Travessa Vallter – Núria pels cims

Bastiments des del Coll de la Marrana

Avui, ben d’hora, hem fet la travessa des de Vallter fins a Núria, passant pels cims, per Bastiments, Pic de Freser, Pic de l’Infern i Nou Creus.

La intenció era anar a dinar amb els nens i els avis a Ribes, a Els Caçadors, i això ens obligava a baixar d’hora de Núria, i després de repassar horaris del cremallera, decidir baixar amb el de les 12:30h, per arribar a Ribes per poder dinar a quarts de dues. Amb aquesta intenció, i pensant que caminaríem 6 hores i amb les parades per menjar, vam decidir sortir a les 5 del matí d’Ulldeter.

Mar de núvols pujant Bastiments

Per tant, avui a les 4h tocava diana, vestir-nos i cap a Vallter falta gent. Negra nit, sense lluna i sembla tapat. Per sort, arribant a Vallter, deixem enrere les bromes, aparquem i iniciem l’ascens amb l’ajuda d’una llanterna cap al refugi d’Ulldeter. Feia fred i a partir del refugi, on tothom dormia, a més ha començat a fer vent, un vent que no ens ha deixat de banda fins passat Bastiments. Mentre pujàvem el Coll de la Marrana hem vist que s’acostaven un parell d’excursionistes que s’acostaven prou ràpid, però un cop passat el Coll de la Marrana nosaltres hem enfilat cap a Bastiments i ells han seguit per baix. Poc després del Coll de la Marrana ha començat a sortir el sol i hem vist que estàvem per sobre d’un mar de núvols.

Al cim del Pic de l'Infern

Però acompanyats d’un bon vent i d’uns quants grups d’isards, hem arribat a dalt de Bastiments als volts de les set del matí. Com que feia fred hem passat de llarg gairebé sense parar direcció el Pic de Freser. Després de fer la cresta que uneix els 2 pics, força tècnica, arribem als volts de les vuit al Pic del Freser, on fa un mes, vaig passar-hi tot un dia per l’Emmona. Allà, hem esmorzat, a ple sol, gens de calor i bastant ràpid, per seguir cap al Pic de l’Infern i enfilar sense parar cap a Nou Creus. Quan hem superat per dalt el Coll de Tirapits hem vist un noi que pujava i molt poc després ens avançava corrent fins arribar a Nou Creus (l’hem vist de lluny) i tornar pel mateix camí.

Esmorzant al Pic de Freser

A partir d’aquí ja hem trobat una mica més de gent, de fet, dues parelles d’excursionistes, una de les quals anava cap a Carançà.

Així hem arribat a Nou Creus on ja divisàvem Núria i començar el descens que ens ha dut fins a Núria creuant-nos amb una vintena de persones (he trobat que no hi havia massa gent) i arribàvem a Núria a les 11:10h, just 6 hores després de començar.

Hem tingut el temps just per posar els peus al llac i anar a buscar, no el cremallera de les 12:30h, sinó el d’una hora abans.

Arribant a Núria

Al arribar a l’estació de Ribes ens esperaven els nens que ens han saludat efusivament.

Després cap a dinar, per cert, un arròs, com sempre als Caçadors, esplèndid.

Us deixo les fotos del dia.