dimecres, 23 de juliol de 2008

Taga


No tinc massa ganes ni temps últimament, per comentar el què passa a nivell polític ni del Barça (tant un com altre tema tenen coses i moltes per comentar) però això de què arriben vacances, sembla que atempera a les feres (a mi més que la música). Però com que lagú a comentat que feia temps que no escrivia (ja veus Pere, el teus desitjos son ordres), us explicaré una cosa de les que vaig fer diumenge passat.

Diumenge passat, hi havia missa al cim del Taga. Des que tenim els nens una mica més crescuts (no massa però una mica més) intentem caminar i fer excursions de forma regular i el fet de pujar al Taga un dia que hi haurà molta gent és una sortida engrescadora. Així, diumenge, després de llevar els nens abans del les 7h del matí vam enfilar cap a Coll de Jou (passant per Ribamala i la Tuta, per culpa de les esllevisades a la carretera de Sant Marti a Coll de Jou) amb els nens, acompanyats de l'Helena, en Carles i en Miró, a més d'en Marcel.

L'excursió, no la reviuré, m'estimo més no fer-ho, ja em fa mal tot només de pensar que porto en Pau a la motxilla. Però gràcies al meu tiet Miquel i a la tietat Maria, la pujada va ser un pèl menys dura per la Gemma i per a mi.

Un cop a dalt, bona vista, com sempre, veure una gran part d'aquest petit país que tant estimem des de dalt és impressionant, bona companyia, sols retrobar companys d'antigues caminades, i molts nens. Segurament, em quedaria amb això, a part de nosaltres, hi havia molta mainada que encara no caminen i que els seus pares, mares, tiets i altres havien pujat fins dalt. Si les suades dels pares són directament proporcionals a l'afició dels nens per la muntanya, tenim una bona pedrera assegurada (després ja es veurà).

Per mala sort, van acabar passant quatre gotes, les justes per fer-nos baixar massa aviat.

I el dilluns... em feien un mal terrible les cames, a més de diumenge a la tarda estar mort!

De totes maneres, és una excursió molt recomanable per gaudir en família i que segur que repetirem l'any vinent (espero que en Pau ja camini més).

Per cert! ara toca o Bastiments o Gra de Fajol (no us penseu que estem molt sonats, però VAllter obre a l'estiu les cadiretes per pujar fins a Ull de Ter i es pot aprofitar per arribar més amunt).

Us adjunto una foto tot el grup davant la creu (i podreu veure la nuvolada que ens va fer córrer).

Salut!

PS: Pere, t'esperem per alguna excursió?

1 comentari:

Jordi ha dit...

el dia que aneu a caminar aviseu, que si no tinc cursets o feina ens hi podem apuntar. Això si, entrena una mica abans que amb l'edat les agulletes es tornen terribles...
salut!