ser en Xavier Vendrell dues reflexions: si Puigcercós, com es diu, va imposar-lo crec que es va equivocar, més valia sacrificar en Vendrell (tot i que cal reconèixer-li la seva feina al partit, encar que no et caigui bé, és innegable la seva feina, era bastant obvi que era algú cremat o cremadíssim) que no assolir cap acord, si per contra en Benach volia més control del partit (també es va dir al congrés) se li ha de retreure.
Caldrá veure com evolucionen els aconteixements, per intentar millorar la situació actual. Esperem que com més aviat millor.
Dissabte es van fer les eleccions a ERC. Els resultats, més que de sobres coneguts, han donat una victòria a Gent d'Esquerra, guanyant amb un nombre similar de vots per part d'en Joan Puigcercós i en Joan Ridao.
A mi els resultats han estat bé, només un parell de "taques", no m'ha agradat que la distància entre en Joan Carretero i l'Ernest Benach hagi estat tant curta i, encara menys m'ha agradat que en Niubò hagi quedat per davant de la Rut Carandell, ja sabeu que en Niubò no és sant de la meva devoció.
Ara, ens queda, a nivell de partit, saber ser intel·ligents i crear una bona direcció que faci créixer Esquerra. Jo apostaria per una direcció que inclogués a tots els sectors, però, tal com han dit gairebé totes les candidatures sense quotes. Crec, i espero que els guanyadors siguin capaços, només de incorporar gent de les altres candidatures sinó que cal incorporar punts de totes les candidatures i anar tots a una. Una de les coses que crec imprescindible incorporar per part dels "Joans", i que crec que ja tenen assumida, és ser més exigents amb el pacte signat per la Generalitat, sempre ens exigeixen a nosaltres i ja és hora que nosaltres exigim als socialistes que compleixin el què signen, i si cal, revisem el pacte (a l'alça, nacionalment) o fotem el camp (mal ens pesi).
Per cert, tots i totes els militants d'ERC hem donat una lliçó de democràcia a la resta dels partits catalans, per la forma i per la implicació de la militància a l'hora de votar.
Per tant, felicitats a tots, als guanyadors (Puigcercós i Ridao), als que han fet bon resultat (Reagrupament.cat) i a tots i totes dels esquerranosos republicans de Catalunya (i Països Catalans).
Ahir, ens va visitar la candidata a secretaria general per la candidatura de Reagrupament.cat, la Rut Carandell, acompanyada per un tal Emili, no recordo el cognom, que és secretari general de comerç.
Es tracta d'una persona que coneixia, que visitava per primer cop la seu comarcal del Ripollès i que em va semblar, segurament una persona vàlida i intel·ligent, però que no traspua massa carisma ni engresca massa amb la seva dialèctica.
Sobre els temes tractats, es van centrar molt en temes personals d'altres candidats (o gent que hi ha darrera algunes candidatures), i moltíssim en què en el govern estem fent moltes coses malament (tot i que després de demanar-los que suposava que feien alguna cosa bé, em van reconèixer que més d'una).
De totes maneres, crec que les propostes pel què fa al partit (potenciar sectorials, millorar els recursos de les seccions locals,...) i per què fa al govern (no sortida com a mínim a curt termini) de totes les candidatures són molt similars (o iguals) i que acabarà decidint els vots, el carisma personal o les afinitats dels militants amb cada un dels candidats.
Dissabte, toca anar a votar, esperem que hi hagi una bona participació i que, sobretot a partir del dia 8 de juny, no prenguem mal, que jo crec que cap dels militants ho perdonariem.
Per cert, una cosa que no em va agradar, van arribar uns 10 minuts tard i vam començar gairebé amb 40 minuts de retard. Pels que em coneixeu, ja sabeu que sóc bastant maniàtic amb la puntualitat, i els que no ara ja ho sabeu: el temps, el meu i el vostre és limitat i jo, prefereixo passar-lo amb la família o als amics que no esperant, encara que t'esperi a tu.
