dilluns, 23 de juliol de 2012

Foc a l’Empordà


Des d’ahir crema l’Alt Empordà, més de 13.000 hectàrees, 4 morts, una vintena de ferits, més de 1.200 persones treballant contínuament i uns 40 mitjans aeris, tot xifres grans, molt grans, i tot, segons sembla per una burilla de cigarreta.

Sense comentaris.

Espero que es pugui apagar durant demà, ja que sembla que a hores d’ara ni avui ni durant aquesta nit podran controlar-lo, tot i que les condicions milloren.

Petites reflexions:
-         el mal estat dels boscos: de sobres conegut, de fet si el foc arriba a passar a l’Alta Garrotxa, els serà difícil parar-lo, fa dies que no plou i és tot molt brut, sempre he dit que en cas de foc a Sant Joan, probablement cremaria tot el Ripollès.
-         la solidaritat que desperta un fet com aquest: les mostres de voluntaris, ajuda entre afectats, missatges de Twitter i demés gestos demostren que ens estimem el país. Recordo el 4 de juliol del 1994, dia d’incendis a la zona del Figaró i Aiguafreda, que em va agafar baixant a Barcelona amb tren, primer les imatges dantesques del foc, de les flames que corprenen, i després els vincles companyonia que s’estableixen entre persones que no es coneixen de res però que pateixen una desgràcia com aquesta.
-         els provocadors de la tragèdia: ara sembla que no va ser provocat, però si va començar per una negligència (tirar una burilla), si es descobreix qui va ser, què passarà? Jo penso que s’haurien d’acusar d’assassinat en aquest cas i en altres casos on no hi ha morts, haurien de tenir penes greus.

Des d’ahir tinc un tros de cançó de Sau al cap: “...i al fill de puta que cremi aquests boscos que li tallin les mans...”

Per acabar sort a tots els que treballen per apagar l’incendi, bombers, ADF’s, militars, voluntaris, pagesos i forestals, que hi tenim en Jordi també.