Ahir es va acabar l'Eurocopa de futbol, una més sense que la meva selecció hi hagi pogut participar. Avui, he marxat per feina cap a Múrcia, he pogut escoltar fins les 11h emissores catalanes, a partir de les 11h, he escoltat CD's de millor escoltar (Obrint Pas, Antònia Font i Mesclat) que m'han fet oblidar les portades de diaris espanyols (i alguns de mal anomenats catalans) i els comentaris d'algun tertulià. Però ha durat poc, al entrar cap a Castelló han començat a aparèixer algunes banderes espanyoles a màstils de cases properes a la carretera. Però com més al sud pitjor i aquí, a Múrcia, està tot ple de gent amb samarretes espanyoles, balcons amb banderes, camions amb més banderes i tot déu et parla de la final.
Jo, amb l'excusa dels nens puc argumentar que ahir no vaig veure la final.
De totes maneres, a els que ens agrada el futbol i en veiem molt (o n'hem vist molt), val a dir que el resultat, la victòria dels espanyols era el més lògic, per joc sobretot, però, ara també, i això és el més cardat.
Enllaçant amb l'última entrada que vaig fer, això és de les poques coses que a algú li resta de cara al nostre imparable camí cap a la independència. Si, ens aniria millor, que com passava abans, els eliminessin a vuitens o quarts i no que ara guanyin, no ho oblidem amb 4 (em sembla) catalans a l'equip titular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada