dimarts, 6 de desembre del 2011

Les meves lesions al rugby


Ahir em van operar del trencament del tendó flexor del dit petit de la mà esquerra, aquesta ha estat la tercera lesió amb els 2 anys que fa que hi jugo (cops, trepitjades i rascades a part).

La primera, va ser una distensió dels lligaments creuats interns del genoll dret, que va comportar que hagués de parar durant un parell de mesos (de fet era estiu del 2010 i només em va evitar seguir corrent). Sense seqüeles.

La segona, va ser similar a la que tinc ara, amb un trencament del tendó extensor del dit petit de la mà dreta. Aquell cop, però, la solució va ser més fàcil, amb una fèrula que mantenia el dir estirat i que vaig haver de dur 6 setmanes, també coincidents en estiu (el del 2011) i no em va suposar cap aturada per entrenar. Com a seqüela tinc el dit una mica torçat, però amb 100% de mobilitat.

Aquesta, la tercera, és la més greu, almenys per la solució. Ha comportat passar pel quiròfan, ja que el dit petit em va quedar completament estirat i sense poder doblar la falange (si podia doblar el dit pel mig). Ahir quan m’operaven, van veure que estava totalment trencat i a més molt retret. De fet porto obert des de la falange fins a mig palmell, que és on estava el tendó trencat i que per sort van poder recuperar al 100%, estirant el tendó fins al seu lloc i fixant-lo amb una peça metàl·lica que hauré de portar de per vida i que farà que a partir d’ara piti sempre quan passi pels controls dels aeroports.

A partir d’ara, fins dimecres vaig enguixat i a partir de dimecres i durant 3 setmanes portaré una fèrula que em farà flexionar el dit i em permetrà estirar-lo. Després hauré de fer entre 3 (al principi eren 3) i 6 setmanes (després de veure que el trencament era total) de recuperació.

Ahir, a més diferent gent em va demanar si deixaria de jugar a rugbi, la resposta és no, m’aporta més del què fins ara m’ha comportat de lesions.

2 comentaris:

Ferran Vital ha dit...

Lamento aquesta successió de lesions, company!!

Per sort, el rugbi ens dòna molt més del que ens treu. Ja tindrem temps de reunir-nos en una bona taula i recordar antigues batalles, lesions i infortunis mentre degustem una bona teca i un bon vi.

Et desitjo un ràpida recuperació i espero poder tenir l'honor de poder jugar amb (o contra) tu algun dia.

Salut i fins aviat!

Ferran Vital

Carles Martínez ha dit...

Ferran, a fer un bon àpat hi estàs convidat quan vulguis, t'espero al Ripollès sempre que vulguis. Per jugar, si arribo a temps per baixar a jugar amb el Cornellà... i si no ja tindrem temps, no espero plegar gaire aviat, "només" tinc 35 anys!!!